Vaig néixer a la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), el 25 de desembre de 1948. Sóc el segon de set germans. Estic casat amb l’Olga, i tenim dues filles, la Laura i l’Anaïs, i tres néts i una néta: l’Adrià, el Narcís, el Guillem i la Júlia.
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En acabar els meus estudis superiors, vaig seguir cursos d’especialització en comunicació institucional (1979-1981) i de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) (1995-97). He estat assessor i professor associat dels Estudis de Periodisme de la UPF (1992-2002), i també de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC). He dirigit seminaris i cursos sobre Comunicació i formació de portaveus al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), a les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Politècnica de Catalunya (UPC), Aconcagua de Buenos Aires (UA) (Argentina), Diego Portales de Santiago (UDP) (Xile) i Centro Boliviano de Estudios Muiltidisciplinarios de La Paz (CEBEM) (Bolivia).
La meva formació pràctica com a periodista es va forjar amb col·laboracions a Radio Juventud de Sabadell, Ràdio Sabadell, Ca N’Oriac, TS, Vallès/exprés, La Veu de la Ciutat, i l’Avui (corresponsal a Sabadell entre els anys 1976-1979). L’any 1979 vaig assumir la direcció del Servei de Publicacions i Informació de l’Ajuntament de Sabadell. Uns anys més tard, vaig passar a dirigir la revista institucional Arrel i després el Servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona (1983-1988). L’any 1988 vaig ser nomenat director del llavors naixent Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), una iniciativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio del portavoz del Gobierno de España. L’any 1997 em vaig incorporar a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com a cap del Gabinet del Rectorat, tasca que vaig exercir fins el 2001.
Després d’un any d’exercici lliure de la professió (treballant fonamentalment per l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Consejo Superior de Colegios de Ingenieros Industriales de España), el 2003 vaig retornar a la gestió universitària, ara a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per dirigir –fins el 2010 quan em vaig jubilar parcialment– l’Àrea de Comunicació. Des del 2010, i fins la meva jubilació laboral definitiva el desembre de 2013, vaig formar part de l’equip del Gabinet del Rector com a assessor.
He estat fundador i president de l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL) (1983-1985), president de la demarcació de Barcelona (2001-2003) i degà del Col•legi de Periodistes de Catalunya (2003-2005), i vicepresident del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast (2007-2009). He estat també membre del Comitè Institucional d’Ètica Assistencial del Parc Taulí de Sabadell (2012-2014).
Entre els anys 2012 i 2017 vaig dirigir la Fundació Bosch i Cardellach i des de l’any 2010 sóc patró de la Fundació Miquel Agustí (de la qual en són els patrons principals l’Ajuntament de Sabadell i la Universitat Politècnica de Catalunya), fundació de la que n’he estat secretari fins el 2018. Tanmateix he estat membre dels Consells Assessors de Ràdio Sabadell i de l’Associació Êthos, de la que en sóc ara president des de gener de 2018.
Des de l’any 1992 sóc col·laborador del Diari de Sabadell i des del 2003 tertulià de Ràdio Sabadell. Fa anys ho havia estat de Catalunya Ràdio i de Ràdio 4 així com havia col·laborat amb El 9 Nou i amb El Periòdic d’Andorra, d’entre d’altres publicacions.
El 2007 vaig decidir-me a obrir aquest blog que ara esteu llegint, que d’entre d’altres coses, conté tots els articles i col·laboracions que he escrit des de l’any 1992 fins ara mateix. En total més de 2.000 peces.
En ocasió de la pandèmia i a modus de diari personal, vaig escriure i publicar Imatges i paraules. 100 dies de confinament (agost 2020). Un projecte editorial que va tenir continuïtat amb el títol Diari pandèmic. Imatges, relats i records‘ (juny de 2021). Ambdós volums contenen il·lustracions de les que n’és autor Lluís Mas i Sangés.
Les meves aficions: la lectura, la música clàssica, l’òpera, el cinema i el teatre. Tanmateix m’agrada i practico el cant coral. Els meus néts i néta, viatjar, anar amb bicicleta de muntanya i fer senderisme són altres de les meves passions.
Comentaris recents