En ben pocs dies ens hem tingut ocasió de trobar-nos vells i bells companys de viatge en el nostre transitar per la vida. Fa només  una setmana ens ho féiem un grup de companys –i, això no obstant, bons amics– dels anys d’infantesa i de joventut viscuts intensament a les aules de Can Colapi. Ho vàrem fer  al voltant d’una taula ben parada, que és el marc ideal que convida a la conversa distesa a partir de la qual afloren tota mena de records i experiències, amb els lògics tocs de ‘saviesa’ inherents a l’edat certa que ja atresorem. Cap dels temes d’actualitat –d’aquí, d’allà i de més enllà– va quedar al calaix. Això ens va permetre repassar lliçons d’història apreses a les aules de l’Escola Pia o descobertes, després, a les aules de la vida. Un pastís treballat a l’obrador de la pastisseria Sallés, serví per coronar i segellar aquesta enèsima trobada que vàrem cloure quan ja era fosc, amb el compromís de repetir-la el proper ‘curs escolar’.

I si fa una setmana ens reuníem per enèsima vegada companys de promoció a Can Colapi, ahir ho vàrem fer bona part de la colla d’estiu d’amics que fa una pila d’anys passàvem uns dies de vacances a Montserrat (veure la fotografia que encapçala aquesta entrada).  En aquesta ocasió, abans de compartir conversa i taula de celebració dels primers 75 anys d’una part dels membres de la colla, visitarem el Museu i Poblat Ibèric de Can Oliver a Cerdanyola del Vallès, guiats per la docta paraula del seu director, Joan Francès Farrés. Que per molts anys ens puguem continuar retrobant i d’aquesta manera enfortir més encara els llaços d’amistat que tant ens uneixen.