Aquella idea que l’Àngel Colomer va concebre l’any 2008 i que avui coneixem com a Colla de Muntanyes Planes ha assolit la majoria d’edat. Lluny queda aquell octubre de 2008 en què, amb una sortida a Gallifa, iniciàvem un camí que, gràcies també a l’empenta i la perseverança de l’Àngel, ens ha portat a recórrer i, en molts casos, a descobrir indrets que probablement mai no hauríem trepitjat. Enrere queden les 159 sortides que hem fet fins ara i, allò que és encara més important, un munt de complicitats, vivències compartides i amistats conreades al llarg dels anys. I ara, just quan amb la sortida de setembre d’enguany ens disposem a encetar la divuitena temporada d’aquest gran invent que és Muntanyes Planes, no podem deixar de recordar tres persones estimades de la Colla que, malauradament, ja no són entre nosaltres: la Montserrat Tomàs, cofundadora del grup; el Tomàs Borràs; i el Jaume Massip. Volem pensar que, allà on siguin, comparteixen la nostra alegria en veure que aquesta bella història continua viva després de tants anys, fidel a l’esperit que la va fer néixer i als seus principis fundacionals: gaudir de la natura i, per damunt de tot, de l’amistat, la companyonia i les estones compartides. Gràcies, Àngel, per haver sembrat aquella llavor ara fa divuit anys. I felicitats a tots els qui, amb la seva presència i el seu entusiasme, han fet possible que continuï donant fruits temporada rere temporada.

 

Sortida de juny (nocturna)

Mura. Turó de Les Periques

Anirem fins el cementiri de Mura, inici de la passejada nocturna que clou la temporada, on deixarem els cotxes. Ara, ja a peu, anirem a l’altra banda de la carretera des d’on ja es veuen, al nostre davant i un xic a la esquerra, les antenes i fins i tot la bandera del cim al qual adrecem els nostres passos. Un cartell ens indica “Mura – Sant Antoni – Puig Gili” just en començar a trepitjar un tram de carretera asfaltada que, als 300 metres, revolta cap a esquerra i que seguirem uns 200 metres més. Deixarem, a dreta el trencall, amb barrera, que va cap a El Peric. Seguirem en lleugera baixada per la pista/carretera, i en uns 250 metres ens trobarem davant Cal Peric. Des d’aquí, per unes escales que arrenquen a esquerra, baixarem fins una pista que seguirem i que en uns 125 metres ens portarà fins a Cal Santi i la Laura.

Just a l’arribar a la pujada que porta a l’entrada de la casa, ens hem de fixar que, a esquerra, surt un camí. Aquí comença el camí pel bosc, que planejant i al llarg d’un quilòmetre  ressegueix un marge tot fent petites corbes.

En algun petit i curt tram d’aquest darrer quilòmetre, el camí/corriol passa per damunt d’unes baumes on, tot i no ser res de l’altra món, els qui tinguin vertigen, han de prendre precaucions.

Continuem seguint ara tranquil·lament i amb bones vistes, durant un altre quilòmetre i anirem pujant de mica en mica, arribant a un altre revolt a dreta, des del qual continuarem enfilant-nos durant uns 200 metres més per anar gairebé planejant durant uns 100 metres per un camí ben marcat que desemboca en una pista més amplia que prendrem a dreta i que seguirem uns 200 metres més fins a una bandera catalana que ens indica que estem en el cim del Turó de les Periques. Desfem el recorregut per retornar a la cruïlla anterior, la de l’alçada dels 560 metres, per seguir cap a la dreta; ho fem durant uns 500 metres per creuar-nos amb una pista de terra, ben amplia que seguirem. Al cap d’uns 250 metres, arribarem a una gran explanada (cota 602 metres) a on hi ha una altre bandera catalana i un bon mirador sobre Mura, que la tenim a sota mateix, amb el Montcau, de fons.

La tornada cap a on hem deixat els cotxes, la farem seguint per la pista en direcció Nord-Est i, al cap de uns 200 metres, deixant a mà dreta la pista (que puja fins a les antenes), agafarem el corriol de mà esquerra que baixa durant uns 130 metres fins que trobarem la pista del Camí del Trullas, que al cap de uns 250 metres ens porta a l’esplanada del Collet de Sant Marti, on, deixant de banda les dues pistes de terra de ma esquerra, (una de les quals puja fins dalt del Puig de Gili), continuarem per la pista, ara asfaltada, que amb pronunciada  baixada i en  uns 500 metres ens porta fins a la carretera i la explanada del Cementiri.

Una caminada de poc més de 6 qms, circular, aèria, amb unes bones i sobretot àmplies vistes, per un lloc que no sembla gaire concorregut, amb vistes sobre el poble de Mura i amb ascensió al Puig de les Periques (bandera) i a l’esplanada bon mirador a on hi ha una segona bandera.

La foto de família, com sempre, és obra de l’Àngel. Trobareu la resta de fotografies en l’àlbum que podreu veure si cliqueu aquí mateix.

Sortida de maig

Les Masies de Voltregà. Els meandres del Ter

L’excursió d’avui la començarem a l’Observatori d’Ocells que es troba en l’antiga i derruïda fàbrica Filatures Marquet. Hi arribarem per la C-17 que deixarem a la sortida 72 (Sant Hipòlit de Voltregà – Les Masies de Voltregà). A la rotonda, prendre’m la primera sortida a dreta i continuarem prop d’un quilòmetre més fins a passar pel davant d’Els Arcs on deixarem els cotxes.

Recorregut

Des de l’aparcament seguirem, ara a peu, la pista que va cap a Manlleu per seguir fins a arribar l’Observatori d’Ocells, que val la pena visitar sobretot en èpoques de migracions. Feta la visita retornarem fins a l’aparcament i prendre’m la pista que surt a dreta i que ens portarà a passar pel davant de les cases del Colomer i la Torre i, després, de Cal Padrigep, des d’on travessarem per un pont, el canal del Ter. Continuarem per la pista paral·lela al Ter fins que al cap d’uns 600 metres comencem a trobar panells informatius amb el nom dels ocells i animals que hi podem veure.

(A l’esquerra d’on ara som hi havia un bosc de pollancres, però el propietari el va talar per disposar d’un camp i d’una gran zona despoblada. Llàstima perquè el bosc que la pollancreda creava era força bonic).

Deixem la llera del riu i retornem a la pista, per seguir, girant a esquerra, un gran meandre que fa el Ter. A partir d’aquí, endinsant-nos en el bosc, arribarem a Cal Guarda i uns 100 metres més endavant a un nou mirador d’aus, des d’on podrem veure la resclosa de Gallifa i l’Illa del Sorral i, a mà esquerra, l’inici de l’Illa de les Gambires.

Seguint uns 200 metres més arribem a l’immens casalot de Gallifa. A mà dreta trobarem una pista, amb baixada, que ens porta fins a la font del Peretó, des d’on, per una baixada a dreta, podem arribar a un pontet i a un molt agradable camí que discorre sota uns arbres immensos i enfila cap a Torelló, seguint el Ter. D’aquest camí en fem un tram fins a trobar, a mà esquerra, un corriol que, seguint-lo, ens portarà a unes edificacions relacionades amb l’aigua i que 80 metres més endavant desemboca en una pista àmplia per sota de la C-17. Hi ha un túnel per passar-hi per sota, però nosaltres no hi entrarem sinó que continuarem girant cap a l’esquerra, seguint per la pista que, al cap d’uns 500 metres i després de passar per unes fonts, ens tornarà fins a la font del Peretó i a la pista asfaltada de Gallifa que seguirem per arribar, al cap d’uns 400 metres a la casa i Torre de Fàtima. Si ara agafem la pista de l’esquerra més propera a la casa, uns 100 metres més endavant veurem que, a mà dreta, hi ha unes escales que pugen fins a un pla, a on hi ha la blanca ermita de Fàtima i una excel·lent vista panoràmica.

Ara toca baixar fins a la esplanada en la qual hem començat l’excursió i hi tenim aparcats els cotxes. Sembla que sigui allí mateix i que ens hi poguéssim arribar directament, però hauríem de passar per entremig de propietats, tanques, camps amb vaques i cavalls… D’aquí que es fa més aconsellable retornar a la carretera asfaltada per la qual hem vingut i resseguir-la fins a arribar a l’aparcament.

