Autor: Joan Brunet i Mauri

Hi ha un per què de tot plegat?

Compro el diari en el quiosc veí. Com ho faig cada matí abans d’anar cap a l’estació. Avui tampoc no em puc estar de fullejar-lo abans no agafo el tren on el podré llegir tranquil•lament. D’entre els molts titulars que hi ha, alguns em criden molt l’atenció. Són els que fan referència a actes bàrbars i criminals comesos per persones contra les persones. També els que informen de destrosses sobre el mobiliari urbà per part de grups de joves. Dissortadament, es tracta d’una perversa cançó de l’enfadós que, a despit que sempre amb lletra diferent, es repeteix un cap de setmana sí i l’altre també. Mentre hi reflexiono observo com un vehicle es salta un semàfor en vermell i a punt és de provocar un accident. I encara uns metres més enllà, una motocicleta passa rebent no fent de cas als vianants que travessaven el carrer per un pas zebra degudament senyalitzat… La fera existeix. Torno la mirada sobre el diari. Unes pàgines més endavant llegeixo que “Grups violents paralitzen un barri” i que “Una pàgina ‘web’ neofeixista crida a l’acció dels ultradretans”. I encara més endavant: “Haider vol acabar amb la ‘conjura europea’”… La fera, a més, creix. Plego el diari… El guardo a la cartera. El matí que es presentava clar i net, sembla haver-se enfosquit de sobte. Tampoc avui no serà un gran dia!, penso per...

Read More

Catalunya, 40 anys després…

Els que sumem unes quantes dècades en les nostres vides, recordem les pintades que fa quaranta anys podien veure’s a les carreteres i en els llocs més insospitats, exhibint un sol nom: Pujol. Eren, aquells, anys d’estretors, de dureses repressives i de coerció de les llibertats. El règim del dictador Franco no deixava ni la més mínima escletxa per la qual filtrar-se un raig de sol que obrís l’esperança cap un temps i uns dies millors. Enmig del tenebrós panorama, Jordi Pujol, juntament amb altres patriotes catalans, es van atrevir a entonar el Cant de la Senyera en un Palau de la Música Catalana ple a vessar d’opressors de les llibertats nacionals de Catalunya. La resposta de les autoritats del moment va ser, com tot ho era en el franquisme, contundent i sense concessions. El resultat de l’acció patriòtica, coneguda com Els fets del Palau, fou el de la repressió i del maltractament envers les persones que havien gosat contradir -cantant!-, la voluntat del règim. Jordi Pujol ho va pagar amb més de dos anys de presó mentre el seu nom era pintat sobre parets, pedres i bitllets de curs legal com a símbol de la persecució que el règim franquista exercia sobre Catalunya i els catalans. Avui Jordi Pujol és president de la Generalitat de Catalunya. Ell i altres representants de la societat catalana van omplir dissabte passat...

Read More

Perdre el tren…

El govern francès ha parlat. El TGV (el tren d’alta velocitat francès) no arribarà als Pirineus l’any 2004 tal com estava previst i s’havia compromès. D’aquesta manera, l’enllaç Barcelona-París mitjançant l’alta velocitat ferroviària es veurà retardada i, ara com ara, ningú no sembla saber massa quan i com evolucionaran les obres. El retard del TGV francès podria servir d’excusa -a despit que explícitament això es negui des de Madrid- per retardar també les obres de l’AVE fins els massís muntanyós que serveix de frontera natural franco-espanyola. I, encara, les dificultats derivades del retard del traçat francès podria afectar també l’evolució de les obres de connexió Barcelona-Madrid. D’altra banda, des de casa nostra, encara no s’ha resolt el conflicte entorn la ubicació de l’estació del tren d’alta velocitat al Vallès. No se sap si serà finalment Sant Cugat o Barberà del Vallès qui s’emportarà el gat -el tren en aquest cas- a l’aigua. I és que els desencontres vallesans a l’hora de manifestar-se sota una sola veu en relació a la futura estació vallesana de l’AVE, poder ser aprofitats també des de Madrid d’excusa del retard en l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona en benefici d’altres traçats. Entre els jacobins francesos i els aprenents a jacobins espanyols, entre debats de com i de quina manera l’AVE ha de discórrer per terres catalanes i vallesanes, correm el risc d’acabar perdent el...

Read More

En terra de cecs

El futbol ocupa, malgrat tot, part de les converses de moltes persones d’aquest país nostre. En especial els que pateixen, almenys enguany, les anades i les tornades del Barça que, no obstant i això, continua ostentant la condició de ser quelcom més que un club. A la nostra comarca, d’altra banda, els seguidors dels equips locals a la Segona B, tampoc no estan d’enhorabona i Terrassa i Sabadell no acaben de trobar la manera de sortir del forat en el qual es troben instal•lats des de fa temps. Per a més inri, que deia aquell, l’únic àrbitre català de primera divisió, que és sabadellenc, no acaba de tenir sort en les seves actuacions. Tot plegat fa pensar que en això del futbol no ens toca transitar per temps d’excel•lències. I és que com en molts ordres de la vida la mediocritat és també, en aquesta pràctica esportiva, tònica massa habitual. Potser per això i per allò de què en terra de cecs els borni és el rei, el Barça acaba de conquerir en terres vallesanes el que, possiblement, serà el seu únic títol de l’actual temporada davant un més que modest Mataró. D’aquesta manera els culés s’hauran de conformar i ja no podran dir -tampoc ni Núñez ni Van Gaal– que la sequera de l’equip blaugrana hagi estat absoluta. La Copa Catalunya esdevindrà doncs, trofeu que els culés hauran...

Read More

Sumar

El sabadellenc Joan Marcet acaba d’estrenar la que ja és la seva sisena legislatura ocupant un escó en el Congrés de Diputats. Per aquesta raó, El 9 Nou l’entrevistava dilluns passat i d’entre altres coses, se li preguntava en relació a les seves preferències pel que fa als noms que, ara com ara, sonen com a possibles candidats/tes a la secretaria general del PSOE. Marcet, en la seva resposta, va preferir posar de relleu els aspectes positius que acompanyen les personalitats de Rosa Díez, de José Bono i de José Luis Rodríguez Zapatero, sense que es decantés a favor de ningú expressament. Va fer bé Marcet en no prendre partit encara. Tot plegat perquè, d’una banda, fins la celebració del congrés dels socialistes espanyols, de ben segur que encara es produiran alguns moviments. De l’altra, pel fet que el diputat sabadellenc, les ha vist de tots colors. Marcet sap que si vol treballar i ser eficaç, millor és no prendre partit abans no sigui hora i que és preferible fer de pont entre posicionaments que d’entrada no són coincidents, abans de desgastar-se en lluites intestines que a ben poc acondueixen. Si ens atenem als resultats -sis són les legislatures que l’avalen-, caldrà concloure que el diputat sabadellenc disposa d’una gran mà esquerra a l’hora de pilotar i de conduir la nau enmig de les mogudes aigües del socialisme català...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories