• Dijous 1 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Vacunes per als de 16 a 29” (El Periódico)
“Salut obre la vacunació als menors de 30 anys per frenar l’onada de contagis” (La Vanguardia)
“Referèndum, mai més” (El País)
“Mai no hi haurà un referèndum” (Pedro Sánchez) (El Punt Avui)
“Resposta massiva per a vacunar-se a partir dels 16 anys” (Ara)
“Pacte per impulsar l’aeroport” (Diari de Sabadell)

Tal com havíem previst, ahir al capvespre vàrem presentar el Diari pandèmic a l’Àgora del Centre Cívic de Sant Oleguer. Ens varen acompanyar una trentena de persones que tenien en comú ser bons amics. Ens ho vàrem passar molt bé, sobretot comentant aspectes relacionats amb els dies pandèmics i amb el contingut de l’obra (il·lustracions i textos). Una obra que qui sap si en un altre sentit i en un altre ordre de coses, conseqüència de la col·laboració que hem establert el Lluís Mas i jo, podria tenir recorregut a partir d’una idea que va llançar la Marta Ibàñez en la intervenció que obria acte el qual acabàrem celebrant també l’arribada de l’estiu.

  • Divendres 2 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Avís als “baby boomers”: treballar més o menys pensió” (El Periódico)
“Escrivá proposa que els nascuts entre 1960 i 1975 treballin més anys” (La Vanguardia)
“Díaz xoca amb la patronal amb la seva proposta de reforma laboral” (El País)
“Contagis a tot drap” (El Punt Avui)
“Els ‘baby boomers’ hauran de treballar més o cobrar menys” (Ara)

Ens queixem, i amb tota la raó del món, dels bloquejos que el PP (partit a l’oposició del Govern espanyol) practica diàriament, els quals impossibiliten la renovació de càrrecs en institucions espanyoles de cabdal importància com ho són, per exemple, el Tribunal Constitucional i el de Comptes o el Consell General del Poder Judicial. Aquesta actitud de bloqueig sistemàtic és greu, extremadament greu, i atempta contra la salut de la democràcia ja prou debilitada. Clar que, per contra, ningú diu res quant als bloquejos institucionals –que a casa nostra també es donen per mor dels desencontres continuats entre els partits que donen suport al Govern (la qual cosa encara és més greu) que en la pràctica fan impossible la renovació de càrrecs en institucions catalanes rellevants com la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Continuem preferint veure el gep del veí mentre ignorem el nostre.

  • Dissabte 3 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Caiguda rècord de l’atur amb nivells prepandèmia” (El Periódico)
“L’onada de contagis es desboca a Catalunya i frena la desescalada” (La Vanguardia)
“Una llei permetrà mobilitzar als espanyols en cas de crisi” (El País)
“Atur a la baixa” (El Punt Avui)
“Els contagis entre els joves es doble en només dos dies” (Ara)
“Retirada precipitada de terrasses” (Diari de Sabadell)

El 31 d’agost de 2017 escrivia jo en el meu blog que per assolir la independència de Catalunya, encara que no suficients, eren precises de tres condicions. La primera, comptar amb un partit polític electoralment fort i cohesionat amb un projecte nacional i social sòlid, com en el cas del Bloc Québécois a Quebec i de l’Scottish National Party a Escòcia. La segona, a l’entorn d’aquest projecte nacional i social sumar una base ciutadana àmplia que superés amb escreix el 50% del cos electoral, en la línia del què s’estableix en la Llei de claredat canadenca (Clarity Act de l’any 2000), en el sentit que decisions polítiques transcendents no poden ser adoptades si no es disposa de l’aval d’una majoria qualificada. La tercera, tenir obertes vies de diàleg i de negociació amb Espanya i amb Europa per consensuar les condicions sota les quals el referèndum d’independència hauria de ser convocat per tal que els seus resultats fossin acceptats i reconeguts per la comunitat internacional. En això pensava aquest matí durant la meva passejada habitual després d’escoltar a Oriol Junqueras que en una entrevista concedida a TV3 havia dit que “tornaria a fer l’1-O, millor, sent més i més forts, estenent la mà a més gent”, mentre posava en qüestió la viabilitat de la unilateralitat: “aquesta via ens ha demostrat que no obre la porta del reconeixement internacional”. Bo és recordar que Oriol Junqueras, el 17 de gener de 2016, declarava a l’Ara que: “La independència es pot fer en 18 mesos i el nostre compromís és intentar-ho”. D’aquelles pols aquests fangs, resa la dita…

  • Diumenge 4 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“La independència ha de ser una opció en el referèndum” (Pere Aragonès) (El Periódico)
“Tot l’esforç no poc recaure sobre els fills dels ‘babys boomers’” (José Luis Escrivá) (La Vanguardia)
“Residències d’ancians: un sistema opac sota un control escàs” (El País)
“Ens cal redefinir una estratègia compartida” (Jordi Cuixart) (El Punt Avui)
“La relació entre els empresaris catalans i el PP, en crisi” (Ara)

Res de nou sota el sol de justícia d’aquests primers dies de juliol, més enllà de constatar una vegada més que Pablo Casado, com abans Mariano Rajoy, és el millor aliat amb el que l’ndependentisme compta, simplement per la bilis que desprén quant fa referència al conflicte polític amb Catalunya que mai no ha deixat d’atiar… D’altra banda, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, declarava ahir que calia comptar amb un pla B per ser aplicat en el cas que les negociacions amb el Govern espanyol no prosperessin en la direcció que els independentistes consideren que és la única justa. I pensar que és amb aquests bous que Pedro Sánchez i Pere Aragonès han de llaurar! Els extrems sempre es toquen!


  • Dilluns 5 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“La pandèmia entra en una fase de dues velocitats” (El Periódico)
“El Govern central ractivarà totes les comissions bilaterals amb la Generalitat” (La Vanguardia)
“Sánchez i Aragonès obren el camí per a un altre pacte dels Pressupostos ” (El País)
“Salvar les pensions” (El Punt Avui)
“La pressió judicial tenalla els funcionaris de la Generalitat” (Ara)

En la meva passejada d’avui pel rodal, m’he dedicat a jugar amb el meu acompanyant obligat, la meva ombra, mentre fressava camins susceptibles de recordar-nos la costra grega o la croata, però que són a tocar de casa…

  • Dimarts 6 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“ERC vigilarà el pressupost en curs abans de negociar el de 2022” (El Periódico)
“La velocitat de contagi assoleix nivells de l’inici de la pandèmia” (La Vanguardia)
“La llei del ‘només sí és sí’ castiga com a delicte l’assetjament de carrer” El País)
“Encallats” (El Punt Avui)
“El Covid torna a desbordar els rastrejadors” (Ara)
“Contagi en joves, prealerta al Taulí” (Diari de Sabadell)

La preocupació per algunes de les sentències que es deriven d’actuacions judicials és creixent. Avui, per exemple, s’ha conegut que l’Audiència Territorial de Madrid ha desestimat el recurs presentat per la Fiscalia contra la procedència del cartell electoral de Vox de les passades eleccions generals en el que es tractava demagògicament entorn el pretès cost que comporta el manteniment d’un “mene” en contraposició a la pensió de jubilació de la qual disposa una persona gran. El problema –que també— no és ja que l’Audiència madrilenya desestimi un recurs de la Fiscalia com aquest, sinó que els arguments amb els quals avala la decisió tenen tenen un alt contingut de reflexió política. L’estratègia encoratjada pel PP des de fa anys de judicialitzar la política continua donant rèdits a aquest partit que tantes coses té a amagar i, tanmateix, a la justícia que ja no té miraments a l’hora d’envair espais que en cap corresponen al poder judicial.

  • Dimecres 7 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“S’ha acabat la festa” (El Periódico)
“El Govern avalarà els polítics multats pel Tribunal de Comptes” (La Vanguardia)
“El Govern de la Generalitat crea un fons per avalar a 34 ex-alts càrrecs” (El País)
“Troben la fórmula” (El Punt Avui)
“El Govern avalarà les fiances del Tribunal de Comptes” (Ara)

El dia s’aixeca amenaçador qui sap si per estar en sintonia amb l’enrevessada actualitat política que a banda de l’encontre de Puigdemont i Junqueras avui a Waterloo que sens dubte donarà molt de si, és presidida per l’actuació d’una dreta i d’una dreta extrema que no perd passada quan es tracta d’apostar pel com pitjor millor comptant a més amb la col·laboració indirecta d’una justícia altament polititzada. Ara, davant la certament alambicada maniobra de la Generalitat de Catalunya per avalar –que no pas pagar– a través de l’Institut Català de Finances les fiances imposades pel Tribunal de Cuentas a les persones encausades en el procés encaminat a discernir l’oportunitat i l’abast de presumptes responsabilitats per malversació de diner públic, el mateix Tribunal s’hi oposa abans de conèixer els detalls i la dreta li fa òbviament la gara-gara. Un Tribunal, també per cert, que aplica criteris diferents davant situacions semblants i que disposa de capacitat extraordinària d’imposar mesures cautelars en forma de fiances contra aquells i aquelles que considera són susceptibles d’haver comés pràctiques no ajustades a dret ja abans de ser jutjades i ser delimitades les responsabilitats que si s’escau se’n poden derivar.

  • Dijous 8 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Alarma a Europa per la creixent impunitat dels delictes d’odi” (El Periódico)
“La cinquena onada enfonsa el turisme estranger” (La Vanguardia)
“La variant delta domina ja a Madrid i a Catalunya” (El País)
“Tres anys i nou mesos després” (El Punt Avui)
“El Tribunal de Comptes no va qüestionar l’acció exterior catalana el 2016” (Ara)
“El Sud-Oest assenyala el futur” (Diari de Sabadell)

Sense que com aquell qui diu ens n’haguem adonat, el cert és que ens trobem instal·lats de ple en la que ja és la cinquena onada de la pandèmia. Les causes són tan multifactorials com diverses, encara que cal reconèixer que en la responsabilitat personal de cadascú rau una part important d’aquesta nova expansió exponencial del virus la qual, per mor de la vacunació, possiblement causa menys estralls que les anteriors, però que no per això deixa de ser menys preocupant, sobretot per la pressió que exerceix damunt el sistema sanitari en general i els CAP’s en particular. Clar també que les anades i tornades, la propaganda sobre els ritmes de vacunació i els sis però nos i les indecisions governamentals, ens havien fet suposar que la pandèmia estava ja sota control quan res no és més lluny de la realitat.

