Havia de passar. La pressió dels ajuntaments propers a l’aeroport de Sabadell han aconseguit una primera victòria. L’aeroport de Sabadell, després del darrer accident que costà la vida a quatre persones, es reobrirà, però només ho farà parcialment. S’ha iniciat d’aquesta manera, el procés que tard o d’hora podria aconduir a la desaparició d’aquesta instal•lació aeroportuària pionera de l’aviació a Catalunya. O, per allò de no ser tan tremendista, s’ha iniciat un procés de pèrdua de valor d’un equipament que no solament donava prestigi a la ciutat sinó que també alimentava l’existència d’empreses subsidiàries de l’entorn aeronàutic que generaven diversos centenars de llocs de treball altament especialitzats. És curiós el desenllaç pactat entre el Ministerio de Fomento, els ajuntaments veïns de l’aeroport i la Generalitat de Catalunya; un desenllaç que passa perquè sigui aquell qui no té culpa de la situació plantejada qui carregui amb els neulers i pateixi les conseqüències d’una asfixia immobiliària que no ha buscat. I tot plegat amb els corresponents costos socials i econòmics que això comporta.

Resulta preocupant, doncs, que els “culpables” d’haver portat les coses fins aquí –amb l’especulació i amb els guanys immobiliaris davant de tot– acabin sortint-se amb la seva sense costos de cap mena per la seva part. És l’enèsima victòria que aconsegueix l’especulació immobiliària Una especulació que, de mica en mica, ha anat convertint l’entorn immediat de Barcelona en ciutats dormitoris sense personalitat, que pateixen problemes de tota mena que haurà d’acabar resolent l’administració de torn; una administració que sovint es mostra incapaç a l’hora d’aturar el monstre d’un creixement incessant i fins i tot insostenible.

Sigui com sigui, si tot acabés aquí, si tot acabés amb el traspàs de la gestió de l’aeroport de Sabadell a la Generalitat de Catalunya, podríem arribar a admetre que les conseqüències de la crisi desencadenada a l’aeroport de Sabadell, hauria estat positiva. Si més no pel fet que seria la primera instal•lació aeroportuària catalana que passaria a ser gestionada directament per la Generalitat de Catalunya. Però em temo que les coses no acabaran aquí. L’aeroport de Sabadell ja no serà el mateix sense les escoles de pilots comercials. I també amb això, Madrid haurà guanyat, en aquest cas sense voler-ho, una batalla en el procés de la formació de nous pilots comercials. Almenys fins que a Catalunya no s’obri una altra instal•lació aeroportuària capaç d’acollir les pràctiques d’aquests futurs pilots. I per tal que això sigui així, haurà de passar un cert temps ja que una instal•lació aeroportuària no s’improvitza de la nit al dia…

I l’aeroport de Sabadell sense centres de formació de pilots quedarà disminuït, massa disminuït, es digui el què es digui i es prometi el què calgui prometre. I amb un aeroport disminuït, l’especulació immobiliària del seu entorn no s’aturarà i continuarà augmentant la seva pressió fins que arribi un dia ens què ens adonarem que les instal•lacions aeroportuàries ja no podran complir amb cap dels seus objectius, per mínims que aquests siguin. De què serviran els tallers i les infrastructures destinades al manteniment de petites aeronaus si hi ha massa limitacions en les operacions de vol? D’aquesta manera i si ningú no hi posa remei, no haurem de tardar a assistir al desmantellament de l’aeroport de Sabadell per ser “poc rendible”. I no em vull ni imaginar què passarà llavors. Que ningú no esperi que els terrenys actualment dedicats a instal•lacions aeroportuàries passin a destinar-se a parcs i a equipaments. I passarà també, que llavors les raons dels alcaldes ja no valdran perquè, d’entre d’altres raons, l’especulació immobiliària haurà canviat de bàndol…

Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de novembre de 2005