Abans de sortir de casa per fer la meva passejada matinera, obro el telèfon mòbil i em trobo amb la comunicació de la mort d’una filla –la Karme–  d’uns nostres amics dilectíssims: el Pedro Málaga i l’Ana Sanagustín. La notícia no em sobta del tot, atès que ahir mateix, al parlar amb el Pedro, ell ja em va anunciar que el traspàs era imminent. El càncer que la Karme patia des de feia un any i mig llarg, acabava de guanyar la batalla a despit de les ganes de viure que la Karme tenia. Mentre llegia el missatge del Pedro, al record em venien imatges de la infantesa de la Karme compartida amb la meva filla Laura al Barrufet i a La Roda. També l’amistat que des de llavors ella i la Karme mantenien tot i que les carreres professionals d’ambdues marxaren per camins diferents i fins i tot distants. Recordo especialment els dies en què totes dues –la Karme i la Laura– em van venir a donar un cop de mà a Andorra, on celebràvem un encontre de periodistes interpirinencs organitzat des del Centre Internacional de Premsa de Barcelona que, llavors, jo dirigia. Per tot això i per l’amistat que des de fa molts anys ens uneix a l’Olga i a mi al Pedro i l’Anna, sento més encara la desaparició de la Karme amb qui ens havíem trobat en alguna ocasió durant aquest any i mig de calvari. La mort té sempre quelcom d’injusta. Més encara quan la persona que ens deixa és tan jove i amb tan futur com en el cas de la Karme. Descansa en pau Karme i sàpigues que als teus pares i a la teva germana Maria no els mancarà en cap moment el nostre escalf, suport i amistat.