Esteu a l’espai d’opinió general del meu bloc. Us convido a deixar els vostres comentaris.
Select Page
Esteu a l’espai d’opinió general del meu bloc. Us convido a deixar els vostres comentaris.
Periodista. Visc al sabadellenc barri de la Creu Alta. La lectura, la música i la conversa són les meves passions, i la bicicleta i el senderisme les meves aficions.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Joan
el teu article “Sabadell: ciutat capdavantera?” m’ha sorprès força ja que imaginava que havíem viscut plegats el procés de la reversió de l’edifici de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament l’any 1998. El tema, recordo, estava pràcticament resolt i la qualificació dels terrenys quedava, d’acord amb el planejament, per a activitats lligades a les “noves tecnologies”. Per això no s’entén massa que l’Ajuntament accepti, sense més, compensar el Ministeri de l’Interior amb 3 milions d’euros i 5.000 metres quadrats de sòl, tal com preveu el conveni firmat ara.
Les dades crec que queden força evidenciades en els documents que he trobat en una pàgina de l’Entesa per Sabadell. La primera correspon al Conveni de Reversió de l’any 1998 i es pot veure a la següent adreça
http://www.entesa.org/actualitat/Conveni1998.pdf
La inscripció registral de la propietat municipal de l’immoble és a la pàgina
http://www.entesa.org/actualitat/Registrepropietat1999.pdf
I el conveni firmat ara
http://www.entesa.org/actualitat/Conveni2006.pdf.
En particular trobo extrany (però ja ho havia sentit dir), l’afirmació que “a corre-cuita, s’ha tingut de prendre la decisió d’un canvi d’ubicació provisional del Parc i així evitar que es malbaratessin els recursos compromesos per fer-lo possible”, doncs de les condicions del darrer conveni se’n desprèn que no hi ha d’haver cap problema per a engegar el procés de construcció del Parc al solar de 2.000 metres quadrats de la plaça del Taulí, lliures ja.
La resta de la propietat no quedarà lliure fins que no es compleixin unes condicions, la més important de les quals (i la més llarga i dificultosa) és la disponibilitat per part de la Guàrdia Civil del nou espai cedit per l’Ajuntament i que actualment està pendent, com a mínim, de desenvolupament del planejament. Donar la culpa dels problemes que es diuen a “desencontres” (entenc que es vol dir el contenciós interposat per l’oposició) resulta sorprenent. Ni això em sembla exacte, ni crec que sigui admisible que els Administradors del col·lectiu acceptin pagar, amb els diners de tots i sense discusions conegudes, el que presumiblement ja és propietat de la ciutat.
Agraeixo i celebro que hagis posat a disposició de tothom aquest espai, on poder conversar i si convé discrepar.
Joan ja questiones que és poc el que ha donat a Catalunya amb ministeris. Certament de Madrilenys en què n’hi han quatre!… i la cartera de Treball i immigració és un regal enverinat en els dos anys que ens venen. Crec que més que amic sembla fet per un enemic. Ah! i lo del exèrcit vaya conya cridant: “Viva Esgpaña y viva Franco” (ai! volia dir viva el rey)… Tu creus que vol millorar Catalunya o seguir amb Catalunya millorant “Esgpaña”? Una abraçada!
Ciutadanes i ciutadans… De fet sí, tots formem part de la ciutat. Tots, sumats, som una dada estadística: el nombre d’habitants de la ciutat, del poble, del país. El fet social. I dintre d’aquest conjunt, ens agrupem per afinitats, per simpaties, per simples coincidències -de vegades conjunturals-,… I tots tenim la nostra aportació. El comerciant, el barman, l’advocat, el paleta, tots som ciutadans i tots som necessaris perquè la ciutat rutlli, però no tots tenim la mateixa repercusió -ressó social, notorietat-, per bó o per dolent, desenganyem-nos.
I en el decurs de la nostra pertanyença gregària, ara ens fem més, ara ens fem menys, ara som més participatius, ara menys…, ara hi formem part, ara desapareixem sense fer soroll…. i “se’ns oblida”…. i “oblidem”… i no saps com evitar-ho. Però mantens el teu cor connectat a les teves referències malgrat tot. I et sap greu que ningú no pensi de dir-te “s’ha mort el Josep Maria, sí, el Clapés”. Adéu amic.
Veig, Joan, que segueixes éssent tant metòdic i persistent com sempre. No havia entrat mai al teu bloc i considero que estàs plasmant el dia a dia de les coses que passen a Sabadell i d’altres més, de manera que sembla una crònica valuosa digna de ser tingudar en compte. Els teus anàlisis són minuciosos i l’objectivitat sembla ser un dels teus objectius, cosa que és d’agrair. La distribució de l’índex la trobo molt completa però considero que et falta un apartat dins les teves preferències del temps lliure: el cant coral. A la vista de la teva regularitat en assistència als assaigs, el teu entusiasme i el bon clima que crees amb els que t’acompanyem, haurien d’estar reflectits al teu bloc. Què et sembla?
Una abraçada.