Sortida de juny, darrera de la temporada i nocturna

Sant Llorenç Savall. Puig Rodó

Anirem en direcció a Sant Llorenç Savall ( B-124). Tan bon punt superat el Pont de la Roca (Vall d’Horta) haurem d’estar atents ja que a uns 200 metres esquerra, arrenca una pista que remunta en direcció contrària a la que nosaltres anem. Així que caldrà fer una girada molt pronunciada. Seguirem ara per la pista de terra fins que uns 800 metres més endavant s’eixampla. Aquí deixarem els vehicles. També ho podem fer una mica més  endavant, en la zona on hi ha els  contenidors.

Recorregut
Continuarem, ara a peu, per la pista i travessarem l’era de la casa de La Roca. Continuarem per una pista que surt de la antiga bòvila en direcció a Les Oliveres. Uns 600 metres més enllà trobarem una cruïlla. Prendrem el camí que travessa la riera de la vall d’Horta que, en qüestió d’uns 100 metres, ens portarà a la pista asfaltada que des del pont de la Roca condueix a El Marquet. De l’altra banda de la carretera arrenca una pista de terra amb accés barrat amb una cadena per a vehicles. Seguirem la pista i anirem pujant suaument. Prendrem temps per admirar les vistes que tenim sobre la vall. Al cap de poc més d’un quilòmetre arribarem a al coll de Palomeres pel que hi passa un cablejat aeri de conducció elèctrica. Deixarem la pista per agafar el ben marcat corriol que, a dreta, puja pel bosc i que ens portarà a l’altre banda del turonet, des d’on podrem veure des de l’alçada la urbanització de Les Marines.

Des d’aquest punt, un corriol ens portarà pel mig del bosc i en pendent pronunciada, fins a la pista que ve de Les Marines i per la que continuarem fins a trobar, a uns 900 metres, a mà esquerra un replà, amb un laberint de pedretes al terra i un mirador. Tornem a la pista, que seguirem, per després d’un quilòmetre més, arribar a una nova explanada en la que hi ha un nou laberint i un arbre dels desitjos (el de les Dones). Des d’aquest punt tindrem una molt bona vista sobre La Mola. Continuarem encara uns 100 metres més per arribar a la balconada des de la qual podrem veurem a sota mateix part de la carretera de Castellar (ens trobem damunt mateix del revolt del Dalmau). Al fons tindrem el Turó de Montcada i fins i tot podrem distingir alguns dels edificis més alts de la Barcelona del Besòs. Si el dia és clar, també podrem veure el mar.

Tornarem per la mateixa pista per la que hem vingut fins arribar a Les Marines. Seguirem pel carrer asfaltat pel que acabem d’entrar-hi. Al cap d’uns 800 metres, girarem a esquerra per un camí ampli que condueix a Cal Garriga i des d’aquí anirem fins a la pista asfaltada que va al Marquet a l’alçada d’un petit aparcament que hi ha. Agafarem després el corriol que ens portarà fins la Riera de la Vall d’Horta (que travassarem a l’alçada d’un bonic gorg on hi ha una mare de Déu) i pujarem fins arribar a la zona on hem deixat els cotxes.

En total, poc més de 7 tranquils quilòmetres per una zona propera i curiosa amb molt bones vistes aèries de les que poder gaudir.

En aquesta ocasió, la fotografia de família obtinguda pel Joan B., no és nítida com en d’altres ocasions ja que està feta just quan faltaven 5 minuts per les 10 de la nit.

Si cliqueu aquí podreu veure l’àlbum fotogràfic que de la sortida hem confegit a partir del conjunt d’imatges que hem rebut i que han estat obtingudes pel conjunt de caminants.

Sortida de maig

El Brull

Anirem fins l’osonenca població d’El Brull. Ho farem per la BV-5301. Deixarem els vehicles a l’aparcament que hi ha al costat de l’església, al peu mateix de les runes de la torre del Castell.

Recorregut

Després de visitar l’església i les restes del castell, començarem la passejada seguint per la pista asfaltada (el GR2) que va en direcció a Aiguafreda. Uns 700 metres més endavant trobarem a mà dreta un rètol i el naixement d’una pista de terra que prendrem i que en 1 quilòmetre ens portarà fins les edificacions de Casademunt amb la peculiar església del Sagrat Cor així com els jardins, cases de retiro espiritual i l’arbre catalogat que no obstant i això no és visitable. Continuarem per la pista uns 800 metres més fins que arribarem al trencall de Can Serra que ens rodejarem per la dreta. Al cap d’uns 500 metres arribarem al Pantà de les Illes, envoltat pel Camp de Golf d’El Muntanyà. Continuarem per la pista que porta a la carretera, però nosaltres no la creuarem per aquí, sinó que continuem per un corriol, pel costat del tancat del golf fins que arribarem al carrer Foguerar d’El Muntanyà que seguirem per arribar a la rotonda de la carretera. Travessarem la carretera per agafar la pista que passa per davant de la casa Casanoves de Figueroles. Continuem uns 500 metres i a dreta trobarem el Pantà de la Casanova.

Seguint la pista, travessarem el Pla del Forn i deixarem les cases de Les Illes i del Prat per arribar a un encreuament. Prendre’m el camí de la dreta i passarem pel costat d’El Maset i més endavant a la carretera, just en el pont que s’aixeca abans de l’església d’El Brull on tenim els cotxes.
Es tracta d’un recorregut planer, circular i amb sorpreses (castell, església, pantans, paisatge), d’uns 7 quilòmetres amb vistes sobre el Montseny i en alguns moments sobre el Pirineu.

Foto de família de la que n’és autor l’Àngel. Podeu veure l’àlbum corresponent a la sortida confegit a partir de les fotografies de diversos autors si cliqueu aquí mateix

Sortides 99 i 100. Especial de març de 2019

 

Amb les sortides al Pantà de Sant Ponç i a la Presó de Busa, MuntanyesPlanes completa el seu primer cicle de 100 sortides fetes repartides en 10 temporades de setembre a juny. La fita calia celebrar-la de manera convenient. D’aquí que l’Àngel i la Sunsi ens programessin un cap de setmana que ha resultat ple de sorpreses. Les més rellevants durant el capvespre i vespre del dissabte amb pastís, cantades, opuscles especials i parlaments de rigor inclosos.
Deixem constància de tot plegat en aquesta ressenya especial que a més d’explicar-nos com és habitual el recorregut de les excursions, recull les paraules que va pronunciar el Ramon R., els opuscles-còmic elaborats pel Lluís, així com un extens àlbum fotogràfic i un vídeo commemoratiu.

 

Pantà de Sant Ponç

Anirem l’aparcament de la presa del Pantà de Ponç, on deixarem els cotxes.

Recorregut:

La passejada arrenca seguint la pista que transcorre per la riba esquerra del pantà en direcció nord. Passarem pel costat de la casa de Cal Perpetu i continuarem fins que al cap d’1 qm més o menys, arribarem a una forta corba a mà dreta que travessa la riera de la Rasa Perpètua. Continuarem per la pista uns 900 metres fins que trobarem un banc perfectament ubicat per admirar una el pantà i la seva extensió. Seguirem encara per la pista i caldrà estar atents perquè a uns 500 metres del banc, a mà esquerra neix un camí que puja i que prendrem. Uns 800 metres més endavant trobarem un corriol a mà esquerra que agafarem i que ens portarà fins a la riera de la Rasa Perpètua que seguirem fins arribar de nou a la pista que havíem deixat i que seguirem per retornar al punt d’origen de la passejada.

Haurem caminat poc més de 6 quilòmetres.

La tradicional foto de família és obra de l’Angel

 

Navès. La presó de Busa

 

Anirem fins gairebé a Solsona per seguir per la carretera cap a Navès i Berga, la C-26. En el quilòmetre 114, poc abans d’arribar a Navès, agafarem la carretera que va cap a Besora i Busa. Es tracta d’una pista forestal, ben asfaltada, però estreta, que ens remuntarà en uns 15 quilòmetre fins el Pla de Busa. Continuarem, primer sobre asfalt i llavors per pista de terra fins arribar sota l’ermita de Sant Cristòfol i de la Casa Vila, on, en un prat, deixarem els cotxes.

Recorregut

Comencem la passejada passant per davant de la Casa Vila. Seguirem per una pista planera que transcorre per una zona arbrada, molt agradable i que transcorre per sota del cim de la Llebre. El Pla de Busa ens queda a la nostra esquerra i el resseguirem durant prop de 2 qm. Llavors, la pista passa a ser un camí que remunta per arribar damunt d’un pla de roques que es un excel·lent mirador sobre Sant Llorenç de Morunys, alguns dels braços del pantà de la Llosa Cavall, el Santuari de la Mare de Déu del Lord, el Port de Compte, el Pedraforca, Serra d’Ensija i Cadí. Nosaltres ens trobem a la serra de les Gralles.

Deixem el Mirador per tornar al camí del que veníem i prosseguim uns 600 metres més fins arribar al final del nostre cingle. Davant ens queda, com una “agulla” ben amplia, el Capolet o Presó de Busa, a la que podem accedir per un pontet metàl·lic. Travessem el pont i ens situem damunt la presó de Busa fent un recorregut pel seu perímetre i contemplant tot l’espectacle que se’ns mostra al davant, en especial l’embassament de la Llosa del Cavall, les curioses formes de les muntanyes, el santuari del Lord… i pensant en la història de la guerra del francès.

Per retornar ho fem desfent el camí pel que hem vingut fins arribar on hem deixat aparcats els cotxes.

Val la pena, abans de baixar del Pla de Busa, arribar-nos fins al Pla inicial abans de començar el descens, per pujar al Mirador sobre la cinglera, des d’on podem contemplar la Vall d’Ora i podem veure Montserrat i la Mola.

La passejada haurà estat d’uns 6 quilòmetres, molt aèria, ben planera i sense més dificultat que la de passar pel pontet de la Presó, si es que es té un xic de vertigen i poder gaudir de les vistes de uns paisatges que per a moltes persones no són gaire coneguts.

 

La foto de família es deu en aquest cas al Joan B.

 

La celebració

Com apuntàvem en començar, per celebrar l’efemèride de la sortida 100 i els 10 anys, el Ramon R. va preparar unes paraules així com unes lletres per ser cantades per tots. Mentre, el Lluís repartia la primera part de l’opuscle commemoratiu (el suplement seria repartit l’endemà) i l’Àngel i la Sunsi es disposaven a descobrir el pastís d’aniversari.

De tot n’havia de quedar constància i queda reflectit a través de l’àlbum de fotos especial i dels següents enllaços. Esperem que en gaudiu!

Sortida de febrer

Cal Rosal, La Frau i Graugès

Anirem fins a Olvan i seguirem per la carretera BV-4135 que condueix a Avià. En el quilòmetre 3,700 aproximadament, prendre’m el trencall que surt a mà esquerra que ens portarà a Dacs i a Graugès. Al cap de 800 metres, passat un pontet, aparcarem el cotxe a l’altre banda de la casa de Dacs.

Recorregut

Comencem la passejada per la carretera i anirem enrere passant pel pont. A l’arribar a la corba agafarem un camí, a mà dreta, que passa pel costat d’uns camps i de la carretera per la qual hem vingut. 800 metres més endavant, a mà dreta, comença un corriol que baixa cap a la riera i una esplanada damunt del salt d’aigua de La Frau.

És interesant baixar fins a baix del saltant. Ho farem caminant per sobre del cingle fins arribar als corriols que baixen fins la riera. Interessant.

Tornem enrere i pugem per una pista que després d’un parell de revolts ens portarà a la casa de la Baga. Agafarem la pista planera que torna en direcció a Dacs i, en el trencall, girarem a esquerra per arribar a Can Carbonell.

Haurem de seguir per aquesta pista, ara més estreta, que puja i va revoltant i que al cap de 1,5 km ens deixa a Cal Gris. Agafarem l’ample pista en direcció a Graugès que es troba a 2 qm i passarem per la Font del Puig i pel Carrer del Mig.

Entrarem al poble de Graugés i admirarem el petit estany de davant de l’Ajuntament. Continuarem per la carretera que ens porta al final del poble, des d’on podrem donar la volta a l’Estanyol de Graugés.

El retorn els farem seguint en paral·lel la carretera que, després de tornar a passar per l’entrada del poble, continua passant per Can Candi i per Cal Ceba, fins a les cases de Dacs per arribar on hem deixat els cotxes.

Caminada per un lloc no molt conegut amb amplies vistes, planer en la seva major part i amb curioses zones d’aigua (la riera de Fontcalda, amb el salt de la Frau i els estanys de Graugès).

L’àlbum de fotografies d’aquesta sortida de les que en són autors l’Olga, el Ramon R., la Marisol, la Gòria B., el Lluís, el Francesc i la Carme, les podeu veure clicant aquí mateix.

I aquí teniu l’apunt de la sortida que ha fet el Lluís que podeu veure també a  l’Instagram si cliqueu directament aquí mateix.

 

Sortida de gener

Sant Feliu de Pallarols – Roques Encantades

Anirem fins al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallerols per una pista que surt del qm. 40,1 de la carretera C-153 que va des de Sant Esteve d’en Bas a Rupit i deixarem el cotxe.

Recorregut

Després d’admirar el paisatge, agafarem el camí, ample, que surt sota l’arcada situada en el costat esquerra de la façana de l’església i seguirem les marques grogues fins arribar a l’esplanada del Collet de l’Arc, on trobarem indicadors de la ruta 20 – Roques Encantades, Coll de Condreu, Rupit.

Un marcat corriol ens porta, girant cap a la dreta i en lleu pujada i entre faigs, a un camí ample. Seguirem sempre l’itinerari 20 i passarem pel camí amb tanques que discorre entre grans prats que ens portarà al Pla de Armadans. Després, endinsant-nos en la magnífica fageda, arribarem a les “Roques Encantades”. Després de resseguir aquestes formacions, seguirem els senyals grogs per retornar al camí pel que havíem arribat i continuarem cap a la esquerra pel camí quer havíem deixat que ens portarà a les planes de la casa de Armadans, propietat privada que podem travessar pel lateral a través de dues portes. Quan s’acaba el camí ample, comença un corriol que va baixant i en el que podem trobar un seguit de plafons que ens expliquen un munt de llegendes. El corriol desemboca al Coll de Condreu en el que, a l’altre banda de la carretera es troba el Restaurant del mateix nom.

Per tornar podrem optar per desfer el camí o si ens ho hem preparat bé, amb una combinació de conductors, anar a recuperar els cotxes a La Salut.

Feta com una “travessa” es tracta de una caminada senzilla de més de 6  quilòmetres, que ens porta per uns llocs amables, tranquils i insòlits (en el tram de les Roques) que li aporten un xic de “aventura” i que passa per unes fagedes esplèndides.

Foto de família que ens ha fet un anònim caminaire. Podeu veure les fotos de la sortida que han estat fetes coralment per la Marisol, el Carles, el Francesc, el Ramon R., l’Albert, la Glòria i la Carme  clicant aquí mateix.

I aquí teniu l’apunt que de la sortida n’ha fet el Lluís i si cliqeu aquí anireu directament al seu instagram i podreu fer ‘like’s’…:

Sortida de desembre

Gorg d’en Pelachs i la Torre Roja

Anirem fins a Caldes de Montbui i deixarem els cotxes en el pàrquing del Camp d’Esports que trobarem després de passar pel pont sobre la Riera.

Recorregut

Anirem fins la rotonda per la qual hem arribat a l’aparcament i prendrem pel carrer Camí de Sentmenat. Continuarem per aquest carrer/pista de terra i passarem per una casa singular que ens queda a mà dreta. Seguirem per la pista seguint els indicadors “Roure Gros”, fins que arribarem a una cruïlla on prendrem el camí que surt a dreta que condueix a uns vivers. Quan hi arribem, en comptes de continuar per la pista, agafarem un corriol que surt a mà esquerra marcat amb ratlles ratlles grogues i blanques. Aquest corriol, una vegada superada la Font de les Escales, ens retorna al cap de uns 200 metres a la pista que havíem deixat per la qual seguirem fins arribar a una riera on uns nous indicadors ens diuen que si continuem anirem pel Camí de Sentmenat i si girem a dreta anirem cap el Gorg d’en Pelachs i la Torre Roja que és la direcció que prendrem. A partir d’aquest punt el camí perd amplada i esdevé un corriol tan bon punt creuem la riera.

Seguim pel corriol que va pujant entre arbres tombats i que segueix per alt el curs de la riera fins que arribarem a un pla on hi ha la Font i el Gorg d’en Pelachs.

Continuarem pujant per aquest corriol que, en una corba, coincideix amb una pista ampla per la que continuarem pujant. Després de deixar a dreta un trencall que va a un Camp de Tir, arribarem a un nou trencall en el que prendrem la pista de l’esquerra que condueix a les restes d’un poblat ibèric del que se’n donen tots els detalls a través d’uns plafons explicatius. Just davant d’aquestes restes ens queda la Torre Roja on uns altres plafons ens conten la llegenda del per què d’aquest nom. Val la pena, ara, esplaiar-se contemplant la meravellosa vista que se’ns ofereix sobre tota la plana del Vallès.

El retorn el farem desfent el camí per qual hem pujat i que no deixarem fins el final de la passejada.

Passejada circular d’uns 7 quilòmetres, amb algunes petites dificultats per superar els arbres caiguts que trobarem en el camí.

Foto de família de la sortida d’avui de la que n’és autor en Josep Novials. Podeu veure les fotos de l’Olga Núñez clicant sobre el seu nom.

I aquí teniu el video de la Nadala. Bones Festes a tothom!

Sortida de novembre

Can Massana – Refugi Vicenç Barbé

Anirem fins l’entrada de l’Àrea del Coll de Can Massana (Montserrat), qm. 1,4 de la carretera BP-1101, que des de la Nacional 2 condueix a Montserrat on, en el pàrquing de pagament els caps de setmana, deixarem el vehicle.

Recorregut

Pel GR seguirem la pista “Camí de la Roca Foradada” que va remuntant, amb giragonses durant uns 600 metres fins arribar a una cruïlla d’on parteixen els camins al Castell de la Guardia i a Sant Pau Vell. Nosaltres continuarem per la pista àmplia que ens portarà a un mirador i a Coll de Girló amb impressionants vistes a la muralla de pedra de les Agulles.

Baixarem per la pista fins que a l’arribar a una tanca antimotos agafarem un corriol a mà dreta (el PR C-78), pintat amb llepades de color groc i blanc que ens indica “Vicens Barber, 30 minuts”.

Continuarem per aquest corriol que serpenteja i passant per la base de les Agulles ens durà al pas de la Portella. Arribats dalt de la canal, el corriol –ben marcat–, va primer cap a la esquerra i gira desprès cap a l’esquerra. El seguirem i en uns 800 metres arribarem al refugi Vicens Barber després d’haver admirat un munt d’agulles (la Bola de la Partió, l’Esquelet, la Màquina de Tren, l’Arbret, el Setrill…).

Deixarem el refugi i continuarem pel PR C-78 i travessarem torrents i revoltarem cingles fins arribar que al cap d’1 quilòmetre, arribarem al Pas del Príncep i des d’allí, a uns 600 metres més, al Coll del Port.

Baixarem pel corriol de l’altre banda del coll i passarem per sota de les agulles d’Els Frares Encantats, (el Bisbe, la Monja, el Lloro…), la font de Coll de Port i seguirem cap a la Roca

Foradada tenim davant. Aquest corriol planeja i en alguns llocs baixa més, fent un seguit de giragonses.

Passem per sota de les emblemàtiques Foradada i Cadireta i anirem a sortir al Coll de Guirló, des d’on, pel GR, retornarem a l’aparcament.

Es tracta d’una passejada circular d’uns 7 quilòmetres, aèria i sense més dificultat que el pas de la Portella i en algun pas de la baixada del Coll del Porta. Durant tot el camí gaudirem d’unes espectaculars vistes.


Foto de família de la que n’és autor l’Àngel.

 

I aquí podeu veure com, a partir d’una foto de l’Àngel, el Lluís n’extreu amb els seus pinzells la seva visió artística. Si cliqueu aquí mateix, accedireu directament a l’instagram de Lluís.

Sortida d’octubre

Sant Martí Sarroca. Riera de Pontons.

Plànol de la sortida obra de l’Àngel

Anirem fins a Sant Martí Sarroca (quilòmetre 9 de la carretera BP- 2122 de Vilafranca del Penedès a Pontons). Deixarem el nostre vehicle en el pàrquing de l’ajuntament (cruïlla dels carrers Bergadà i Llobregat).

Recorregut

Iniciarem la passejada pel carrer del Bergadà en direcció al Cementiri. Sortirem del poble i en el primer encreuament, girarem a dreta, per una pista de terra que al cap de 100 m. ens portarà a un punt en el que haurem de creuar la riera de les Angules (habitualment seca) i que, a l’altre banda, remunta fins arribar a una nova cruïlla. Nosaltres seguirem pujant cap a la dreta, fins que la pista es torni encimentada i baixi fins arribar a la Riera de Pontons. Seguirem la riera deixant-la primer a mà esquerra i l’anirem travessant per dues passeres. A la dreta tindrem sempre la cinglera damunt la qual hi ha “Sa Roca”, amb l’església i el castell.

A 100 metres aproximadament un cop passada la segona passera, trobarem a mà esquerra un corriol que s’enfila i que ens porta fins a la Font de la Salut dins de una balma; la visitem i baixem de nou fins la pista principal per passar la tercera passera i seguir la pista fins veure, a pocs metres, unes escales per les que deixant la pista pugem i seguirem fins arribar a la carretera BV-2129. Seguirem uns 50 metres per aquesta tranquil·la carretera fins a les escales que trobarem a mà dreta pujant. Passarem pels carrers d’una urbanització fins a trobar de nou la carretera que travessarem per pujar per un camí que ens portarà a la planada del castell i de l’església de Santa Maria

Per tornar baixarem cap al corriol encimentat que surt del costat de església. A l’arribar a la carretera seguirem baixant pel carrer Pepet Teixidor i continuarem pel camí que ens durà fins a l’aparcament a on hem deixat els vehicles.

Haurem caminat poc més de uns 6 quilòmetres, majoritàriament planers, amb poques i lleus pujades/baixades, per un indret no molt conegut, seguint la riera per una zona arbrada i amb uns monuments espectaculars amb bones vistes de El Penedès.

Tradicional foto de família obra del guia que ens va acompanyar durant la visita al castell i a l’església.


Apunt de la sortida obra del Lluís Mas.

Amb aquesta sortida corresponent al mes de setembre encetàvem una nova temporada de Muntanyes Planes (l’onzena) que ens farà viure la passejada número 100 que -òbviament- celebrarem com és convenient. Gràcies Àngel pel teu lideratge i gràcies als caminadors i caminadores per la seva constància i excel.lent companyonia… I que puguem continuar consolidant moltes temporades més.

Castellterçol. L’Espluga

On comencem la passejada d’avui?

Anirem fins al “Polígon Industrial El Vapor” (qm. 32,5 de la carretera que va de Castellterçol a Moià). Continuarem pel carrer Vapor i poc abans d’arribar a una rotonda, girarem a esquerra per una pista de terra. 100 metres més enllà, en una esplanada també a esquerra, podrem deixar els vehicles amb els que hi hem arribat.

Recorregut

Baixarem a la riera de Fontscalents que travessarem per un pontet. Arribarem després a El Roquer, un curiós i antic edifici tèxtil on tractaven la llana.  Retornarem al punt d’inici (esplanada on hem deixat els vehicles) i agafarem el camí de l’Espluga. Al cap d’uns 200 metres, tombarem a esquerra i passarem pel pont damunt la Riera Fontscalents. Després girarem cap a la dreta i caminarem paral·lels a la Riera durant 1,5 qms. A dreta deixarem els trencalls al Moli Nou i al Moli Vell. Arribarem finalment a la Bauma i esplanada de l’Espluga (Argelagues en el llibre de la Gemma Ruiz) que es troba al costat de la Riera i que ens mostra un pontet encantador.

Continuem la passejada seguint la pista en direcció a Castellcir. Passada una zona cimentada per la riera, agafarem un corriol a esquerra que discorre entre un prat de vaques i la riera i que al cap d’uns  700 metres ens portarà fins a la balma de Fontscalents, on hi ha una font, una Verge, una taula de pícnic, un indret ben agradable.

Seguim el camí (ara convertit en corriol) que al cap d’uns 500  metres ens portarà de nou a la riba de la riera, en un punt on les aigües hi ha excavat tres ”poues” seguides: són els Gorgs del Torrent de la Mare de Déu.

Iniciem la tornada,  desfent camí fins arribar a la Balma de la Font. I des d’aquest punt anirem  fins l’Espluga, on travessarem la Riera pel pont, i continuarem per un corriol que segueix paral·lelament la Riera, ara, però des de l’altre riba, fins a trobar, al cap de uns 850 metres l’indicador, a dreta, de la Font de la Vinyota. Val la pena arribar-nos-hi i fins i tot seguir baixant fins la Riera que aquí transcorre per sota d’un tram de balmes.

Retornarem a la Font i a la pista per la que veníem, per seguir, a dreta i al cap de uns 200 metres per una pista ampla on s’hi poden veure torres d’electricitat. Abans d’arribar al tancat dels cavalls, a dreta surt un petit corriol que ens portarà al Pou de Glaç.

Continuem per la pista, passarem per davant de Cal Murri i pel costat del pont per on havíem ja passat i arribarem al pàrquing dels cotxes.

Es tracta d’una passejada ben planera, d’uns 7 quilòmetres, plena de “entreteniments” i molt agradable de fer, especialment si la Riera va prou plena.

Foto de família de la que n’és autor l’Àngel.