Cal recordar-ho avui més que no pas mai: la política és un ofici noble que la majoria de persones exerceix noblement. I cal insistir en aquest principi especialment avui quan un nou possible escàndol de corrupció amenaça  emportar-se per endavant a polítics de primera fila dels dos partits majoritaris a Catalunya: el PSC i CiU. I això s’esdevé enmig d’un convuls panorama econòmic i social que no ens pot deixar gens indiferents. Cal reiterar la noblesa de la política també quan, malgrat l’evidència de massa coses, hi ha polítics que encara prefereixen moure’s en la brega i en la desqualificació de l’adversari abans de conjurar-se per combatre el càncer de la corrupció política que ens està afectant i que està assolint nivells preocupants.

En qualsevol cas no ha de ser gens estrany que davant aquest estat de coses, les converses de tothom girin a l’entorn del cas Millet i des d’abans d’ahir, quan es va conèixer l’abast de l’operació Pretòria desencadenada pel jutge Baltasar Garzón, també del cas Santa Coloma de Gramanet de possible corrupció urbanística i de blanqueig de diners. Tampoc no és estrany que la ciutadania reclami l’adopció de mesures per combatre la corrupció i que no pugui comprendre que alguns, per  treure’s la polseguera de sobre, es dediquin a desviar la mirada cap a una altra banda com si les coses no anessin amb ells. I precisament això és el que feia Felip Puig quan al desencadenar-se el cas Santa Coloma, demanava responsabilitats al president de la Generalitat de Catalunya i al PSC. Puig s’oblidava intencionadament que en aquest cas, a més de l’alcalde Bartomeu Muñoz i altres membres del PSC, hi estan pressumptament implicats dos militants de CiU d’alta volada –Macià Alavedra i Lluís Prenafeta— que havien ostentat càrrecs rellevants en els governs del president Pujol: l’un com a conseller, l’altra com a secretari general de presidència. No fa bé Felip Puig de dir el què diu quan darrera seu planen possibles danys col•laterals del cas Millet i que poden tenir incidència sobre el seu partit arrel d’un presumpte finançament il•legal de CiU via Fundació Trias Fargas

Mentre, la ciutadania assisteix perplexa a aquest trist espectacle i espera ponderació, seny i, sobretot responsabilitat i fermesa davant aquesta disbauxa. Reclama que s’assumeixin les responsabilitats que a cadascú pertoquin i que els partits actuïn en conseqüència. Tot plegat perquè ens cal recuperar per la política la noblesa de la seva raó de ser i que mai no hauria d’haver estat embrutada per res ni per ningú. Cal acabar d’una vegada amb la metàstasi de la corrupció nascuda del finançament il•legal a partits polítics –cas Filesa– i que s’ha estès cap a processos d’enriquiment personal, tal com es desprèn del cas Gürtel i segurament del cas que el jutge Garzón destapava abans d’ahir.

No podem continuar amagant el cap sota l’ala ni tampoc veure conspiracions de ningú contra ningú tal com alguns alts dirigents polítics d’aquí i d’allà addueixen. No tenim temps per continuar desviant la mirada cap a una altra banda quan hi ha coses que fan tanta pudor. Menys encara en temps de crisi. Ho escrivíem fa unes setmanes: el cinisme i la hipocresia que la majoria de partits van mostrar en ocasió del cas Filesa i la no voluntat d’acarar i resoldre la qüestió del finançament dels partits polítics, ens ha portat fins on ara som. Recorden la polseguera que va aixecar el famós 3% que el president Maragall va etzibar a CiU? També llavors es va preferir continuar mirant cap una altra banda. I ara ja no ens queda cap més sortida que la de desfer el cabdell i arribar fins on sigui necessari, caigui qui caigui. Ho desitgem en benefici del noble ofici que la política continua essent.

Publicat a Diari de Sabadell, el 29 d’octubre de 2009