• Dissabte 1 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Els fiscals veuen il·lícit negociar l’amnistia amb els seus beneficiaris” (El Periódico)
“Els CAP tindran encara menys metges i infermeres aquest estiu” (La Vanguardia)
“Trump carrega contra la democràcia: ‘Vivim en un Estat feixista i corrupte’” (El País)
“Una administració de vidre” (La República El Punt Avui)
“Trump sacseja els EUA acusant Biden de dirigir un ‘estat feixista’” (Ara)
“Circuit d’obstacles” (Diari de Sabadell)

Encetem mes sota l’amenaça d’unes noves eleccions a Catalunya i, qui sap si també a Espanya. A l’actitud de xantatge al PSOE –les coses s’han de dir pel seu nom– que ve exhibint Junts com a estratègia per aconseguir que Puigdemont sigui investit president amb el vistiplau dels socialistes, s’hi ha afegit el posicionament de la Marta Rovira –que no pas d’ERC, certament– en el sentit que els republicans no estan disposats a facilitar amb la seva abstenció la investidura d’Illa si no és a canvi del compromís explícit que s’autoritzarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Així les coses, el bloqueig està garantit, ja que ni Illa ni tampoc Puigdemont disposaran dels avals suficients per ser investits. De retruc, aquesta situació podria acabar derivant, a Madrid, amb la retirada del suport que Junts i d’ERC atorguen al Govern d’Espanya. I si això passés, la conseqüència seria que Sánchez es veiés forçat a convocar unes noves eleccions generals. L’aleteig de la papallona que començà amb la negativa dels Comuns a donar suport als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, podria acabar, doncs, desencadenant una tempesta d’efectes difícils de discernir, però que en qualsevol cas no serien gens favorables als interessos de les forces progressistes ni als de les opcions independentistes. La corda es pot estirar i estirar, però hi ha un punt en el qual la tensió és tan alta que acaba per esfilagarsar-se.

  • Diumenge 2 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La dreta aconseguiria la majoria, amb Vox a l’alça” (El Periódico)
“La demanda turística disparada desafia la capacitat del Prat” (La Vanguardia)
“Una onada de ciberatacs inèdita amenaça a les grans empreses” (El País)
“La locomotora alemanya agafa hora en el taller” (L’Econòmic El Punt Avui)
“Què pensem els europeus” (Ara)

La nit d’insomni que he patit aquesta nit recomana contenir-me, no fos cas que escrivís quelcom del que després m’hagués de penedir. Demà serà un altre dia!


  • Dilluns 3 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El PSOE s’acosta al PP a una setmana de les europees” (El Periódico)
“La tensió política espanyola relega el debat sobre el futur de la UE” (La Vanguardia)
“El PP arriba a la recta final amb una lleugera avantatge sobre el PSOE” (El País)
“Ja no hi ha excuses per construir la variant d’Olot” (Pep Berga) (El Punt Avui)
“El pla de Biden amenaça amb trencar el govern d’Israel ” (Ara)

Després de la nit d’insomni d’ahir i una vegada superats els efectes adversos, torno a la meva rutina diària d’escriure comentaris o –com en el cas d’avui— simples anotacions que, com sempre, són estrictament personals i intransferibles.

1. Faig un repàs somer als programes que dels partits ultres europeus per saber que propugnen. Una coincidència general: s’ha de fer taula rasa amb l’actual model europeu. En unes altres paraules: els ultres europeus aposten per diluir la UE i retornar als estats membres competències nacionals perdudes a favor de Brussel·les. Fins i tot, en algun cas com en l’AfD alemanya, es proposa retornar a les divises nacionals d’abans de l’euro. Res de nou que no sabéssim, si no fos perquè Alberto Núñez Feijóo s’està mostrant aquests darrers dies com un euroescèptic més, apropant-se a les posicions que defensa la dreta extrema. Diumenge ens hi juguem molt i cal aturar a la dreta ultramuntana…

2. M’aturo en els sondejos que avui es publiquen de cara a les eleccions de diumenge vinent. Vull conèixer quina és la tendència de vot, tant a Espanya com a la resta de la UE on el vent bufa favorable al creixement de l’extrema dreta i, en conseqüència, a la possibilitat que siguin una força dominant en el Parlament. Pel que fa a Espanya, la tendència és que els socialistes s’apropen als populars i a hores d’ara estan frec a frec amb ells, la qual cosa és una mala notícia pel PP en general i per Feijóo en particular a l’haver presentat les europees com una mena de segona volta de les eleccions generals del 23-J i un plebiscit contra Sánchez.

  • Dimarts 4 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres” (El Periódico)
“La demanda d’habitatge turístic creix tres vegades més ràpid que la d’hotel” (La Vanguardia)
“Mèxic atorga un triomf arrasador a la seva primera presidenta” (El País)
“Al timó de la UE” (El Punt Avui)
“La selectivitat avalua la generació de la crisi PISA i de la pandèmia” (Ara)
“400 famílies es queden sense plaça en l’escola bressol pública” (Diari de Sabadell)

1. Feijóo en estat pur. Segons el líder del PP, el seu partit està disposat a promoure una moció de censura contra Sánchez si els resultats de les eleccions de diumenge li són propicies. Insinuà que amb aquest objectiu ja ha obert converses amb Junts. Unes converses que Comín, al ser preguntat al respecte, no va voler negar ni avalar… Embolica que fa fort!

2. Enmig d’aquest panorama tan displicent, no pot estanyar que, segons el CIS, la candidatura “Se acabó la fiesta” promoguda per l’analista polític ultradretà Luis ‘Alvise’ Pérez, podria acabar obtenint entre un i dos escons al Parlament europeu en les eleccions de diumenge. Si això passa, Alvise es convertiria en un nou exponent dels temps actuals en què rumors, notícies falses i teories de la conspiració en les quals abunden els missatges masclistes, racistes i contra la immigració, acaben per fer forat en un sector de la població que, en aquest cas, és format per homes joves d’entre 18 i 35 anys. En el meteòric ascens demoscòpic de “Se acabó la fiesta”, hi influeix que Alvise centri ara el seu discurs en què ell necessita l’escó per lluitar “contra la corrupció i el sistema polític” i afegeix que si l’aconsegueix, està disposat a sortejar mensualment el sou d’eurodiputat entre la ciutadania sense més especificacions. En fi, populisme en estat pur que en cas de surar ens submergirà en un submón fill directe del descrèdit dels polítics i, de retruc, de la política… Clar que en la història recent de la democràcia espanyola hi ha un precedent en la persona de l’empresari –i en aquells moments pròfug de la justícia espanyola­– José María Ruíz-Mateos, que, el 1989, després de crear l’Agrupació Electoral que portava el seu nom, va concórrer a les eleccions europees amb el lema “Déjese de pitorreos y vote a Ruíz-Mateos” aconseguint dos escons al ser votat per més de sis-cents mil electors (el 3,5% dels votants).

  • Dimecres 5 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El banc de teixits inclourà la llet materna i la microbiota” (El Periódico)
“Sánchez demana el vot davant l’envestida del PP per la citació de la seva dona” (La Vanguardia)
“El jutge entra en campanya al citar com imputada a Begoña Gómez” (El País)
“Primavera enganyosa” (El Punt Avui)
“Sánchez acusa el jutge del cas Begoña Gómez de condicionar el 9-J” (Ara)

1. L’organització Magistrats Europeus per a la Llibertat i la Democràcia (Medel) de la qual formen part més de quinze mil magistrats europeus, feia pública ahir una nota en què expressaven “la seva preocupació per la situació de la justícia a Espanya” i, en concret, per la no renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel bloqueig que n’exerceix el Partit Popular. Un fet que –segons Medel– suposa un “inacceptable incompliment mantingut en el temps dels postulats constitucionals que exigeixen la seva renovació cada cinc anys” i en aquest sentit instava a “les autoritats espanyoles competents a posar fi a aquesta anomalia democràtica, que està provocant importants disfuncions al servei públic que presta el Poder Judicial”.

2. Coincidint amb l’emissió de la nota de Medel, el jutge Juan Carlos Peinado en feia pública una altra per la qual informava que havia pres la decisió de citar a declarar com a investigada a Begoña Gómez. I això sense disposar de més indicis que la denúncia que va fer la sospitosa organització Manos Limpias basada en retalls de diaris i rumors i abans d’haver escoltat els testimonis que poden ser clau en el pretès cas de tràfic d’influències i de corrupció privada del qual acusa a la dona del president. I tot amb l’oposició de la Fiscalia i amb un informe de la Guàrdia Civil exculpatori de l’ara investigada damunt la taula. En política, com en molts ordres de la vida, les casualitats o no existeixen o són molt escasses. No pas les causalitats que, com en aquest cas coincideixen perversament, quan manquen cinc dies per a les eleccions europees. Davant aquest estat de coses, no hi deu haver ja ningú que no cregui que tot plegat obeeix a un pla premeditat que s’aprofita del protagonisme que caracteritza al jutge Peinado, amb la pretensió d’influir en el desenllaç de les eleccions de diumenge i de posar contra les cordes a Pedro Sánchez.

3. Davant aquesta situació kafkiana per grotesca, el president del Govern adreçava ahir una nova carta a la ciutadania en la qual denunciava que amb la investigació judicial oberta a la seva parella es pretenia “aconseguir de manera espúria el que no van aconseguir a les urnes” i descartava qualsevol escenari de renúncia al càrrec, tal com des de l’oposició se li reclama. Llàstima, però, que com en l’anterior carta de Sánchez a la ciutadania, no apuntés les mesures que calia emprendre de manera immediata per, d’una banda, avançar en el camí de la necessària regeneració democràtica i, de l’altra, posar en marxa els mecanismes parlamentaris necessaris per posar fi al bloqueig que el PP exerceix sobre la renovació d’un CGPJ que porta més de cinc anys caducat.

  • Dijous 6 de juny de 2024

Els titulars de la jornada:
“La temporada turística es prolonga pel teletreball i la crisi climàtica” (El Periódico)
“Junts perd els vots de Puigdemont i Puig per ordre del TC” (La Vanguardia)
“El PSOE confia en convertir la imputació de Gómez en una palanca electoral” (El País)
“Ningú vol els sense llar” (El Punt Avui)
“El TC osa difícil que hi hagi mesa independentista” (Ara)
“Amb l’espai mínim” (Diari de Sabadell)

Em llevo amb més son que no pas en altres dies. Escolto, com en mi és habitual, els primers informatius del dia i digueu-me perquè, al cap em ve aquella dita popular que resa que “si no volies caldo, aquí en tens dues tasses” quant a la més que provada ingerència de la judicatura en l’àmbit de la política i més en temps electorals. Però no és d’això que vull parlar avui, sinó de l’entrevista a David Madí que publica El Periódico i que recomano fervorosament (https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20240605/david-madi-12m-final-mandat-103407641). Pels desmemoriats, recordaré que David Madí va fer el salt a la política al voltant dels seus 30 anys i que ho va fer com a mà dreta d’Artur Mas. Va ser en aquesta condició i com a un dels homes de l’Estat Major del procés, tenia accés a poderosos i a voltes, obscurs tentacles. Obro parèntesi: en una dimensió estrictament personal, escriuré que Madí, en ocasió de la proximitat de les eleccions al deganat i a la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes l’any 2006, maniobrà per promoure una candidatura que pogués acabar amb la “crosta socialista” que, segons ell, governava la institució col·legial, des de la seva creació, l’any 1985. Ho recordo bé, atès que aquells també foren atribolats anys –dels quals algun dia n’hauré de parlar– en els quals jo vaig ser degà del Col·legi de Periodistes. Tanco parèntesi i torno a les declaracions de Madí, fixant-me sobretot a l’anàlisi del moment polític actual que en fa. A la pregunta de Carlota Camps de si “considera que el 12M va acabar amb el procés”, ell respon que “el mandat d’aquestes eleccions és clar. Són un punt final al mandat de l’1 d’octubre i obren nous escenaris, sense majories. Ni els unionistes encapçalats per Illa tenen un mandat de victòria absoluta, ni tampoc la tenen els independentistes. El mandat de les urnes és que es posin d’acord.” I davant la temptació de repetir situacions i fets viscuts en dies pretèrits, Madí recorda que “l’estat espanyol s’ha forjat a còpia de guerres i d’un sens fi de violències determinades que l’han configurat. Des d’aquest punt de vista té una cultura del poder que t’agradarà o no, però és la que mana i contra la qual estàs. Per tant, s’ha d’entendre que tu ets en aquest registre o difícilment entendràs què tens davant. Per això dic que no es pot ser ingenu. En la vida hi ha un concepte que són les mentides fèrtils, i la revolució dels somriures era una mentida fèrtil. Permetia que molta gent s’afegís a un projecte que sens dubte és un mèrit extraordinari. A l’hora de la veritat, però, la revolta dels somriures tenia poc de somriures. Això en un moment determinat no es va entendre. Al final, de veritat estaves en una situació que no era de somriures. La política ha de deixar fora l’infantilisme”. Crec que de manera més clara no es pot parlar…! En especial en uns moments en els quals l’objectiu de Puigdemont, davant la impossibilitat de ser investit president pel Parlament emanat de les urnes el 12M, és anar cap a una repetició de les eleccions per la qual cosa haurà de comptar, tanmateix, amb el beneplàcit d’ERC. Veure’m!

  • Divendres 7 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Adormir-se al volant ja és la segona causa d’accidents” (El Periódico)
“El xoc entre jutges i Executiu marca el final de la campanya” (La Vanguardia)
“Espanya s’uneix a la causa judicial contra Israel per genocidi” (El País)
“Vallverdú, objecte d’estudi” (La República El Punt Avui)
“El BCE abaixa els tipus d’interès i dona un respir als hipotecats” (Ara)

Continuo el comentari d’ahir. I tot perquè veient com evolucionen les coses relatives a la política catalana i les condicions que uns i altres posen damunt la taula per a la conformació de la mesa del Parlament de Catalunya dilluns vinent, cada dia que passa estic  més convençut que el cicle d’eleccions que enguany estem vivint no tocarà a la seva fi diumenge vinent, atès que Catalunya pot veure’s abocada a unes noves eleccions l’octubre i, com ja he escrit en altres moments, si això passa, de retruc haurem d’anar a unes altres eleccions espanyoles conseqüència, fonamentalment, de que Junts i possiblement ERC, retirin el seu suport al govern Sánchez. Temps al temps…

  • Dissabte 8 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Un decret del Govern podria evitar les retallades en hospitals” (El Periódico)
”Sánchez i Feijóo es desafien a un nou plebiscit” (La Vanguardia)
“Von der Leyen refreda ara el seu apropament a l’ultradreta” (El País)
“Estrena parlamentària” (La República – El Punt Avui)
”La Fiscalia es prepara per a la batalla interna per l’amnistia” (Ara)
“El Sabadell que hauria pogut ser” (Diari de Sabadell)

 “Hi ha compositors que les seves obres instrumentals sonen celestials i les celestials sonen instrumentals i que per això mateix tenen la difícil, però fascinant capacitat d’unir el cel amb la terra. Un és Johann Sebastian Bach i l’altre Anton Bruckner”. Això és diu en el programa de mà promocional dels concerts que arran el segon centenari del naixement d’Anton Bruckner, oferiran l’Orquestra Simfònica Segle XXI entre els dies 5 i 9 de juliol a Sabadell, Rubí, Igualada i al Palau de la Música Catalana. Concerts dels quals ahir, a la sabadellenca Fundació Bosch i Cardellach, en vàrem tenir un tast amb la conversa que sobre Bruckner i la seva fascinant obra mantingueren el director i ànima de l’Orquestra Simfònica Segle XXI, Jordi Mora, i el musicòleg i crític, Albert Ferrer Flamerich. Una conversa àgil, amena i didàctica que va apropar els assistents a la personalitat de Bruckner i a les seves Sisena Simfonia i Te Deum que són les obres programades per als concerts previstos. El Quartet Calders, ampliat en aquesta ocasió amb una viola, arrodoní la conversa amb la interpretació del tercer moviment (l’Adagio) del concert per a Quintet de corda en fa major del compositor austríac. Tot un gaudí per als sentits.

