Avui és un dia dels que passaran a la història i no precisament en un sentit estrictament positiu. Avui és un dia de desencís i d’indignació, com resaltava el president de la Generalitat de Catalunya en la seva declaració institucional de fa menys d’una hora. La sentència que aquesta tarda ha pronunciat el Tribunal Constitucional retalla i reinterpreta l’Estatut de Catalunya de 2006. Però fa quelcom més greu que això al negar la capacitat dels parlaments espanyol i català d’establir pactes polítics entre ells i al poble de Catalunya la possibilitat de pronunciar-se en referèndum en relació a aquests pactes.
Avui el pacte establert entre Espanya i Catalunya ara fa quatre anys ha estat trinxat per un Tribunal Constitucional que durant aquest temps s’ha mostrat incapaç de resoldre l’atzucac en el qual havia entrar des del moment mateix que va admetre a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat que sobre l’Estatut havia presentat bàsicament el Partido Popular.
Avui, en un acte d’una certa prepotència, el Tribunal Constitucional –devaluat, desprestigiat, moralment deslegitimat i sobre tot caducat– ha decidit passar per damunt d’acords polítics i de ratificacions sobiranes per erigir-se en “salvaguarda” de la Constitució, obviant el seu caràcter de Tribunal garantista que fins ara havia estat i retornant-nos també i en part a temps pretèrits que volíem superats.
Avui el Partido Popular ha culminat la seva aposta en relació al seu sentiment envers Catalunya. Un sentiment que possiblement continuarà condemnant a aquest partit a formar part del furgó de cua quant a les preferències de l’electorat català.
Avui és un dia de desencís i indignació…
Demà ha de ser el primer dia d’una nova etapa en la que Catalunya faci sentir la seva força com a poble i la seva veu com a nació per mostrar i demostrar a tothom la confiança que tenim en el nostre futur. Un altre juny és aquí!
… devaluat, desprestigiat i caducat però ha passat per sobre de tots! I quin era el secret, es preguntaven molts? Potser que el poble ho permet. I els polítics s’ho miren. I l’economia diu que ara això no és l’important. I els dies, els anys passen i Catalunya continua oprimida… Diuen que tot poble té el que es mereix…
Molt bé Joan. Una abraçada per a tú i que ens aplegui a tots en una pinya. Malgrat tanta adversitat no podem defallir.
Enhorabona Joan.
Totalment d’acord i tot el meu recolzament a qualsevol iniciativa. Els que ens sentim propers en els sentiments, hauríem de compartir més les idees… Proposo trobades de reflexió.
El que Catalunya necessita ara es la unitat. La unitat del poble i la unitat dels polítics. Hem d’encapçalar tots a Catalunya com a prioritat. Si no hi ha unitat malament ho tindrem. En part, el TC ens ha fet un favor, doncs crec que ara la indignació es molt mes forta i avarca a mes àmbits dels que hi havien abans. Es el moment d’unir-nos i fer sentir la nostra veu. A la democràcia un Estat tan sols pot subsistir si les persones que el conformen així ho desitgen.