Repassant correus i diaris electrònics em trobo amb aquesta notícia publicada a Crónica Global informant que el Parlament de Catalunya ha rebutjat el dret a l’autodeterminació de palestins i kurds, i a un referèndum vinculant als sahrauís. Una notícia de la que per cert no n’he sabut veure cap ressò especial en els mitjans de comunicació catalans llevat de l’Ara i de Regió 7… No puc entendre -ni que m’ho expliquin mil-i-una vegades- que els mateixos que lícitament reclamen poder exercir el dret a l’autodeterminació, el neguin a d’altres pobles i col·lectivitats. Viure per a veure!
Algú m’ho pot explicar? La incoherència en les idees, les actituds i els posicionaments continua essent un mal endèmic de la nostra classe política… i així anem, i així ens van les coses!
Jo no ho puc explicar…!
És que no es tracta de catalans…
Increibol…! Això diu tan poc de nosaltres… Em fa tristor de veritat… El nostre govern català proposa algo que no en té ni idea del què és, ho deuen fer per sentir dir, no perquè ho creguin: Senyors i senyores, totes les persones només per ser persones són lliures, però no només els catalans, ho som tots i totes i us ho diu una perona que pensava votar SI I SI. Ara, òbviament i per deceència com a persona, no com a català, no aniré ni a votar…
El que genera més desconfiança dels politics és la incoherència i el cinisme. Així anem..
Però, de què van?
Toca’t els nassos!!!!!
“Haz lo que yo digo, pero no lo que yo hago”.
Que s’ho facin mirar.
Puc explicar la conseqüència: fer el paperina. O el ridícul. El que els hi passa pel cap, ni idea, escolta. És clar que, com hi han alguns acords recents amb Israel,….ves a saber tu de que va la pel.lícula…
Molt fort…, i aquests són els que demanen l’independència?… No entenc res!
No té cap mena d’explicació, deu ser un altre cas on la meva visió com gent del poble, no coincideix amb la visió superior dels polítics. No van bé aquests partits on l’autodeterminació depèn dels vasallatges polítics!! Després parlen de la desafecció!!!
No hi ha qui els entengui, o sigui… per a mi sí…, per als altres no o ja veurem… quines incoherències!