Sortida de juny (nocturna de tancament de temporada)

Valldoreix. Puig Madrona

Cal anar fins la plaça de Joan Gassó, a la periferia de Valldoreix. Si hi aneu des de Sabadell i per evitar haver de passar per la AP-7, millor és dirigir-vos cap a Rubí i seguir en direcció a Molins de Rei, fins que arribareu a una rotonda/trencall que indica una nova entrada a l’AP-7, direcció “Barcelona nord”. Aquí girarem, però no pas per entrar a l’autopista, sinó que per continuar en direcció a Can Domènec i passarem per sota de l’autopista que, una vegada superada, ens trobarem davant una nova rotonda de la que en sortirem per la dreta seguint la indicació B3. Continuarem després en direcció Montmany durant 1,5 quilòmetres fins que arribarem a la plaça Joan Gassó.

Recorregut

Ara, a peu, pugarem per la avinguda Montmany i, a la primera cruïlla girarem a esquerra per un carrer flanquejat de plataners que ens portarà a la masia de Montmany que podem visitar per fora. Retornarem a la pista per retrocedir uns metres i seguir per la pista, ara tancada amb una cadena, que ascendeix. Uns 100 més enllà prendrem el camí que a dreta puja i seguirem les indicacions de “La Salut”. Arribarem després a a un encreuament de pistes, amb una torre de conducció elèctrica. Seguirem per la pista de l’esquerra que ens portarà a l’ermita de La Salut del Papiol.

Un cop descansats, revoltem l’ermita per agafar un corriol que puja cap a la torre de vigilància d’incendis de Puig Madrona. Des d’aquest punt la vista és àmplia i impressionant (autopistes, pobles, Montserrat, La Mola, aeroport del Prat, mar, Tibidabo i Collserola i segons des d’on podem arribar a veure part del Montseny.

La tornada la farem baixant per la pìsta per la qual hem vingut, però, no agafarem el corriol de pujada que va a La Salut, sinó que seguirem pista avall fins trobar-nos amb un corriol corriol que amb menys pendent ens durà fins a la pista que discorre paral·lela a la carretera per la qual hem vingut amb els cotxes, que ens portarà a la Plaça Joan Gassó.

Una passejada de poc més de 5 quilòmetres en el decurs de la qual disposarem d’àmplies vistes.

Ben aviat penjarem la ressenya d’aquesta que ha estat la darrera sortida de la tretzena temporada de Muntanyes Planes. Per no trencar amb la tradició, també en aquesta ocasió ha estat nocturna visitant el Puig Madrona.

Foto de família de la que n’és autor l’Àngel. Podeu veure la resta de fotografies d’autoria diversa recollides, però, en un mateix àlbum clicant aquí mateix


Sortida de maig

Ruta dels molins. Seva

Ens desplacem fins a la població osonenca de Seva i deixem els vehicles en el pàrquing del carrer Campanar a tocar del Parc de la Font de Sors.

Recorregut

Pel carrer Campanar marxarem en direcció al Cementiri. Passarem per una amplia pista assenyalada com “Ruta dels Molins”. Passem pel costat del cementiri i 100 metres més enllà pel costat de Can Roca. Continuem per la pista fins a trobar una primera cruïlla. Prendrem el camí que surt a dreta per baixar suaument fins que 100 metres més endavant trobarem una bona cruïlla que també seguirem a dreta i als 80 metres, agafem el trencall ara cap a la esquerra. D’aquesta pista que va directament cap al riu Gurri, surt un corriol que es el que agafarem per anar fins a les restes del Molí Nou de Sors. Un cop visitat, continuem pel corriol que ens portarà a la pista i al pas per on travessarem el Gurri. Superem ara una petita rampa de pedra i ens trobarem, a mà esquerra, amb les ruïnes del Moli Vell de Sors, i un xic més endavant, amb el pont de pedra, amb uns gorgs i saltants interessants. No passarem pel pont sinó que continuarem per la pista fins arribar, en un espai obert, a un nou indicador que ens mena cap a una pista, a dreta, que voreja el riu però cada vegada a més alçada. Uns 400 metres més endavant, un nou indicador a dreta, ens indica el corriol ple qual hem de baixar de nou fins al riu que travessarem per un pas amb pedrons. A partir d’aquí veurem uns senyals o cercles que ens senyalitzaran la ruta del molins. Entrarem així en una part que ens és presentada com a “espai botànic” amb rètols que ens indiquen les especies d’arbres amb les quals ens anem trobant. Aquest corriol ens portarà primer fins a un petit salt i embassament i, reculant i seguint més endavant pel corriol, fins al Molí de Montmany, en runes des d’on veurem un espectacular salt d’aigua.

Si fem una excursió curta, no travessarem el riu, sinó que recularem pel corriol pel qual hem vingut per prendre un trencall que ens indica el camí a seguir per arribar a Seva. Pujarem fins les granges de Montmany i seguirem per trobar-nos amb una àmplia pista. Continuarem ara a esquerra pel costat d’una tanca. Seguirem fins que, superant-la, puguem  entrar en una pista perpendicular a dreta que ens  portarà fins a un bosc fantàstic de pins i a esquerra, als jardins semi particular de Can Vives on visitarem els arbres monumentals. Seguirem després per la pista que ens portarà al poble.

Es tracta de un excursió circular pels camps de Seva i pel riu, amb zones d’aigua força interessants. El recorregut curt, té poc més de 6 quilòmetres, és de fàcil fer i molt distret.

La foto de família és obra de l’Àngel. Si voleu veure l’àlbum amb les fotos de la sortida que m’han arribat, com sempre magnífica i magnífiques, només cal que cliqueu aquí.


Sortida d’abril

Gallifa. Cingles de Sant Sadurní

Per la BV-1241 que va de Sant Llorenç Savall a Gallifa, a l’arribar al quilòmetre 5, agafarem l’àmplia i ben cuidada pista forestal (antic Camí Ral), que porta a Castellterçol. Circularem per aquesta pista uns 5 quilòmetres, passant pel Coll de Vinardell i del d’Asses fins arribar  a una cruïlla que coincideix amb el final del tram de camí asfaltat on hi ha uns indicadors que ens informen que ens trobem en el Pi de la Llagosta i un altre que ens diu que Castellterçol es troba a 9 quilòmetres, Sant Llorenç a 7 i Gallifa també a 7. Just en aquest punt deixarem els vehicles.

Recorregut

Seguirem la pista que indica “Camins del Moianès” – Pi de la Llagosta – Sant Sadurní 5 qm) fins que al cap d’uns 400 metres arribarem a un mirador, que ens queda a dreta, on val la pena fer una primera parada. Continuarem baixant fins que passats uns altres 400 metres arribarem a un conjunt de casetes en runes conegudes com les Casetes dels Plans. Continuarem per la pista cap a la dreta, fins arribar a una cruïlla. Llavors anirem cap a l’esquerra i haurem d’estar atents ja que al cap d’uns 50 metres haurem de prendre un corriol que arrenca a mà dreta i que baixa pel bosc, al costat del Torrent del Sot dels Aurells. El seguirem fins a trobar de nou la pista que hem deixat i que seguirem cap a la dreta i que ja no deixarem fins arribar al collet de Sant Sadurní. Des d’aquest punt solament ens resta ascendir fins dalt la Masia i Ermita de Sant Sadurní situada a la cota 943. Ho podem fer anant pels corriols o bé seguint la pista que fa més volta. Des de dalt disposarem d’una vista magnífica, si bé cal buscar els racons ja que, com passa en els miradors, els arbres la tapen força.

La tornada la farem baixant per la pista amb unes bones vistes sobre Sobregrau. Anirem fins el collet de Sant Sebastià i continuarem fins arribar a trobar-nos amb el corriol per on hem baixat. Des d’aquí seguirem per la pista que va ascendint, resseguint a distància el Sot de les Avellanedes i que passa pel costat d’una bassa de bombers, per anar a trobar la cruïlla en la que deixarem la pista per prendre’n una altre marcada com a “particular” però transitable, que ens portarà fins a les Casetes del Pla i als cotxes.

En total haurem caminat prop de 10 quilòmetres gaudint de molt bones vistes.

Foto de família obra de l’Àngel. La resta de fotografies de la jornada les podeu veure si cliqueu aquí.


 

Sortida de març

Gallifa. Balmes i coves

Per la BV-1241 que va de Sant Llorenç Savall a Gallifa, a l’arribar al quilòmetre 5, agafarem l’àmplia i ben cuidada pista forestal (antic Camí Ral), que porta a Castellterçol. Circularem per aquesta pista uns 5 quilòmetres, passant pel Coll de Vinardell i del d’Asses fins arribar  a una cruïlla que coincideix amb el final del tram de camí asfaltat on hi ha uns indicadors que ens informen que ens trobem en el Pi de la Llagosta i un altre que ens diu que Castellterçol es troba a 9 quilòmetres, Sant Llorenç a 7 i Gallifa també a 7. Just en aquest punt deixarem els vehicles.

Recorregut
Recularem a peu per la pista uns 80 metres fins que a dreta veurem que surt un camí (camí de les Febres) que baixa. El seguirem uns 450 metres fins arribar a una altra pista que seguirem a dreta. Passarem per un torrent i desprès d’un gir cap a l’esquerra, observarem que el talús que ens queda a la dreta ens deixa remuntar per pujar fins la “Cova del Penitent” que, de fet, és una balma, una part de la qual havia estat habitada. Seguirem retornant per on hem vingut fins la cruïlla i seguirem recte. Després d’uns 150 metres i després de traspassar un torrent, un cartell a esquerra ens indicarà el corriol a seguir per pujar a la Font de les Febres que –segons diuen– té propietats curatives. Tornem altra volta a la pista (Camí de Salvatges) que planejant revolta el torrent del coll d’Asses i després de superar una tanca, arribarem a la pista asfaltada per la qual havíem passat amb el cotxe. En aquest punt agafarem una pista que baixa. A l’altra banda ens queda la casa de Salamó que, per arribar-hi, seguirem les pistes que ens hi menen saltant una altra cadena que barra el pas als vehicles. Travessarem el torrent de la baga de Salamó i passarem, poc després per la Font de Salamó abans no arribem a la casa del mateix nom.

Agafarem de nou la pista, talment com si anéssim cap a La Mola, i la seguirem fins a trobar, a mà dreta, un camí que baixa que després de 100 metres ens portarà fins una explanada. A la nostra esquerra queda una roca que si ens hi acostem veiem que està foradada i que presenta diverses galeries. És la Cova de Salamó que ens recorda a Les Foradades de la serra de l’Obac. Tornarem fins la pista que hem deixat i seguirem la desviació que en uns 300  metres, ens portarà a una zona rocosa damunt de la cinglera de Salomó, “El Balcó”, amb una vista espectacular sobre La Mola, Montserrat, El Puig de la Creu, Collserola i, fins i tot, es veu el mar! Refent el camí, agafarem el corriol que va cap a una antena de comunicacions. Hi passarem per sota i després per la balma del Salomó. Seguim per la mateixa pista cap a la dreta i arribarem a uns camps de cultiu (Camps dels Espernallacs). Després, per la pista per la qual havíem arribat amb els cotxes, anirem fins el Coll d’Asses i d’aquí al Pi de la Llagosta per després arribar en un quilòmetre al punt d’inici de l’excursió.

Una entretinguda matinal d’uns 8 quilòmetres d¡fressant pistes i camins d’una zona força desconeguda.

Foto de família obra de l’Àngel. La resta de fotografies de la jornada les podeu veure si cliqueu aquí.


 

Sortida de febrer

Després d’uns mesos d’inactivitat a causa del nou estat d’alarma decretat el mes d’octubre, avui hem reiniciat les sortides mensuals en format comarcal. Esperem que a partir d’ara podrem refer la tradició de retrobar-nos com a mínim una vegada al mes per caminar i compartir amistat.

 

Castellbisbal. Torrent de Pegueres

Per la carretera C-243c que va des de Terrassa a Martorell, a l’alçada del quilòmetre 7,8 agafarem el trencall que ens portarà fins Castellbisbal. Aparcarem els vehicles prop al quilòmetre 3,9, just a l’entrada de la població, després de la rotonda i al costat del cementiri.

Recorregut
Comencem la passejada dirigint-nos cap a la rotonda i travessarem a l’altre banda de la carretera per agafar el camí que porta als dipòsits de Can Margarit. Només en començar veurem que a dreta surt un corriol que agafarem i seguirem uns 800 metres. Passarem per sota del Turó de la Guineueta i trobarem la pista que ve del barri de Can Costa (que ens queda a la dreta). A l’arribar a la pista trencarem cap a l’esquerra i anirem baixant paral·lels al torrent de  Can Costa, fins que arribarem a una cruïlla de 4 camins i al Torrent de Pegueres. Aquí hem de parar atenció a l’indicador que assenyala un corriol que porta a la font de la Botzagada que es troba a uns 300 metres, i en la que si fa poc que ha plogut, podrem veure-hi un petit salt d’aigua. Des de la font, el corriol segueix i ens portarà fins a una pujada que, amb l’ajut d’unes cordes nuades, remuntarem una alçada d’uns 40 metres, per situar-nos en els plans damunt de la cinglera. Continuarem el nostre camí resseguint la cinglera fins trobar una àmplia pista que seguirem girant a esquerra i que després de 350 metres de baixada ens portarà al torrent de Pegueres, normalment sec.

Seguirem pel torrent uns 600 metres encaixonats entre cingleres i arribarem de nou a la cruïlla de 4 camins per on ja havíem passat. Continuarem per la pista/torrent que va a l’Estació pel fons de la vall que es va fent cada vegada més àmplia (Pla del Pau Galí). Al cap de poc més d’un quilòmetre, a mà esquerra en el sentit de la marxa, neix una altra pista indicada com ”Camí de l’Obaga-Deixalleria”, que va remuntant fins arribar a la Deixalleria i Centre d’animals al costat de la carretera BV-1501. Continuarem pel lateral de la carretera (hi ha camí) fins arribar a la rotonda per a on hem començat la passejada i al Cementiri a on tenim els cotxes.

El recorregut és en forma de “8” i es pot fer començar des de llocs diferents i en qualsevol direcció. Tot plegat són poc més de 7 quilòmetres que permeten veure la zona dels peus vermells que és ben curiosa, amb turons i barrancs, i amb unes impressionants vistes a les muntanyes de l’entorn, amb la petita “aventura” que suposa pujar el tram de cordes. Per gaudir-ne!

Aquí teniu la foto de família corresponent a la sortida i podeu veure la resta de fotografies que ens han arribat i que hem recollit en el corresponent àlbum que podeu veure si cliqueu aquí mateix.

I tot seguit, la visió que el Lluís n’ha tingut de la sortida expressada en aquests dos apunts:

 

 


 

Sortida d’octubre

Riera de l’Espina. Santa Coloma de Sasserres

Per fer aquest recorregut ens cal anar fins a Collsuspina on hi podem arribar per la C-17 fins a Tona i a partir d’aquí per la N-141c. Un cop hi arribem seguim tot el carrer Major, fins a la Plaça i a l’arribar al carrer de l’Espina, girem per la pista de l’esquerra. Baixarem primer per un tram pavimentat i després, per una pista de terra, (B-1310) que alhora és el GR-177 (Ronda del Moianés). Al cap d’1,3 qms, i després d’haver passat per sota de la gran casa de l’Espina (que ens quedarà a mà esquerra), arribarem a un tram de carretera una mica més ampla, on deixarem el cotxe.

Recorregut
Iniciarem la passejada continuant per la pista en direcció a Santa Coloma i, al cap de 1,4 qms, ens trobem amb un gran pla, amb un pal d’indicadors. Continuarem per la carenera pista fins que, al cap d’un altre quilòmetre i abans que la pista comenci a baixar, trobarem amb un altre replà amb indicadors. Aquí deixarem la pista per endinsar-nos per un camí amb arbres que en 500 metres ens portarà fins el Pla de Giol amb la casa de Giol, un monumental roure i l’església de Santa Coloma Sasserres. Un indret magnific amb vistes esplèndides.

Des d’aquest punt iniciarem la tornada pel camí que hem vingut fins a retrobar la pista carenera que seguirem fins arribar al Pla de Giol on ara agafarem el camí que surt a esquerra i que baixa fins al Torrent de l’Espina travessant una fageda. Caldrà fixar-nos que, a uns 70 metres abans de travessar el torrent, a mà dreta, surt un corriol (indicat amb una fita semblant a la que hem trobat on hem aparcat els cotxes), que és per a on hem de continuar la passejada. Aquest corriol va remuntant, suaument, fins a un curt trencall que ens portarà a un pont natural de pedra (Pont de ca l’Escanyolit) ben curiós de veure. Retornant al corriol pel qual veníem, en uns 700 metres ens portarà fins la pista i lloc on hem deixats aparcats els cotxes.

Un suggeriment: per tornar a Sabadell, podem optar per seguir per la pista B-1310 o GR-177, que passa per sota Santa Coloma Sasserres i la urbanització La Penyora. A partir d’quest punt, la carretera s’eixampla i continua fins a Castellçir i Castellterçol.

Es tracta d’una passejada suau i planera, de poc més de 6 quilòmetres, que discorre per uns paratges encisadors.

L’aquarel.la és del Lluís, la foto de família de l’Àngel i podeu veure la resta de fotografies que de la sortida han fet la Marisol l’Àngel, clicant aquí mateix.


Sortida de setembre

Amb aquesta sortida reprenem les sortides mensuals que per mor de la pandèmia de la Covid 19 vàrem haver de suspendre el mes de març. Esperem i desitgem que a partir d’ara les puguem continuar amb una normalitat no exempta de seguir les mesures i recomanacions que en cada moment s’estableixin per part de les administracions corresponents.

 

Salts de la Riera Llavina. Centelles

Hem d’anar fins a Centelles per l’autovia de l’Ametlla que deixarem a la sortida 44 per dirigir-nos al Polígon Industrial La Gavarra on, a la Ronda de la Font Grossa cantonada amb carrer Castellar, aparcarem.

Recorregut
Emprendre’m la passejada pel Camí de Mas Llavina i en arribar al primer trencall girarem a esquerra (indicador de l’Agrobotiga). Baixarem fins que a uns 300 metres arribarem al Molí de la Llavina que visitarem. Després, prendre’m el corriol que discorre paral·lel a la Riera de la Llavina i passarem, primer, pel costat d’un tancat i d’uns magnífics arbres i, després, per un tram de pista que ens portarà a la Font Grossa.

Seguirem pel corriol que puja en el mateix sentit de la marxa. Després de diversos revolts arribarem al peu del Salt del Purgatori d’uns 20 metres d’alçada (impressionat si ha plogut uns dies abans, però sec si fa dies que no plou). Continuarem pel corriol que puja a dreta i que ens permetrà passar per darrera del salt i que continua, arrambat a la cinglera, estret i ombrívol, fins ascendir a un cingle. En arribar-hi seguirem pel corriol, que ara gira cap a la dreta i que ens portarà a la part alta del salt. Travessem per les pedres de la riera i arribarem a la pista de terra de la masia Castellar. Seguirem uns 100 metres fins a una cruïlla i continuarem per la pista que baixa i que ens portarà a l’empedrada llera de la riera que travessarem, per continuar, pujant i revoltant, fins a una cruïlla de pistes/camins que condueixen a la pista que porta a L’Olic. Nosaltres, però, continuem pel corriol més ombrívol, el de la dreta, que ens portarà fins a una cruïlla de cables i torres d’electricitat, amb la Font del Bofí a esquerra. Seguirem pel corriol fins que a uns 350 metres trobarem un corriol que deixarem. Nosaltres continuarem baixant cap a la riera fins a trobar-nos amb uns grans blocs i amb el Salt de l’Infern d’uns 15 metres d’alçada que, com passa amb el Salt del Purgatori, només porta aigua si abans ha plogut de manera suficient.

