reflexiones_655.jpg

Avui no és el dia de reflexió. Ja ho sé. Va ser ahir. Avui és, en tot cas, el dia d’anar a votar. Jo ja ho he fet. I mentre exercia el meu dret al vot pensava/reflexionava a l’entorn del què ha estat aquesta darrera campanya electoral. Una campanya en la qual els polítics s’han ocupat de pràcticament tot, menys del què s’haurien d’haver preocupat: de com ens ho farem per sortir de l’atzucac en el qual ens trobem instal•lats, sense que les polítiques socials en siguin les grans perjudicades, tal com comença ja a passar. És així com ni les preocupacions de la ciutadania, ni tampoc la crisi i Europa han merescut excessiu interès si ens atenen als continguts i missatges de la campanya electoral. Però més enllà d’aquesta constatació, em preocupa que aquesta hagi estat una campanya marcada excessivament pel protagonisme de les complicades relacions entre polítics i periodistes; unes relacions que, en ocasions, comporten que els periodistes acabem essent l’eix i centre de la notícia. En conseqüència ningú em podrà negar que en aquesta campanya els periodistes –per ser més precisos alguns periodistes— hem/han acabat essent centre de la notícia. Clar que també ho hem estat pel fet que des de la política es pretén adjudicar als mitjans de comunicació un paper i protagonisme que no els correspon: el de ser simples transmissors i/o altaveus i servidors de la manera de veure el món que polítics i els seus respectius partits tenen. La realitat és més diversa, i sobretot molt més complexa. I als periodistes i als mitjans de comunicació ens correspon explicar allò que passa, teòricament al marge d’altres interessos. Clar que tampoc les coses tampoc no són clares quan fem referència als interessos que planen damunt els mitjans de comunicació. No és estrany, doncs, que en aquesta continuada confusió de papers i d’interessos dels uns i dels altres, els mitjans de comunicació en general i els periodistes en particular, ens veiem a voltes superats per les circumstàncies, acabem per caure en paranys que no hauríem de caure, i acabem perdent credibilitat i capacitat per la interpretació dels fets…