reciclaje-en-casa.jpg 

Enmig de l’allau desfermat de notícies no necessàriament positives que cada dia ens cauen damunt nostre, encara és possible de tant en tant descobrir-ne alguna susceptible de ser qualificada de “bona notícia”, i que fins hi tot pot fer-nos recuperar part de la confiança perduda en nosaltres mateixos com a col•lectivitat. Aquest seria el cas de la notícia que em serveix d’excusa a l’hora de confegir el meu comentari d’avui. A començaments de setmana vàrem saber que els sabadellencs i les sabadellenques ens venim aplicant força en la beneficiosa tasca de reciclatge de les deixalles domèstiques. Almenys això es desprèn de les dades que dilluns van ser facilitades pel regidor d’Espai Públic, Paco Bustos; dades que fonamentalment ens diuen que la recollida selectiva de brossa a la nostra ciutat s’ha incrementat, el darrer any, en un 6,5 % en relació a l’any anterior. De retruc, que el volum de tones d’escombraries que l’any passat van arribar procedents de la nostra ciutat al Centre de Tractament de Residus (CTR) de Vacarisses, va ser el mateix, quant a tonatge, al que ho havia fet l’any 1989 quan a Sabadell hi residíem unes 20 mil persones menys que ara.

Fins aquí les dades objectives que com totes les dades són sempre opinables i interpretables. En qualsevol cas es tracta d’unes dades que reflecteixen un possible canvi de tendència i en positiu pel què fa al tractament que fem dels nostres residus domèstics. Una tendència que es deu, d’una banda, a una major i creixent sensibilització ciutadana, i de l’altra, a la preocupació de l’ajuntament per potenciar i fer créixer els punts de recollida de residus que faciliten la pràctica del reciclatge a partir de la recollida selectiva de la brossa. La feina feta en aquest àmbit tant per l’administració com per la ciutadania és positiva i es troba en la línia d’aquell vell i savi principi que resa que no és més neta la ciutat que més inverteix en neteja viària i en la recollida de residus, sinó aquella en la que les persones que hi viuen tenen major cura de no embrutar, reciclar i no contaminar.

En temps de complexitats els estalvis s’imposen. I és bo que la ciutadania, una mica per allò del si-us-plau-per-força, vagi recuperant una certa consciència pel què fa a la responsabilitat compartida amb l’administració d’una gestió més eficient dels recursos dels quals disposem. Més encara després d’unes dècades en les que els excessos derivats d’un consumisme desmesurat ens ofuscaven la mirada i no ens deixaven percebre –o no ens volíem adonar–  en relació als danys ambientals que amb el nostre comportament ocasionàvem. Diuen els experts que res ja no serà com abans. Tenen raó. I és des d’aquest punt de vista que prendre consciència de la transcendència que per a nosaltres i per a les futures generacions té minimitzar al màxim els danys que estem ocasionant al medi ambient a través de les actuacions més diverses, i d’entre les quals s’hi inclou la de fer un ús racional i responsable dels productes que adquirim i que consumin i de tenir-ne cura del seu reciclatge quan completen la seva vida útil. Qui sap si de mica en mica anem recuperant formes de comportament més sostenibles. Unes formes que per cert no són pas noves i que en molts casos ja havien presidit la vida ciutadana abans que el consum adquirís rang de norma de comportament sense que ningú s’aturés a preguntar-se allò tan simple de si res no té un límit.

La cura de l’entorn és responsabilitat de tothom. No només de l’administració. D’aquí la importància que en aquest procés té la suma de molts petits gestos dels quals el reciclatge n’és només un més.

Publicat a Diari de Sabadell, el 9 de febrer de 2012