Bufa! Com passa el temps, que diria aquell!!! Sembla que fos ahir i mira, ves per on, ja fa cent vint anys de l’annexió de la Creu Alta a Sabadell. Una annexió que, per cert, va ser conseqüència, en part, dels interessos sempre desinteressats dels senyors de Terrassa i dels homes de Sabadell que llavors, a inicis del segle XX, governaven amb perfils diferents, ambdues ciutats. D’aquells anys i de la trajectòria que els creualtencs tenim en comú amb  Sabadell, segur que els uns n’hem après dels altres de la mateixa manera que dels altres n’hem après els uns. Sigui com sigui, el cas és que els de la Creu Alta, passats aquests cent vint, continuem movent-nos a un ritme diferent del que ho fan els de més avall de la plaça de les Dones del tèxtil –jo encara prefereixo dir-ne plaça Marcet– que és la que estableix la línia fronterera entre sabadellencs i creualtencs.

Deu ser per això, o ves a saber ben bé el perquè, que els de la Creu Alta aprofitem qualsevol avinentesa per a fer-nos notar i, a despit que ens sentim sabadellencs, abans de tot ens sentim profundament creualtencs. Això explica el perquè amb el pas dels anys, a voltes a empentes i rodolons, hem hagut de lluitar per convertir el nostre barri en un dels més dinàmics de la ciutat –si no el que més– amb uns centres i equipaments des dels quals mantenir la nostra idiosincràsia, la nostra identitat. En són bons exemples el conjunt de Can Balsach, feliçment recuperat i que ja és un dels punts neuràlgics des del qual batega el cor de la Creu Alta o el centre Sant Vicenç, una de les institucions cabdals del barri des del qual es desenvolupa una tasca rellevant en la formació d’actors i de talent escènicomusical. Una altra institució que cal posar fer valdre és, per història i trajectòria, el Casinet (la Societat Coral Colon) fundat el 1896 i que des de fa poc ha ampliat i multiplicat les seves instal·lacions des de les quals podrà potenciar més encara el seu vessant com a escola d’escacs de referència a Sabadell i a Catalunya. I no ens oblidem en aquesta relació succinta, de la biblioteca ubicada als vells safaretjos, de l’Escola de Música Creu Alta, de la Fàbrica de creació d’Arts en viu de l’Estruch, de l’Escola Creu Alta, del Mercat municipal, del Casal d’Avis, del CAP, de l’escola d’Educació Infantil i Familiar… I posats, tampoc podem fer oblit de l’estació del ‘Metro del Vallès’ que ens ha permès fixar La Creu Alta en el mapa ferroviari.

I així és com, els creualtencs, de mica en mica, hem anat aconseguint disposar d’uns equipaments que, encara que no suficients, serveixen per dotar de personalitat a una comunitat com la nostra que encara que vinculada a la gran ciutat, se sent molt gelosa de la seva identitat.

Baixar a Sabadell, pujar a Jonqueres

Deu ser per tot això que acabo d’escriure, per l’aportació al desenvolupament industrial de la ciutat que des de la Creu Alta hem fet –no oblidem que els principals molins del Ripoll (d’en Mornau, Oriach, Font i Amat) es troben en terrenys del desaparegut terme de Jonqueres–, o per la trama urbana allargassada que Sabadell presenta, que encara avui és habitual trobar-nos amb qui quan ha de desplaçar-se al centre de la ciutat, assegura que baixa a Sabadell o qui des del centre diu pujar a la Creu Alta quan torna a casa o, com a mi més m’agrada dir, a Jonqueres, que, al cap i a la fi, és el topònim sota el qual fa dos-cents cinquanta anys es construïren les primeres cases escripturades a Sant Vicenç de Jonqueres, tal com ens ho recorda la placa que ha estat col·locada al començament del carrer Major. Sigui, per la història, pel desenvolupament del barri les darreres dècades o pels equipaments dels quals disposem, que la Creu Alta és avui punt de referència i d’atracció de persones i de col·lectius que troben al nostre barri l’acolliment que busquen o el lloc de trobada ideal per al desenvolupament de les seves activitats culturals, formatives, esportives, d’oci…

Així és que no ha d’estranyar a ningú que els creualtencs tinguem aquesta tendència natural a remarcar les nostres singularitats, d’entre les quals, aquest Diari i la Festa Major, la nostra històrica, festiva i imaginativa Festa Major, en són només alguns exemples.

Publicat en el número 37 del Diari de la Creu Alta. Una publicació que té com a característica principal que apareix una sola vegada a l’any, sempre en motiu de la Festa Major del barri (17-19 de maig de 2024).