Autor: Joan Brunet i Mauri

Pel compromís amb la societat i contra la governamentalizació dels mitjans públics

El 27 d’abril se celebrà un acte commemoratiu dels primers 35 anys de vida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En ocasió de l’efemèrides, els degans estats de la institució col·legial hi vàrem ser convidats a dir unes paraules. Malauradament, de tots els degans estats, en faltaven quatre: en Carles Sentís, en Josep Pernau, la Montserrat Minobis i en Josep Ma. Huertas. Les meves paraules en aquest acte foren les que segueixen: “M. H. presidenta del Parlament de Catalunya, H. consellera de Justícia, degà, degans i degana estats, amigues i amics: Les meves primeres paraules han de ser de...

Read More

Contrastos…

Dia de contrastos ahir per la professió periodística i per la política catalana. Per la professió perquè mentre ens arribava la notícia de l’assassinat a Burkina Faso de dos periodistes espanyols que treballaven amb l’objectiu d’apropar-nos a la realitat d’una part de món sovint oblidada, al Col·legi de Periodistes de Catalunya tenia lloc l’acte de commemoració dels 35 anys de vida del Col·legi, en el qual vaig tenir l’oportunitat d’intervenir en la meva condició de degà estat de la institució; intervenció en la que vaig reclamar el dret a la dignitat i a la defensa sense condicionants ni límits de la tasca dels periodistes per acabar denunciant la creixent governamentalització i instrumentalització dels mitjans de comunicació a la que només s’hi pot fer front amb l’exercici de més professió, més professionalitat, més lluita per la llibertat d’expressió i, sobretot, més dret a una informació veraç, de qualitat, plural i independent. Quant a la política catalana, mentre que en la cimera d’ahir a la presó de Lledoners entre ERC i JuntsxCat es negociava el repartiment de conselleries i el paper del Consell per la República –el paper de Carles Puigdemont, per dir-ho clarament–, res no es deia de quin havia de ser el programa de Govern per fer front a les urgències econòmiques i socials, però també les polítiques, que tenim davant nostre. En aquesta tessitura entendreu que molt em...

Read More

Combat al feixisme!

En la seva paradoxa de la tolerància, Karl Popper escriu que “la tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància il·limitada fins i tot a aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament com ells, de la tolerància. (…) Hem de reclamar, en el nom de tolerància, el dret a no tolerar la intolerància”. Una reflexió precisa que ve molt a tomb després de veure com ahir a Madrid, en el decurs d’un...

Read More

Quatre notes pandèmiques

Unió Europea. En el debat entorn el paper que la UE està jugant des que el coronavirus es va fer present entre nosaltres, quant a la gestió de les vacunes i a les mesures econòmiques amb les quals acarar la reactivació econòmica, els contres abunden molt més que no pas els pros. No descobreixo res si escric que des de fa temps la UE transita per les hores més baixes de la seva història. Però que això sigui així no treu l’haver de reconèixer que al costat de les llargues ombres que la UE projecta, s’albiren tanmateix algunes llums....

Read More

Del “tenim presa!” i de l'”ara no toca!”

“Tenim presa” va ser un dels eslògans que es varen fer més populars quan el processisme es trobava en les seves hores més altes i se’ns deia que la independència la “tenim a tocar”. Era en tot cas la mateixa presa que ara no es tenen ERC i JuntsxCat per arribar a un acord que permeti formar un Govern estable després que, com se suposa, Pere Aragonès sigui investit president legítim de la Generalitat de Catalunya. El problema és, però, que a hores d’ara, quan solament queden cinc setmanes per a què soni la campana que anunciï que s’haurà...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories