Els mapes i recorreguts han estat elaborats a partir dels materials que per a cada sortida prepara l’Àngel Colomer

Sortida de juny (nocturna)

Com és habitual, la darrera sortida de la temporada de Muntanyes Planes és nocturna. Com també és habitual, el carácter mateix de la sortida convida, a més de compartir companyonia, aprofitant la foscor de la nit, fer tabola. Així, després de sopar i de celebrar la fi de la temporada amb cava (gentilesa del Ramon i de l’Àngel), ens posem a cantar rememorant temps passats que, no per això, han estat millors… Enguany, les cançons del Grup de Folk i dels Focs de Camp, han ocupat una bona part del recital que, si no fos per allò del si no fos, encara estaria en daina… L'”Hora del adéus” va servir per cloure el cicle de sortides d’aquesta temporada que des d’un punt de vista quantitatiu -el qualitatiu no cal ni discutir-lo!- ha aplegat a més bones i bons amigues i amics…

Apa! fins la propera temporada… Que tinguem unes molts bones vacances!

 

Mura: Els Caus per la riera dels Nesprers

 

Inici

Anirem fins a Mura per la carretera BV-1213 i aparcarem en el parking que hi ha al final del poble, passat el Restaurant Cal Carter.

Recorregut

Travessarem la riera per entrar als horts del Marquès. Uns 200 metres més enllà, travessarem de nou la riera i ens trobarem al peu de la Plaça de l’Església. Continuarem pel costat del riu i pujarem cap el carrer del Sol, i d’aquí cap a la Riera de les Nespres.

Continuem i ens trobarem amb la pista que ve de la carretera d’entrada a Mura. Que seguirem fins arribar, al cap de uns 350 metres, a una nova cruïlla. Seguirem en direcció a la Font del Rector. El camí transcorre paral·lel, un xic alçat, sobre la riera d’Estenalles. Trobarem primer una font enfonsada, la de l’Escolà, uns 200 metres mes amunt. I després d’haver deixat un trencall a mà esquerra, trobarem la Font del Rector. Ens enfilarem una mica per poder admirar la bellesa del gorg del Torrent.

Retornarem uns 300 metres enrere per agafar un trencall que havíem deixat a l’esquerra, i que seguirem remuntant uns metres per passar per una zona amb barana de fusta i una bassa. Continuarem per un corriol, i passarem per sota dels cingles de la Roca Llarga, i revoltant a una certa alçada sobre el torrent de Estenalles.

Uns indicadors ens porten fins a Els Caus, uns curiosos brolladors d’aigua que diuen ve de molt lluny, atès que segons els experts, ens arriba des dels Pirineus. Travessem el rierol i ens situem a l’altra banda i passarem per diverses explanades, i en pocs metres  més, seguint les indicacions de la Font del Rector, arribarem a una amplia pista que va baixant, seguint paral·lela al torrent. Arribarem a un punt en què el camí ens fa baixar fins al torrent per poder-lo travessar per una passera just a l’alçada de la Font de l’Escolà. Des d’aquí continuarem per la Riera de les Nespres, passarem per Sant Antoni i arribarem a Mura, on hi entrarem pel costerut carrer del Montcau. I des d’aquí tornarem al pàrquing.

Ben plàcidament haurem caminat 5 quilòmetres.

 

Un moment de la cantada sota els efectes del cava, vist per les càmeres de l’Olga i de l’Àngel. Podeu veure la resta de les seves fotos, així com les del Joan, i del Ramon, clicant sobre els seus noms respectius.


Sortida de maig

Estanys de Sils

Inici

Arribarem a Sils per l’AP-7 (sortida 9 B). Deixarem els vehicles en el pàrquing de l’Estació.

Recorregut

Travessarem les vies pel pont que trobarem al final de l’estació (direcció Barcelona). Continuem pel carrer asfaltat que, seguint en la mateixa direcció, marxa paral·lel a la via del tren. Quan s’acaba l’asfaltat, continuarem recta deixant els trencalls que van sortint a mà dreta i travessarem camps i bosquets. Poc més de 1,5 qms trobarem a mà esquerra el trencall que porta a Can Terrers, però no deixarem el camí que seguíem fins trobar una pista que ens indica “Estanys de Sils”. Prendrem aquesta direcció i després d’uns 800 metres passarem novament per damunt de les vies del tren. Haurem arribat a la banda on es troben els Estanys. Agafarem el corriol que baixa que ens portarà directament a un dels miradors.

Retornarem a la pista i la seguirem fins al següent trencall on prendrem la pista que marxa al costat d’una sèquia. Un quilòmetre més enllà trobarem un altre mirador, i recorrreguts uns altres nous metres, a mà esquerra, agafarem un trencall que ens porta a una passera que ens permet retornar a la pista principal. Uns metres després deixarem la pista que ens tornaria a Sils, i passarem el pontet que trobarem a mà dreta per seguir el corriol que dóna la volta a l’Estany gran. A partir d’aquí trobarem diverses barraques des de les quals podrem observar les aus que viuen o fan estada als estanys. Després de revoltar l’estany, el corriol desemboca a una pista que prendrem en dirección a Sils on hi arribarem després de passar per un altre mirador enlairat i un pontet. Entrarem a Sils pel barri de Santa Maria per on entrarem al parc i arribarem al pàrquing de l’Estació on hem deixat els cotxes.

Haurem caminat prop de 6 quilòmetres per un terreny absolutament pla. Val la pena fer aquesta visitar la primavera o la tardor, tant per qüestions climàtiques com per la diversitat de la fauna.

Foto de familia de l’Àngel. Podeu veure la resta de fotos de l’Àngel, del Ramon i de l’Olga clicant sobre els seus respectius noms.

PD En el decurs del dinar que ha seguit a la sortida hem celebrat els 30 anys de noces de la Ma. Pau i l’Agustí. Com no podía ser d’altra manera, el Ramon els ha preparat i llegit un text que podeu recordar clicant aquí mateix. Per molts anys!


Sortida d’abril

Volcà i Ermita de Santa Margarida

Inici

Des de Sabadell anem a Vic i pels túnels de Bracons, passem Olot i la Fajeda d’en Jordà en dirección a Santa Pau. Uns 3 quilòmetres abaans d’arribar-hi, a mà dreta, trobarem el pàrquing de Can Xel, on deixarem el vehicle.

Recorregut

Comencem la passejada remuntant la pista asfaltada (que alhora és GR-2). Un quilòmetre més endavant arribarem fins a la església de Sant Miquel Sacort i la casa de colònies annexa. Prenem el camí que baixa per la banda del campanar, que ens porta fins a una nova pista asfaltada que transcorre enmig de camps de la plana. Deixarem a banda esquerra un primer trencall i un “monument” format per una bomba volcànica amb una creu i una imatge, i 100 metres més enllà trobarem un camí a dreta que seguirem tot enfilant-nos per la falda del volcà.

El camí no té pèrdua i va remuntant en pendent durant uns 500 metres i a cada cruïlla hi ha uns bons indicadors. Un parell de revolts més empinats en ziga-zaga ens permeten remuntar la part que més puja, per tornar a una suau pujada 500 metres més que ens situaran en el cim del volcà, on s’hi troba una altra casa de colònies.

Prenem el camí de mà dreta que baixa cap l’interior del cràter del volcà on s’aixeca l’ermita que li dóna nom de Santa Margarida.

Per tornar al cim del volcà ho farem pel camí, més equipat, fins i tot amb graons, que puja pel costat contrari al que hem baixat i, donant la volta a la corona, anem a retrobar el camí per a on hem pujat.

Així arribem de nou a la pista asfaltada i la seguim fins passar pel monument de la bomba volcànica i per no tornar per Sant Miquel, girarem per la pista asfaltada que surt a mà dreta, i que en poc més d’un quilòmetre ens porta de nou a l’aparcament de Can Xel.

En total caminarem prop de 7 quilòmetres, passant per boscos, ermites, volcans i amb unes impressionants vistes sobre el Pirineu i els paisatges de La Garrotxa.

Podeu veure més fotografíes, clicant sobre els noms dels nostres fotògrafs: Ángel, Anna, RamonOlga i Joan


Sortida de març

Castell de Gelida

Inici

Anirem fins a l’estació de la RENFE de Gelida, on deixarem el cotxe, i agafarem el funicular o el bus que ens portarà fins dalt la vila.

Recorregut

Des de l’estació de Gelida superior, baixarem pel carrer Major, fins arribar al carrer Barceloneta. Girarem a esquerra i baixarem fins el Parc Central, que travessarem, per prendre, a dreta, un sender que s’enfila i que seguirem fins trobar la carretera C-243b. En arribar a aquest punt seguirem cap a l’esquerra per la mateixa carretera per continuar, uns metres més endavant, pel passeig de Cantillepa que trobarem a dreta i que seguirem fins a la font del mateix nom. Des d’aquí prendrem el camí del Castell. En arribar a la porta del Castell anirem fins l’oficina per adquirir les entrades i iniciar la visita del conjunt monumental. Visionarem l’audiovisual que es projecta a l’antiga parròquia de Gelida i pujarem al campanar. Sortirem de l’església i remuntarem per travessar els terrenys del castell i sortir per la porta superior. Des d’aquest punt, pel camí del Racó, tornarem a la vila de Gelida i baixarem fins l’estació de la RENFE on finalitzarà aquesta nostra passejada.

A l’arribar al pàrquing haurem recorregut poc més de 5 quilòmetres amb un desnivell d’uns 200 metres.

Si es vol es pot aprofitar el dia es pot fer un recorregut pels carrers de Gelida i descobrir els seus edificis i construccions modernistes.

Podeu veure les fotos de l‘Àngel, de l’Olga i del Joan només cal que cliqueu sobre els seus noms.


Sortida de febrer

Savassona

Inici

Anirem fins Tavèrnoles (Osona) per la carretera que des de Vic porta al Parador de Sau. A la segona entrada al poble, girarem a dreta i deixarem el cotxe.

Recorregut

Començarem la passejada travessant la carretera per la qual hem arribat, i trobarem un senyal indicador de la ruta que ens cal seguir fins a Sant Feliuet; ruta que, en gran part, coincideix amb la que porta fins a Sant Pere Casserres. Continuem i a uns 200 metres trobarem a mà dreta, un nou indicador que seguirem fins passar pel costat de la casa Benarigues. Continuarem fins que després de passar una tanca de filferro prendrem el camí de mà dreta que revoltant va pujant per sota de la carretera fins que arribarem al Pla de Savassona.

En aquest punt, insòlit i màgic i bressol d’escaladors, cal admirar les formacions de gres despreses des del cingle com El Dau, la Roca del Sacrifici, la Pedra de les Bruixes o la Pedra de l’Home, algunes encerclades amb una tanca atès que atresoren gravats ben antics. Des d’El Dau, començarem l’ascens cap el cingle per un corriol que ens conduirà fins a unes escales de pedra d’origen visigòtic i d’allí fins al cim on es troba l’ermita de Sant Feliuet on podrem observar un seguit de tombes excavades en la roca, i sobretot d’una impressionant vista.

Una vegada hem gaudit dels encants de la zona, baixarem desfent el camí fins a trobar la carretera que travessarem per prendre el corriol que puja a dreta i que ens ha de portar fins la pista que va a Sant Pere de Savassona. Girarem cap a l’esquerra fins una bassa i continuarem per la pista que revolta i puja el Castell de Savassona.

Just abans d’arribar a la torre, pujarem pel petit desnivell i continurem paral•lels a la muralla i a la alçada de la porta agafarem el camí que passant per sota d’una nova cinglera ens portarà fins la Bauma i la Font de la Baronessa. Seguirem pel corriol que remunta i que ens portarà fins dalt del cingle on trobarem les traces d’un camí que en 300 metres ens porta fins un altre camí més ampli i carener que baixa fins a Tavèrnoles. Després de passar el Mirador i el Cementiri arribarem al punt d’inici on hem deixat els cotxes.

En total haurem fet prop de 7 qms caminant per una zona poc coneguda i d’una gran bellesa. Una recomanació: cal agafar-se amb calma el primer desnivell de pujada fins a Sant Feliuet.

Foto de família que ens va fer el nostre guia. Podeu veure els àlbums de fotografies de la sortida de l’Àngel i del Joan clicant sobre els seus noms respectius.


Sortida de gener

Pel Delta del Llobregat

Inici

Anem fins el Cementiri Sud d’El Prat de Llobregat, on deixarem el cotxe.

Recorregut

Iniciarem la passejada creuant la carretera que des d’El Prat va a la platja, i una vegada superada la pista per a bicicletes accedirem a la pista de terra per a caminaires.

Uns 100 metres després d’iniciar la passejada arribarem a l’explanada del Mirador d’Avions des d’on podrem admirar les aproximacions i els aterratges d’aeronaus amb el complement dels panells informatius que ens alliçonen en relació als models i a les companyies a les que pertanyen. Continuem en direcció al mar fins a la rotonda de la carretera (Can Palet), i girem a esquerra fins arribar al canal dret del Llobregat. A l’altre banda del canal.

Seguim per l’àmplia pista, per on a més dels vianants hi poden circular bicicletes. Podrem continuar admirant l’aterratge d’avions, així com les hortes que s’estenen per aquesta zona. Arribarem fins la platja i contemplarem els entorns des de la torre d’observació que hi ha. Continuarem cap a la dreta per entrar a la zona protegida dels aiguamolls, on podrem observar la rehabilitació de l’espai de la antiga Caserna dels Carabiners, així com de la torre del Semàfor on hi vivien els oficials, tot passant per unes passeres aèries de fusta que ens eleven del terra i que ens permeten contemplar els estanys i l’aigua que allí s’hi acumula, com el de la Magnòlia. No podrem seguir més aquesta banda per tractar-se d’una àrea protegida i tampoc no podrem arribar-nos ni a la  desembocadura del Llobregat, ni tampoc a les Maresmes de Cal Tet. Així que haurem de travessar a l’altre banda del canal per pujar fins a trobar el trencall a mà dreta que ens portarà fins el Centre de Interpretació del Delta. Seguirem pel camí paral•lel al riu, i les seves rutes alternatives, per entrar a la zona més verge amb vegetació de ribera. Veurem també els calaixos de depuració d’aigua, els ocells en els aiguamolls i els estanys com el d’Arana. A l’arribar a la torre d’observació, girarem a dreta per retornar al Centre d’Interpretació. Des del Centre, per carrer asfaltat retornem fins el pàrquing del Cementiri.

En total haurem fet uns 9,6 kms de agradable caminada per una zona poc coneguda amb amplies vistes i ben planera.

Foto de grup de la qual n’és autor l’Àngel. En podeu veure més d’ell i també del Ramon clicant sobre els seus noms respectius.


Sortida de desembre

La darrera sortida de l’any -just l’endemà del dia que s’havia d’acabar el món segons les prediccions dels més agorers- ha estat curulla de bones sorpreses.

La primera, en forma de discurset –rodó i boniquet- que el Ramon ha adreçat a la concurrència moments abans d’emprendre la marxa per agraïr a l’Àngel i a la Montse la seva dedicació a “Muntanyes Planes”; una dedicació que fa de “Muntanyes Planes” punt de trobada i confluència mensual de companys, companyes, amics i amigues, que compartim tarannà i il·lusions… (podeu accedir i llegir el discurset del Ramon clicant aquí mateix).

La segona sorpresa ha estat la ruta mateixa que per la seva bellesa i proximitat a Sabadell, ha sorprés a totes i a tots… Una vegada més hem de recordar que Sabadell gaudeix d’uns rodals envejables… i desconeguts… La millor prova de l’encís de la jornada la trobareu en els àlbums de fotos que ens han preparat l’Anna, la Marisol, la Montse i l’Àngel l’Olga i el Joan i que podeu veure clicant damunt els seus noms respectius. Quan accediu a l’àlbum de l’Olga i del Joan us trobareu, a més, amb uns retrats personals de pràcticament tota la colla que esperem us agradin…

I la tercera sorpresa: l’excel·lència d’un “villancet” cantat –a 28 veus!– abans d’acomiadar-nos. En la gravació hi apareix també el gos que ens va acompanyar jugant amb nosaltres al llarg de tot el camí… Cal fer notar que aquesta era la segona sortida en què un gos s’apunta a la colla i ens acompanya en la nostra passejada… La pregunta: faran servir els gossos el whatsapp per explicar-se que amb “Muntanyes Planes” s’ho passaran molt bé? (per veure i escoltar el “villancet” cliqueu aquí mateix).

I ara la foto de família de la passejada de la qual n’és autora l’Anna….

 

Per les Cases i Ermita de Les Arenes

Inici

Anem per la carretera de Castellar del Vallès cap a Sant Llorenç Savall fins el quilòmetre 12,500 i aparquem en l’explanada de l’Àrea Recreativa de Les Arenes.

Recorregut

Prenem el camí que arrenca passat l’espai on es recullen els contenidors. Es tracta d’una pista àmplia que ens porta fins a un pontet que travessa el Riu Ripoll. A l’altra banda, deixant a la nostra dreta un altre espai d’aparcament, prendrem la carretereta ara asfaltada i particular, que en 600 metres ens apropa a l’agrupació de cases modernistes de Les Arenes, amb els seus rètols respectius.

Continuem pel carrer principal fins a trobar un estret corriol a l’entrada del qual una fita ens indica “Font del romaní, Font de l’Espigol, Ermita de les Arenes” i que baixa, ombrívol primer, pel costat d’una finca i que en uns 500 metres ens porta fins la petita explanada d’ambdues fonts, amb bassa i taula de pedra incloses.

Continuem pel corriol entre plataners en direcció al riu i 50 metres abans d’arribar-hi, a mà dreta hi ha una altre indicador de la ruta. Val la pena, però, baixar al riu, aquí ben ampli i on veiem un estret corriol, a l’altra riba, que mena cap a l’Ermita de les Arenes. Això no obstant. nosaltres desfarem els nostres passos i seguirem pel camí de la fita, que discorre paral·lel al riu, fins arribar a la Passera del Rossinyol, per on travessem el riu i ascendim per la pista de terra que puja fins a la carretera que travessarem, i a l’altra banda, seguirem un corriol que després de travessar la seca i pedregosa riera, remunta lleugerament per portar-nos fins a l’esplanada de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes.

Seguim el nostre camí per la pista de terra, amb un lent descens i deixem un ampli trencall a la dreta que va “direcció la Castellasa” fins a trobar, a uns 50 metres de la carretera i a la banda dreta, un corriol que puja amb un cartell que indica cap a l’Illa i Can Sabater Vell. Aquest corriol transcorre paral·lel a la carretera durant 1,5 qms fins arribar a un pla que ofereix uns bones vistes de la muntanya de Sant Llorenç. A partir d’aquí la pista baixa fins a arribar a la carretera que passa per sota de Can Sabater. Un cop en aquest punt la remuntarem per arribar a l’aparcament on hem deixat el cotxe i que dista uns 100 metres.

En total haurem fet 5,3 qms de agradable passejada per una zona propera i no massa coneguda. Haurem gaudit del modernisme, de les fonts, del riu, de l’ermita i dels paisatges de la muntanya de Sant Llorenç.


Sortida de novembre

Vidrà – Ntra. Sra. de Bellmunt

Inici

Anirem fins a St. Quirze de Besora i ens desviarem cap a la dreta per la GIP-5227 direcció Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar al quilòmetre 12, molt a prop de Vidrà, en l’anomenat Coll de Vidrà, al costat mateix de la bassa de la casa d’El Coll, agafarem la pista que surt a dreta on hi ha uns cartells que ens indiquen que es pot anar fins el Coll de Hi-era-de-massa i Bellmunt. Busquem un lloc per deixar el cotxe.

En aquesta ocasió fem de Coll de Vidrà fins a Nostra Sra. De Bellmunt anar i tornar. Es tracta d’una excursió “parcial” de la clàssica caminada que va des de Vidrà fins al Pont del Molí sobre el Riu Ges, continua fins al Salt del Molí i més endavant fins els Degotalls, i amb una forta pujada arriba fins al coll de Hi-era-de-massa i d’allà fins dalt de l’ermita de Nostra Senyora de Bellmunt i Vidrà, amb un total de 12 qms i un desnivell acumulat de 350 metres.

Recorregut

Iniciem la caminadeta per una àmplia pista de terra que arrenca amb una lleu pujada que seguirem deixant a dreta un camp. A esquerra podem veure algunes cases de Vidrà i a dreta, a la llunyania, el Pedraforca. Seguim pujant fins que el camí comença a planejar. Veurem a la nostra esquerra el Puigsacalm i Cabrera. Una mica més endavant podrem veure davant nostre el cingle damunt el qual hi ha l’ermita de Bellmunt.

Continuem pista planejant fins que en un parell de corbes en ziga-zaga s’endinsa en una bonica fageda. Arribarem a una cruïlla de pistes amb els seus indicadors: el camí de la dreta ens portaria fins a Torelló, mentre que el camí de l’esquerra, que baixa, ens porta fins a un collet al peu del cingle on  trobarem uns altres cartells que ens indiquen el que el camí que puja per l’esquerra prové d’Els Degotalls, mentre que el de la dreta ens portaria a Torelló. Davant tindrem un corriol que ens portarà fins l’ermita de Bellmunt. Prenem el corriol i remuntarem els 130 metres de desnivell que tenim fins al cingle que acull l’ermita.

Entrarem al recinte de l’ermita per les escales; ermita que es troba a 1.248 metres sobre el nivell del mar.

La tornada la farem pel mateix camí.

En total haurem fet uns 9 qms que podem recórrer plàcidament en 3 hores.

Foto de família de l’Anna C. Podeu veure la resta de les seves  fotos clicant sobre el seu nom. També clicant sobre cadascun dels noms, podeu veure les fotos de l’Olga, de l’Àngel, del Lluís i de la Lourdes C.


Sortida d’octubre

Pels camins de Rojals

Feliu Carreras i Carreras, sota el pseudònim de Feliu Africà, signa la novel·la de ficció editada el mes de febrer denguany, Rojals. A través d’aquesta obra coneixem la història d’un mas –Mas Rojals– i de les persones que l’habiten. Però no només això. Rojals ens permet apropar-nos, a través de l’amistat i de les vivències d’un noi de ciutat i d’un noi de pagès, a uns fets, situacions i personatges que tenen en comú Moià, el terme municipal en el qual transcorre gran part de la novel·la…  

A partir d’aquesta premissa, i a partir també de l’amistat que uneix el Feliu Carreras i Carreras amb membres de Muntanyes Planes, vàrem creure adient que juntament amb ell, poguéssim recórrer i conèixer els camins, els masos i els paratges en els quals la novel·la s’emmarca. D’aquí que la sortida del  mes d’octubre hagi transcorregut pels voltants de l’imaginari Mas de Rojals. La passejada ha estat amenitzada, a més, amb la lectura d’alguns textos seleccionats de l’obra que han estat llegits pel mateix Feliu. A banda de la ressenya habitual de la sortida, podreu llegir també els textos seleccionats clicant damunt l’enllaç que trobareu al final de la ressenya.  

Inici

Anirem fins a Moià i prendrem la carretera N-141c. Hi ha l’opció de deixar el cotxe a tocar de la carretera just davant l’entrada posterior al Parc Municipal i començar en aquest punt la passejada, o bé continuar amb cotxe fins el quilòmetre 25,5 on trobarem un senyal que ens indica “Caseta del Fermí – La Coromina”. Prendrem aquesta direcció i entrarem en una pista asfaltada que ens portarà fins una cruïlla. A dreta ens quedarà la Caseta d’en Fermí mentre que el trencall a esquerra que portaria al “Circuit Verd”. Nosaltres continuarem recte fins trobar el Mas de La Coromina, on deixarem el cotxe.

Recorregut

Iniciem la passejada pel camí que queda perpendicular a la pista asfaltada per on hem arribat i que ens 150 metres ens portarà fins la Bassa de La Coromina. Des d’aquest punt podem gaudir d’una espectacular panoràmica, amb els massissos de Montserrat i de Sant Llorenç al fons. Des de la bassa surt un corriol que ens portaria a les runes del Castell de Clarà. Nosaltres, però, continuarem en direcció nord per l’amplia pista, un GR, que puja primer i ben aviat planeja passant entremig de camps i d’alzinars. En uns 2 qms. arribarem al Pla de Santa Maria on trobarem una altre pista perpendicular i amb un indicador de diverses rutes.

Seguirem cap a la dreta uns 60 metres i prendrem un camí que trobarem a mà esquerra i que baixa lleugerament; camí que al cap de 200 metres es converteix en un sender amb el terra d’herbes que va baixant. Uns 500 metres més avall arribarem a una altre amplia pista, que seguirem cap a la dreta fins passar per sota  les línies d’alta tensió (110 Kv). Uns metres després trobarem una pedra que ens indica el corriol que condueix a la Font del Termenal (150 metres).

La tornada la farem pel mateix corriol i pista però sense arribar al punt per on hem baixat. Continuarem fins a una pista que s’insinua a mà esquerra i que a mesura que anem pujant es va definint millor i que ens portarà fins prop del Mas Casamitjana. Just on es troba l’indicador del mas, agafarem la pista de la dreta que puja i que de nou ens porta a la pista que havíem deixat. Pista que ara agafarem cap a l’esquerra fins arribar a unes naus/granges (150 mtrs), on girarem cap a la dreta i continuarem fins arribar en un quilòmetre i mig a La Pedrissa. Una vegada passat aquest punt entrarem en una pista asfaltada que en 800 metres ens tornarà a La Coromina.

El recorregut de la passejada es de 6,4 qms. que podem fer tranquil•lament i badant, en unes 2 h.

Cas que haguéssim elegit la ruta des del Parc Municipal de Moià caldria afegir-hi uns 3 qms. més entre anada i tornada.

Fotografia de grup feta pel Joan. Podeu veure els àlbums de fotografies del Ramon i la Lluïsade lÀngel i del Joan clicant sobre els seus noms respectius.

Fragments seleccionats de Rojals


Sortida de setembre

Bagà (Via Nicolau)

Per l’Eix del Llobregat arribarem fins a Bagà, (106 qms des de Sabadell). Deixarem  l’Eix per la sortida Bagà Sud i aparquem a la Rambla Raval, entre Cal Batista i el monument al tren miner de via estreta. Des d’aquest punt començarem la passejada.

Recorregut
Ens endinsarem en la part medieval de Bagà per carrer de vianants que ens portarà fins la plaça de l’Ajuntament. Girarem a esquerra quan arribem a la parròquia de Sant Esteve. Pel pont de pedra travessarem el riu Bastareny i pel parc municipal seguirem pel carrer asfaltat que remunta fins arribar a una confluència on girarem a dreta. A uns 50 metres d’aquesta cruïlla veurem un camí que a mà esquerra puja, amb uns panells informatius (amb un llibre de fulles metàl•liques que explica les actuacions que s’han fet per fer practicable l’antiga via de tren per transportar troncs des de Gisclareny fins a Guardiola). Aquí comença la part més “bonica” de la Via Nicolau, uns 3,3 qms, que en lleu ascensió ens porten, travessant un parell de túnels, passeres, monuments, miradors i fins i tot un pont penjant, fins a una zona de pic-nic i a la petita ermita de Sant Joan de l’Avellanet, que es troba sobre un marge a l’altre costat de l’Ecomuseu.

Podríem retornar per la mateixa via, però per fer més variat el retorn, el farem per la carretera asfaltada que, passant per un parell de zones de pícnic i resseguint el riu Bastareny ens retornarà fins a Bagà, havent passat pel trencall/túnel de la bifurcació cap a Gisclareny, pel costat de la rampa que porta als saltant i l’Alou del Bastareny i pel costat del càmping Bastareny. Tot i ser una carretera asfaltada, es una zona de passeig per molts caminaires i amb un bonic paisatge.

El recorregut total d’aquesta excursioneta “circular” ronda els 7 qms. que podem fer tranquil•lament i badant, en unes 2 hores i ¾.

Foto de l’Olga. Podeu veure l’àlbum que conté les fotos del Joan Saus i la resta de les de l’Olga clicant aquí. També les de l’Àngel si cliqueu aquí.