Autor: Joan Brunet i Mauri

Després d’una mala nit em llevo com sempre de bon matí disposat a emprendre la meva habitual passejada matinera. El cert és que no m’he refet del què ahir es va viure a Madrid. Mecànicament em vesteixo i surto al carrer. El cel no és ben net i el fred envaeix l’ambient. Començo a caminar sense saber cap on anar, mentre en el meu magí dono voltes i voltes a la cerca d’explicacions sobre allò què ahir va passar a la Comunitat de Madrid concretats en uns resultats electorals que se’m rebel·len i que m’interpel·len amb preguntes que sóc...

Avui és l’endemà del date line establert Pere Aragonès quant a les negociacions per a la seva investidura presidencial i subsegüent formació de Govern. És evident, però, que ERC i JuntsxCat no tenen presa. Bé, per a ser més precís, qui no té presa és JuntsxCat que sense cap mena d’escrúpol actua en aquesta negociació de la mateixa manera que considera que ERC ho va fer quan s’havia d’investir a Quim Torra. A JuntsxCat li interessa dilatar les negociacions al màxim per tal de treure’n el major rèdit polític possible. Entre els arguments que utilitzen per a justificar la...

Sisè lliurament (Si voleu llegir l’anterior lliurament d’aquest diari, cliqueu aquí) Dijous 1 d’abril de 2021 Per un casual, aquest matí, abans de sortir de casa disposat a emprendre la meva passejada matinera habitual, m’he trobat davant del comentari que fa un any, coincidint amb la diada de Dijous Sant, vaig escriure en aquest meu diari pandèmic. Després de rellegir-lo –i vés a saber ben bé per què–, no m’he pogut estar d’extreure’n el parell de passatges que ara reprodueixo. El primer diu així: “Mentre anava a recollir els diaris al meu quiosc habitual, m’he dedicat a observar el meu...