1. Tal com està el panorama, haurem de convenir que la nadala popular catalana que canta al “desembre congelat [que] confús es retira”, està d’actualitat. I és que amb aquest mes de desembre culmina un any confús i horribilis econòmicament i socialment parlant. Un any que segur deu tenir presa per fer mutis pel foro, convençut que ha de ser recordat com l’any de les grans retallades.

2. Mariano Rajoy ha estat investit president del govern i ahir jurava el seu càrrec després del debat d’investidura de començaments de setmana. Un debat del qual se’n ha de destriar forma i fons. Pel què fa a la forma apuntar que segurament haurà estat aquest un dels debats d’investidura més políticament correctes de tots els que s’han fet fins ara. Rajoy, es va investir ell mateix del tarannà tranquil i conciliador del qual havia fet gala quan aspirava a la successió de José Ma. Aznar. Al seu torn, Rubalcaba va exhibir-se amb les seves bones dots parlamentàries. Quant al fons, tota una altra qüestió, amb un Rajoy fidel a la seva manera de ser, de dir sense acabar de dir, d’apuntar sense concretar, però tot sota la pàtina d’una visió política conservadora que serà la que impregnarà l’activitat del nou govern en la que les polítiques socials en seran la ventafocs i la vocació centralitzadora de l’Estat el cavall de batalla…

3. Caldrà veure com es reflecteixen pressupostàriament les mesures d’ajustament anunciades. I caldrà parar atenció a com s’actuarà per quadrar uns comptes impossibles. I és que de les poques coses que van quedar clares en el debat d’investidura, les pensions es descongelaran per augmentar d’acord amb l’IPC i s’aplicaran rebaixes d’impostos a empresaris i a estalviadors. Sumar i saber allò que suma, i restar i saber allò que resta, és fonamental per confegir qualsevol pressupost. Encara ho és més en el de l’Estat que com va anunciar Rajoy haurà de veure reduïda la seva despesa en més de 16 mil milions d’euros. Si hi afegim que els ingressos de l’Estat, per ralentització de l’activitat econòmica, continuaran caient, els comptes finals solament poden quadrar-se via més retallades i mesures privatitzadores amb les polítiques socials com a rerefons. Això o un augment de la pressió fiscal en la línia empresa pel govern bipartit de CiU…

4. El to versallesc del debat d’investidura, amb els oferiments de mà estesa del govern cap a l’oposició i de l’oposició al govern, no sé si ens han de satisfer o ens ha de preocupar. Al cap i a la fi, a PP i PSOE certament els separen moltes coses, però tenen en comú una mateixa tendència centralitzadora. En aquest context, al PSC sorgit del congrés del darrer cap de setmana, se li està acumulant la feina si no vol perdre pistonada i intentar recuperar el paper políticament predominant que només fa un any tenia a Catalunya.

5. La promesa de Rajoy de renovar el Tribunal Constitucional abans de tres mesos posa de relleu com han canviat les tornes. El què eren impediments i desqualificacions, són ara crides al diàleg. Cal, però, no perdre la memòria. El mateix partit que Rajoy presidia a l’oposició és aquell que va impedir renovar el Tribunal. La diferència: els populars tenen la majoria al Parlament. En joc: els recursos que els populars tenen presentats davant el Tribunal Constitucional, pendents de resolució… Cal afegir res més, que va dir aquell?

Que tinguem unes bones festes!

Publicat a Diari de Sabadell, el 22 de desembre de 2011