• Dimarts 1 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La nova taxa de residus s‘estén a la zona metropolitana” (El Periódico)
“Talent de Vanguardia” (La Vanguardia)
“Israel ultima la invasió terrestre del Líban després de bombardejar Beirut” (El País)
“Què en fem de l’1-O” (El Punt Avui)
“Israel sense fre per envair el Líban” (Ara)
“El ‘boom’ econòmic del polígon Sud-oest” (Diari de Sabadell)

 Han passat 7 anys des de l’1-O de 2017 i de la vaga general del 3-O, que va ser seguida per pràcticament tothom, en protesta per les càrregues de la policia dos dies abans per evitar que la gent votés. Eren dies en els quals se’ns deia que teníem la independència a tocar i que el pols amb l’Estat estava en el seu punt culminant. Vindria després el 27 d’octubre en què al Parlament es va aprovar la DUI (Declaració Unilateral de la Independència de Catalunya). Una declaració que solament es va mantenir activada uns pocs segons. Es tractava de convèncer a l’Estat que calia negociar i d’aquesta manera trobar una sortida al conflicte. Però l’Estat (el govern Rajoy amb la col·laboració inestimable de Felip VI) es va mostrar inflexible. Avui, set anys més tard, el panorama polític a Catalunya no té res a veure amb el de llavors. L’independentisme està profundament dividit. Els dos principals partits independentistes es troben a les portes de sengles congressos en els quals hauran de definir el seu projecte de futur. Al Parlament de Catalunya l’independentisme ha perdut la majoria de la qual gaudia, mentre que els socialistes són els que, encara que sigui en minoria, governen avui a la Generalitat de Catalunya. Sumàriament, aquests són els fets més rellevants que, en part, permeten explicar el perquè dels canvis que en set anys s’han produït políticament a Catalunya. Canvis que tenen com a resultat el fet que pràcticament ningú es recordi avui de commemorar aquell 1-O i aquells mesos d’octubre i de novembre en els quals les mobilitzacions ciutadanes van estar a l’ordre del dia. Segur que es poden adduir moltes raons per argumentar que l’independentisme malbaratés el patrimoni del qual disposava i que avui travessi per les seves hores més baixes, quan la resposta a aquesta qüestió és que a l’independentisme, d’una banda, li continua mancant un projecte engrescador, alhora nacional i social, capaç de cohesionar i aglutinar al seu entorn un gruix suficient i indiscutible de ciutadans que l’avalin a les urnes. De l’altra, li sobren líders que no fan res més que mirar-se de reüll i que pensen més en els seus interessos personals que no pas en els col·lectius de país.

  • Dimecres 2 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“L’Iran respon amb una pluja de míssils” (El Periódico)
“L’Iran agreuja la crisi llançant 200 míssils sobre Tel-Aviv i Jerusalem ” (La Vanguardia)
“Iran ataca amb 180 míssils a Israel” (El País)
“Més que força, l’equilibri, valor…” (La República – El Punt Avui)
“L’Iran ataca Israel” (Ara)

1. Opinen els experts que el principal objectiu de Benjamin Netanyahu no és Hezbol·là, sinó l’Iran, la qual cosa explicaria –almenys en part– el perquè dels seus esforços per incendiar el Pròxim Orient i obligar als EUA a involucrar-se en una guerra frontal contra el règim dels aiatol·làs. Netanyahu sap que Israel no disposa dels recursos necessaris per atacar el país persa en solitari i que requereix la participació dels EUA que, de moment, no han deixat –ni es preveu que ho facin– de donar suport a Israel, al·legant el dret que els assisteix de defensar el seu territori. Res no diuen, però, del no dret que assisteix a Israel de destruir, de matar a milers d’innocents i, després de la destrucció i genocidi ocasionat a Gaza i Cisjordània, envair el sud-est del Líban amb el pretext que es tracta d’una operació especial. Un argument que va ser utilitzat per Putin per justificar la seva invasió a Ucraïna.

2. Diu Carles Puigdemont que la “victòria històrica” de l’1-O “forma part del passat i alhora del futur” i afegeix que la societat catalana exigeix als polítics independentistes anar més units i compartir estratègies, alhora que assegura que no llençarà la tovallola. “Siguem molts o pocs, estiguem més units o menys, tinguem més o menys força parlamentària, l’1-O és un acte tan contundent que fer política prescindint-ne és faltar el principi de realitat. No hi ha prou goma per esborrar-ho de la nostra història. Poden convertir la Generalitat en una gestoria o en un encefalograma pla, però no poden canviar la història”. Des del meu punt de vista, aquestes declaracions de Puigdemont posen negre sobre blanc l’estat de salut de l’independentisme. Un independentisme que, per cert i dit sigui de passada, ell és de les persones que ha fet més per dividir-lo, a l’actuar a conveniència…

  • Dijous 3 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Cap a la guerra regional” (El Periódico)
“El sector més radical del règim iranià imposa les seves tesis al Govern” (La Vanguardia)
“Hezbollah i Israel combaten ja cos a cos al Líban” (El País)
“L’estrena té mal final” (El Punt Avui)
“Israel i Hezbollah s’enfronten sobre el terreny al Líban” (Ara)
“Cara i nom a les víctimes” (Diari de Sabadell)

1. Hi ha temes que de tant parlar-ne al final s’acaben fent feixucs, amb el dubte de si un dia seran o no realitat. És el cas de la B-40, Quart Cinturó, Via Vallès, Ronda Nord o com preferiu dir-ne. El cas és que el proper Consell de Ministres desencallarà, segons es va saber ahir, la qüestió per tal de fer efectiu l’acord assolit ara fa un any amb el govern d’ERC que establia que mentre Madrid sufragaria les obres seria la Generalitat qui les planificaria i executaria. Per endavant, doncs, queda la posada en marxa dels estudis mediambientals i de traçat, abans no es licitin les obres executives del tram Terrassa-Sabadell. Del que ja no es parla és de la continuïtat d’aquesta via orbital que, en teoria, hauria d’arribar fins a Granollers per enllaçar amb el tram ja construït fins a Mataró.

2. Una altra qüestió que convé desencallar d’una vegada és la de la que ha de ser la primera residència pública per a Gent Gran que la Generalitat de Catalunya construeixi a Sabadell, única ciutat catalana de més de dos-cents mil habitants que no en disposa de cap. Pel que se sap, la Generalitat ha previst finalment iniciar-ne la construcció el 2025 per tal que l’equipament estigui enllestit el 2026. El finançament d’aquesta residència, que té un pressupost d’11,6 milions d’euros, es cobrirà amb fons europeus Next Generation. La residència disposarà de 80 places residencials i 20 de centre de dia. Tot això es va saber en el decurs del darrer ple municipal en el qual els Comuns presentaren una moció que va ser aprovada per unanimitat, per la que s’instava a accelerar al màxim la construcció i posada en funcionament de la residència llargament promesa, alhora que es reclamava que la Generalitat justifiqués on varen anar a parar els 30 milions d’euros que el 2010 es van reservar en els pressupostos per a la construcció de la residència. Tanmateix, el portaveu dels Comuns, Joan Mena, va aprofitar per “exigir els acords pendents des de 2006” que contemplaven la construcció d’una segona residència pública al barri de Can Llong.

  • Divendres 4 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“BCN necessita 6 nous jutjats per aturar la multireincidència ” (El Periódico)
“L’augment de la tensió entre Israel i l’Iran fa pujar el preu del petroli” (La Vanguardia)
“La retirada paulatina de les pilotes de goma desbloqueja la ‘llei mordassa’” (El País)
“Més que sang i fetge” (La República – El Punt Avui)
“Els lloguers cauen entre un 3% i un 5% pel topall de preus” (Ara)

1. Ho acaba de dir Joe Biden: “Nosaltres no manem, sinó que solament aconsellem” referint-se a la guerra declarada que Israel manté, d’una banda, amb Gaza i Cisjordània i, de l’altra, amb els seus veïns, amb el Líban i l’Iran al capdavant. Tot un reconeixement de què Netanyahu està fent allò que vol, posant en risc no només la zona del Pròxim Orient sinó que també l’equilibri mundial.

2. La llei mordassa té els dies comptats després d’haver sobreviscut sis anys, des que va ser aprovada el 2015 durant la presidència de Mariano Rajoy, havent-se mantingut inalterable amb els governs progressistes, tot i que la seva derogació formava part de les promeses electorals del PSOE i que tots els socis d’investidura n’exigissin l’abolició. Ahir, finalment, el PSOE accedí a donar-li la “coça” definitiva.

  • Dissabte 5 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Les Glòries a tres mesos d’obrir portes” (El Periódico)
“La UE vota a favor d’imposar aranzels als cotxes elèctrics xinesos” (La Vanguardia)
“Iran crida a la unitat dels musulmans davant Israel” (El País)
“Esquerda republicana” (La República – El Punt Avui)
“L’Iran crida a la unitat del món musulmà contra Israel” (Ara)
“El futur museu tèxtil” (Diari de Sabadell)

 Avui comencem la bogeria dels caps de setmana que comporta fer un seguiment presencial volgut de les disciplines esportives que practiquen els quatre nets que tenim: hoquei, handbol, futbol, bàsquet i gimnàstica. I escric bogeria perquè és absolutament impossible poder seguir presencialment el ritme imposat pels respectius calendaris de competicions en les quals participen: I més, quant, en el cas dels dos nets més grans, l’un practica –ell solet!– dues modalitats diferents en competicions federades (handbol i futbol), mentre que l’altre, per no perdre passada, ho fa en dues categories d’hoquei patins (alevins i infantils). De moment, per sort, els dos altres nets es mantenen en la pràctica d’una sola disciplina esportiva cadascú. M’afanyaré a escriure que estic convençut que l’esport és bo per la salut corporal i també per l’estabilitat emocional, de la mateixa manera que opino que un excés d’esport no pot acabar essent necessàriament beneficiós. D’aquí que caldrà estar atents a l’evolució dels dos joves, tant pel que fa a la pràctica esportiva com als estudis que, en aquesta etapa de la vida, són sens dubte peça fonamental en el seu procés de creixement integral.

  • Diumenge 6 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La guerra de Gaza ja s’ha ampliat a set fronts” (El Periódico)
“7 d’octubre, un any del gran trauma d’Israel” (La Vanguardia)
“Netanyahu continua la seva escalada bèl·lica després d’un any de destrucció” (El País)
“La indústria europea d’automoció s’electrocuta” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“La deriva d’Israel” (Ara)

El balanç d’aquest primer cap de setmana esportiu amb els nets no ha estat malament. He assistit a dos partits de hoquei sobre patins, a un de handbol i a un altre de futbol, rematat amb l’assistència –en aquest cas com a espectadors– al partit que el C. E. Sabadell ha jugat contra el Cornellà. Confesso que ha estat una bona forma de distracció i una ocasió més de compartit temps i conversa amb ells per discutir –i mai no més escaient l’expressió– la jugada. Ho tornarem a fer!

  • Dilluns 7 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“L’AMB pagarà un 25% més per cremar els residus que no recicla” (El Periódico)
“La societat israeliana afronta dividida l’aniversari de la matança del 7-O” (La Vanguardia)
“La guerra en el Pròxim Orient es projectarà al món sencer” (El País)
“El menjar no es llença” (El Punt Avui)
“Un programa d’ajuts deixa a l’estacada uns 300 investigadors a Catalunya” (Ara)

1. Un any després de l’atac terrorista de Hamàs sobre Israel que, per Netanyahu, va servir d’excusa feta a mida per posar en marxa la maquinària de guerra del seu país contra Gaza, primer, i Cisjordània, després, fent oblidar als israelians el bai nivell d’acceptació que tenia. Des de llavors l’escalada bèl·lica –i també la de la popularitat de Netanyahu- no només ha continuat sinó que s’ha incrementat, posant en risc l’estabilitat al Pròxim Orient i les aliances d’Israel amb els seus “països amics”. Així és com a hores d’ara, Netanyahu solament compta només amb un suport incondicional, el dels EUA, quan manté set fronts de lluita. El resultat de tot plegat és que Israel està dilapidant el prestigi que com a país tenia, deixant en el camí adeptes a la seva causa i, el que és pitjor milers de víctimes innocents. No es pot dir d’una altra manera: Netanyahu està practicant amb els palestins un genocidi comparable en el fons –que no pas en la forma– al que els nazis practicaren amb els jueus.

2. Jornada anual castellera per excel·lència la que es va viure ahir a Tarragona a la qual va assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa. Res d’especial hi hauria a comentar, si no fos per la xiulada amb la qual va ser rebut el president. Es pot estar d’acord o no amb Illa, però allò que mai no s’hauria de fer, és perdre el respecte envers la institució a la qual representa la persona que per voluntat emanada de les urnes, va guanyar unes eleccions i que avui li correspon la responsabilitat de governar Catalunya, tota Catalunya i no pas una part. L’actitud persistent dels assistents a la jornada castellera contra el president Illa, posa en qüestió l’esperit mateix dels castellers que fonamenten la seva essència i raó de ser en fer construccions a partir de l’esforç conjunt de tots els que hi intervenen, sense establir diferències entre credos i procedències. Per a construir un país són necessàries, tanmateix, totes les mans possibles per sumar entorn de l’objectiu a assolir, sense menystenir a ningú, pensi o no com cadascú de nosaltres pensem. Per això mateix són sobreres les paraules de Carles Puigdemont en assenyalar que en motiu de la trobada castellera, Illa no podia “esperar massa aplaudiments del poble”. I jo em pregunto, de quin poble? Puigdemont per ser qui és, no hauria d’oblidar mai que si bé l’independentisme és una opció absolutament defensable i respectable –només faltaria que no fos així!–, en cap cas és l’única possible entre el conjunt de la ciutadania i que per això mateix no s’ha de confondre mai, la part pel tot…

3. Per cert: des de l’oposició –i sobretot des de Junts (Jordi Turull dixit)– s’acusa al president Illa de ser una persona moderada, poc activa políticament i mancada de lideratge. Certament, Illa és una persona moderada a la qual no li plau gota el soroll, i que des del dia que va ser investit, s’ha proposat d’entrada millorar el serveis públics que depenen de la Generalitat, amb l’ensenyament i la sanitat al capdavant, sense que això signifiqui renunciar a res. Venim d’on venim, d’uns dies en els quals ha sobrat soroll i han mancat fets. Venim de dies difícils, dominats per dinàmiques descohesionades i enfrontades entre si. Davant aquesta constatació, no se m’acut cap altre opció que el de la moderació per a començar a superar els desencontres provocats pel malviure que ha presidit aquest nostre país els darrers anys.

  • Dimarts 8 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Catalunya eliminarà la cita prèvia abans d’un any” (El Periódico)
“Els líders europeus fan pinya amb Israel en l’aniversari del 7-O” (La Vanguardia)
“El 57% dels espanyols creu que hi ha ‘massa’ immigrants” (El País)
“La Casa Blanca es juga a les xarxes” (La República – El Punt Avui)
“Illa posa a prova la seva majoria parlamentària” (Ara)
“El nostre autobús 47” (Diari de Sabadell)

 1. Les xarxes socials amb les seves corresponents fakes s’estan demostrant malauradament com els pitjors enemics de la informació veraç o, si ho preferiu, com els millors aliats per a la intoxicació. D’aquí que no pot sorprendre que un 57% de la ciutadania consideri que hi ha ‘massa’ immigrants, fent oblit que són les persones immigrants les que fan les feines que els autòctons no volem fer i que amb el seu treball contribueixen al manteniment de l’economia del país. El d’allà i el d’aquí..

2. La justícia –o una part d’ella– continua exercint el seu control sobre la política espanyola, com ho demostra el fet que l’audiència madrilenya rebutgés ahir l’arxivament de la causa contra Begoña Gómez encara que la limités. Amb aquesta limitació relativa a la investigació del cas Globalia en entendre l’audiència que no hi ha elements suficients per a vincular la dona del president espanyol amb el rescat d’aquesta companyia, es desactiven les querelles que Sánchez i Gómez havien presentat contra el jutge Juan Carlos Peinado. La pregunta retòrica és la de sempre: Qui jutge als jutges?

  •  Dimecres 9 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El Govern es proposa construir 50.000 pisos públics en 6 anys” (El Periódico)
“Illa promet 4.400 milions per crear 50.000 pisos públics” (La Vanguardia)
“Feijóo tracta de frenar la bronca en el PP per la llei que beneficia a presos etarras” (El País)
“L’èxit dels cicles” (El Punt Avui)
“Illa garanteix el finançament singular i prioritza l’habitatge” (Ara)

Feia temps –anys!– que en el debat de política general al Parlament de Catalunya no es parlava de les coses terrenals. És a dir dels problemes que afecten l’amplíssima classe mitjana i sobretot les classes més desvalgudes. Ho va fer Salvador Illa, que debutava en un debat general després de la seva investidura presidencial ara fa dos mesos, en referir-se a qüestions de les quals se’n parla molt, però a les que s’aporten poques o nul·les solucions. Illa es va comprometre que la Generalitat de Catalunya, des d’ara i fins el 2030, construirà cinquanta mil pisos públics (el dèficit estatal és de sis-cents mil). Certament, la xifra anunciada per Illa és insuficient per acabar amb la manca d’habitatge, però mai, des de cap administració, s’havia decidit emprendre una actuació tan urgent i ambiciosa. El repte és important i està en la línia d’allò que Illa vol fer: això és, treure partit en primera instància de les competències que la Generalitat de Catalunya té, sense que això signifiqui haver d’abandonar la reivindicació i reclamació d’altres com, per exemple, aconseguir el més aviat possible el finançament singular per començar a revertir els greuges econòmics que amb l’Estat Catalunya té acumulats.

  • Dijous 10 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“BCN proposa tres alternatives al fracàs de la cessió del 30%” (El Periódico)
“Picabaralla entre Sánchez i Feijóo per la convalidació de penes a etarres” (La Vanguardia)
“Sánchez es llença a l’ofensiva davant l’onada antiinmigració” (El País)
“No entrem a parlar de dretes o esquerres, som municipalistes” (Pere Granados) (El Punt Avui)
“ERC condiciona la legislatura a avenços en el finançament” (Ara)
“La ronda Nord, aprovada per la via ‘urgent’” (Diari de Sabadell)

Avui tanca portes una altra de les llibreries històriques de Sabadell: la Llibreria PAES que des de fa pràcticament 40 anys prestava els seus serveis en un punt de la ciutat a tocar de l’Institut Ferran Casablancas i del qual, majoritàriament, procedien els seus clients que, de mica en mica, anaven abandonant el paper per passar-se a les tecnologies i útils digitals. Un exemple més de les transformacions a les quals estem assistint en les que la cultura del paper està periclitant en favor de la cultura digital. Ho testimonia que, en tot l’eix viari central de la ciutat que va des de Ca n’Oriac fins a la Creu de Barberà, només hi podrem trobar un parell de quioscs i cap establiment dedicat exclusivament a la venda de llibres i que els pocs que encara resten a Sabadell, els hem de trobar en carrers i carrerons propers, això sí i per allò dels preus de lloguer, al principal eix viari de la ciutat. Per aquells que, com jo, encara preferim el paper quan es tracta de llegir diaris, revistes i llibres, aquest estat de coses no és per a nosaltres una bona notícia…

  • Divendres 11 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Illa passa el primer examen i afronta els pressupostos amb ERC i Comuns” (El Periódico)
“Ábalos va cobrar per obrir portes a la trama corrupta, segons l’UCO” (La Vanguardia)
“Les proves contra Ábalos provoquen una sacsejada política en el PSOE ” (El País)
“Arquitectes de cançons” (La República – El Punt Avui)
“Israel obre foc contra les forces de l’ONU al Líban” (Ara)

1. Torna la política a Catalunya. El primer debat de política general no li ha anat gens malament a Salvador Illa que des que és president va aplicant el vell axioma que la política és l’art del possible. Això explica que Illa no perdés cap votació en haver treballat prèviament els suports d’ERC i Comuns i que, per contra, l’independentisme no aconseguís guanyar-ne cap, la qual cosa no passava des de feia molts anys. Tot això, quan solament han passat dos mesos des de la investidura, certificant que, a hores d’ara, és el PSC el partit que marca l’agenda política a Catalunya.

2. Benjamí Netanyahu no té aturador i continua traspassant línies vermelles. Ahir, sense anar més lluny, va atacar “repetidament i deliberadament” una missió de les Nacions Unides al Líban, mentre bombardejava una altra escola a Gaza. I per si no n’hi hagués prou, les forces israelianes també va bombardejar insistentment centre de Beirut amb l’excusa d’haver d’acabar amb un comandament de Hezbol·là, que tot i l’atac desmesurat va sobreviure. Resultat: 22 morts i 117 ferits, víctimes col·laterals. Fins quant aquesta bogeria?

3. La diputada Rocío Monasterio renunciava ahir al seu escó a l’Assemblea de Madrid després de ser destituïda com a presidenta del seu partit a la comunitat. Tot i que Vox és una formació política fundada per homes que rep el suport fonamentalment també d’homes, ha tingut dones de caràcter ocupant càrrecs importants en la formació política. Gairebé totes, però, han acabat malament amb Abascal, la qual cosa diu molt quant a la misogínia que domina en la direcció del partit ultradretà.

  • Dissabte 12 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La contestació interna a Sánchez arriba als seus afins” (El Periódico)
“Sánchez marca distàncies amb Ábalos i recorda que el va apartar” (La Vanguardia)
“Sánchez es desvincula d’Ábalos: ‘no hi haurà impunitat’” (El País)
“Islamofòbia” (La República – El Punt Avui)
“Sánchez promet mà dura en el cas Ábalos” (Ara)
“Detalls del futur passeig d’Antoni Farrés” (Diari de Sabadell)

1. L’amic Toni Garrell, impulsor del grup ‘El país de demà’ diu que “observa sense passió i que jo em crec que Illa vol que Catalunya recuperi el lideratge econòmic que va perdre davant Madrid fa uns anys” i afegeix que “per això es necessita estabilitat, certesa jurídica i alinear interessos”. Uns ingredients, penso jo, que Illa està usant amb mesura i paciència fins al punt de descol·locar les veus més crítiques. La veritat és que a hores d’ara Catalunya està transitant per una fase política en la qual, els decibels de la crispació, han baixat de nivell. Caldrà esperar, però, com es desenvolupen els congressos de Junts i d’ERC per saber amb quins suports parlamentaris podran comptar els socialistes per seguir avançant en la línia que des del Govern s’han marcat com a objectius prioritaris: millora dels serveis públics, foment de l’habitatge social i finançament singular per a Catalunya.

2. Sembla que és un fet que el passeig resultant del soterrament dels FGC al seu pas pel barri de Gràcia, portarà el nom d’Alcalde Farrés. Des que se’n va començar a parlar, m’he mostrat sempre en contra de repetir noms quant a la identificació d’espais urbans, siguin escoles, equipaments, places o carrers. L’Alcalde Farrés disposa ja d’un espai de privilegi al Parc Catalunya que està presidit per l’escultura de bronze que dissenyà Agustí Puig. Un espai que caldria completar d’acord amb la idea inicial per a convertir-lo en el mirador de la ciutat per excel·lència des del qual, un hipotètic visitant, pugui identificar els punts i edificis més emblemàtics de la ciutat. Què més es vol per recordar a qui fou el primer alcalde democràtic després del franquisme i artífex de la gran transformació de la ciutat? És evident que va passant el temps i Sabadell continua tenint una pedra a la sabata pel que fa al “Nomenclàtor” –entès com al recull de noms d’espais, equipaments, places i carrers–, dominat per tècnics municipals i polítics. Un “Nomenclàtor” en el qual segur que hi sobren alguns noms i per contra n’hi manquen d’altres. Sense definir criteris i sense una comissió ciutadana oberta, el “Nomenclàtor” quedarà ancorat en el temps i utilitzat pels que manin en cada moment, tal com hem pogut veure fins ara… Fa sis anys es van fer unes jornades de reflexió sobre aquesta qüestió (14 i 15 de setembre de 2018) de les quals se’n van derivar unes conclusions que continuen dormint el son dels justos en alguna oblidada prestatgeria municipal.

  • Diumenge 13 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Els Boixos Nois la cara catalana de la xacra ultra” (El Periódico)
“El PP demana la dimissió de Sánchez, que anuncia ‘mil dies de batalla’” (La Vanguardia)
“La gran crisi de l’habitatge” (El País)
“Local, dolç local” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“La via Illa per seduir Espanya” (Ara)

1. De la vida quotidiana, un gest que vaig viure ahir en el decurs d’un partit de futbol, categoria alevins, a Castellbisbal. En un moment del joc, un jugador del Castellbisbal va fer una dura entrada a un jugador del Sant Quirze, que era l’equip contrari, el qual va haver de ser atès damunt la gespa. L’atenció que rebia per part dels sanitaris era seguida per components d’ambdós equips. Pocs minuts després del jugador lesionat s’aixecava enmig dels aplaudiments dels espectadors que, com podeu imaginar, eren familiars directes dels jugadors d’ambdós equips. Però el que de l’incident a mi em va colpir d’emoció va ser quan el jugador autor de la dura entrada que va estar prop del lesionat en tot moment, no va dubtar ni un moment a adreçar-se al seu contrari per, imagino, demanar-li disculpes i immediatament fondre’s tots dos en una forta abraçada que va ser corroborada per un nou i llarg aplaudiment per part del públic. Si ho voleu, un molt petit gest, però que per excepcional en els temps que corren, no vull deixar de ponderar.

2. Setanta-set anys han passat des de la resolució 181 de les Nacions Unides recomanant la creació de dos Estats: el d’Israel (que seria creat un any més tard de la resolució) i el de Palestina, que encara avui és inexistent. Des de la creació el 1948 de l’Estat d’Israel, Nacions Unides, a través de la seva Assemblea General, del Consell de Seguretat i del Comitè de Drets Humans, ha dictat prop de 500 resolucions que tenen a veure amb Israel i Palestina, la majoria condemnatòries d’actes i excessos comesos per Israel en la zona, que mai han estat aplicades. Aquí queda escrit i que cadascú n’extregui les conclusions que estimi pertinents.

3. Que el Ple del Congrés de Diputats convocat per tractar de la immigració es convertís en una dura batalla sobre ETA desapareguda fa tretze anys, és un indicador més que algunes coses van molt malament en la política espanyola.

  • Dilluns 14 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Pla del Govern pe integrar la immigració barri a barri” (El Periódico)
“El PP porta la guerra al PSOE a l’Audiència Nacional” (La Vanguardia)
“Els joves abanderen la protesta multitudinària per la vivenda” (El País)
“Camp de cultiu” (El Punt Avui)
“Tancs d’Israel entren a la força a una base de l’ONU al Líban” (Ara)

1. El problema de l’habitatge s’ha situat al centre de l’agenda política. Desenes de milers de persones, la majoria joves, reclamen polítiques efectives que rebaixin el preu dels lloguers i garanteixin el dret a un habitatge digne. Una dada explica el malestar: el 66% dels joves d’entre 18 i 34 anys encara viuen amb els seus pares, 16 punts més que el 2010 en plena crisi financera. Des de llavors, s’ha reduït la inseguretat laboral, però ha augmentat la inseguretat residencial. La principal causa que els joves no es puguin emancipar és l’elevat preu de l’habitatge. L’habitatge “És un dret, no un negoci”, cridaven ahir els manifestants a Madrid.

2. “La gestió de la integració [de les persones migrants] ha sigut nefasta els darrers 30 anys”. Els experts en matèria de migracions insten a prendre sense més dilació, mesures efectives, sobretot en habitatge i educació. “Només amb discursos no es combaten els populismes de la dreta i de la dreta extrema”, asseguren.

‌3. L’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil en relació amb el cas Koldo, ha col·locat el ministre estat de Transports i alhora secretari estat d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, a les portes de ser imputat. I això situa a Pedro Sánchez en una situació molt incòmoda per mor de l’estreta proximitat que existia entre ambdós fins a dates recents. Davant aquesta situació, el PP no ha dubtat en exigir altra volta la dimissió de Sánchez, alhora que ha decidit presentar contra el PSOE una querella davant l’Audiència Nacional per “presumpte finançament il·legal, suborn i tràfic d’influències” i d’aquesta manera continuar en la senda de judicialització de la política que, de moment, permet als populars amagar les seves misèries. Un partit responsable com el PP hauria de ser, allò que hauria de fer és deixar d’alimentar la judicialització de la política (sovint a partir d’informacions falses publicades en mitjans de dubtosa reputació), per erigir-se, amb arguments i programa, en alternativa de Govern i d’aquesta manera guanyar, políticament, a les urnes i al Parlament. D’aquí, que més que una querella, el que haurien d’estar fent els populars a hores d’ara, sabent que Sánchez ni dimitirà ni convocarà eleccions, és decidir-se a presentar una moció de censura per defensar un programa d’acció i contingut polític, capaç de generar una nova majoria. Clar que aquesta majoria possible del PP, se la juga a Catalunya, que és precisament on la irrefrenable tendència a la judicialització –juntament amb l’alarmant absència de programa– li dificulten no només la consecució de més vots sinó que també de possibles aliats per revertir la situació.

  • Dimarts 15 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Futbolistes i lligues denuncien la FIFA a Brussel·les per l’excés de partits” (El Periódico)
“La Unió Europea tem que Israel converteixi el Líban en una altra Gaza” (La Vanguardia)
“Sánchez urgeix a la UE a suspendre l’acord d’associació amb Israel” (El País)
“Cruïlla al Caucas” (El Punt Avui)
“Rovira esclata contra Junqueras” (Ara)
“Aules petites” (Diari de Sabadell)

1. Pedro Sánchez va fer ahir, en el decurs de la trobada World in Progress Barcelona organitzada pel Grup Prisa, la proposta de suspendre la venda d’armes a Israel. A la trobada hi assistien polítics, intel·lectuals i empresaris i havia estat convocada per a reflexionar sobre els desafiaments als quals ens estem enfrontant. Sánchez, d’una banda, va defensar la permanència dels soldats de l’ONU al Líban –tal com també sosté la UE– davant la pretensió d’Israel que abandonin les seves bases. De l’altra va proposar “actuar amb empatia envers la població israeliana pel que està patint, però amb decisió contra el Govern de Netanyahu, que com a única pretensió té la d’imposar un nou ordre regional per la força”. Desoint, però, totes les advertències internacionals, Israel va preferir intensificar el setge sobre el que queda d’una Gaza totalment destruïda, amb nous bombardejos, ara sobre un centre de distribució d’aliments, una escola de l’ONU i una zona d’acampada ubicada al costat de l’hospital Al-Aqsa. L’atac va ser duríssim i va fer desenes de morts en ser cremades també les tendes del campament on un munt de refugiats s’aixoplugaven, amb els seus ocupants dins. El genocidi continua. Com pot ser que davant aquest desastre humanitari ningú sàpiga com trobar l’aturador de tanta barbàrie?

2. Cada dia que passa, la guerra interna a ERC, tendeix a créixer. Ahir, Marta Rovira s’acomiadava de la secretaria general del seu partit i ho feia carregant fort contra aquell amb el qual, durant tretze anys, havia fet tàndem al capdavant del partit, Oriol Junqueras. El va acusar de maniobrar contra ella amb estructures paral·leles i de no “tirar del carro” després del referèndum de l’1-O. Molt mala peça al teler tenen els republicans quan es troben a les portes del congrés del qual n’haurà de sortir un nou full de ruta i una nova direcció.

  •  Dimecres 16 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Espanya pacta amb la UE un ajust anual de 6.000 milions” (El Periódico)
“La Generalitat donarà ajuts a joves per l’entrada a pisos de segona mà” (La Vanguardia)
“Brussel·les estudia crear centres de deportació fora de la UE” (El País)
“Llum a l’operació” (El Punt Avui)
“Llum verda al decret per controlar el lloguer turístic i de temporada” (Ara)

Ben segur que hi ha coses que malgrat els catastrofismes que el PP anuncia cada dia que passa, funcionen bé i d’altres que a despit no funcionen com caldria, estan en vies de fer-ho. És el cas de l’habitatge social (de lloguer i de compra) amb les mesures que des del Govern d’Espanya i des de la Generalitat de Catalunya s’estan impulsant i dels quals en podrem començar a avaluar els resultats d’aquí un parell d’anys. Allò, però, que no va gens bé és la redistribució de la riquesa entre els espanyols, atès que l’elevada taxa de creixement del PIB no afavoreix reduir el nombre de ciutadans que tot i tenint feina, continuen atrapats en la pobresa ja que el que ingressen pel treball que fan, els és insuficient per cobrir les despeses més peremptòries a les quals han de fer front.

  • Dijous 17 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La UE es planteja crear centres per a immigrants” (El Periódico)
“El Govern central fa costat al fiscal general després de ser imputat pel Suprem” (La Vanguardia)
“El Suprem encausa per primera vegada a un fiscal general de l’Estat ” (El País)
“Som un bastió republicà a la Catalunya Central” (Marc Alcoi i Guàrdia) (El Punt Avui)
“El Suprem imputa el fiscal general i obre una crisi institucional sense precedents” (Ara)
“Cartes que no arriben mai” (Diari de Sabadell)

1. Ho explica El País: “Hi ha dies que el pes de la política es fa irrespirable. En una decisió sense precedents, cinc magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, han decidit que s’investigui el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de violació de secrets. Recordaré que la història arrenca al març, amb la notícia que la Fiscalia acusava Alberto Fernández Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, de defraudar 350.000 euros a Hisenda. La presidenta de Madrid va sortir al pas de l’escàndol desmentint el frau fiscal, mentre el seu entorn difonia la mentida que la Fiscalia perseguia la parella d’Ayuso sense cap causa per danyar-la a ella. I va tergiversar una comunicació del fiscal del cas per fer veure que la Fiscalia oferia un pacte que l’exculpava quan la realitat era una altra: havia estat l’advocat defensor de Fernández Amador, qui, un mes abans, s’havia dirigit a la Fiscalia reconeixent els dos delictes fiscals i oferint un acord de conformitat per evitar la presó. Davant la malícia de la mentida que posava en dubte l’actuació del ministeri públic, el fiscal general va autoritzar l’emissió d’una nota pública aclarint aquest punt. Dies després, Fernández Amador va presentar una denúncia contra ell per revelació de secret. Però el Suprem no ha obert cap causa contra García Ortiz per la nota de premsa. No. El Suprem reconeix que és correcta i no revela res que no es conegués ja, sinó que l’investiga perquè, com que disposava de l’e-mail en què Fernández Amador reconeixia el delicte i aquest correu va aparèixer el mateix dia publicat a la premsa, el tribunal presumeix que el va poder filtrar el fiscal general. Cap indici més que la mera coincidència temporal. Us imagineu que passaria si aquest mateix criteri s’apliqués a totes les filtracions judicials que cada dia es publiquen a la premsa?”.

2. Hipocresia dels EUA. Exigeixen a Netanyahu que deixi obrir un corredor humanitari per atendre víctimes de la guerra. Si no ho fa, els nordamericans reduiran el subministrament de material bèl·lic a l’exèrcit israelita. No és la primera vegada que els EUA amenacen en reduir el subministrament de material bèl·lic quan el que haurien de fer és tallar-lo d’una vegada, però de sobre sabem que això no passarà atesa la importància i rellevància econòmica que els jueus tenen als EUA.

  • Divendres 18 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El Govern manté el veto als cotxes amb etiqueta groga a parir del 2028” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Israel mata al jefe de Hamàs, cervell dels atemptats del 7-O” (El País)
“En un món tan globalitzat, tot allò que et diferencia és una gran riquesa” (Tarda Relena) (La República – El Punt Avui)
“Israel mata el líder de Hamàs i cervell del 7-O” (Ara)

Trobada de vells companys dels anys d’escola passats a Can Colapi. Ahir una colla d’amics vàrem complir amb la nostra cita anual de reunir-nos al voltant d’una taula ben parada. Certament som un grup reduït dels companys que vàrem tenir, als quals, a banda d’haver cursat estudis plegats, posteriorment hem anat coincidint en les nostres respectives activitats professionals. Diuen que els companys d’escola no s’han d’oblidar mai atès que són uns dels tresors més rellevants dels quals disposem. D’aquí que per a mi sigui un honor poder formar part d’aquest grup de companys i amics de Can Colapi, més quan jo no vaig acabar estudis amb ells i, això no obstant, anys després em convidaren a unir-me en les seves trobades que, esperem, puguem continuar celebrant molts anys més.

  • Dissabte 19 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Els alumnes de fora de la UE podran passar la selectivitat sense castellà” (El Periódico)
“Israel i Hamàs es proposen continuar la guerra fins al final” (La Vanguardia)
“Un jutge italià desbarata el pla de Meloni per deportar immigrants” (El País)
“Agenda espanyola” (La República – El Punt Avui)
“La justícia italiana tomba el pla de deportació de Meloni” (Ara)
“La residència pública es començarà a construir el 2025” (Diari de Sabadell)

1. El cap de setmana s’inicia amb una nova trobada de vells amics que, en aquest cas, coincidirem com a monitors de les colònies d’estiu que tenien per marc el Santuari del Miracle. Ha estat una jornada agradable viscuda en bona companyonia, durant la qual hem tingut ocasió de refer records i recuperar memòria. Els anys no passen en va i a fe que ens ha calgut un cert esforç per recordar-nos d’aquells dies i, sobretot, de les moltes persones amb les que vàrem tenir la sort de compartir xerrades, cantades, fontades i caminades, algunes de les quals, dissortadament, ja no són entre nosaltres. Així, és, però, la vida…

2. De justícia és fer-ho notar: per cinquena vegada, les waterpolistes del C. N. Sabadell han aconseguit fer-se amb la Supercopa d’Europa de la seva especialitat natatòria. Amb aquesta nova copa, les ondines locals augmenten els llorers de la victòria que atresoren, a despit que darrerament els han sorgit dues formacions altament competidores que els posen més costerudes les victòries: el C. N. Mataró i el C. N. Sant Andreu.

  • Diumenge 20 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La crisi climàtica xoca contra la diversitat d’Espanya” (El Periódico)
“La despesa de les famílies a Catalunya és més baixa que la del segle passat” (La Vanguardia)
“El dret d’asil dins la UE s’esquerda” (El País)
“Els fons entren en pas ferm als geriàtrics” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Per què hem de témer Elon Mask” (Ara)

Després d’un parell de dies de celebracions i de retrobades amb vells amics, torno a la realitat de cada dia. I avui ho faig per comentar un altre cas en el qual es posa en qüestió la justícia. Vegem-ho: la Sala Civil i Penal de Madrid va admetre a tràmit recentment una denúncia presentada contra la diputada regional, Lorena Morales (diputada en l’Asamblea de Madrid i portaveu en la Comisión de Mujer, alhora que secretària d’Igualtat del PSOE-M), per un presumpte delicte electoral. La interlocutòria dictada a partir de la denúncia cursada no està exempta de polèmica, tant pel que fa al seu contingut –que es fonamenta en una publicació de Facebook– com pel fet que la Fiscalia s’hi ha pronunciat en contra al concloure que la interlocutòria es correspon més a la figura d’una denúncia que no pas a la d’una querella. A més, la denúncia en qüestió, fou signada per un ciutadà particular que no resideix a la Comunitat Autònoma de Madrid. I per acabar-ho d’adobar, casualment, els magistrats signants de la interlocutòria han dictat sovint resolucions judicials que afavoreixen els interessos del partit que lidera Alberto Núñez Feijóo.

 

  • Dilluns 21 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Barcelona sospesa si la Copa Amèrica ha de tornar” (El Periódico)
“El final de la Copa Amèrica reobre el debat sobre els grans esdeveniments” (La Vanguardia)
“El Govern ultima la reforma que agilitzarà la regularització d’estrangers” (El País)
“Natalitat en picat” (El Punt Avui)
“Trump trepitja els talons a Kamala Harris” (Ara)

Cara i Creu. Catalunya i Espanya

La Cara. Des de l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat s’ha restablert a Catalunya la normalitat política i institucional. Fins i tot l’acritud que s’havia instal·lat en el debat parlamentari en etapes anteriors sembla haver-se moderat i ara l’enfrontament més cruent és el que es produeix amb Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana, mentre que la resta de partits fan una oposició continguda. I tot això en tot just dos mesos des de la seva arribada a la presidència. Només li falta reunir els suports que li permetin aprovar els pressupostos per poder materialitzar aquest programa i certificar la tornada de la calma a la política catalana.

La Creu. Per contra, la política espanyola continua immersa en un atzucac que pot fer esgotadors els mil dies que, en teoria, resten fins al final de la legislatura, malgrat que el president del Govern, Pedro Sánchez, aconsegueixi que els seus socis d’investidura avalin els pressupostos. “Això només acaba de començar”, va sentenciar la setmana passada el líder de l’oposició i cap de files del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, en augurar que els afers judicials que assetgen el Govern acabaran per acorralar Sánchez. Sigui com sigui, si els pronòstics dels dos líders quant a Pressupostos i a afers judicials es compleixen, la política a Espanya es continuarà fent a garrotades, amb un Govern atrinxerat darrere d’una majoria incerta i volàtil, i una oposició amb les mans lligades per manca d’una majoria alternativa suficient per presentar i guanyar una hipotètica moció de censura. Així les coses, el més probable és, doncs, que el Govern continuï contra les cordes mentre l’oposició somnia en enderrocar-lo amb un cop miraculós que difícilment es produirà cas que s’aprovin els comptes públics…

  •  Dimarts 22 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La salut mental tindrà punts d’atenció a les universitats” (El Periódico)
“PSOE i PP es llancen a una desenfrenada cursa de querelles” (La Vanguardia)
“Ayuso planta a Sánchez, desaira a Feijóo i causa malestar en els barons del PP ” (El País)
“Un president de transició” (El Punt Avui)
“Ayuso desafia Feijóo i refusa reunir-se amb Sánchez a la Moncloa” (Ara)
“Puccini reviu a Sabadell” (Diari de Sabadell)

1. La judicatura espanyola diu que ja n’hi ha prou de tantes querelles entre PSOE i PP i de voler situar la justícia en un punt que no li correspon. I té raó en això. Primer va ser la politització de la justícia i ara és la judicialització de la política. Que s’hagi arribat fins aquí, els polítics –els uns més que no pas els altres– hi tenen força a veure a l’haver estat incapaços d’establir un mínim diàleg institucional que hauria evitat, per exemple, dilatar en el temps, innecessàriament i partidàriament, la renovació del Consell General del Poder Judicial. Però també als jutges els deu correspondre una part de responsabilitat, en haver-se deixat de portar, a vegades, per les seves afinitats ideològiques i prendre posicionament públic, per exemple, quant a lleis que encara no havien estat sancionades pel poder legislatiu. Al Cèsar allò que és del Cèsar…

2. Isabel Díaz Ayuso, amb la decisió adoptada de no entrevistar-se amb el president del Govern com han fet tots els presidents de la resta de Comunitats Autònomes, assumeix definitivament el paper de “vers lliure” del PP. Alberto Núñez Feijóo, té un ‘problema’ que va creixent cada dia que passa. La ‘baronessa’ fa i desfà a la seva conveniència, aconsellada per l’inefable MAR (Miguel Ángel Rodríguez), i darrera seu ja ha deixat diversos ‘cadàvers’ polítics. El darrer Pablo Casado. 

  • Dimecres 23 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Els nous lloguers comercials a Barcelona dupliquen la mitjana actual” (El Periódico)
“Putin exhibeix aliances internacionals davant el bloqueig d’Occident” (La Vanguardia)
“L’FMI situa Espanya com la gran economia avançada amb major creixement” (El País)
“Més enllà de l’estiu” (El Punt Avui)
“Illa replica Ayuso i li retreu que enfronti Espanya i Catalunya” (Ara)

Les dades macroeconòmiques avalen la bona salut de l’economia espanyola.  Qui havia de dir que en temps de turbulències geoestratègiques, amenaces globals i núvols econòmics, l’FMI situaria Espanya com l’economia avançada que més creix del món. Llàstima, però, que la crispació política no permeti assaborir aquesta bonança i convertir-la en una oportunitat per reduir les desigualtats. Un mal, aquest de les desigualtats que cal combatre sense dilació si es volen evitar mals majors. El progrés en matèria de polítiques socials n’és una de les peces clau.

  •  Dijous 24 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“BCN no vol una altra Copa Amèrica amb 54 milions de subvencions” (El Periódico)
“El Govern central proposa a les autonomies blindar el parc públic d’habitatges” (La Vanguardia)
“El Govern vol evitar que s’especuli amb l’habitatge públic” (El País)
“Hem sigut una ciutat molt maltractada sempre” (Bartolomé Egea) (La República – El Punt Avui)
“Puigdemont presidirà Junts i situa Laura Borràs a la fundació ” (Ara)
“Tres instituts de Sabadell encara pendents” (Diari de Sabadell)

 A Pedro Sánchez, a despit dels bons indicadors macroeconòmics que pot exhibir, se li compliquen encara més les coses i avui té avui un problema més gran que no pas ahir. I això perquè el jutge veu indicis que Ábalos va participar en delictes de “pertinença a organització criminal, tràfic d’influències i suborn”, una valoració que, a més, comparteix la Fiscalia Anticorrupció. Tot i que la Moncloa assegura que viu la situació amb “absoluta tranquil·litat”, la veritat és que estant estudiant la manera de blindar Sánchez davant el llarg Via Crucis judicial que se’ls obre al davant. Però si el cas Ábalos complica la vida a Sánchez i al PSOE, el frau fiscal del nuvi d’Isabel Díaz Ayuso la complica al PP i a Alberto Núñez Feijóo. Més després de saber-se que González Amador també va intentar desgravar-se despeses d’unes vacances amb la presidenta madrilenya a Croàcia i Grècia. El cas és que, dissortadament, en la història recent d’aquest país (el d’aquí i el d’allà) són sobrers els casos a partir dels quals poder-se tirar els plats pel cap els uns als altres, la qual cosa solament condueix a estendre la sensació entre la ciutadania que la corrupció és un virus que afecta a tota la política espanyola quan això no és així, la qual cosa no és gens bona pel bon estat de salut de la democràcia. Així és que en comptes del tu més, millor seria que cadascú tingués cura de fer neteja a casa seva i tots hi sortiríem guanyant…

  •  Divendres 25 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Les eòliques produiran menys energia per salvar aus” (El Periódico)
“Hisenda es replanteja l’impost extra a les energètiques” (La Vanguardia)
Errejón deixa la política al ser senyalat per violència masclista” (El País)
“Mammuthus, un museu únic sobre l’evolució huana” (La República – El Punt Avui)
“Marchena paralitza totes les peticions d’amnitia en l’espera del Constitucional” (Ara)

1.  “El ritme i el mode de vida a la primera línia política, durant una dècada, ha desgastat la meva salut física, la meva salut mental i la meva estructura afectiva i emocional”. En aquest medi “se subsisteix” amb una forma de comportament que “sovint s’emancipa de les cures, de l’empatia i de les necessitats dels altres”. “Això genera una subjectivitat tòxica que en el cas dels homes, el patriarcat multiplica (…) Jo, després d’un cicle polític intens i accelerat, he arribat al límit de la contradicció entre el personatge i la persona”. Són paraules d’Íñigo Errejón ahir, quan va presentar la seva dimissió com a diputat de Sumar, alhora que anunciava que es retirava de la primera línia de la política, després de ser acusat en una denúncia anònima de comportaments sexuals vexatoris que ell va reconèixer. Hi ha notícies susceptibles de generar una enorme ona expansiva i, sens dubte, aquesta n’és una d’elles. Davant de fets com aquest que no mereixen excusa ni perdó, les paraules són sobreres i els per què s’apilen damunt la taula sense trobar resposta…

2. Malgrat que en campanya va prometre que deixaria la primera línia política si no guanyava els comicis del 12 de maig, Puigdemont torna a rectificar i deixa sense efecte una més de les seves promeses electorals d’anteriors comicis i ha decidit tornar a optar a la presidència de la formació per “construir una alternativa al Govern del PSC” i erigir-se com el principal partit independentista. El president estat mai ha deixat de ser el líder de facto de l’espai neoconvergent, però el 2022 va voler deixar anar qualsevol càrrec orgànic sense que en la pràctica això signifiqués cap mena de minva en la seva ascendència i comandament de la formació. Ara, en ocasió del Congrés que Junts celebra aquest cap de setmana, Puigdemont torna envoltat del seu nucli més dur (Batet, Turull i Nogueras).

  • Dissabte 26 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La formació universitària dual creix amb tres nous graus de la UB” (El Periódico)
“El cas Errejón fa més profunda la crisi de Sumar” (La Vanguardia)
“La bomba Errejón colpeja Sumar: una altra dimissió i crítiques internes” (El País)
“Les terceres vies” (La República – El Punt Avui)
“La caiguda d’Erregón debilita la majoria de Sánchez” (Ara)
“Empreses de primera” (Diari de Sabadell)

1. Dia gran ahir pel tercer sector social sabadellenc. Amb l’auditori de la Fundació Caixa Sabadell 1859 a vessar, l’Associació Plataforma Vàlua va reconèixer un any més la col·laboració que les entitats membres de la Plataforma troben en les empreses, contractant persones amb discapacitat i/o vulnerables. A destacar que durant l’acte de reconeixement, se signà un conveni de col·laboració entre la Taula del Tercer Sector de Catalunya i la Plataforma Vàlua, a partir del qual l’associació sabadellenca podrà participar, amb veu però sense vot, en les activitats i comissions de treball de la Taula. Com va ressaltar la presidenta de la Taula, Francina Alsina, el conveni assenyala el camí a seguir per altres plataformes territorials similars a Vàlua amb l’objectiu de contribuir que la Taula esdevingui una plataforma en la qual el territori sigui present d’una manera més directa que no pas ara.

2. A diferència del que va passar en el segon congrés de Junts per Catalunya, l’estiu del 2022, en el que va començar ahir a Calella, no hi ha risc de grans sorpreses o turbulències. La decisió de Carles Puigdemont d’assumir la presidència de la formació tancava la porta a qualsevol tipus de debat intern entre les diverses ànimes que conviuen a Junts.

  • Diumenge 27 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Bany del Barça al Bernabeu” (El Periódico)
“Volem ser el primer grup inversor amb influència a Espanya” (La Vanguardia)
“El ‘cas Errejón’ aboca a les esquerres a reconfigurar-se” (El País)
“El gas verd s’enlaire” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Israel evita escalar el conflicte amb l’Iran” (Ara)

Cinquanta anys! Avui fa just cinquanta anys del dia que es va constituir l’Assemblea Democràtica de Sabadell. Va ser al bosc de Togores, un mes després que al sabadellenc Col·legi de les Mares Escolàpies, la policia avortés la reunió del plenari de la permanent de l’Assemblea de Catalunya i efectués seixanta-set detencions. Entre els detinguts, Lluís Brunet Berch, Feliu Crespí Niubó, Hermenegild Martí Riera i Ramon Vallvé Ansesa. Aquesta era la segona caiguda, en importància, després de la que es va produir a l’església de Santa Maria Mitjancera, a Barcelona, el 28 d’octubre de 1973. En aquella ocasió, les persones detingudes foren 113 persones.

 

  •  Dilluns 28 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Badia s’alliberarà de l’amiant el 2025” (El Periódico)
“No hi haurà ni un euro de l’Estat per a habitatge que no es blindi per sempre” (Isabel Rodríguez) (La Vanguardia)
“Sánchez defensa que Sumar ha actuat amb ‘contundència’ en el ‘cas Errejón’” (El País)
“Amiant, un perill al descobert” (El Punt Avui)
“Puigdemont crida a obrir Junts per ocupar la centralitat” (Ara)

1. Tal com era previst, Carles Puigdemont torna a ser el president de Junts per Catalunya. La seva candidatura única va rebre el suport dels 90,18% de vots dels militants reunits o representats en el congrés extraordinari que ahir va acabar a Calella. Val a dir que Puigdemont serà president de la formació amb una executiva que s’ha fet a mida i que es caracteritza per la gran influència que hi tindrà de Jordi Turull, que repeteix com a secretari general, i per la defenestració del sector que encapçalava Laura Borràs. La qüestió és ara saber la senda que prendrà Junts. No hem d’oblidar que Puigdemont està en darrera instància, per sobre dels documents que el partit ha aprovat en el congrés o de qualsevol altra que es pugui elaborar. De proves n’hi ha força. Ningú a Junts discuteix el líder, que a més és el fundador i que manté l’aura d’home perseguit. Com en tantes altres ocasions al llarg de la història, l’atac prestigia l’atacat i com més es resisteixin els tribunals a aplicar l’amnistia, més creixerà la figura de l’exiliat. I aquesta és la tessitura enmig la qual es mou Junts que, en la política de cada dia, és un instrument al servei del seu líder…

2. La imputació per corrupció de l’exministre José Luis Ábalos i la dimissió d’Íñigo Errejón pel seu comportament masclista i suprematista, estan minant la credibilitat del govern de coalició. Pedro Sánchez és conscient de la delicada situació per la qual travessa l’executiu i no en tindrà prou en fer mans i mànigues perquè els efectes d’aquests dos cops acabin per tenir un efecte negatiu sobre ciutadania i, sobretot, sobre els votants d’esquerra. Mentre, la dreta no perd passada i aprofita l’ocasió per consolidar posicions i tapar els seus casos de corrupció i relacions poc confessables que l’afecten, tal com possiblement es veurà en els propers dies.

  •  Dimarts 29 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Díaz admet que va conèixer una denúncia contra Errejón el 2023” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Díaz: “Errejón no hauria d’haver estat diputat ni oirtaveu” (El País)
“La casa blanca també es decideix a Catalunya” (El Punt Avui)
“La meitat dels que no poden entrar a la FP de grau mitjà es despengen” (Ara)
“Llum verda a la ZBE de Sabadell, que entrarà en vigor el 2025” (Diari de Sabadell)

1. Després de la llarga i excepcional experiència de govern del PSOE de Felipe González, que va exercir com a president durant quatre legislatures (1982-86, 1986-89, 1989-93 i 1993-96), els presidents José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy es van mantenir al poder dues legislatures. I en tots tres casos, per raons diferents, la segona legislatura no els va sortir bé. Tampoc al Govern actual que sembla mantenir via la maledicció de la segona legislatura. No és que sigui una maledicció inexorable sinó que hauria de servir per estimular un programa mínim a partir del qual motivar i mobilitzar la ciutadania progressista, la qual cosa no és precisament senzilla vist com està l’esquerra. Però en la hipòtesi que les coses es fessin raonablement bé, tampoc amb això n’hi hauria prou.

2. Just quan queda una setmana per les eleccions presidencials als EUA, apareix el Trump més racista i xenòfob possible i acaba per perdre els papers. Costa molt entendre com un personatge com Trump, amb tot el què diu, com ho diu i amb les promeses que fa, compti encara amb el suport de, com a mínim, la meitat dels electors nord-americans.

  •  Dimecres 30 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“La DANA arrasa el Mediterrani” (El Periódico)
“Goirigolzarri renuncia a la presidència de CaixaBank” (La Vanguardia)
“Diversos morts a València i sis desapareguts a Albacete per la dana” (El País)
“Llengua amb accents” (El Punt Avui)
“Aiguats devastadors al País Valencià i la Manxa” (Ara)

1. Raimon reflexionava sobre la importància d’una educació que respectés i valorés la identitat cultural i la memòria històrica d’un poble. Ho feia en la cançó El meu país la pluja, en la qual, usant la metàfora de la pluja que no sap caure, descrivia la inestabilitat i la manca d’equilibri que es donava en el seu país, el País Valencià i, per extensió, a Catalunya, el seu altre país. Avui, arran del desastre causat per l’aigua en terres valencianes, els primers versos de la cançó adquireixen tota la seva força, encara que, en aquest cas, sigui en una altra dimensió: la meteorològica.

“Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.”

 Bo és recordar que el primer organisme que el president valencià Carlos Mazón va suprimir del seu organigrama en prendre possessió del càrrec, va ser la Unitat Valenciana d’Emergències que havia creat el seu antecessor Ximo Puig. Aquí queda escrit perquè en quedi constància.

2. “Que no s’equivoquin: no tenen vergonya, però tampoc futur.” Qui diu això sense immutar-se ni moure les celles, és Alberto Núñez Feijóo que una vegada més es fixa en la palla en ull aliè com a recepta màgica per ignorar la biga en el propi. Feijóo deia aquestes paraules el mateix dia en el qual la jutgessa Inmaculada Iglesias citava a l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, per interrogar-lo en qualitat d’imputat arran suposats delictes de frau fiscal i falsificació documental. La millor defensa –diuen– és un bon atac i en això cal reconèixer que el PP està molt ben dotat i compta, a més, amb importants aliats, tals com el jutge Peinado. Altra cosa és saber quines són les polítiques per les quals els populars aposten. Qui sap si perquè ni tan sols les saben ells, embrancats com estan en l’”acoso y derribo” del Govern Sánchez.

  • Dijous 31 d’octubre de 2024

Els titulars de la jornada:
“Tragèdia després del diluvi” (El Periódico)
“Devastació a València” (La Vanguardia)
“Quasi cent morts per la dana” (El País)
“Dana mortal” (El Punt Avui)
“Catastròfic” (Ara)
“Sense lloc a l’autobús” (Diari de Sabadell)

Avui és un d’aquells dies que les paraules dels polítics són sobreres. Sobretot aquelles que serveixen per evadir les responsabilitats que a cadascú corresponen i que en cas d’haver-se exèrcit, haurien evitat que ara haguem de lamentar, de moment, un centenar llarg de víctimes mortals. Així és que millor dedicar ara tots els esforços a atendre les persones damnificades per la riuada, localitzar els desapareguts i recuperar l’operativitat de les infraestructures danyades. Acomplerta aquesta missió, hora serà de revisar els errors comesos (molts) i el funcionament dels mecanismes d’alerta (pocs) així com reclamar l’assumpció de les responsabilitats polítiques que pertoquin.