Aquesta fotografia és obra del fotoperiodista Toni Ferragut
… aquest nostre, en el que el president de la Generalitat de Catalunya és qui anava tercer a la llista de Junts pel Sí per Girona, i que el nou alcalde d’aquesta ciutat, una persona que no només no ocupava escó consistorial, sinó que és el número 19 de la llista que CiU va presentar a les eleccions municipals, la qual cosa ‘obliga’ a què els 8 candidats que el precedeixen s’hagin vist ‘obligats’ a presentar la seva dimissió per tal que Albert Ballesta pugui ‘entrar’ en el Consistori per poder ser ‘votat’ com a nou alcalde… Vull pensar que aquests no són els exemples de la regeneració democràtica que tant ens cal…
No entenc res, vaig de sorpresa en sorpresa i quan crec que ja s’acaba, torna a començar… i la cançó continua!!!
Tothom vol canviar la llei electoral, però ningú s’hi posa. Tothom vol ser transparent, però ningú es renta la cara. Tothom vol escoltar a l’electorat, però ningú ens pregunta. Tothom vol fer noves lleis, però de moment anem tirant amb les velles. Aleshores què, eh????
Aquesta és la gent d’una nova política catalana?
“Valga’m Déu”, quanta paciència hem de tenir, no ser si ens en quedarà!
Però sempre ens quedaran unes noves eleccions… A d’altres “siempre nos quedará París”, una comparació molt romàntica clar!
Ànims!!!
Isabel O.
En un moment com el que estem vivint, que els capdavanters no acaben d’entendres ni de d’aclarir-se, em pregunto: el dia que ho arribin a aconseguir, si és que arriba aquest dia, estaran més centrats que ara, o els que hauran de saber cuinar la truita i intentar que quedi ben planera i ben maca abans de posar-la a taula, seran uns aixalabrats que de moment ja tenen prou feina en saber remenar l’ou?