Autor: Joan Brunet i Mauri

1. M’ho va fer notar la meva àvia fa molts i molts anys, en una de les meves estades estiuenques d’infància al modest mas de la Plana de Vic en el que la meva mare havia nascut. Va ser en un migdia del mes d’agost, mentre portàvem menjar i beure al meu oncle que des de bon matí estava llaurant en un camp proper al mas amb l’ajut d’un parell de bous. “T’has fixat –va fer la meva àvia— que quan un carro va buit de càrrega fa molta fressa i circula lleuger? En canvi –continuà– si el carro...

Que veloç passa el temps! La mostra la tenim en els mesos estiuencs tan de temps somniats  que, com aquell qui diu sense donar-nos-en compte, han passat a formar part de la història i amb ells les experiències i les anècdotes viscudes durant els dies de sojorn que, quimèricament, pensàvem no tindrien fi. Però com que la realitat acaba sempre per imposar la seva vara, només ha calgut encetar el mes de setembre perquè ens adonéssim que no ens queda més remei que retornar a la rutina de sempre. I ara, després dels dies d’excepcionalitat viscuts, es reobren unes...