– Temporada 2014-2015

Sortida de juny (nocturna i de fi de temporada)

Sant Jeroni de la Murtra

Als vallesans ens costa endinsar-nos en terreny de l’Àrea Metropolitana, simplement perquè ens hi perdem sempre… Així és que molta atenció! Per arribar al punt d’origen de la passejada que avui proposem cal que anem al Nus de la Trinitat i que agafem la pota nord (C-32) direcció Santa Coloma de Gramenet, Montgat, Mataró. Just quan passem el pont de Santa Coloma, prendrem la sortida que ens porta al nucli de Santa Coloma de Gramenet (Avinguda Pallaresa). Quan arribem al primer semàfor tombarem a esquerra i seguirem recte per l’Avda Francesc Macià fins que a l’arribar a una a esquerra, veurem que a mà dreta surt una pista de terra amb cartells que indiquen “Sant Jeroni Murtra” i “El Canyet”. Continuem per aquesta pista fins que, prop de Sant Jeroni trobem un ampli espai a esquerra on deixarem el cotxe.

Recorregut
Per fer la sortida “circular”, primer anirem fins el Monestir, (-font, horts, edifici-) i continuarem per la pista (GR-92) que passa pel seu costat fins arribar a un altre aparcament. Des d’aquí agafarem el primer corriol que surt a mà dreta i puja. Trobarem alguns trencalls, però nosaltres seguirem fins arribar a un bosquet de pins. Continuarem pujant fins arribar dalt la Urbanització Vallensana, i més concretament al carrer Camí Vell a Montcada, que seguirem uns 800 metres fins arribar a Ca la Remei. A esquerra ens queda una pista tancada amb cadena que puja i que si la seguim ens portarà fins l’ermita de Sant Onofre des d’on se’ns ofereix una espectacular vista.

Agafem el corriol que surt a mà dreta i que amb pujades i plans ens porta, passant sota el tancat de les antenes, fins a una pista de terra, la principal, que prendrem a dreta i que va pujant suaument amb molts revolts. Passarem per sota d’una torre elèctrica i una mica més endavant accedirem al tancat de la Torriberia. Continuarem pujant fins arribar a un camí amb xiprers que ens porta fins la segona ermita, la de Sant Climent que és tant petita com la de Sant Onofre i que també ens ofereix unes bones vistes.

De tornada, un cop situats a la pista, continuem per la dreta, cap Puigcastellar, per anar a buscar al cap de uns 300 metres el trencall des d’on a esquerra surt el corriol que ens portarà al Dolmen Natural. Seguirem sense deixar la pista principal que ens durà fins al replà on hem deixat els cotxes.

Si fem tot el recorregut descrit són prop de 6 kms. Podem també simplement pujar fins a Sant Climent i visitar el Dolmen Natural i llavors en faríem sobre els 4 kms.

Si la excursió és nocturna, com ha estat en el nostre cas i podreu comprovar per la foto de l’Àngel que substitueix a l’habitual de família, la visió sobre Mataró, Badalona, Santa Coloma i Barcelona és realment espectacular.

La resta de fotos de l’àlbum de l’Àngel les podeu veure clicant damunt del seu nom.

---

Sortida de maig

Mirador de la Figuerassa

Anirem fins a Berga i per la BV-4242 anirem en direcció a Sant Llorenç de Morunys per seguir els indicadors que ens porten cap els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Una vegada deixem el restaurant Fontnegre a la nostra esquerra, prendrem el trencall a dreta que indica Rasos de Peguera i Espinalbet (BV-4243). 700 metres més endavant, desprès d’un revolt, trobarem un senyal que assenyala la direcció a prendre per arribar al Mirador de Figuerassa. Agafarem aquesta pista que surt a dreta i en forta ascensió. Passarem per la zona de les Agulles del Mercadal i deixarem a dreta el trencall que mena a la casa rural Vilaformiu. Posteriorment passarem pels peus del Castell de Blancafort i uns 6 qms més endavant arribarem a l’Àrea d’esbarjo de la Plana Rodona on deixarem el cotxe. Haurem pujat dels 950 metres fins els 1.300 d’alçada.

Una vegada deixem els cotxes continuarem a peu per la pista i deixarem a mà dreta el trencall que porta a Nostra Senyora de Corbera. Farem uns 5 trams de zigues-zagues que en suau pujada ens portaran dalt del cingle on hi ha diverses antenes i un punt des del qual es llencen els practicants del parapent.

A tocar, per un camí pedregós, arribarem al penjat Mirador de la Figuerassa (1.500 metres d’altitud) que disposa de 360º de vistes sobre la Serra de Queralt i Santuari del mateix nom, la ciutat de Berga, el pantà de La Baells, el municipi de Cercs i més al fons podrem distingir el Cadí i el municipi de Bagà… Uns 100 metres més avall del mirador hi ha un altre plataforma/mirador, que ens ofereix una millor vista del pantà de La Baells.

Tan bon punt haurem gaudit d’aquestes àmplies i precioses vistes, desfarem el camí pel mateix recorregut pel qual hem vingut.

Entre pujada, visita als Miradors i baixada haurem fet poc més de 6 qms.

Aquí tenim dues fotografies. La primera ens permet observar la magnífica vista que es divisa des del mirador i ha estat feta per l’Olga. La segona correspon a la tradicional foto de família que és obra del Ramon P. Podeu veure l’àlbum de fotos de tots ells, el de la Lourdes C i el de la Marisol clicant sobre els seus respectius noms.

---

Sortida d’abril

Rupit (Salt de Sallent)

Anirem fins a Rupit. Hi podem arribar per l’Eix Transversal (C-25), sortida 183 Roda de Ter i prendrem direcció Olot. Passarem per L’Esquirol i Cantonigrós i més endavant prendrem la desviació cap a Rupit. Deixarem el cotxe en el pàrquing de l’entrada del poble i agafarem el carrer  (camí-carretera) que porta a Sant Joan de Fàbregues. A mà esquerra ens quedarà la riera i Pont Penjat. La pista asfaltada per la qual anem i ens enfilem ens obrirà magnífiques vistes sobre Rupit, sobre l’ermita de Santa Magdalena (que ens queda a l’altre banda de la riera) i l’Agullola. En 3 qms. arribarem a l’ermita romànica de Sant Joan de Fàbregues, la rectoria de la qual està avui adaptada com a casa de colònies.

Visitarem l’ermita i desfarem 300 metres de pista per la qual hi hem arribat per continuar per la pista que surt a dreta en direcció a Sau. Uns 50 metres més endavant ens desviarem trencant a mà esquerra per la pista sense asfaltar que en 1,5 qm ens portarà fins la Riera de Rupit i a l’impressionant Salt de Sallent, de 90 metres d’alçada.

Podem travessar la riera per accedir a una nova pista que puja fins un mirador des del qual es veu perfectament la magnificència del salt.

Per tornar a Rupit agafarem la pista que surt, a mà dreta (Corriol ran de Riera de Rupit) que segueix la riera i que si be comença planejant, al cap de 1 qm esdevé un corriol que en ascensió ens portarà a l’ermita de Santa Magdalena i, després amb un curt descens, al túnel d’entrada al poble, per la balconada de la plaça de l’Ajuntament.

Haurem recorregut uns 7 qms i gaudit de bones i relaxants vistes.

Foto de família del Joan. Podeu veure l’àlbum de l’Àngel i del Joan i l’Olga de la sortida clicant sobre els seus noms.

I aquí teniu l’apunt que de la sortida n’ha fet el Lluís.

---

Sortida de març

L’Escala – Cala Montgó

Anirem fins el port de L’Escala i deixarem el vehicle davant el MARAM o Centre de Interpretació del Peix.

