Autor: Joan Brunet i Mauri

El Xima (Josep Ramon Giménez) i jo vàrem tenir la sort de poder tractar a Forges (Antonio Fraguas de Pablo, 1942-2018). Va ser en ocasió d’un treball de facultat sobre l’enyorat setmanari ‘Hermano Lobo’. La seva col·laboració i els seus precisos punts de vista, juntament amb els de Perich (Jaume Perich Escala, 1941-1995), foren determinants perquè el treball resultant fos qualificat amb matrícula d’honor. Eren altres temps i la nostra relació amb Forges fou fonamentalment telefònica i postal i, això no obstant, sempre àgil i afectuosa amb resposta immediata a les preguntes i als dubtes que li traslladàvem. Com en el cas...

Read More

Les coses pel seu nom…

Tal com estan les coses és impossible que ho puguem fer amb la calma i la serenitat que serien desitjables. El cert és que algun dia haurem de reflexionar a l’entorn de com hem arribat fins on políticament ara ens trobem, quines n’han estat les causes, quins els responsables i, sobretot, quines les conseqüències. Fàcil és responsabilitzar a l’altra dels mals que a nosaltres ens afecten. Fàcil, i a més ens serveix d’excusa perfecta per justificar-ho tot i sobretot per ‘tapar’ els possibles errors –estratègics i tàctics–  comesos. En això pensava i reflexionava durant una de les meves habituals...

Read More

Quioscs i premsa

Feia dies que m’hi volia referir. Com a minin des del tancament de la llibreria i quiosc El Cantó, a la que vaig dedicar fa uns mesos un dels meus articles setmanals. La celeritat, però, en la que es succeeixen els esdeveniments –sobretot polítics– m’ho feien ajornar. El cas és que des que El Cantó va abaixar la persiana, els creualtencs ens hem quedat pràcticament sense llibreries i sense punts de venda de diaris. Ens queden només els dos quioscs que es troben ubicats a punta i punta de l’Eix Macià, el que és a tocar de la plaça Marcet...

Read More

De nou la vella pregunta del “i ara què…”

Lluny de casa he tingut ocasió de debatre sobre els pros i els contres del moment polític que vivim a Catalunya, que anomenem processisme. També de les seves conseqüències tant per a Catalunya com per a Espanya, especialment en uns moments en els que, a més, els casos sagnants de corrupció dels darrers anys s’han posat judicialment al descobert i han aflorat els noms i cognoms de polítics que fa temps haurien d’haver assumit les seves responsabilitats. Contràriament, han optat –estant optant– per amagar-se darrera l’espessa teranyina judicial, de legalitats i de legitimitats, que tot ho tapa i que...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories