Escartín i Abellan durant la intervenció de Navas en el plenari. Fotografia d’iSabadell
Josep Escartín serà, a partir del primer de desembre síndic municipal de greuges de Sabadell. Ho serà a despit d’haver-ne exercit el càrrec entre els anys 2005 i 2018 –compartint-lo, per cert, amb el seu treball a CASSA (Companyia d’Aigües de Sabadell, S. A.)– i del fet que a hores d’ara s’estigui debatent al Parlament de Catalunya la Llei de les Sindicatures Locals de Catalunya que n’ha de limitar l’exercici del càrrec de Síndic a un màxim de dos períodes de 5 anys. Escartín substituirà a Abellan que en el decurs dels darrers cinc anys ha estat al capdavant de la Sindicatura Municipal havent demostrat una alta dedicació i gran professionalitat. L’elecció d’Escartín ha comptat amb l’aval en el ple Municipal del PSC, Junts, Vox i PP, mentre que els Comuns i la Crida s’hi han mostrat en contra i ERC s’ha abstingut. Per contra, la candidatura d’Abellan disposava de l’aval documentat de persones i d’entitats sabadellenques vinculades al tercer sector social així com de la Federació d’Associacions de Veïns que presideix Manuel Navas qui, en aquesta condició, ha intervingut davant el plenari municipal en defensa de la idoneïtat d’Abellan per continuar en l’exercici del càrrec. Atesos els fets i les circumstàncies concurrents, també jo considero que el nomenament d’Escartín no s’hauria d’haver produït mai.
Confío en el teu criteri, Joan, perquè et conec i sé que ets persona honesta y seriosa en la consulta de les fonts, però no conec gens el cas i, com que suposo que hi deu haver moltes altres persones que estan en el mateix cas, potser estaria bé que ens l’expliquessis més llargament, amb el rigor i l’agudesa que et caracteritzen.
Gràcies, Maria-Teresa, per la confiança que em fas i que agraeixo molt. El cert és que poques coses puc afegir, més enllà de considerar que la figura del Josep Escartín no em sembla la mé sidònia per exercir el càrrec de síndic com a mínim per tres raons: la primera, que Escartín havia estat ja síndic durant 12 anys; la segona, per la vinculació d’Escartín amb CASSA, una relació que certament ara ha finalitzat, però que va mantenir durant l’anterior exercici de síndic entre els anys 2005 i 2018, la qual cosa, des del meu punt de vista, era una anomalia atès que podia ser art i part en la tramitació d’alguna queixa que tingués a veure amb la companyia d’aigües; la tercera i que no em sembla menys important, la limitació a dos mandats que la Llei imposarà als síndics locals ara en ple tràmit al Parlament de Catalunya. Per tot plegat no em deixa de sorprendre’m la decisió i votació corresponent del plenari.
Encara que solament fos per veure venir la nova llei, ja no s’havia d’haver nomenat. La coincidència amb el càrrec a Cassa és del tot injustificable. Solament la meva opinió.