  • Divendres 9 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“La cinquena onada amenaça el turisme” (El Periódico)
“ERC i Junts voten separats els Jocs Olímpics d’hivern” (La Vanguardia)
“EL BCE es rearma per disposar de major marge contra les crisis” (El País)
“Alarma turística” (El Punt Avui)
“Catalunya lidera els contagis a Europa tot i la vacunació” (Ara)

“Receptes tinc que per a mi no vull” deia sovint la meva sàvia àvia després d’observar a aquell que mai no es cansava de donar consells i exigir comportaments a l’altre amb la finalitat de resoldre una qüestió determinada, però que, alhora, era incapaç d’aplicar les mateixes receptes que propugnava per a resoldre els problemes similars als que a ell mateix l’afectaven. Casualment, en això pensava i reflexionava aquest matí mentre a la ràdio escoltava que ahir, al Parlament de Catalunya, s’havia tombat per la majoria, la proposta del PSC abonada pels Comuns, de reunir una taula de diàleg, també a Catalunya, per tractar la situació interna del país en el qual, per meitats, la ciutadania es troba dividida entre aquells que abonen l’independentisme com a fórmula única de solució dels problemes polítics que patim i els que consideren que hi ha altres camins per a resoldre el conflicte evident que Catalunya té plantejat amb l’Estat. Per cert, una taula que fins i tot el president Quim Torra havia convocat en dues ocasions…

  • Dissabte 10 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“La Covid persistent amenaça el 10% dels joves infectats” (El Periódico)
“La Cambra avisa que la nova onada de la covid refreda la recuperació” (La Vanguardia)
“Ayuso planteja la seva oposició a Sánchez en clau nacional” (El País)
“Rècord de contagis” (El Punt Avui)
“La variant delta fa créixer els contagis també en vacunats” (Ara)
“Passeig, ara de debó?” (Diari de Sabadell)

Isabel Díaz Ayuso –en línia de l’estratègia del PP– té com a única política la d’oposar-se a tot el què vingui del Govern Sánchez emulant, d’alguna manera, l’estratègia iniciada pel president Puigdemont en temps de Rajoy i rematada pel president Torra d’anar sempre i per norma a la contra del Govern d’Espanya. Una estratègia que, almenys en el cas del PP, serveix per a fer molt soroll i així poder tapar les vergonyes que en matèria de corrupció es deriven dels casos Púnica i Kitchen que juntament amb la complicitat d’alguns mitjans de comunicació i d’algunes de les decisions judicials, aconsegueixen quedin en un segon pla de l’actualitat i per tan que no se’n parli massa. I tot això en uns moments que assistim al repunt de la pandèmia que a Catalunya presenta unes xifres esfereïdores com queda palès en el fet que l’RT ha assolit un nivell de contagi del 3,39 %, la qual cosa fa que des d’altres països de la UE es desaconselli visitar-nos amb els greus perjudicis que això ocasiona a l’economia catalana tan dominada pel sector turístic i de la construcció, en detriment del productiu.

  • Diumenge 11 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Sánchez gira full” (El Periódico)
“Sánchez renova l’executiu i prescindeix de pesos pesants” (La Vanguardia)
“Sánchez introdueix un canvi de rumb profund en el Govern per frenar-ne el desgast” (El País)
“Sacsejada” (El Punt Avui)
“Sánchez renova el seu Govern a fons” (Ara)

Ahir, per sorpresa, Pedro Sánchez anunciava la remodelació del seu Govern de la que se’n venia parlant des de feia setmanes, però que ningú esperava es produís justament ara, a tocar de les vacances, menys quan –i això per si mateix ja és tot un èxit–  no se n’havia produït cap filtració. Vistes les altes i les baixes ministerials operades en el Govern, tot indica que a l’hora de fer-ne la remodelació, en la ment de Sánchez han pesat com a mínim aquests dos objectius: d’una banda, garantir que es pugui esgotar la legislatura sense estar sotmès a més tensions que les estrictament necessàries, acompanyat d’un equip dotat de grans coneixements amb capacitat de gestionar amb èxit la recuperació econòmica i, alhora, aguantar estoicament els embats d’una dreta i d’una dreta extrema furibunda i desfermada; de l’altra, refer ponts interns amb el partit, tenint en compte la proximitat d’unes eleccions municipals –i en alguns casos també autonòmiques– que seran claus abans no se celebrin les properes legislatives. Sánchez, amb aquesta remodelació que pel seu abast i contingut ha sorprès a propis i a estranys, sembla haver abandonat la via per la qual fins ara s’havia deixat portar de fer les coses segons el què el cos li demanava, per entrar en senda d’un estadista disposat a aglutinar al seu entorn les forces progressistes que li permetin fer front a una dreta recalcitrant, tan enyorada del passat. El temps dirà si Sánchez l’ha encertat amb aquest gir que de ben segur tindrà efectes sobre Catalunya…


  • Dilluns 12 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Dirigents del PSOE esperen ara un tsunami en el partit” (El Periódico)
“Sánchez planeja canvis a fons al PSOE després de remodelar l’Executiu” (La Vanguardia)
“La UE proposa doblar les renovables en una sola dècada” (El País)
“No és un refredat” (El Punt Avui)
“El Govern aprovarà noves mesures per frenar els contagis” (Ara)

Està fora de qualsevol dubte que la pandèmia amaga, en alguns casos, i fa més gran, en d’altres, els problemes sistèmics que des de fa temps planen sobre nosaltres sense que governamentalment se’n obtinguin respostes per acarar-los. Escric això perquè en un moment en el que la pandèmia torna a recuperar malauradament protagonisme, s’evidencia de bell nou que l’aposta que en el seu moment es va fer per la indústria del totxo i del turisme en detriment de l’economia productiva no va ser la millor opció possible. Per contra, segons s’estableix en un recent informe dels Mossos d’Esquadra conegut aquest darrer cap de setmana, les plantacions de marihuana i el tràfic de drogues i estupefaents està creixent a Catalunya d’una manera insospitada i de retruc ho fan les organitzacions mafioses i criminals. Hi ha setmanes que comencen molt millor…

  • Dimarts 13 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Tancat a mitjanit” (El Periódico)
“El ritme explosiu del virus obliga Catalunya a tancar-ho tot a les 0.30 hores” (La Vanguardia)
“El Govern ofereix millores a Catalunya i pactes a l’oposició” (El País)
“Oci restringit” (El Punt Avui)
“Tot tancat a les 0:30 h” (Ara)
“Un altre cop ‘embassats’?” (Diari de Sabadell)

Ho escric i m’ho pregunto sense cap mena de mala intenció –o potser sí!—, però algú, en algun moment, ens haurà d’explicar el perquè Catalunya presenta els indicadors que presenta quant a l’evolució de la pandèmia en aquesta que ja és la cinquena onada del coronavirus; indicadors que, alhora, no només són els més disparats d’Espanya sinó que també de tota Europa. Per moltes voltes que hi dono i per moltes declaracions que escolto, em costa trobar-hi una justificació suficientment plausible, més encara si comparo les dades –malgrat saber que les comparacions són sempre odioses– amb les que presenta Madrid on la gestió de la pandèmia ha estat absolutament nefasta… Sobre això reflexionava en la meva passejada matinera pels entors de Sant Julià i de Can Deu, i escoltava les declaracions del conseller Argimon, lamentant-se de la celebració d’alguns festivals musicals que, per si de cas, quedi ben clar que comptaven amb el vist-i-plau del Govern.

  • Dimecres 14 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Catalunya activa el toc de queda selectiu” (El Periódico)
“Els que emeten dioxi de carboní ho han de pagar” (Usrula von der Leyen) (La Vanguardia)
“Debat de gran calat sobre les llibertats en una pandèmia” (El País)
“Més pressió” (El Punt Avui)
“El Govern aplana el camí cap el toc de queda” (Ara)

Convida sortir d’hora a caminar aquests dies pel la bondat de la temperatura, pròpia de setmanes pre i post caniculars i s’agraeix. El contrast és que la pluja no fa acte de presència des de fa temps i això també es nota en forma de sequedat extrema i de cursos d’aigua desvalguts. Tot plegat ho interpreto com un senyal més de que el cicle de canvi climàtic en el qual hem entrat des de fa temps i que de mica en mica accelera el seu ritme animat per les no accions dels humans, acostumats com estem a parlar molt però a actuar ben poc. Ahir mateix, des de la UE s’anunciava l’arribada dels primers ajuts econòmics (9 mil milions d’euros, en aquest cas sense retorn) per ser destinats a projectes de futur d’acord amb el pla New Generation. Cal fer vots perquè en sapiguem treure tot el profit i no ens limitem a convertir-los en argument per a una nova batalla política que encara ens afebliria més del què ja ho estem.

  • Dijous 15 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Messi per sempre” (El Periódico)
“Catalunya demana el toc de queda d’1 h a 6 h per a sis milions de persones” (La Vanguardia)
“Confinament inconstitucional” (El País)
“Toc de queda selectiu” (El Punt Avui)
“El Govern demana el toc de queda per a 158 municipis” (Ara)
“Podem expulsa Morell” (Diari de Sabadell)

En clau estrictament sabadellenca avui és necessàriament notícia que la direcció catalana de Podem hagi decidit expulsar l’actual tinenta d’alcaldessa de l’Ajuntament de Sabadell, Marta Morell, del partit al·legant, segons sembla, irregularitats comeses per ella a l’hora d’elaborar les llistes municipals de 2019. Caldrà estar atents a les repercussions que aquesta decisió pot tenir sobre un consistori en el qual el PSC compta amb 10 escons, ERC amb 7, la Crida amb 3, Junts amb 3, Cs amb 3 i Podem amb 1.

