rodatge.jpg

Fa uns anys, per gaudir plenament de les prestacions de qualsevol vehicle a motor acabat de comprar, calia seguir un procediment escrupolós i fer al motor allò que es coneixia com a un “bon rodatge”. D’aquesta manera es prevenien possibles problemes mecànics futurs que podien condicionar tant la durada com la fiabilitat del vehicle adquirit. Les condicions més elementals establertes per fer un bon rodatge partien de dues premisses: que unes mateixes mans fossin sempre les que conduïssin el vehicle en l’etapa inicial de la seva vida útil i que els primers quilòmetres del nou vehicle estiguessin presidits per una conducció suau que evités forçar el motor. D’entrada, doncs, era aconsellable no prémer l’accelerador fins haver superat els primers 500 qms. i encara la prudència aconsellava mantenir un règim moderat de voltes del motor fins que la primera revisió es produís quan s’havien recorregut 1.000 qms. Superada aquesta fita i comprovat el bon estat de la mecànica, era el moment de començar a circular àgilment.

El govern del president Mas acaba de complir els seus primers dies de rodatge. Com manaven els cànons, per arribar sense ensurts a la fita de la primera revisió de les properes eleccions municipals, calia aplicar una conducció dolça i no prendre més decisions que les fossin estrictament necessàries. Es tractava d’evitar desencontres i per damunt de tot posar en valor les bondats i les capacitats de l’equip encarregat de pilotar les polítiques a Catalunya aquests propers quatre anys. Era qüestió, doncs, de no prémer l’accelerador i d’aquesta manera defugir el risc que comportava que un mal rodatge malbaratés les expectatives d’uns bons resultats municipals en les eleccions del mes de maig. Ha passat, però, que malgrat la conducció lenta imposada quan a les polítiques a aplicar, el vehicle del govern bipartit ha patit ja uns primers danys només acabar de sortir del garatge. Les causes cal buscar-les en la manca de coherència, i a voltes en les contradiccions, quan es tractava de donar sortida a alguns compromisos electorals; causes que han fet que la proclamada qualitat del “govern dels millors” quedés de moment sota el dubte. Potser sabedor que el rodatge en aquesta etapa inicial de la legislatura no s’estava fent com convenia, el president Mas va optar per traslladar la responsabilitat del rodatge deficient al mal estat de la carretera per la qual estem transitant. Mas ha recuperat la vella idea de l’enemic exterior per no haver de reconèixer que durant els primers 100 dies ha mancat diàleg i fermesa i sobretot més perícia i coherència en la conducció política del país. Per minimitzar els efectes dels danys ocasionats a la imatge del nou executiu i garantir-se suports, el govern ha començat a tocar totes les tecles. D’aquesta manera, d’una banda ha escoltat els reclams d’aquells que fa uns anys asseguraven parlar català en la intimitat i que ara li prometen “l’oro i el moro”. Per l’altra ha fet un brindis al sol al donar suport al Moviment per la Independència de Catalunya i alguns dels seus membres han votat –per cert també en la intimitat– en un determinat sentit un assolellat diumenge per a fer-ho en un altre en seu parlamentària tres dies més tard.

Comptat i debatut: les moltes expectatives que CiU havia generat amb el nou govern que segons el president Mas pilotaven els millors, comencen a esmicolar-se. Ningú no nega l’evidència de què les carreteres pressupostàries es troben en un estat deplorable. Però quan això passa és quan més convé una alta perícia en la conducció per no fer marrades que poden portar a la pèrdua de suports i posar en qüestió conquestes socials de qualitat bàsiques en l’estat del benestar com ho són la sanitat i l’ensenyament públics.

Publicat a Diari de Sabadell, el 14 d’abril de 2011