Des d’aquest punt anirem cap el Diver Centre i seguirem el carrer fins al final on entrarem en la ex- Zona militar de Les Pinasses. Allà hi podrem veure parell de búnquers que servien per protegir la badia de Roses. Aquesta zona és plena de camins i de caminets. Nosaltres seguirem el que passa arran de la costa. Primer passarem per la zona del Bol Roig i més endavant el camí remuntarà uns pocs metres per arribar a la Punta i Illes del Salpaig, per arribar a la Platja del Salpaig, coberta de còdols blancs.

Una nova pujadeta ens permet remuntar fàcilment uns 15 metres d’alçada fins a situar-nos dalt de la zona anomenada de la Cova Negra i dels Cinc Sous amb els seus penya-segats i els cartells que ens alerten del perill que comporta acostar-nos a la punta.

També aquí veiem com, per la dreta baixen varis camins que provenen dels càmpings de Cala Montgó i del Paradís. Nosaltres continuarem per la vora de la mar, però des d’una alçada de 30 metres, fins arribar a la Cala de la Illa Mateua. Començarem un lleu descens i passarem pel costat d’un edifici dedicat al busseig, fins arribar a la carretera que va des de l’Escala fins Cala Montgó. La seguirem i a la primera cantonada, a la plaça Punta Montgó, agafarem el carrer que surt a mà esquerra (Punta Montgó) i el seguirem atès que el camí de ronda està molt malmès. Continuarem per aquest carrer fins arribar a la cruïlla amb el carrer de les Cambres. Continuarem pujant fins trobar, a mà esquerra el carrer Garbinell que amb un parell de revolts en portarà a l’aparcament i a la Torre de Montgó, a 95 metres d’alçada sobre el nivell del mar, amb bones vistes sobre Cala Mongó, l’Escala, la badia de Roses i el Pirineu al fons. Continuarem el camí, estret i cantellut, fins trobar unes escales que ens portaran a l’interior d’unes galeries militars subterrànies, que tot i no estar en bones condicions, podrem recórrer fins al final per tornar enrere a l’estar el pas de sortida barrat per una porta. Retrocedirem doncs fins a tocar la Torre de Montgó i agafarem un caminet que ens portarà a la Cala Montgó i que en arribar a l’Estaqueta, gairebé a l’aigua, per un estret pas entre les tanques de dues finques accedirem al carrer del Port de Rei, que seguirem fins a la Plaça Punta de Montgó i des d’alli tornarem pel mateix camí del costat de la costa per on havíem vingut.

En total haurem fet poc més de 6 kms, per un recorregut de molt bones vistes.

Aquestes dues fotografies de Ramon i de l’Àngel respectivament, són fidel testimoni del mal temps que en aquesta ocasió va acompanyar la sortida, i dels intrèpids caminaires que van desafiar els elements. Malgrat tot, de la sortida en resta com sempre un excel·lent record tal com queda reflectit en els àlbums de fotos de l’Àngel i en el del Ramon que podeu veure clicant sobre el seu nom. Val a dir que en l’àlbum de l’Àngel s’hi recullen instantànies aconseguides en un dia de sol…

---

Sortida de febrer

Els Muntanyons. Platja de Torredembarra i Creixell

Anirem fins el Centre de Interpretació Can Bofill a Torredembarra (A-7 sortida 32). Al sortir de l’autopista seguirem per la T-214 cap Altafulla. Arribarem a la rotonda cruïlla amb la N-340a, i tombarem a esquerra seguint la via del tren fins arribar a l’estació, i continuarem direcció Barcelona. A l’alçada del restaurant  Cal Pastoret, que queda a mà esquerra, agafarem el pujador que travessa per damunt la carretera nacional i les vies del tren. Arribarem així la zona de Can Bofill, on aparcarem.

Recorregut

Es tracta de fer una passejada per la platja, per les dunes  i pels aiguamolls que poblaven el litoral. Sortirem de Can Bofill cap a l’esquerra, direcció Creixell, i travessarem la desembocadura de la riera que hi ha al costat del Club Marítim. Al cap d’uns 100 metres, un indicador assenyala un camí que ens portarà a una zona de pàrquing on trobarem una torreta d’observació des de la qual podrem observar primer embassament, el del Sol. En baixar de la torre podrem continuar bé pel sender paral·lel a la via del tren, bé pel costat oposat que és per on anirem. Caminarem sobre una passera de fusta pel damunt de les dunes fins arribar a l’estany de Clarà.

Deixant-nos portar pel paisatge i els punts que ens interessin, podrem gaudir de les passeres, de les dunes, dels aiguamolls i d’algun que altre au curiosa, així com dels estols d’ocells que s’enlairen cada cop que passa un tren.

És aconsellable que a l’anada fem l’itinerari per les passeres interiors, atès que tot el recorregut està molt ben senyalitzat i que connecten en varis punts amb pàrquings de l’altre costat de la via. La tornada la farem per la banda de la platja. Així visitarem també l’Estany del Gaianet, el dels Pins de Figuerola i l’Estany del Saler que és el més gran.

En total es fan un 5,8 kms, dels que al anar, que fem més volta, en fem 3,3 i al tornar directament per la platja, 2,5 kms.

La foto de família és del Joan. Podeu veure l’àlbum de fotos d’ell i l’Olga, del Ramon i de l’Àngel clicant sobre els seus noms respectius.

I aquest és el ja habitual apunt de la sortida que ens fa el Lluís inspirat en aquesta ocasió, en la peça escultural ‘Alfa i Omega’ (Rafael Bartolozzi, 1999) que s’aixeca  davant la platja de Torredembarra. Amb aquest apunt, el Lluís vol retre alhora un record de l’ucranïès Kazimir Malévitx (1878-1935) que fou un dels pioners de l’art abstracte i principal inspirador del moviment d’avantguarda soviètic que és conegut com a suprematisme.

________________

Ramon Riera ha dit:

Bon dia a tots els montanyencs i montanyanes!

Sols dues paraules per felicitar al Lluís pel seu treball colofó o cirereta de final de sortida, en la ressenya que ens fa en Joan Brunet en el seu blog, i que ja gairebé és tradició a cada sortida.

Donada les expectatives de la peli “Las 50 sombras de …”  que, sortosament (leído lo leído y oído lo oído) no vam anar a veure, a més de tot el girigall de les rues carnavalesques, ens va passar per alt el dibuix presentat pel Lluís.

Però també felicitar als autors de la ressenya escrita, que ja es va iniciar des d’un principi, però que s’ha anat incrementant i millorant en tots els aspectes mercès als artistes de la cámara.

Com diria un presentador de TV3, en “El foraster”:  “Gent de les Muntanyes Planes sou molt bona gent!. Sou fantàstics!”

Abraçades i petonets!

---

Sortida de gener

Ermita de la Mare de Déu de l’Erola

Anirem fins a Viladrau, i continuarem amb cotxe per la carretera que ens portaria a Seva, Taradell, Vic, la GI-520. Passats gairebé dos quilòmetres, a mà dreta trobarem el Restaurant La Solana. Deixarem aquí el cotxe en l’ampli pàrquing que hi ha a l’altre banda de la carretera.

Recorregut
La ruta que us proposem coincideix en part amb el recorregut PR-C-205 Ruta dels Bandolers, que ens portaria fins al Matagalls. Comencem la passejada agafant la pista de terra que ens porta fins al torrent que travessarem per un pont. Continuarem paral·lels al riu. A mà dreta, en el sentit de la marxa, deixarem la depuradora de Viladrau i a mà esquerra el mas Els Molins. Uns nou-cents metres més endavant, la pista revolta a esquerra per anar a parar precisament a Els Molins. Nosaltres, però, seguirem recte, i un quilòmetre més enllà deixarem la pista per prendre un ampli sender que surt a esquerra. Aquest sender evitarà haver de passar per pistes particulars, com abans es podia fer, i a més és més directe.

Passat un altre quilòmetre, continuarem pel sender sense fer cas al que surt a dreta i que porta a La Sala. Al cap de 50 metres, just acabat de travessar un petit rierol, arribarem a un camí encara més ampli que ens duria a Viladrau per la zona del camp de futbol. Nosaltres seguirem les indicacions “L’Erola-Matagalls”. Al cap de mil sis-cents metres trobarem un nou trencall, i continuarem pel camí de la dreta que planejant passa per damunt del Pla de Can Bosc i que en dos quilòmetres més desemboca en l’amplia pista de terra que havíem deixat abans. Continuarem ara cap a esquerra i podrem veure perfectament el Matagalls. Al cap de 2,300 qms. passarem pel costat del conjunt de edificis de Can Bosc i la seva font. Continuarem recte. Als 2,900 kms travessarem una riera entre castanyers i tot seguit arribarem a l’ermita de L’Erola. Podem veure ara perfectament penjada l’ermita de Sant Seguimon i els camins que condueixen al Matagalls.

Podríem tornar per les pistes, però tant per les indicacions de camí particular, com perquè es més llarg, farem la tornada desfent la mateixa ruta per la qual hem vingut. No obstant i això tindrem la precaució de no agafar els camins que baixen directament cap a Viladrau, i els que ens portarien a La Sala. Farem cas dels senyals que ens indiquen La Solana.

Es tracta d’una passejada agradable, ben senyalitzada i fàcil de fer, d’uns 6,200 kms entre boscos, masies, rieres i castanyers, pel Parc del Montseny. Es pot complementar amb una visita als Arbres Monumentals i als Ocells a Masjoan d’Espinelves.

La fotografia de família és del Joan i l’Olga. Podeu veure el seu àlbum, així com el de la Lourdes C., del Ramon P., i de l’Àngel clicant damunt els seus noms.

I aquí teniu l’apunt del Lluís que de l’Ermita n’ha fet el Lluís.

---

Sortida de desembre

Sant Medir

Anirem fins a Sant Cugat del Vallès, just fins la rotonda que hi ha en la cruïlla de l’Avinguda Pla d’en Vinyet, amb la Avinguda Corts Catalanes, al costat mateix del Parc de la Pollancreda. No es fàcil aparcar. El camí comença allí, al costat de la Font de Ferro.

Recorregut
Agafem la pista de terra que passa pel costat de la Font i creuem la riera. El camí, la pista de terra (GR-6), a banda d’estar molt ben indicat, és prou ampli com per que no calgui indicar res. A més sempre, i especialment els caps de setmana, és ple de caminaires i de ciclistes. Així és que gairebé només ens cal seguir a la gent fins arribar a Sant Medir. Indicarem, però, alguns punts d’interès: a poc menys d’un qm des de l’inici ens trobarem amb l’apuntalat i mític Pi d’en Xandri, símbol de la lluita ecologista contra l’avenç urbanístic de la Torre Negra. Continuarem per la pista que s’endinsa en el bosc i arribarem a un punt en el que el paisatge s’obre. Haurem arribat a la Zona Agrícola de Can Borrell i els seus camps de cultiu. A uns 2 qm des del punt de sortida arribem a Can Borrell, masia sempre plena de gent ja que és lloc de cita per a ciclistes, excursionistes i ‘domingueros’ que hi accedeixen en cotxe des de la carretera de Cerdanyola.

Deixarem enrere Can Borrell, i també la pista que va al Pantà de Can Borrell, i prendrem la de més endavant, que tot i ser ampla, ja no ho és tant com fins ara; pista que alguns centenars de metres més endavant presenta un trencall a mà esquerra que, travessant el torrent de Sant Medir, ens porta fins a l’ermita de Sant Adjutori i a un forn Ibèric que val la pena visitar.

Retornarem a la pista, i continuarem per la que puja suaument, encaixonada entre arbres. Travessarem en diverses ocasions el torrent de Sant Medir, i passarem pel costat de la Font de Can Servà. Trobarem que a dreta i a esquerra ens van indicant diferents destins, però nosaltres hem de continuar recta fins que arrbibarem a l’explanada del Miracle, on s’aixeca la petita però molt popular ermita de Sant Medir, a 223 metres d’alçada.

Al seu costat hi podem veure el centre de discapacitats psíquics, que ens recorda perfectament l’arquitectura modernista més habitual de la zona.

Podem tornar pel mateix lloc, o bé fer una tornada circular. Si prenem aquesta decisió, baixarem per la pista, i al cap de 150 metres agafarem la que surt a mà dreta i que ens porta fins a Can Gener (o Can Janer), que ara és un restaurant. Des d’aquí surt un camí tancat amb una cadena que puja i que ens porta al Pantà de Can Borrell i a la Carretera de La Rabassada. A l’arribar al coll, seguirem direcció a Can Borrell, i Sant Adjutori, i des d’aquí a Sant Cugat.

És tracta d’un recorregut d’uns 10 qms que podem fer tranquil.lament per un Parc que tenim ben a prop.

Les fotos de la sortida del Ramon, de l’Àngel, i del Joan i l’Olga les podeu veure clicant sobre els seus noms.

Si cliqueu aquí, podreu escoltar les nadales que com cada any hem cantat en la sortida que cau en el dissabte abans de Nadal. Una cantada de Nadales que en aquesta ocasió ha comptat amb un públic tan entregat a nosaltres que, a més de demanar-nos que en cantéssim més, va enregistrar el ‘concert’. Gràcies, amics d’El voltant dels 13. Tot un goig haver-vos trobat! Bones Festes!

I aquí teniu l’apunt que de l’esglesiola de Sant Adjutori n’ha fet el Lluís.

---

Sortida de novembre

Castell de Taradell

Inici
Ens dirigim a Taradell. Prendrem direcció centre vila i passarem pel carrer de l’Ajuntament. Continuarem fins arribar a l’Institut de Taradell al carrer Pompeu Fabra. Aparcarem aquí mateix.

Recorregut
Anirem fins el final del carrer Pompeu Fabra, i seguirem uns 50 metres la Ronda de Montserrat. Uns indicadors a mpa esquerra ens faran baixar cap a una ample pista de terra direcció Vallmitjana. Continuarem per aquesta pista i passarem pel davant de diverses cases fins arribar a l’entrada i estany del càmping La Vall. Agafarem el carrer asfaltat que boreja l’estany i pujarem fins la urbanització Les Pinediques, i pujarem per l’avinguda Goitallops, passarem per la plaça dels Pinyonaires, i arribarem a la plaça dels Caçadors. Des d’aquí prendrem el corriol que segueix la tanca metàl·lica de la finca de la Vallmitjana fins arribar a una pista de terra, que carenejant, i desprès de passar per uns indicadors (Pedró dels Mossos d’Esquadra, i Pi de l’any 2000) en trobarem uns altres que ens indiquen que ens trobem en la ruta del “Castell de Taradell”. A dreta veurem una línia i unes torres de alta tensió, amb el Montseny al fons. Continuarem per aquesta pista, que és un GR, fins arribar al collet de Goitallops, on hi ha una cruïlla de pistes: la que puja des d’Aiguafreda i la que ens porta al Castell. Ens trobarem més endavant amb una nova bifurcació, i nosaltres continuarem pel camí de la dreta. A 150 metres veurem un trencall a mà esquerra que baixa i que hem d’agafar, ja que si continuem recte als pocs metres el camí s’acaba damunt unes roques des de les quals es pot veure el Castell. Seguim doncs el caminet que ara passa per sota una cinglera de roques, baumes, i blocs despresos que ens queden a dreta. Sense cap complicació arribem al pla en el que, damunt d’un gran bloc de roca, hi ha les restes del Castell al que podem accedir i visitar. Podem veure Taradell al fons.

Per tornar, desfarem el camí fet. En total haurem fet uns 7 qms. amb un desnivell d’uns 150 metres.