Fotografia ACN
L’ou de la serpent. Després de covar-lo durant un temps, l’ou de la serpent ha desclòs. Des de dilluns, Madrid viu unes tardes-nit dies atzaroses, amb manifestacions i aldarulls animades per la dreta extrema, prop la seu del PSOE. Manifestacions en les quals s’escolten proclames racistes, s’entonen càntics feixistes i s’exhibeixen símbols constitucionalment proscrits. Quan els ous de la serpent no són esclafats just quan s’acaben de pondre, la bèstia desclou i creix fins al punt que podria acabar devorant a aquell qui l’ha covat. El PP no va tenir cap mena de pudor a l’hora de pactar i de donar ales a Vox. I ara és Vox qui s’aprofita del gest i de les circumstàncies, amb la llei d’amnistia no nata com a excusa, per intentar desestabilitzar el sistema democràtic… I mentre això passa, el PP, amb Feijóo al capdavant, es manté en un silenci que el fa còmplice…
Tot i que suposo que la història no es repeteix, almenys exactament, no puc deixar de pensar en el 36. Les condicions no són les mateixes, evidentment, però les contínues crides a la sedicció (Vox, PP, casernes…) creen un clima propici a alguna bestiesa. D’altra banda, veig molt clarament que ni s’ha d’interrompre cap diàleg, ni s’ha de mostrar cap signe de debilitat davant la barbàrie: aquesta gent volen trencar la pacífica convivència i no se’ls ha de permetere.