  • Divendres 16 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els jutges reclamen una llei per a fer front a les pandèmies” (El Periódico)
“La gestió de Colau es converteix en el segon problema de Barcelona” (La Vanguardia)
“Es va alterar l’ordre públic i això legitimava l’estat d’excepció” (de la sentència del TC) (El País)
“El juliol perdut” (El Punt Avui)
“La UE demana no entrar ni sortir de Catalunya” (Ara)

Que el canvi climàtic ja és aquí, ningú amb dos dis de seny ho pot dubtar. Els darrers fenòmens atmosfèrics singulars viscuts a la canadenca British Columbia en forma d’onada de calor i, sobretot a l’oest d’Alemanya però també a Bèlgica i als Països Baixos en forma de pluges torrencials en són el pitjor testimoni. No cal donar-hi doncs més voltes. Ho ens posem les piles immediatament i d’una vegada per totes, o la situació anirà canviant a pitjor cada dia que passa.

  • Dissabte 17 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
”El diàleg bilateral amb Catalunya es reactiva” (El Periódico)
“El Govern posposarà fins a setembre la decisió sobre el Prat” (La Vanguardia)
“Vuit milions d’espanyols viuen de nou sota tocs de queda” (El País)
“Toc de queda activat” (El Punt Avui)
“El toc de queda entra en vigor” (Ara)
“Viurem l’estiu de l’amor?” (Diari de Sabadell)

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Argimon, reconeixia ahir que les coses no s’han fet del tot bé i que la laxitud d’algunes decisions adoptades pel Govern quant a les mesures de desconfinament i autorització de festivals es troben darrera de l’expansió explosiva dels contagis per coronavirus a la qual estem assistint els darrers dies. Un gest que no és gens habitual en política i que per això mateix cal destacar-lo. Tant de bo l’exemple tingués molts seguidors, ja que possiblement llavors, les coses també ens anirien de manera diferent.

  • Diumenge 18 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Joves en la diana de la Covid-19” (El Periódico)
“La pandèmia s’allargarà fins el 2023 pel retard a vacunar els països pobres” (La Vanguardia)
“No s’han de tocar ni les lleis ni la constitució després de la sentència” (Félix Bolaños) (El País)
“Farem una escola d’oficis dins de cada presó” (Lourdes Ciuró) (El Punt Avui)
“L’incendi de l’Empordà, frenat” (Ara)

Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, defensava ahir davant dels micròfons de la RAC 1 la necessitat de replantejar el model d’oci nocturn vigent i assegurava que seria bo que a partir d’ara mateix l’oci nocturn tanqués portes a la una de la matinada. No cal dir que la resposta del sector va ser immediata i, òbviament, furibunda en contra d’aquesta possibilitat. En aquest cas no tinc criteri suficient per abonar un sí o un no, però sí que considero que, en general, no s’hauria de deixar perdre l’oportunitat de consolidar els horaris d’inici d’actes i espectacles que per mor de les restriccions imposades per la pandèmia regeixen actualment.


  • Dilluns 19 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“El nou Govern es posa en marxa amb el PP trepitjant-li els talons” (El Periódico)
“Hisenda defineix els criteris per al futur finançament autonòmic” (La Vanguardia)
“Brussel·les llença l’Autoritat Europea contra el blanqueig” (El País)
“Ens ho juguem tot en el català aquest mandat” (Laura Vilagrà i Pons) (El Punt Avui)
“Ens hem d’afanyar en la lluita contra el canvi climàtic” (Ara)

Els meus molts dubtes continuen presidint les meves caminades matineres. I si ahir eren sobre què fer amb els horaris de l’oci nocturn de cara al futur, avui tenen a veure amb el paorós incendi que ha afectat a l’àrea de Llançà i en si el Govern espanyol va negar la possibilitat que hidroavions francesos intervinguessin en les tasques d’extinció o no, i de si va enviar reforços abans o després des de les illes i de l’Aragó o no. Però com que tot es redueix a una lluita pel relat, el que si sé és que en cas que els hidroavions francesos haguessin intervingut, les crítiques ara anirien adreçades contra el Govern espanyol per la seva manca de col·laboració en l’extinció de l’incendi. En fi, una batalla més que contribueix a augmentar el descrèdit de les institucions entre la ciutadania, batalla que és utilitzada per amagar altres afers clamorosos com, per exemple, les responsabilitats que es deriven del fet que Catalunya sigui, en molt, capdavantera en contagis de coronavirus de tot Europa. Encara em ressonen aquelles paraules de la llavors portaveu Meritxell Bundó quan afirmava que amb la gestió de la pandèmia des de casa nostra hi hauria hagut menys morts…

  • Dimarts 20 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els antígens arriben a les farmàcies entre dubtes” (El Periódico)
“El Tribunal de Comptes no dona treva i reclama ja les fiances del procés” (La Vanguardia)
“Mitja Espanya vacunada” (El País)
“Sense pròrroga” (El Punt Avui)
“El Govern sense aval per a les fiances a un dia del límit” (Ara)
“Juliol de casals amb grup bombolla” (Diari de Sabadell)

Anys a venir, quan el coronavirus estigui sota control tal com ara ho està la grip, els científics i els estudiosos podran explicar què és el què s’ha fet bé i el què no durant aquesta  pandèmia de la qual en patirem les conseqüències no només sanitàries durant força temps. Sort en tenim que a hores d’ara la vacuna –les vacunes–  minimitzin els efectes d’aquesta major expansió de la Covid-19 a la que estem assistint i la gravetat de la malaltia entre les persones simptomàtiques infestades.