Des d’aquest punt iniciarem el retorn. La manera habitual de fer-ho és per una mini via ferrata que es troba en una canaleta que queda a banda dreta del salt, equipada amb graons de gat i una corda fixe que, en un tres i no res, ens porta dalt del cingle i a la pista que condueix a la casa de la Crosella. Alternativament, es pot tornar pel sender pel qual hem vingut fins arribar a la primera cruïlla i pel corriol pujarem fins a trobar-nos amb la pista que baixant i cap a la dreta, ens portarà a la Crosella.

Seguirem aquesta pista uns 500 metres fins la masia Castellar. Continuarem uns 600 metres més i arribarem a la pista asfaltada del Camí de Mas Llavina i des d’aquí, girant a dreta, retornarem al punt on hem deixat els nostres vehicles.

En total haurem recorregut uns 7 quilòmetres per uns paratges força desconeguts i molts curiosos pels cingles, salts i empedrats, amb bones vistes sobre Centelles i el Castell de Sant Marti.

Foto de família de la que n’és autor l’Àngel. Si voleu, podeu veure l’àlbum de la sortida clicant aquí mateix.


Després d’uns mesos d’inactivitat a causa del nou estat d’alarma decretat el mes d’octubre, hem reiniciat avui les sortides mensuals però amb format comarcal. Esperem que a partir d’ara podrem refer la tradició de retrobar-nos com a mínim una vegada al mes i caminar una estona plegats.

 

Castellbisbal. Torrent de Pegueres

Per la carretera C-243c que va des de Terrassa a Martorell, a l’alçada del quilòmetre 7,8 agafarem el trencall que ens portarà fins Castellbisbal. Aparcarem els vehicles prop al quilòmetre 3,9, just a l’entrada de la població, després de la rotonda i al costat del cementiri.

Recorregut
Comencem la passejada dirigint-nos cap a la rotonda i travessarem a l’altre banda de la carretera per agafar el camí que porta als dipòsits de Can Margarit. Només en començar veurem que a dreta surt un corriol que agafarem i seguirem uns 800 metres. Passarem per sota del Turó de la Guineueta i trobarem la pista que ve del barri de Can Costa (que ens queda a la dreta). A l’arribar a la pista trencarem cap a l’esquerra i anirem baixant paral·lels al torrent de  Can Costa, fins que arribarem a una cruïlla de 4 camins i al Torrent de Pegueres. Aquí hem de parar atenció a l’indicador que assenyala un corriol que porta a la font de la Botzagada que es troba a uns 300 metres, i en la que si fa poc que ha plogut, podrem veure-hi un petit salt d’aigua. Des de la font, el corriol segueix i ens portarà fins a una pujada que, amb l’ajut d’unes cordes nuades, remuntarem una alçada d’uns 40 metres, per situar-nos en els plans damunt de la cinglera. Continuarem el nostre camí resseguint la cinglera fins trobar una àmplia pista que seguirem girant a esquerra i que després de 350 metres de baixada ens portarà al torrent de Pegueres, normalment sec.

Seguirem pel torrent uns 600 metres encaixonats entre cingleres i arribarem de nou a la cruïlla de 4 camins per on ja havíem passat. Continuarem per la pista/torrent que va a l’Estació pel fons de la vall que es va fent cada vegada més àmplia (Pla del Pau Galí). Al cap de poc més d’un quilòmetre, a mà esquerra en el sentit de la marxa, neix una altra pista indicada com ”Camí de l’Obaga-Deixalleria”, que va remuntant fins arribar a la Deixalleria i Centre d’animals al costat de la carretera BV-1501. Continuarem pel lateral de la carretera (hi ha camí) fins arribar a la rotonda per a on hem començat la passejada i al Cementiri a on tenim els cotxes.

El recorregut és en forma de “8” i es pot fer començar des de llocs diferents i en qualsevol direcció. Tot plegat són poc més de 7 quilòmetres que permeten veure la zona dels peus vermells que és ben curiosa, amb turons i barrancs, i amb unes impressionants vistes a les muntanyes de l’entorn, amb la petita “aventura” que suposa pujar el tram de cordes. Per gaudir-ne!

Aquí teniu la foto de família corresponent a la sortida i podeu veure la resta de fotografies que ens han arribat i que hem recollit en el corresponent àlbum que podeu veure si cliqueu aquí mateix.