  • Diumenge 9 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Un dia decisiu per Europa, Espanya i Catalunya” (El Periódico)
“Europa es juga el futur a les urnes” (La Vanguardia)
“Europa mesura l’onada ultra” (El País)
“Llums i ombres de l’autoconsum” (L’Econòmic El Punt Avui)
“Eleccions Europees. Aturem als enemics d’Europa” (Ara)

 El dia en què hem de decidir quina és l’Europa que volem, s’ha despertat radiant. Si volem l’Europa de progrés, de concòrdia i de solidaritat en la diversitat –fent bo el lema de la UE In varietate concordia– o, contràriament, l’Europa cada vegada més dèbil i desdibuixada que anhela la dreta extrema. Fa just 80 anys del desembarcament de Normandia, moment a partir del qual començà a prendre cos la idea d’una Europa unida, capaç d’avançar pel camí del progrés i evitar desastres com els que es varen produir arran la Primera i la Segona Guerra Mundial. Una idea que amb la signatura del Tractat de Roma l’any 1957 va començar a prendre entitat, es troba avui davant una cruïlla en la qual no pot errar en l’elecció del camí a seguir que no és altra que el d’avançar cap a una UE federal on la ciutadania se senti plenament europea sense que això comporti, ans al contrari, renunciar a cap dels trets identitaris dels seus respectius països d’origen.


  • Dilluns 10 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El PP guanya les europees i el PSOE resideix millor que els seus socis” (El Periódico)
“El PP guanya a Espanya i els europeistes resisteixen a la UE” (La Vanguardia)
“Sacsejada ultra a França i Alemanya” (El País)
“Ai, Europa…”El Punt Avui)
“La coalició tricolor resisteix malgrat l’onada de l’extrema dreta” (Ara)

1. Per la mínima quan ho pensaven fer per golejada. Tot i això, Feijóo ja reclamava ahir eleccions generals fonamentant-se en el fet que els populars havien guanyat les eleccions europees a Espanya tal com també ho havien fet el 23J. Del resultat d’aquestes eleccions la ratificació d’una conclusió que ja sabíem: que el comportament de l’electorat de Catalunya res no té a veure amb el de la resta d’Espanya, de la mateixa manera que el comportament dels madrilenys davant les urnes, tampoc està en sintonia del què passa a la resta de l’Estat.

2. Avui s’ha de constituir la mesa del Parlament de Catalunya sense que, a hores d’ara quan manquen poc més de quatre hores perquè s’iniciï la sessió, res hagi transcendit sobre quins són els pactes entre les diferents forces polítiques amb l’objectiu de ‘dominar’ la mesa. El que sí sabem és que en el rerefons dels possibles acords i pactes nia l’enfrontament i debat entre els dos eixos (nacional i social) que planen, estigmatitzen i fins i tot separen els principals actors de la política catalana. Sense que se superi aquesta dialèctica, difícil serà que la Catalunya nacional i social que la majoria volem pugui progressar. Més de deu anys estancats en aquesta tessitura ho avalen. I segons quina sigui la nova mesa del Parlament, la situació pot perllongar-se sine die.

  • Dimarts 11 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Díaz deixa la direcció de Sumar i el PP demana a Sánchez que marxi” (El Periódico)
“ERC facilita que Junts es quedi la presidència del Parlament” (La Vanguardia)
“Sumar queda escapçada amb la renúncia de Yolanda Díaz” (El País)
“Europa, i ara què?” (El Punt Avui)
“Rull, nou president del Parlament amb els vots de Junts, ERC i la CUP” (Ara)
“El Riu-sec, a prop del ‘sold out’” (Diari de Sabadell)

1. Al món, actualment hi ha 56 conflictes actius. Es tracta de la quantitat més gran de conflictes bèl·lics des de la II Guerra Mundial, en els quals estan implicats un total de 92 països. Són dades que fan pensar i que han estat extretes del darrer Índex de Pau Global que elabora anualment el think tank Institute for Economics & Peace (IEP), on s’analitzen aspectes tals que van des de la inversió militar i el cost de la violència fins a les lleis castrenses o morts en combat. Quant a la pèrdua de vides, el 2023 es van produir cent seixanta-dos mil decessos, la segona xifra més alta dels darrers 30 anys i, segons els autors de l’estudi “és possible que en aquest 2024 s’arribi a un rècord” atès que només en els quatre primers mesos de l’any s’han registrat quaranta-set mil, la majoria a Gaza. L’estudi també diu que són 95 milions les persones refugiades o desplaçades internes a causa d’enfrontaments violents. Quant a l’impacte econòmic d’aquests conflictes, el 2023 va ser de l’ordre de 17,5 bilions d’euros o, cosa que és equivalent, el 13,5% del PIB mundial.

2. El ple de constitució de la 15a legislatura catalana va acabar amb l’elecció d’una Mesa del Parlament que els tres partits independentistes que la van fer possible qualificaren d’”antirepressiva”, un adjectiu, per cert, que sentirem a repetir d’ara endavant una i mil vegades. Una Mesa que més aviat jo qualificaria de “bloqueig”. És en aquesta tessitura que el primer acte de la nova legislatura catalana va obrir força interrogants quant a la viabilitat del PSC de materialitzar el triomf de Salvador Illa perquè serà el nou president del Parlament, Josep Rull, qui obrirà el torn de consultes per designar un candidat per a la primera sessió d’investidura. Tot fa suposar que serà Puigdemont el primer candidat a intentar-ho a despit que de sobres tothom sap que no disposa de suports suficients per aconseguir la majoria absoluta (68 escons) ni tampoc per ser investit per majoria simple en segona votació, ja que els 59 escons de l’independentisme són també insuficients per investir-lo. D’aquesta manera, els independentistes aconseguiran que amb la investidura fallida de Puigdemont es posi en marxa el rellotge dels dos mesos abans de procedir a fer-se una altra convocatòria electoral cas que Illa no obtingui els suports necessaris (amb l’abstenció d’ERC sobretot). I en aquesta estratègia de baixa volada que condemna Catalunya a la inanició durant quatre mesos més, rau la transcendència del ple d’ahir. En aquest context, Puigdemont portarà la seva estratègia al límit, posant en qüestió el seu suport parlamentari al president Sánchez cas que, com és previsible, la jugada no li surti bé. Serà llavors quan retirarà el suport de Junts al Govern d’Espanya i farà cauré al president Sánchez que al seu torn es veurà obligat a convocar noves eleccions que podrien obrir les portes de La Moncloa al PP. La clau de tot plegat està doncs en mans d’ERC, amb una direcció interina i amb una divisió interna. També dels Comuns que tot i això ahir varen optar per no prendre partit. Agafem-nos fort que venen corbes.

  • Dimecres 12 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Puigdemont i Rovira es van reunir per tancar el pacte independentista” (El Periódico)
“El jutge manté l’ordre d’arrest a Puigdemont fins a tramitar l’amnistia” (La Vanguardia)
“El Suprem complica la tornada de Puigdemont a una investidura” (El País)
“Mig segle de culte islàmic” (El Punt Avui)
“L’amnistia entra en vigor amb el Tribunal Suprem a la contra” (Ara)

1. Segons ha donat a conèixer avui la Fundación Cruzando Fronteras, una mitjana de 33 persones al dia moren o desapareixen a la Mediterrània mentre fan la travessa a bord de dèbils embarcacions, en un intent desesperat per fugir de la pobresa o de la persecució política, religiosa o ètnica. La xifra supera en deu la mitjana de persones que per la mateixa causa, varen morir o desaparèixer en el decurs dels vuit primers mesos de l’any passat, en aquest cas segons xifres de l’Organització Internacional per les migracions (OIM).

2. La normalització de la política a Espanya està lluny d’assolir-se. També, pel que estem veient aquests dies a Catalunya, quan els que des del Govern de coalició que governa Espanya amb els socialistes al capdavant impulsaren els indults i la llei de l’Amnistia, són alineats pels independentistes al bàndol dels repressors. En aquest sentit, no va del tot desencaminat Albert Sáez quan avui escriu a El Periódico que damunt la taula, ara com ara, solament hi ha dues opcions quant a la investidura d’un nou president de la Generalitat de Catalunya: “la que defensa Illa, que és confegir una majoria operativa (…) que tingui possibilitat de governar. I la que s’intueix en els primers moviments de Junts, que seria repetir eleccions després d’un llarguíssim spot electoral de Puigdemont amb anades, vingudes, detencions… (…). En totes les hipòtesis, la conclusió és que algú a Esquerra [ERC] ha decidit que, a més de passar a l’oposició, s’ha d’abandonar la política institucional. I no només ell. Tots.” El contrapunt a aquesta kafkiana situació ha estat l’anunci de què la federació barcelonina d’ERC havia decidit signar un pacte amb els socialistes per a la governança de la ciutat de Barcelona, pacte que haurà de ser sotmès a la consideració de la militància del Cap i Casal i que una part dels popes republicans no veuen amb bons ulls davant la possibilitat d’una repetició de les eleccions catalanes.

3. La mort de Françoise Hardy m’ha retornat als anys de la meva joventut en els quals França era exponent d’un país lliure, progressista, republicà i plenament democràtic. Avui, coincidint amb la desaparició de la icona que Hardy va ser per la cançó francesa i per a molts joves d’arreu, França es debat per a fer front al creixement de la dreta extrema que lidera Marine Le Pen i del qual res de bo se’n pot esperar. Amb Hardy desapareix una de les últimes estrelles de la seva/meva generació i amb ella una veu dolça i alhora trista admirada per Bob Dylan. El desembre, Hardy publicava una carta oberta al president Emmanuel Macron en què li deia: “Vostè sap que una gran majoria de les persones desitja la legalitat de l’eutanàsia. Comptem tots amb la seva empatia i esperem que permeti aturar el patiment als francesos molt malalts i sense esperança de millorar, quan saben que ja no hi ha alleugeriment possible”. La dissolució de l’Assemblea Nacional que Macron va anunciar el darrer diumenge, frustrava que Hardy pogués veure aprovada la llei sobre el final de vida per la qual tan lluitava.

4. No és gens normal que en un mes de juny sigui possible gaudir de la visió de paisatges presidits per cels anunciadors de més pluges i dominats, a la terra, per una paleta infinita de verds on allà, només fa un parell de mesos, hi regnaven els tons marronosos. Comptat i debatut, convindreu amb mi que aquest que estem vivint no és un juny normal…, tampoc des del punt de vista meteorològic…

  • Dijous 13 de juny de 2024

Els titulars de la jornada:
“Dirigents territorials del PP animen Feijóo a pactar el CGPJ amb el PSOE” (El Periódico)
“Sánchez es proposa de restar al CGPJ la facultat de nomenar magistrats” (La Vanguardia)
“La dreta francesa destitueix al seu líder per buscar una aliança amb els ultres” (El País)
“El turisme es desborda” (El Punt Avui)
“Els fiscals del Procés desafien directament el seu cap jeràrquic” (Ara)
“Sense relleu a la vista” (Diari de Sabadell)

1. Pedro Sánchez està disposat finalment a passar a l’acció per tal de posar punt final a la situació de bloqueig de més de cinc anys que pateix del Consell General del Poder Judicial a causa de l’actitud del PP de facilitar-ne la renovació. D’aquí que ha advertit als populars que si a finals de mes no s’avenen a la renovació, proposarà mesures legislatives tendents a treure funcions clau al consell. El pla de Sánchez no és canviar les majories necessàries per a la renovació, cosa que no agrada a la Comissió Europea, sinó legislar per treure al CGPJ l’atribució que té més interès polític: la potestat de nomenar els jutges del Suprem i els presidents dels tribunals superiors de justícia i de les audiències provincials. I és que precisament aquesta potestat és la que ha mogut el PP a bloquejar-ne la renovació amb l’objectiu de perpetuar el consell que els populars van nomenar, ara fa 11 anys, quan disposaven de majoria absoluta al Congrés.

2. La pau en terra dels independentistes no és una virtut que els abelleixi. Així, després del cop d’efecte que va permetre elegir una Mesa “antirepressiva” dominada pels independentistes al Parlament de Catalunya, les bregues entre Junts i ERC tornen a posar-se a l’ordre del dia. La causa d’aquest desavinença rau en el fet que els republicans estan molestos perquè, malgrat que el nou president del Parlament sigui Josep Rull, de Junts, els postconvergents hagin decidit ara cedir la iniciativa a Salvador Illa (PSC) perquè sigui ell el primer a intentar ser investit president. És a dir, ERC està perplexa perquè Junts no aposti ara, en primer lloc, per intentar fer president Carles Puigdemont com inicialment havien assegurat que farien. Amb això, des d’ERC es considera que s’ha traït l’esperit del pacte de la Mesa del Parlament atès que Marta Rovira, en l’encontre que varen tenir fa uns dies a Ginebra per forjar el pacte de la Mesa, va exigir als postconvergents que, si volien arribar a acords, després no abonessin maniobres estranyes. I aquesta, segons ERC, és una jugada estranya que no respecta els acords assolits a Ginebra. El que sorprèn més és que a aquestes alçades, ERC continuï confiant en els acords que assoleix amb Junts. El mateix Junts que els abandonà quan va trencar el pacte de Govern que havien subscrit a l’inici de la darrera legislatura.

  • Divendres 14 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El PSC prefereix que Illa no opti a la primera investidura” (El Periódico)
“El Govern central apunta a un’tractament especial’ en el finançament català” (La Vanguardia)
“Suïssa desmunta la causa per terrorisme en el ‘cas tsunami’” (El País)
“L’estrany robatori d’un tresor artístic” (La República El Punt Avui)
“ERC ajorna l’entrada al govern de Collboni” (Ara)

1. Comentava ahir que la pau entre independentistes era una quimera. Pel que vàrem veure ahir en ocasió de la convocatòria de l’assemblea de la federació de Barcelona d’ERC on s’havia de dirimir el suport o no al prepacte establert amb els socialistes per entrar a formar part del govern de la ciutat, la pau tampoc sembla estar massa en l’ordre del dia dels republicans, els quals, a escala nacional, es debaten entre facilitar la investidura de Salvador Illa o anar a noves eleccions.

2. Les coses de la política, però, estan mogudes arreu i les aigües no baixen sempre clares. Avui s’ha sabut que dirigents territorials del PP pensen que Alberto Núñez Feijóo hauria d’assolir un pacte amb el PSOE quant a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Seria una oportunitat, diuen els dirigents territorials en qüestió, de què el PP recuperés la centralitat perduda i, qui sap, si l’oportunitat per recuperar una normalitat que fa temps es troba massa a faltar.

  • Dissabte 15 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El 29% de les fecundacions in vitro utilitzen òvuls donats” (El Periódico)
“La supressió de l’avortament en la declaració final entela la cimera del G-7 ” (La Vanguardia)
“Xoc frontal en la cúpula de la Fiscalia per l’aplicació de la llei d’amnistia” (El País)
“Un segle fent país” (La República El Punt Avui)
“Guerra oberta a la Fiscalia per l’amnistia” (Ara)
“Milers de veïns contra la taxa de residus” (Diari de Sabadell)

1. Acostumava a dir-nos la meva sàvia àvia materna quan el temporal amenaçava en descarregar amb força, que entréssim a casa i que esperéssim a que la tempesta amainés. En els estius feliços passats a pagès a casa de la meva àvia i oncles al mas d’El Bachs a la parròquia de Vespella (Gurb) pensava aquest matí quan he obert els diaris i m’he adonat de la fortalesa del temporal polític enmig del qual ens movem, amb l’amenaça de que no obstant i això seguirà creixent. Així és que res millor que protegir-nos, prendre paciència i esperar que la tempesta amaini, tot i que vist com estan els nuclis de tempesta, tinc dubtes fonamentats de que la cosa va per llarg. Clar que després del temporal ve la bonança… I esperem que així sigui, abans no prenguem mal.

2. Amb la sortida nocturna d’ahir a la Tossa de Montbui vàrem tancar la dissesena temporada de Muntanyes Planes. Cent quaranta-nou sortides visitant indrets, sovint desconeguts proposats per l’Àngel, ens contemplen. Com sempre, el bon rotllo, els cants, i aquesta vegada la coca que ens havia preparat la Sunsi per celebrar el seu rodó aniversari, presidiren i endolciren la trobada… Ja des d’ara esperem delerosos el setembre per retrobar-nos i fer la cent cinquantena sortida que marcarà l’inici de la dissetena temporada d’aquest gran invent que en diem Muntanyes Planes. Déu n’hi do!

  • Diumenge 16 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La generació sandvicht s’asfixia” (El Periódico)
“Cal posar fi a la impunitat de pseudomitjans pagats pel PP i Vox” (La Vanguardia)
“Macron empeny França i Europa cap a un terreny desconegut” (El País)
“En sentireu a parlar” (L’Econòmic El Punt Avui)
“El malestar a França: Llibertat, Fraternitat, Igualtat” (Ara)

1. Són, aquests, dies de cloendes de curs quant a les activitats que normalment desenvolupem al llarg del curs acadèmic. I si abans-d’ahir posàvem punt final a la setzena temporada de Muntanyes Planes, ahir ho vàrem fer de la Coral Cants al Vent amb un concert que va tenir per marc la Sala d’Actes de l’Escola Pia. Un concert que va servir per tancar un curs intens en el decurs del qual haurem fet un total de cinc concerts, d’entre els quals en sobresurten el que vàrem oferir a La Faràndula el mes de novembre de l’any passat i el de La Salut ara fa tres setmanes. Tot i aquesta temporada que sens dubte haurà estat la millor de la història de la Coral des de la seva fundació l’any 1995, el futur de la formació és, a hores d’ara incert. Serà en els dies vinents quan caldrà prendre decisions susceptibles de condicionar-lo. I és que com he escrit mantes vegades, cada cosa té el seu temps i el seu moment…

2. El president rus, Vladímir Putin, s’ha mostrat disposat a un alto el foc a Ucraïna i a reprendre les negociacions de pau si es donen els requisits que Kíiv i occident han de complir, que es concreten, d’una banda, en la retirada immediata de les forces ucraïneses de les regions del Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia a l’est i sud del país i, de l’altra, que Ucraïna abandoni les seves intencions d’unir-se a l’OTAN i que el país sigui “desmilitaritzat i desnazificat”. A això, Putin ha afegit que cas que Ucraïna i occident no acceptin aquestes condicions, ells seran els únics responsables del vessament de sang. Déu n’hi do! Les condicions de Putin contrasten amb el pla de pau de 10 punts que Vladimir Zelenski havia esbossat el novembre de 2022. Pla que es fonamenta en l’exigència de la restauració de la “integritat territorial” d’Ucraïna, en virtut de la Carta de l’ONU, i amb la recuperació de la península de Crimea que Rússia es va annexionar el febrer del 2014. Clar que en el cas del tot improbable que Ucraïna cedís a les exigències de Putin, res ni ningú garantiria que passat un temps, el mandatari rus decidís continuar amb la seva política expansionista, que inicià amb l’annexió de Crimea i que somnia en consolidar de moment amb l’annexió d’Ucraïna.


  • Dilluns 17 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“L’auge de les renovables redibuixa el mapa industrial espanyol” (El Periódico)
“Les Canàries són la via d’immigració irregular a Europa que creix més” (La Vanguardia)
“Sánchez ofereix a ERC finançament singular per a Catalunya si dona suport al Govern d’Illa ” (El País)
“A la Generalitat li ha faltat moltíssima sensibilitat amb els pagesos” (Gemma Badia) (El Punt Avui)
“El Govern té aturats 637 pisos socials per a Barcelona” (Ara)

1. Les darreres anàlisis sociològiques coincideixen en que la pujada de la ultradreta en les recents eleccions europees es deu, en bona part, al suport que els partits ultradretans han rebut de la població més jove. I és que, segons aquestes mateixes anàlisis, en els cinc països més poblats de la UE on es trien més eurodiputats —Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia— foren els menors de 30 anys els que el 9-J votaren en proporció major a partits d’extrema dreta que no pas ho havien fet en els anteriors comicis europeus, el 2019. Així, tot i que el suport a les formacions d’esquerra d’aquest mateix grup d’edat ha resistit en països com Espanya i Itàlia, el suport a les formacions ultres ha crescut amb claredat. Segons els experts, aquest fenomen es deu a circumstàncies que abasten des del descontentament que els joves senten envers els governs respectius a la gran presència a les xarxes socials que els discursos extremistes tenen, amb una major repercussió entre els homes. La diagnosi està feta. Ara cal aplicar la recepta per combatre aquesta perillosa deriva que el creixement de la dreta extrema comporta. Sobren les paraules i maquen els fets.

2. “Aquest Parlament no té el seu origen a la Constitució espanyola del 1978, sinó que és l’expressió d’una nació mil·lenària, d’una institució que va més enllà dels segles”. Són paraules del recentment elegit president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que es contraposen al discurs que intenta ser constructiu i superador de desavinences anteriors, de Pedro Sánchez quan parla d’etapa de “reconciliació”. De moment, deixar-ne només constància…

  •  Dimarts 18 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Criteria pretén elevar a 40.000 milions el valor de la seva cartera” (El Periódico)
“Feijóo assegura que el finançament singular ‘està fora’ de la llei” (La Vanguardia)
“Puigdemont torpedina la negociació entre PSC i ERC” (El País)
“Deu anys” (El Punt Avui)
“El PSOE aclareix que ‘singularitat’ no equival a concert econòmic” (Ara)

1. Podia haver començat d’una altra manera, però, en cap cas millor la 24na edició del Festival Internacional de Música de Sabadell que organitza Joventuts Musicals. I és que l’espectacle Cañizares Flamenco Quartet que anit ens va oferir el Premi Nacional de Música 2023 i sabadellenc Juan Manuel Cañizares, no va decebre ni deixar indiferent a ningú. Molt al contrari, l’espectacle no va trigar gens a convertir-se amb un concert únic de Cañizares al qual acompanyaven la també guitarra de Juan Carlos Gómez, el bon ofici d’Angel Muñoz al ball i caixó i la personalitat de Charo Espino al ball i castanyoles. El programa del concert abastava des de composicions flamenques fins a arranjaments per a quartet de les obres simfòniques de les quals n’és autor Cañizares. Comptat i debatut una nit màgica la viscuda ahir al Principal de Sabadell. Enhorabona a l’encert de Joventuts Musicals per haver-la fet possible.

2. L’estiu no es presenta precisament tranquil des del punt de vista polític. Després de les eleccions europees, hi ha massa incògnites per aclarir, aquí, allà i més enllà. La imprevisió i la improvisació han envaït la política espanyola i l’escenografia canvia d’un dia a l’altra. És així que s’esperen setmanes d’intensa activitat, amb la governabilitat de Catalunya –i potser també la d’Espanya– així com la renovació del Consell General del Poder Judicial en l’horitzó.

  • Dimecres 19 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La investidura a Catalunya apunta que haurà d’esperar fins a l’agost” (Jaume Collboni) (El Periódico)
“La cúpula fisval avala per un mínim marge les peticions d’amnistia” (La Vanguardia)
“La cúpula fiscal avala dividida l’aplicació de l’amnistia” (El País)
“Setge a la llengua a l’escola balear i valenciana” (La República El Punt Avui)
“El fiscal general imposa l’amnistia als seus díscols’” (Ara)

1. El finançament singular per Catalunya està comportant una nova i renovada batalla política, amb els seus respectius defensors i detractors, sense que se sàpiga ben bé de què s’està parlant. I és que, de facto, més enllà del País Basc i Navarra, hi ha una comunitat autònoma –la de Madrid– que disposa d’un finançament ‘singular’ que res té a veure amb el de la resta de les comunitats autònomes. Singularitat que li ve donada per ser la capital de l’Estat i disposar en aquesta condició d’un doble finançament, el que rep per ser capital de l’Estat i el que obté com a comunitat autònoma. En aquesta tessitura, si prenem com a referència dades de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) corresponents a l’any passat, observarem que Madrid va rebre 226 euros més per habitant i any que no pas Catalunya. És a dir, que el 2023, Madrid va rebre de l’Estat uns mil vuit-cents milions d’euros més que no pas Catalunya, tot i ser nosaltres una de les comunitats autònomes més aportadores via impostos. Cal afegir res més?

2. Per una vegada –i sense que serveixi de precedent que deia aquell–, he de dir que estic completament d’acord amb el catedràtic d’Economia Financera de la UPF, Oriol Amat, quan, en un article publicat a El Periódico escriu que la qüestió del finançament de Catalunya podria abordar-se amb l’aplicació d’unes mesures fàcils d’aplicar, gens singulars per cert, les quals si bé no solucionarien la qüestió del finançament, sí que almenys permetrien millorar la situació i donar temps al temps. “La primera solució fàcil –diu Amat– seria que l’Estat complís amb les inversions pressupostades. (…) Una segona solució fàcil seria complir la clàusula addicional setena de l’Estatut d’Autonomia, que regula que l’Estat hauria d’invertir en infraestructures a Catalunya el mateix percentatge que representa el PIB de Catalunya (19%). (…) La tercera solució no tan fàcil, però que no exigiria cap singularitat, seria aplicar el principi d’ordinalitat que ja està inclòs també a l’Estatut d’Autonomia. Aplicar aquest principi asseguraria que Catalunya no perdi recursos per càpita després de la redistribució solidària. Si Catalunya és la tercera regió que genera més riquesa dins del règim comú, hauria de tenir un dèficit fiscal molt més baix per garantir que no perdi posicions. Si anem a solucions més difícils, hauríem de parlar del concert econòmic, com el País Basc i Navarra. Aquesta solució resoldria totalment el problema, però la seva viabilitat política és dubtosa. Però la política –conclou Amat–, a vegades, fa possible l’impossible.”

  • Dijous 20 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Barcelona rugeix amb la fórmula 1” (El Periódico)
“Catalunya votarà el 13 d’octubre si no hi ha investidura en dos mesos” (La Vanguardia)
“El Govern pressiona al PP amb un pacte per al CGPJ, Banc d’Espanya i RTVE ” (El País)
“El cinema pot semblar de veritat, però al teatre tot són fantasmes” (Sergi López) (El Punt Avui)
“El límit per la investidura serà el 26 d’agost” (Ara)
“El futur Artèxtil” (Diari de Sabadell)

1. De moment no hi haurà investidura, atès que tant Illa com Puigdemont han decidit no presentar-s’hi ara com ara. Tot i això, Carles Puigdemont és qui de moment ha pres la iniciativa amb l’objectiu de forçar sigui com sigui la seva restitució sota l’amenaça que si no assoleix el seu propòsit desestabilitzar encara més la política catalana i l’espanyola a partir de muntar un altre “pollastre” que, de fet, és la seva especialitat. Certament que en aquesta tessitura, i des del punt de vista estrictament català, els republicans tenen molt a dir-hi, ja que a les seves mans es troba la clau parlamentària per investir Illa i frenar Puigdemont en les seves aspiracions que exigeixen forçar en primera instància unes noves eleccions que tindrien lloc el 13 d’octubre. Clar que si això acaba passant, és molt possible que per evitar mals majors a Madrid, Sánchez decidís convocar eleccions i fer-les coincidir amb les catalanes…

2. Les picades d’ullet i gestos de complicitat familiars (brindis, cara d’emoció del Rei, salutació a ciutadans…) durant els actes commemoratius del desè aniversari de la coronació de Felip VI, estan fent més per la monarquia que tot el cerimonial i les desfilades i han actuat com a bàlsam per deixar enrere la tensió en la qual ha viscut instal·lada la família reial els darrers anys.

3. No ho té fàcil Feijóo per fer-se definitivament amb les regnes del PP. Llegeixo avui a El País que el Govern ha ofert al PP “una última oportunitat de desbloquejar el Consell General del Poder Judicial” que vincula a la renovació d’altres institucions importants en les quals el PP pot perdre influència si no s’avé al pacte: Banc d’Espanya o RTVE sense anar més lluny. Davant això, Feijóo entreobria ahir la porta a un possible acord amb els socialistes amb un lacònic “ho intentarem”. Clar que no li va faltar temps a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso –que per cert divendres vinent rebrà a Milei en l’únic acte oficial i institucional previst, per imposar-li una medalla de la Comunitat de Madrid– es va afanyar a marcar terreny dient que “si no es canvia el sistema d’elecció [del CGPJ], serà un desastre. Ens hi va la democràcia en el canvi. No podem fallar” va sentenciar.

4. Podria estendre’m ara comentant les darreres declaracions d’Aznar o de Guerra que tenen en comú que trasllueixen el menyspreu –per no dir l’odi– que senten per Catalunya, però no ho faré, per no caure en el seu joc de tan baixa volada.

  • Divendres 21de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Espanya necessita entre 600.000 i un milió de pisos nous” (El Periódico)
“L’FMI anima a abaixar tipus a l’eurozona fins al 2,5% a finals del 2025” (La Vanguardia)
“El nou subsidi puja a 570 euros per la majoria dels aturats” (El País)
“Les coses importants no passen només a les grans ciutats” (Xènia Gaya) (La República El Punt Avui)
“El 90% dels catalans volen que la Generalitat recapti més impostos” (Ara)

Marejar la perdiu. Expressió habitual usada en declaracions polítiques que significa perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d’un problema. Això és el que està passant a Catalunya amb el procés d’investidura del president de la Generalitat de Catalunya quan hi ha una evidència d’una única opció possible de candidat amb possibilitat de comptar amb el suport necessari per a ser investits i que és Salvador Illa. Davant aquesta evidència, Carles Puigdemont, juga a fer creure que ell també pot ser investit. Passa, però, que per a ser-ho, li calen els vots abstencionistes del partit que va ser el guanyador amb vots i escons de les darreres eleccions. En aquesta jugada compta amb la complicitat del president del Parlament, Jordi Rull, que s’ha desplaçat a Brussel·les i a Suïssa per tractar  sobre aquesta qüestió amb Puigdemont mateix i amb Rovira. Davant aquest estat de coses, és evident que a Junts li interessa unes noves eleccions atès que tenen el convenciment que el seu candidat –Carles Puigdemont– podrà fer campanya de manera presencial, la qual cosa el portarà a disposar d’un major nombre de vots i d’escons. De tot aquest joc, el que costa més d’entendre, és que ERC no s’hagi adonat encara de dos fets: l’un, que si Puigdemont puja, ells baixaran amb el risc de quedar reduïts a la més petita expressió; l’altre, que la paraula de Junts serveix de ben poc, atès que com han demostrat sobradament en la darrera legislatura, els postconvergents no han dubtat gens ni mica d’abandonar a ERC al seu pairo. Per contra, si d’algú s’han pogut fiar els republicans és del PSC que és qui els va donar el suport necessari perquè poguessin seguir governant i acabar la legislatura. Només la precipitació d’Aragonès en convocar eleccions deixà sense efecte el pacte no escrit entre socialistes i republicans.

  • Dissabte 22 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Barcelona suprimirà els seus 10.000 pisos turístics en cinc anys” (El Periódico)
“Barcelona anuncia al tancament total dels pisos turístics per al 2028” (La Vanguardia)
“Barcelona vol eliminar tots els pisos turístics en cinc anys” (El País)
“Estellés és un antídot contra l’odi i la intolerància” (Pau Alabajos) (La República El Punt Avui)
“Barcelona vol eliminar els pisos turístics en quatre anys” (Ara)
“L’aigua brolla de nou” (Diari de Sabadell)

 Garantir un habitatge digne a tota la població és un dels principals reptes al qual l’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés reconeix que cal fer front alhora que constata que “en polítiques d’habitatge [els ajuntaments] estem sols. No tenim la competència i, per tant, no tenim els diners. Qui ho té és la Generalitat i en aquesta ciutat ha fet zero habitatges de lloguer assequible, per no dir cap”. I afegeix que la manca d’habitatge social “és el principal problema d’exclusió. Si fóssim capaços de resoldre la problemàtica de l’habitatge, una gran quantitat de les problemàtiques socials quedarien resoltes”. No li falta raó a l’alcaldessa, però també cal recordar-li que aquest, el de l’habitatge, no és un problema que hagi sorgit ara de cop i volta, sinó que és la conseqüència de la inoperativitat portada a terme durant molts anys en aquest camp, també per part dels ajuntaments. D’aquí que la responsabilitat de què això sigui així està repartida i si bé correspon a la Generalitat de Catalunya estimular i promoure la construcció d’habitatge social, correspon als ajuntaments encapçalar un front comú amb l’objectiu de canviar normatives i de resoldre els frens que alenteixen els processos burocràtics interns i tanmateix qualsevol iniciativa que des de la societat civil es pugui emprendre. De solucions n’hi ha, i algunes molt imaginatives, com les que proposa i defensa l’arquitecte Manel Larrosa, que permetria construir cinc mil habitatges per a joves en un termini de 5 anys (https://www.isabadell.cat/societat/habitatge/proposen-crear-5-000-apartaments-per-a-joves-en-15-anys/). Allò que manca és, també, una major receptivitat quant a possibles iniciatives i decisió a l’hora d’abordar la qüestió a partir dels mitjans i competències que els ajuntaments disposen i que, malgrat tot, no són poques.

PS: Segons la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, en el conjunt d’Espanya es necessiten entre sis-cents mil i un milió de pisos nous. Res més a afegir.

  •  Diumenge 23 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“L’enrenou del finançament singular” (El Periódico)
“El PP deixa en mans dels seus barons el debat sobre el finançament” (La Vanguardia)
“Un estiu per trobar la solució al jeroglífic català” (El País)
“No em queixo mai dels nens, me’ls estimo” (Neus Rossell) (L’Econòmic El Punt Avui)
“L’escàndol del gran cirurgià de l’engany a Barcelona ” (Ara)

1. Les cartes ja són damunt la taula. Per si algú encara en tenia dubtes, les hi va acabar de posar ahir el president estat Artur Mas. Es tracta d’investir Carles Puigdemont com a president i per a fer-ho –“encara que no és l’escenari que més m’agrada, però veig que va cap aquí”– caldrà anar a unes noves eleccions amb “un canvi en l’esquema de joc. (…) Si el món sobiranista vol quedar primer, l’única via és una llista conjunta”. “Només d’aquesta manera –reconeix Mas– serà possible derrotar als socialistes i fer president a Puigdemont”. Mentre això i el temps passa i passa, la ciutadania espera amb una certa desesperació, que s’acari d’una vegada la resolució dels problemes i de les qüestions que més preocupen amb l’ensenyament i la sanitat al capdavant. La política, i amb ella els polítics, viu immersa en una bombolla amb dins de la qual funciona un ecosistema que s’autoalimenta i que l’aïlla de l’entorn.

2. La qüestió del finançament singular per a Catalunya està generant –ho escrivia fa uns dies– un encès debat al qual els socialistes aporten propostes que sistemàticament són rebutjades, mentre que el PP no és capaç de posar-ne cap damunt la taula perquè tampoc la té. Els populars continuen en la seva actitud d’anar contra tot sense que mai aportin res. El seu únic objectiu és desgastar el Govern per fer-lo caure el més aviat possible, convençuts com estan de que aquesta vegada guanyarien les eleccions amb força suficient per formar Govern.


  • Dilluns 24 de juny de 2024

Els titulars de la jornada:
“Un de cada cinc bars tanca a Espanya en 10 anys” (El Periódico)
“La construcció repunta gairebé un 40% gràcies als fons europeus” (La Vanguardia)
“El repartiment de menors migrants entre comunitat força un debat intern al PP” (El País)
“Hi ha un moment que el risc escènic es converteix en compromís” (Oriol Broggi) (El Punt Avui)
“La Generalitat farà auditories aleatòries als centres socisanitaris” (Ara)

Me trobo a dalt del puig, segut devora l’era 
D’una blanca masia. S’ajoquen els aucells. 
Grogueja a Sant Joan la immensa ginestera. 
S’aplana la mar verda pels freus i pels niells. 

1. Amb aquests versos d’una de les personalitats més completes, apassionants i renovadores dins de modernisme català, Jeroni Zanné (Barcelona, 1873 – Buenos Aires, 1934) enceto el meu comentari diari i d’aquesta manera faig record i homenatge a un poeta i escriptor modernista l’obra del qual quedà pràcticament en l’oblit a partir del 1913 quan ell emigrà a l’Argentina. El també poeta, traductor i crític literari estatunidenc Sam Abrams ha escrit que Zanné “és un autor indispensable i referencial que de manera inexplicable i inacceptable ha estat relegat a l’oblit, tot i que algun estudiosos n’han mantingut viu el seu record al llarg dels anys”.

2. En aparença, els resultats obtinguts per Aliança Catalana a les darreres eleccions catalanes, són modestos a l’haver obtingut només un 3,78% dels vots emesos i dos diputats. Però compte, perquè l’aparició en escena d’aquesta nova formació que lidera l’alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols, ha estat més contundent del que d’entrada es pot suposar. Dues raons gens menors ho avalen. La primera: si tenim en compte que els partits i forces que advoquen per la independència han sumat en les darreres eleccions el 43% dels vots emesos, al vot d’Aliança Catalana li corresponen el 8,8% d’aquest total. La segona: On el vot nacionalista i independentista ha estat històricament més fort en les darreres eleccions ha estat a Ripoll i al Ripollès on, respectivament, hi ha sumat el 33% i el 25% del total. Però això no impedeix que a totes les comarques on es dona una alta concentració de vot independentista, Aliança Catalana ha obtingut resultats consistents. Aquestes dues raons condueixen a pensar que en les darreres eleccions s’han produït un cert gir cap a la dreta de l’electorat independentista, la qual cosa pot tenir a veure amb dinàmiques locals (el descontentament per l’acció dels principals partits del procés, en totes les versions: els fluxos de vots indiquen que Aliança Catalana ha pescat vots de totes les formacions independentistes), però també amb dinàmiques d’un abast més ampli. Seria en aquest sentit que el partit liderat per Sílvia Orriols no deixaria de ser resultat de la fórmula que, en diferents punts del món, conjuga elements de la cultura política local amb una agenda de caràcter global.

  • Dimarts 25 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“BCN i Barcelona no disposaran de sorra extra per reparar les platges” (El Periódico)
“El PSOE i el PP acaricien un acord imminent per a renovar el Poder Judicial” (La Vanguardia)
“Griñán i el seu número dos, a un pas de ser exculpats de malversació” (El País)
“Viure això és un somni” (Lluís Sánchez) (El Punt Avui)
“El 40% de les substitucions de català no es cobreixen” (Ara)
“Encisats per Sant Joan” (Diari de Sabadell)

1. El titular d’El Periódico d’avui, fa que em formuli la mateixa pregunta que em vinc plantejant cada vegada que una llevantada s’emporta la sorra d’algunes de les platges catalanes. Potser millor, penso sempre, que abans de refer platges amb els costos econòmics que aqueta actuació comporta, dedicar esforços i recursos a pal·liar la regressió de la línia del litoral amb la construcció i/o consolidació de barreres de contenció que contribueixin a minimitzar els efectes que es deriven de les llevantades.

2. Una discussió entre dos clans va desencadenar un tiroteig al barri gironí de la Font de la Pólvora amb un balanç de dos morts i dos ferits greus, un d’ells menor d’edat. Lluc Salellas, l’alcalde de Girona, al ser preguntat avui per la SER Catalunya sobre el mortal incident, ha traslladat la responsabilitat dels fets a les forces de Seguretat de l’Estat atès que són elles, ha dit, les que “tenen més competències tenen en aquests àmbits i els que han de controlar que aquestes armes no es moguin al mercat negre com està passant ara a l’estat espanyol”. D’altra banda, a acusat a l’Estat per haver fet deixadesa de les seves responsabilitats: “Nosaltres vivim a 600 quilòmetres del ‘kilómetro cero’ i només cal mirar el dèficit fiscal que patim, només cal mirar les polítiques de l’Estat en altres territoris…”. La culpa, com sempre, acaba essent de Madrid… En fi, res de nou sota aquest sol que avui ha començat a escalfar l’ambient de valent, després d’unes setmanes dominades per les boires i les pluges en un mes de juny absolutament atípic.

  • Dimecres 26 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El primer pacte d’Estat” (El Periódico)
“PSOE i PP tanquen un pacte per despolititzar la justícia” (La Vanguardia)
“Final del bloqueig judicial” (El País)
“Agraeixo al TNC que s’afegeixi al canvi de rumb dels musicals catalans” (Cesc Casadesús) (El Punt Avui)
“El PSOE i el PP acorden la renovació del Poder Judicial després de cinc anys i mig” (Ara)

No tot han de ser sempre males notícies. I encara que una flor –malgrat que en aquest cas en siguin tres– no fan estiu, bo és fer valdre, si més no per la seva excepcionalitat en temps turbulents, el fet que ahir s’assolissin pactes i acords de rellevància a la UE, a Espanya i a Catalunya. Pactes i acords que cadascun al seu nivell, desbloquegen o culminen processos que hauran estat massa llargs i, perquè negar-ho, fins i tot penosos. Així és que bo és destacar, en primer lloc, l’acord assolit entre PSOE i PP, després de l’ultimàtum de Sánchez i de la pressió de jutges i de Brussel·les, que obre les portes a la renovació del Consell General del Poder Judicial després que el PP l’hagués mantingut bloquejat des de fa més de cinc anys. L’acord obre les portes a altres possibles acords i consolida la legislatura, la qual cosa pot considerar-se com un triomf polític més de Pedro Sánchez, a despit que els seus socis d’investidura li retreguin el secretisme en què s’han portat a terme les negociacions i no haver-los fet partícips d’aquestes. Clar que també dins del PP hi haurà retrets a Feijóo, atès que alguns dels seus barons i baronesses creuen que l’acord és el resultat d’una clara cessió als socialistes. En segon lloc, destacar l’assoliment per part dels jutges del TSJC dels primers acords quant a l’aplicació de la llei d’amnistia amb Miquel Buch i una vintena de persones més com a primers protagonistes. Un fet que evidencia que la llei d’Amnistia comença a donar els seus fruits que sense cap mena de dubte tindran conseqüències en l’enrevessat marc en el qual des de fa temps es mou la política catalana. I, per acabar l’apunt d’avui, valorar el pacte polític assolit a Brussel·les que permetrà que Von der Leyen continuï al capdavant de la Comissió Europea. I això gràcies al repartiment de poder que ahir consensuaren els negociadors de les tres grans famílies polítiques presents al Parlament Europeu (populars, socialdemòcrates i liberals). Amb aquest pacte –que haurà de ser ratificat aviat en la cimera de caps d’estat i primers ministres dels 27– es reedita la majoria política que ha governat la UE els darrers anys, alhora que es deixa fora dels  càrrecs més significats a la ultradreta. El cordó democràtic ha funcionat en aquests primers passos de la nova legislatura europea, a despit dels titubejos del Partit Popular Europeu durant la campanya electoral.

  • Dijous 27 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“BCN destinarà 200 milions als 27 barris amb més desigualtats” (El Periódico)
“Von der Leyen s’obre a tramitar les sol·licituds d’asil fora de la UE” (La Vanguardia)
“PSOE i PP es preparen per més pactes després del de la justícia ” (El País)
“És imprescindible que hi hagi paritat en la direcció dels teatres” (Sol Picó) (El Punt Avui)
“Illa avisa: o pacte progressista o repetició electoral” (Ara)
“Concedida la subvenció pels 170 pisos dels Merinals” (Diari de Sabadell)

Més clar no es pot dir. Hi ha coses que no poden ser i que per això mateix són impossibles. D’aquí que Salvador Illa sentenciés ahir que atesa la distribució d’escons al Parlament de Catalunya, només hi ha dues possibilitats: o un govern progressista encapçalat per ell o bé anar a unes noves eleccions. La paradoxa és que, tot i això, des de Junts s’assegura que ells no volen anar a noves eleccions i afegeixen que el fet d’evitar-ho és a les mans dels socialistes que s’haurien d’abstenir en una hipotètica sessió d’investidura de Puigdemont. Una manera com una altra de fugir d’estudi i de despistar el personal, atès que la CUP, els Comuns, ERC i –òbviament el PSC– ja li han dit que no comptin amb els seus vots per ser investit.

  • Divendres 28 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“L’homofòbia rebrota entre els joves dels instituts” (El Periódico)
“La Fiscalia demana que s’amnistiïn els CDR i els organitzadors de l’1-O” (La Vanguardia)
“Vox amenaça al PP en trencar pel repartiment dels menors inmigrants” (El País)
“Mai vaig somniar que podria viure de ser actriu” (Emma Vilarasau) (La República El Punt Avui)
“La Fiscalia demana l’amnistia pels CDR acusats de terrorisme” (Ara)

 Venen mal dades pels demòcrates dels EUA després del primer debat entre Trump i Biden en el qual, l’actual president nord-americà, ha transmès a la ciutadania una imatge poc segura que per això mateix no ha pogut apartar els dubtes que planen sobre l’efecte edat quant a la seva capacitat. Per contra, Trump s’ha mostrat en la seva actitud bel·ligerant i xulesca que li és habitual i ha aprofitat l’avinentesa per treure partit dels titubejos i lapsus de Biden que van acabar per ser molt més notables que no pas les falsedats a les quals Trump ens té acostumats. Si no es produeix un canvi de rumb radical en el tiquet electoral demòcrata, Trump tornarà a ser president dels EUA fonamentalment per incompareixença del seu adversari.

  • Dissabte 29 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El debat i el Suprem acorralen Biden” (El Periódico)
“El partit demòcrata qüestiona la candidatura de Biden” (La Vanguardia)
“El fiasco de Biden davant Trump commociona als demòcrates” (El País)
“No m’ha agradat mai ridiculitzar a ningú en els retrats sinó copsar el seu esperit” (Leopold Samsó) (La República El Punt Avui)
“Pànic demòcrata per l’evident feblesa de Biden davant Trump” (Ara)
“L’Orgull reclama espais segurs” (Diari de Sabadell)

Àngel Davan, animador infantil gironí d’èxit fa una pila d’anys, va fer colla en el fugaç col·lectiu Els cinc dits d’una mà amb el recordat Xesco BoixToni GiménezNoè Rivas i Lluís M. Panyella. D’entre d’altres va escriure la Cançó de la Sabatera, que diu així:

 La sabatera de Sant Pere de Torelló
té la rialla de cervesa si fa calor.

És una escuma de foguera si fa fredor,
es filtra al cor de la tristesa si fa grisor.

Té la mirada de la lluna si fa foscor,
canta amb llavis de pollancre si fa dolor.

Faré que en posi mitges soles o bé un taló.
la sabatera de Sant Pere de Torelló.

No sé ben bé perquè, però el cas és que avui, Diada mullada de Sant Pere, al fer memòria de les revetlles de fa força anys compartides amb amics, la cançó de l’Àngel Davan m’ha vingut sobtadament al magí i amb ella he evocat dies feliços passats ben vius en el record que mai tornaran. I així és la vida i així fem camí.

  • Diumenge 30 de juny de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El món diu prou de l’ecopostureig” (El Periódico)
“La Unió Europea espera amb inquietud el vot de França” (La Vanguardia)
“França vota amb la ultradreta de Le Pen a les portes del poder” (El País)
“Som país perquè som cultura” (Anna Maluquer) (L’Econòmic El Punt Avui)
“Finançament, el que cal saber” (Ara)

1. Enric Company escriu a El País avui un article sota el títol “La ‘fatwa’ d’obedièncuia catalana” que comparteixo plenament i que entre altres coses diu: “El nacionalisme de Junts no és l’únic al món. Sense anar més lluny, el seu esquema polític i ideològic és el mateix que regeix a Espanya. La medicina que Junts vol aplicar al PSC a Catalunya és la mateixa que el PP i Vox apliquen allà on poden. El nacionalisme espanyolista lliura des de fa cinc anys una ferocíssima batalla en què PP i Vox neguen tota legitimitat política al Govern de Pedro Sánchez, precisament perquè se sosté en una coalició parlamentària de la qual formen part partits que a parer seu no són d’obediència espanyola, sinó catalana, basca, gallega, valenciana. Esquerra i Junts entre ells, en posició destacada. Aquesta argumentació està lluny de ser una excentricitat. Es basa en idees molt arrelades: nosaltres i ells; els d’aquí i els de fora. Els partits nacionalistes catalans, ara convertits en independentistes, són, segons Junts, els únics amb legitimitat per governar la Generalitat. Els altres poden existir, concórrer a les eleccions, fins i tot potser algun d’ells les guanyi alguna vegada, però governar Catalunya, no. De cap manera. Això només ho han de fer els d’obediència catalana, els nostres, els de casa. La receptivitat entre les bases d’ERC a aquest mantra, que a Catalunya ressona des del 1980, determinarà ara que hi hagi un acord polític de les esquerres o no al Parlament.”

2. Les eleccions legislatives franceses que en primera volta se celebren avui ens donaran dimensió precisa del creixement de l’extrema dreta i de les possibilitats que pugui apoderar-se del Govern de França. Si això acaba passant, França serà el segon estat de la Unió que després de la Segona Guerra Mundial serà governat per l’extrema dreta, amb tot el que aquest fet pot comportar per França mateix però, de retruc, per la UE. I si a això afegim que als demòcrates nord-americans les coses no els van precisament bé, en uns pocs mesos podem entrar en una dimensió desconeguda de la qual ben poc en podem esperar pel que fa al progrés i a les polítiques socials. Creuem els dits…

I si a això afegim que als demòcrates nord-americans les coses no els van precisament bé, en uns pocs mesos podem entrar en una dimensió desconeguda de la qual ben poc en podem esperar pel que fa al progrés i a les polítiques socials. Creuem els dits…

3. La 35na trobada de l’Orquestra Simfònica Segle XXI ja està en marxa. Aquest matí han arrencat els intensos assajos programats per tal de preparar en pocs dies els concerts d’homenatge a Anton Bruckner, de qui enguany es commemora el segon centenari del seunaixement. Concerts en el decurs dels quals s’interpretaran la Sisena Simfonia del compositor austríac i, amb la col·laboració dels cors Pax i Càrmina i dels solistes Ulrike Heller (soprano), Sevérine Maquaire(mezzosoprano), Joan Francesc Folqué (tenor) i Pau Armengol (baix), el Te Deum. I tot sota la direcció del mestre Jordi Mora. Serà divendres 5 de juliol a les 8 de la tarda al Teatre La Faràndula.