Mes: maig de 2007

Reflexió post-electoral

La participació ciutadana en les eleccions municipals de diumenge passat va ser, com tothom ja sap a hores d’ara, la més baixa que mai no s’havia donat en unes eleccions locals. I, allò que encara és pitjor, l’abstenció va créixer a Catalunya deu punts en relació a la mitjana de la resta de l’Estat. Res no van poder els intents de darrera hora per mobilitzar la ciutadana; res no van poder tampoc els altíssims pressupostos esmerçats per les formacions polítiques amb la voluntat d’atraure electors i electores cap a les seves posicions. Potser perquè la campanya electoral va estar...

Read More

La mort del pare…

El meu pare i la meva mare el dia de les seves noces celebrades el 6 de setembre de l’any 1945 al Santuari de La Gleva Pràcticament només en un any de diferència m’he quedat –ens hem quedat els meus germans i jo– orfes de pare i de mare. Ahir, després d’una agonia innecessàriament llarga i lenta, ens deixava el pare. La mare ho havia fet, sobtadament, la Diada de la Mare de Déu de Montserrat de l’any passat. Potser pel fet que el pare va sobreviure a la mare i, atès que el seu estat requeria l’atenció i...

Read More

Cal fer canvis

He tingut un somni. Ha estat un somni que m’ha fet creure que un futur millor encara era possible. He somniat amb un país, amb una ciutat, en què l’objectiu dels que l’habitaven era viure en pau, en solidaritat, en llibertat, en ple respecte envers els altres. Un país, una ciutat, en què la ciutadania era amatent i responsable i es preocupava del seu futur. Un país, una ciutat, en què la demagògia havia deixat de ser i havia donat pas a la veritat, a la defensa de les idees de cadascú formulades sempre des del més precís respecte a la diversitat de pensament. Un país, una ciutat, compromès que treballava per trobar les millors solucions als problemes que preocupaven a la ciutadania. Un país, una ciutat, on les persones es comportaven com a persones i el respecte era un valor altament preuat; on el debat entorn les idees se situava per damunt de qualsevol calúmnia, qualsevol acusació sense sentit, qualsevol desqualificació no fonamentada. Però, dissortadament, tot això ha estat només un somni. Perquè els mitjans de comunicació reprodueixen, dia rere dia, absurdes trifulgues entre candidats a una alcaldia o a una responsabilitat política i treuen profit d’aquestes desavinences per aconseguir més audiència. Poc es preocupen en general, de fer evidents les contradiccions en què els polítics cauen i fer-nos memòria que enmig de tant soroll ben poc arriben...

Read More

Votar i votar bé

Som ja en plena campanya electoral i les ofertes dels partits i de les coalicions són múltiples i diverses. Tothom s’esforça en prometre el bo i millor per resoldre els problemes amb els quals la ciutadania hem de bregar cada dia. Aquells que han ostentat el poder municipal durant els darrers quatre anys presenten, com el seu millor aval de futur, l’obra feta. Els que han estat a l’oposició, imploren la necessitat d’un canvi. Finalment, els partits i les coalicions que no han disposat, ara com ara, de representació municipal, es presenten com a una alternativa, diuen, plena de...

Read More

França com a exemple

Quan la nit del diumenge veiem i escoltàvem per televisió les primeres declaracions de Nicolas Sarkozy i de Ségolène Royal, just quan feia pocs minuts que s’havien tancat els col•legis electorals francesos, una sana enveja es despertava en nosaltres. No n’hi havia per menys. I és que no és gens fàcil poder veure com els candidats a la presidència de la República Francesa es comportaven i es respectaven una vegada tancats els col•legis electorals i mentre esperaven el veredicte oficial de les urnes. L’oficiós –el dels sondatges– ja es coneixia i semblava, tal com després va ser, inamovible. Al marge de les simpaties polítiques que a cadascú de nosaltres puguin generar-nos els candidats Sarkozy o Royal, haurem de convenir que l’elegància política va imperar al llarg de tota la nit electoral amb nombroses referències i reconeixement a la feina feta i a la campanya del  candidat opositor. Royal va reconèixer immediatament que havia perdut la segona volta de les eleccions i es va avançar a felicitar a Sarkozy per l’èxit obtingut i per haver estat elegit nou hoste del Palau presidencial de l’Elisi durant els propers cinc anys. Tot plegat, vist des de la nostra òptica, semblava formar part d’una estudiada posta en escena. Però no! No es tractava de fer teatre. Es tractava de mantenir la confiança dels electors de l’un i de l’altre, que s’havien mobilitzat per...

Read More
  • 1
  • 2

Suscripció

Recent Comments

Categories