  • Dimecres 21 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“El desbocat preu de la bat tots els rècords” (El Periódico)
“Foment demana estabilitat per evitar que la fuga de seus sigui irreversible” (La Vanguardia)
“Sánchez impulsa la nova llei de memòria en ple revisionisme” (El País)
“Cursa pels avals” (El Punt Avui)
“Ni els bancs ni l’ICF avalaran per por a la justícia” (Ara)

El dia comença amb la rectificació que des del Govern de la Generalitat s’ha fet en relació a la decisió adoptada ahir en el sentit que contràriament al què s’havia anunciat, l’ICF sí que avalarà als encausats pel Tribunal de Cuentas. Caldrà saber ara quin és el fons d’aquest canvi produït en menys de 24 hores.

  • Dijous 22 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Demanen la paraula” (El Periódico)
“El Govern rectifica i avala amb l’ICF les fiances del Tribunal de Cuentas” (La Vanguardia)
“El Tribunal de Cuentas s’inclina per vetar l’aval públic català” (El País)
“L’ICF, ara sí” (El Punt Avui)
“El Govern rectifica i l’ICF avalarà les fiances” (Ara)
“Adéu al vacunòdrom” (Diari de Sabadell)

Constato per enèsima vegada que la qüestió del poder judicial i derivades –-sabedor de que el Tribunal Constitucional no és un tribunal de jutges sinó de juristes— que mentre les renovacions continuïn estan obstaculitzades pel principal partit de l’oposició s’estan alterant, en la pràctica, les regles de joc de la democràcia debilitant encara més la legitimitat de les institucions i els seus pronunciaments. Altra cosa ben diferent és com el conseller Giró ha explicat una decisió que només 24 hores abans havia estat ben diferent. És evident que en aquest canvi de criteri quant als avals, alguna cosa –com en tantes altres– hi ha que no se’ns acaba d’explicar. Temps al temps!

  • Divendres 23 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“La Generalitat vol detalls de la longitud i el lloc de la pista del Prat” (El Periódico)
“El Govern avisa que les restriccions actuals duraran tot l’estiu” (La Vanguardia)
“Uns Jocs Olímpics que pengen d’un fil” (El País)
“Pròrroga als avals” (El Punt Avui)
“Restriccions tot l’estiu” (Ara)

És evident que la ‘història’ del Tribunal de Cuentas portarà molta cua. I això degut a què, els uns, ho entenen com a una prova més dels atacs i persecució provinents de l’Estat contra Catalunya, mentre que els altres consideren l’actuació del Tribunal encaminada a fer pagar els suposats excessos que des de l’acció exterior es van fer en favor del procés i de la seva projecció internacional. Però no tot és veritat ni tot és mentida en aquesta ‘història’ ja que seria de forassenyats suposar que tota la despesa d’acció exterior de la Generalitat de Catalunya va destinar-se a afavorir una causa determinada, en aquest cas la processista, com també ho seria pensar que totes les quantitats invertides s’ajustaven fil per randa a fins plenament estatutaris.

  • Dissabte 24 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Les vacunes porten Espanya a l’excés de confiança” (El Periódico)
“L’estalvi i els tipus baixos disparen les hipoteques a nivells prepandèmia” (La Vanguardia)
“Uns Jocs contra la pandèmia” (El País)
“La llum a preu d’or” (El Punt Avui)
“Restriccions tot l’estiu” (Ara)
“La connexió Sabadell-Tòquio” (Diari de Sabadell)

Indefectiblement i com-no-podria-ser-d’una-altra-manera, cada vegada que comencen uns Jocs Olímpics em retorna la imatge inoblidable de la Barcelona del 92 i de tota la mística que va acompanyar a la preparació d’uns Jocs que aquells que vàrem tenir ocasió de viure’ls de prop professionalment tan ens varen esperonar pel fet que al seu darrera hi havia l’oportunitat d’un canvi radical en la fisonomia i en la imatge i percepció d’una ciutat i d’un país. Ja va dir i escriure qualcun comentarista estranger –em sembla recordar que era de la revista Times— que després dels Jocs de Barcelona i una vegada s’haguesin celebrat els d’Atlanta del 1996 (que foren els de la Coca-Cola i els McDonalds), estaria bé que la seu per sempre més dels Jocs Olímpics s’establís a la capital de Catalunya. I és que al marge de qualsevol visió de part –com òbviament ho és la meva–, el pas del temps ha demostrat que després dels de Barcelona, els Jocs Olímpics han tingut altres seus i altres moments però que mai no han comptat amb el favor, la complicitat i la implicació de la ciutadania com ho varen fer els del 92. I és que aquell projecte engrescador i aquell any van ser màgics per a una ciutat que a partir de llavors entrà a formar part del mapa mundial al costat de París, Londres o Roma. Llàstima, potser, que aquella empenta sota guiatge de Pasqual Maragall, no fos aprofitat per acarar altres empreses i objectius que acabessin per consolidar com a punt d’encontre i de diàleg que al cap i a la fi és el què es perseguia amb el Fòrum de les Cultures 2004 que malgrat això no arribà a arrelar precisament perquè Maragall ja no estava al capdavant d’un esdeveniment que ell va idear.

  • Diumenge 25 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“El passaport sanitari entre el recel i l’eficàcia” (El Periódico)
“La cinquena onada entra a la residència de gent gran i  dispara els contagis” (La Vanguardia)
“La crisi climàtica colpeja el món” (El País)
“Sóc la diana política i aquesta arena mai m’ha interessat” (Josep M. Argimon) (El Punt Avui)
“La fractura de l’ICF: les hores més difícils del nou Govern” (Ara)

El pitjor que pot passar a aquest país és tenir una dreta desbocada i desculturizada com la que s’articula entorn l’oposició al Govern d’Espanya que res de bo no augura. Dos botons com a una mostra més: d’una banda que Casado no mogui ni un sol múscul davant la negació que des del seu partit es fa de que el 1936 es produís un cop d’Estat militar; de l’altra, afirmar amb “desparpajo” que a Mallorca es parla mallorquí i no pas català, de la mateixa manera que a Menorca es parla menorquí i Eivissa, eivissenc… Nivell! Però per damunt de tot molta preocupació…


  • Dilluns 26 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Hores crítiques” (El Periódico)
“Barcelona concentra el 80% d’inversió en oficines a tot Espanya” (La Vanguardia)
“El constitucional planeja reactivar la sentència sobre l’avortament” (El País)
“Foc intractable” (El Punt Avui)
“El foc segueix fora control a la Conca de Barberà i l’Anoia” (Ara)

L’olor intens a fum i cendra voleiant al meu entorn m’acompanyen aquest matí durant la meva passejada matinera que ha tingut com a punt de pas el Torrent de Colobrers i de destinació l’ermita de Togores. No comença pas bé la darrera setmana del mes de juliol, penso. De cada any sabem que si la meteorologia no ens acompanya com passa enguany, els incendis de zones boscoses en seran la constant. Certament diverses són les causes que es troben en el seu origen i no només les estrictament meteorològiques. I una d’aquestes és prendre consciència que els incendis de l’estiu es comencen a apagar a l’hivern posant fil a l’agulla a l’adopció de mesures que condueixin a la seva prevenció i que en cas que es declarin que afavoreixin a la seva extinció. Clar que tampoc tot rau en el comportament de la meteorologia i en la feina de la prevenció ja que el factor humà, sempre impredictible, hi juga tanmateix un paper fonamental, no només en les causes que ocasionen l’incendi sinó que sobretot en detectar-lo a temps.

  • Dimarts 27 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’abandonament dels boscos alimenta els grans focs” (El Periódico)
“Catalunya planta el fòrum autonòmic dels fons europeus” (La Vanguardia)
“Espanya se situa al capdavant en la carrera de la vacunació” (El País)
“Situació crítica” (El Punt Avui)
“Argimon decarta de moment activar el Certificat Covid” (Ara)
“Robatori a l’Artèxtil” (Diari de Sabadell)

Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’explica que el president Pere Aragonès no s’asseurà divendres a la taula de la reunió de presidents convocada pel president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez; taula en la que es tractarà de la gestió i del repartiment dels fons europeus New Generation. La justificació d’aquesta decisió es fonamenta en què la Generalitat no creu que s’hagi d’asseure en cap taula de la que no se’n puguin derivar acords que beneficiïn al conjunt de la ciutadania catalana… “És una escenificació, una foto que no resol el dia a dia dels catalans com sí que ho pot fer la Comissió Bilateral, ni tampoc el conflicte polític, que és com nosaltres concebem la taula de negociació”. Diu la dita popular que a la “taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”. Així és que a banda de creure que no s’ha de deixar passar cap oportunitat per fer sentir la veu del Govern de Catalunya (que per cert no és la veu de Catalunya sinó d’una part), absències d’aquesta mena en reunions com aquesta no afavoreixen precisament els interessos de Catalunya. Defensar unes idees i uns principis i fer-ho fins i tot en escenaris que apriorísticament són poc propicis, no ha d’excloure de cap de les maneres el governar i gestionar el dia a dia d’allò que es té, encara que es consideri legítimament que és poc. Sense governar l’avui no es pot governar el demà.

  • Dimecres 28 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els diners de la UE impulsen un nou rècord de despesa pública” (El Periódico)
“L’Executiu mantindrà la política de despesa per incentivar l’economia” (La Vanguardia)
“L’economia recuperarà el 2022 el nivell previ a la pandèmia” (El País)
“S’emboliquen” (El Punt Avui)
“Vacunats el 70% dels europeus” (Ara)

La imatge de la que és considerada la millor gimnasta del món Simone Biles abandonant la competició durant una de les proves dels Jocs Olímpics per mor d’un atac d’ansietat, posa de manifest l’alta exigència i la pressió desmesurada que s’exerceix sobre els atletes. Sens dubte aquesta és una de les ombres que destaquen d’entre els clarsobscurs que envolten a un dels esdeveniments esportius amb més transcendència mundial i no només –que també— en la vessant estrictament esportiva. En la banda oposada, un dels clars dels Jocs de Tòquio recau en l’equip olímpic conformat per 29 esportistes refugiats provinents d’11 països que competeixen sota la bandera olímpica amb la pretensió de fer més visible encara la problemàtica que pateixen les persones que es veuen forçades o obligades a abandonar els seus respectius països de naixement a causa de la persecució ideològica i/o racial, de la misèria o de la violència de la guerra.

