Temps hi haurà per discernir sobre el per què dels resultats electorals que ahir es van produir a Catalunya i també a la resta d’Espanya. No obstant i això, no vull deixar passar l’ocasió per formular unes primeres anotacions d’urgència que a despit que les cenyeixo a Catalunya són susceptibles, en part, de ser extrapolades a la resta de l’Estat on, llevat d’aquí mateix i del País Basc, el PP ha arrasat a causa, sobretot, de  la lluita caïnita que es dona a l’esquerra del PSOE. La primera de les anotacions és per fer evident que l’alta abstenció que es va produir ahir, posa de manifest la desafecció creixent que darrerament s’està donant entre política –polítics– i ciutadania, i això no és gens bo per la democràcia. Una segona anotació és a l’entorn de la preocupant entrada de la dreta extrema en força consistoris de Catalunya; entrada que en gran part és conseqüència de la baixa participació que per allò de la fidelitat de vot que l’electorat dels partits extrems tenen, els ha permès superar en aquest cas el 5% de vots sobre el total dels emesos, necessaris per poder entrar en el repartiment d’escons. Una tercera anotació és per posar de relleu que, en general, en aquelles ciutats i poblacions en les quals els alcaldes i alcaldesses han fet una bona feina, la ciutadania els ho acaba reconeixent, com és en el cas de Sabadell. I finalment, una constatació que segurament només sigui vàlida per Catalunya: els resultats assolits pels partits independentistes posa de manifest que al moviment independentista, més enllà de l’emoció i de la il·lusió que genera i que ha quedat àmpliament demostrada, li manca un projecte social i nacional comú que l’aglutini. En seguirem parlant. De moment, però, aquí ho deixo.

P.S. Tot just acabava d’escriure aquesta nota quan es produeix la notícia de que Pedro Sánchez convoca eleccions generals pel 23 de juliol. Una piulada de d’Ignasi Guardans que diu: “Alea iacta est. (…) És valent. És intel·ligent. Frena el desgast. Frena la sagnia. Frena la depressió. Mobilitza a l’esquerra i al centre esquerra. Campanya en paral·lel a l’entrada de Vox en diverses autonomies. Molt bé!”, resumeix perfectament la situació.