Quan la canícula convida a exercitar-nos en l’esport del dolce far niente pot ser un bon moment per a repassar les oportunitats que la ciutat i els seus entorns ens brinden a l’hora de tractar d’apaivagar els efectes de la calor. Proclamava amb encert el periodista Luis Arribas-Castro que la ciutat és un milió de coses, proclama a la que jo m’afanyo a afegir que per això mateix la ciutat ens ofereix també un milió de possibilitats susceptibles de ser descobertes si decidim passejar plàcidament pels seus carrers i places, fixant-nos –això sí– en els seus més nimis detalls. D’aquí que tanmateix sigui una bona opció estiuenca el treure profit dels dies de descans per a conèixer millor la ciutat, en especial quant al què s’amaga  més enllà de la trama estrictament urbana: és a dir el rodal i els elements arquitectònics que l’acompanyen. I no us penseu que quan això escric estigui pensant en haver de pujar dalt La Mola o al Montcau, al Puig de la Creu o a El Farell. No. Tot plegat, almenys en el cas de Sabadell, és molt més senzill i proper. Per exemple, pràcticament a tocar de casa trobem els paratges com el Torrent de Colobrers (que desemboca al Riu Ripoll sota mateix del pont de Castellar) que en el seu recorregut ascendent fins la font de Can Moragues ens delecta amb una simfonia de natura inversemblant. Es tracta d’un recorregut curt però intens que sorprèn i atrapa al visitant per la bellesa dels seus racons, d’entre els que en sobresurten la font de La Tosca, els Degotalls o La Foradada. Però no acaben aquí les passejades pel rodal més recomanables. Així, en una hipotètica llista de possibilitats hi podem afegir passejades seguint els camins que condueixen al bosc i a l’ermita de Togores, sigui des del riu Ripoll (Molí de l’Amat), sigui des de La Salut pel camí ral a Castellar del Vallès. També a través dels camins que discorren pel Bosc de Can Deu (actualment en fase de regeneració després dels danys causats per la ventada de desembre de 2014) que ens portaran fins l’esglesiola de la vella parròquia de Sant Julià d’Altura. Si optem per aquesta darrera proposta, farem bé en aprofitar el trajecte per a fer-hi un parell de parades: l’una davant l’ermita romànica de Sant Vicenç de Verders (s. XIè) que el 1973 va ser desmuntada pedra a pedra i traslladada on ara es troba gràcies a la Caixa d’Estalvis de Sabadell que la va voler salvar de les aigües en ocasió de la construcció del Pantà de Sau; l’altra, per contemplar des de l’alçada el sinuós recorregut del Riu Ripoll al seu pas per part del nostre terme municipal. I això sense oblidar-nos de visitar la Masia de Can Deu (s. XII) i el museu d’eines del camp que conté. Una altra proposta és anar fins el bosquet i l’ermita romànica de Sant Nicolau, a tocar del cementiri i del Santuari de la Salut. I encara, si en voleu més, sempre queda l’opció de passejar per la riba del riu Ripoll en sentit ascendent o descendent. En ambdós casos gaudirem d’un paisatge sorprenent i passarem per un seguit de fonts recuperades mitjançant els plans de rehabilitació del riu, alhora que descobrirem una gran diversitat de fauna –d’entre la que en sobresurt una colònia de bernats pescaires– que acredita que el riu avui és sortosament ple de vida.

Segur que en aquesta enumeració d’indrets naturals que abelleixen i singularitzen la nostra ciutat, me n’hauré deixat alguns dins la motxilla. Però no us preocupeu. Si us connecteu a l’adreça http://ca.sabadell.cat/rodal/p/rodal_cat.asp accedireu a una informació exhaustiva sobre el rodal i la riquesa natural que atresora.

Que gaudiu d’un bon estiu!

Publicat a Diari de Sabadell, el 7 d’agost de 2018