  • Dijous 29 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“Sánchez se sotmet a l’examen de final de curs” (El Periódico)
“El Parlament aprovarà avui els avals de l’ICF avui mentre la Fiscalia obre diligències” (La Vanguardia)
“Els països rics imposen més limitacions als no vacunats” (El País)
“Els avals a la fiscalia” (El Punt Avui)
“Oxigen financer per a Catalunya” (Ara)
“Pobresa severa: Més del 40,7%. 68.074 atencions als serveis socials l’any 2020” (Diari de Sabadell)

Tal i com es fan/fem aquí les coses, molt em temo que el país –el d’aquí–  que perseguim està en risc de repetir mimèticament els vicis que pateix el país veí (el d’allà). Escric això empès per dos casos ben recents, que no per això són els únics. El primer, l’ús polític que s’està fent de l’ICF quant als avals directes a les persones encausades pel Tribunal de Cuentas, tal com es posava de manifest a partir del moment previ a la votació d’assumir la proposta del Govern, tres dels seus membres del Consell d’Administració optessin per dimitir deixant ixií les mans lliure per tal que fos el vot de qualitat del president de l’Institut el que decantés la balança a favor del si. El segon, la fotografia que s’ha fet viral de la trobada organitzada per la ínclita Pilar Rahola (“fora del Reino de España”, com ella va destacar en una seva piulada), on hi apareixen una vintena de persones encapçalades pel president estat Carles Puigdemont i el vicepresident de l’actual Govern Jordi Puigneró, sense que ningú guardi la distància de seguretat que tan insistentment se’ns recomana i que cap de les 20 persones porti la corresponent mascareta. La sensació que entre una cosa i l’altra em queda és que les disposicions i les normes no són, ni aquí ni allà, iguals per a tothom… I si, en efecte, està clar que nosaltres sols ho faríem tot millor…

  • Divendres 30 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“El jutge procesa la cúpula d’Interior ” (El Periódico)
“El jutge processa l’exministre Fernández Díaz i la seva cúpula per la Kitchen” (La Vanguardia)
“El jutge processa la cúpula del PP a Interior per espiar a Bárcenas” (El País)
“Amb garanties” (El Punt Avui)
“El Consell de Garanties avala el fons de l’ICF per cobrir les fiances” (Ara)

Darrer dia hàbil del mes de juliol que és el jorn que normalment marcava fa uns anys l’inici de les vacances a les enguany arribarem amb molts interrogants polítics damunt la taula que ja des d’ara auguren una rentrée manifestament tensa que continuarà essent presidida per les coses de la política i no pas per la política de les coses. La conferència de presidents autonòmics a Salamanca, que compta amb l’absència del president Pere Aragonès, haurà servit altra volta per al lendekari basc per donar un pas més en matèria d’autogovern. I és que Iñigo Urzullu no perd passada a l’hora de treure rendiment del seu posicionament en favor de les competències del Govern que ell presideix i en benefici de la ciutadania basca i no per això renunciar a res. I malgrat les comparacions són sempre odioses –i més en aquest cas–  aquí rau la gran diferència estratègica entre els governs de Catalunya i del País Basc en la seva relació amb el Govern d’Espanya.

  • Dissabte 31 de juliol de 2021

Els titulars de la jornada:
“La cimera dona fruit” (El Periódico)
“El Govern central cedeix a les autonomies 10.500 milions dels fons de la UE” (La Vanguardia)
“Sánchez calma al PP amb més vacunes i més cogovernança” (El País)
“Cal explicar a fora que el conflicte no està tancat” (Victòria Alsina) (El Punt Avui)
“Recuperació” (Ara)
“216.520 ‘Sabadells’” (Diari de Sabadell)

En parlem molt, però s’avança poc o gens per resoldre el vell problema. I és que una de les qüestions que més ens haurien de preocupar és l’increment del dèficit democràtic que observem en les nostres institucions i que al cap i a la fi és un dels ingredients necessaris –encara que no suficient– que intervenen en la pèrdua de la seva credibilitat davant la ciutadania. Quan s’aposta per la judicialització de la política i per la politització de la justícia, quan des dels governs (els executius) o des dels tribunals (poder judicial) es passa per sobre del principi inherent a l’Estat de Dret de no interferència entre ells (separació de poders), o des dels partits polítics no es pensa en res més que bloquejar en benefici propi els mecanismes de renovació del poder judicial, en la pràctica s’està contribuint a la perversió del què hauria de ser el normal i eficient funcionament de les institucions i dels partits polítics mateixos en benefici de la ciutadania.

 


Podeu veure també: