transit.jpg

La perplexitat és sens dubte un estat al qual no s’acaba d’acostumar mai ningú, a despit dels dies que estem vivint en què hi ha en circulació massa “carro buit”, també en matèria de limitacions de velocitats en carreteres i autopistes; unes limitacions que pugen i baixen a discreció… Per cert, una expressió aquesta de “carro buit”, que la meva àvia usava per qualificar a una persona capaç de fer soroll, de cridar molt, precisament per amagar la seva incapacitat de dir o de fer res interessant i coherent. És enmig d’aquest estat de perplexitats a les quals estem sotmesos, que ens és donat a accedir a notícies sorprenents. És el cas, per exemple, de la que donava un informatiu en què, de fet, es comentaven dues notícies geogràficament distants però temàticament properes. M’explicaré. Per un telenotícies de cap de setmana, sabíem de la decisió de les autoritats franceses de retirar els senyals que alertaven als conductors de la proximitat d’un radar. M’hauran de permetre, abans de continuar amb aquest relat, que obri un parèntesi per reconèixer que personalment mai no he entès quina és la utilitat d’un radar quan se’n coneix perfectament la seva ubicació que fa que abans i després de l’enginy, hi hagi conductors i conductores que facin de les seves i circulen a velocitats que no toquen… Però doctors té l’església i experts hi deu haver en trànsit que saben el què fan i perquè ho fan… Tanco el parèntesi.

La notícia relacionada amb els radars del país veí anava acompanyada d’una altra encara més sorprenent. Es tractava en aquest cas d’informar de la decisió de la direcció catalana de trànsit de retirar un radar pel fet d’haver detectat un nombre d’infraccions elevat i que els experts consideraven era excessiu (?). Com que no es donaven més explicacions, he de fer ara una altra confessió: si la primera part de la notícia referida als radars de França m’havia deixar bocabadat, aquesta segona em deixava esmaperdut… Jo pensava que la missió dels radars era precisament la de multar a conductors i conductores que no respectessin les normes de trànsit establerts…

Però la meva perplexitat quant a mesures de trànsit no acabava aquí ja que no feia massa dies, en un altre telenotícies, talment com qui no fa la cosa per lligar causa amb efecte i justificar quelcom sense dir-ho explícitament, se’ns informava que des que la mesura de regulació de velocitat variable a les entrades de Barcelona s’havia posat en marxa el mes de gener, les congestions de trànsit havien disminuït i la velocitat mitjana dels vehicles augmentat. La informació anava avalava en aquest cas, amb dades del Servei Català de Trànsit… Evidentment no s’afegia a aquesta informació que des de fa uns mesos el trànsit ha disminuït i això es nota en les hores punta. Les raons de la disminució són fàcils d’identificar i poc tenen a veure amb la velocitat variable. Qualsevol observador sap que els preus de les gasolines s’han disparat, la qual cosa comporta fer un ús més racional del vehicle privat. El mateix hipotètic observador s’haurà adonat que un dels efectes de la crisi es nota en la disminució de la producció i en conseqüència en el moviment de mercaderies d’una banda a l’altra que fa que tot plegat tingui com a conseqüència una disminució del trànsit de camions. Així és que aquesta circumstància i l’efecte cost de les gasolines fa que hi hagi una disminució del trànsit important, i lògicament, una congestió menor…

També ho deia la meva àvia: sovint se’ns vol fer beure a galet i els que ho pretenen no s’adonen que ja som una mica grans i que malgrat no ho pugui semblar, som capaços de pensar per nosaltres mateixos i de no deixar-nos portar talment com si fóssim un ramat de bens.

Publicat a Diari de Sabadell, el 14 de juliol de 2011