En resum: De nou una altra passejada per la vora del riu Ter (i van …) per un lloc no molt conegut, que ofereix diversos punts interessants, com és la munió d’ocells que podem veure en èpoques de migració, el mateix riu Ter, el bosc, el paisatge, les fonts, una ermita, etc., tot en uns 7 quilòmetres i per unes rutes, planes, planes.

La foto de família és obra de l’Ànge. Les imatges obtingudes durant la sortida han quedat recollides en l’àlbum al qual podeu accedir si cliqueu aquí mateix.

Sortida d’abril

Moià. Molí Nou i fonts del Pasarell

 

Anirem fins a Moià, bé per la carretera de Caldes i Sant Feliu de Codines, bé per l’autopista de Manresa. Deixarem els cotxes a l’esplanada que s’obre entre l’avinguda Prat de la Riba i el carrer d’Enric Morera.

Recorregut

A peu, sortirem de Moià pujant per l’avinguda Prat de la Riba. Seguirem pel carrer del Pol i girarem pel carrer del Molí Nou. Tornarem a girar a la dreta pel carrer Passarell fins a una cruïlla d’on surten tres pistes. Nosaltres agafarem la del mig, una pista-jardí amb boniques vistes sobre els camps de Moià. Després d’1,5 km arribarem a l’esplanada de les Fonts del Passarell. Per arribar a les fonts, haurem de prendre el corriol que surt a l’esquerra, just a l’entrada de l’esplanada.

Remuntarem pel corriol seguint paral·lels al torrent de les Fonts. Anirem sempre pel corriol principal, sense fer cas dels camins que anirem trobant a l’esquerra. En arribar al capdamunt de la pujada, seguirem per terreny pla cap a la dreta i, al cap d’uns 150 metres, trobarem primer la Font Montserrat i, una mica més endavant, la Font Isabel. Prendrem ara el camí que, a mà dreta, baixa cap a la masia del Passarell. Un cop passada, trobarem tres pistes; nosaltres agafarem la de la dreta, que baixa i es converteix en camí fins que, en uns 600 metres, ens porti al torrent de les Fonts, que haurem de travessar per sobre unes pedres.

Continuarem per l’agradable i ombrejat camí —en algun tram haurem de baixar amb compte— fins que, al cap d’uns 200 metres, ens trobem amb un aqüeducte que val la pena veure. Tornarem al camí pel qual veníem fins al bosc que s’obre davant nostre. Veurem tot un seguit de corriols que baixen cap a l’embassament del torrent de Castellnou, al qual baixarem amb molt de compte i travessarem a l’altra banda. Admirarem el salt d’aigua i el gorg, i passarem per la banda dreta del pantà, travessant el bonic parc, fins arribar a la casa del Molí Nou.

Anirem cap al pontet de fusta, que ens portarà a la pista de la dreta que, en uns 700 metres —un xic costeruts i sense la protecció dels arbres—, ens conduirà fins a Moià pel mateix punt des d’on havíem sortit.

Una passejada d’uns 7 quilòmetres, ben agradable i força planera, majoritàriament per pistes, amb alguns punts de corriol en els quals cal estar una mica atents.

La foto de famíulia, com sempre, és de l’Àngel. Si voleu veure les imatges captades pels caminaires contingudes en un àlbum, només cal que cliqueu aquí mateix.

Sortida de març

Monistrol de Calders. Sant Llogari

Inici. Anirem fins a Monistrol de Calders. Un cop hi siguem, ens adreçarem fins al punt on s’inicia el camí asfaltat que va cap a Granera, fins arribar a una explanada que s’obre damunt del Molí d’en Sala. En aquest punt deixarem els vehicles i començarem la passejada d’avui.

Recorregut. Ja a peu, seguirem per la pista-carretera i passarem per una explanada des d’on podrem veure les edificacions del Molí d’en Sala i les seves basses. Continuarem per sobre del torrent de Valsllosera uns 700 metres fins arribar a un ampli mirador situat damunt la resclosa del Molí d’en Sala (amb la seva zona de pícnic) a l’altra banda del torrent.

Uns 100 metres més endavant deixarem una altra pista a l’esquerra i, uns altres 100 metres després, farem un revolt a la dreta i seguirem per la pista que s’obre en aquesta direcció. Uns 350 metres més enllà, en una cruïlla, prendrem la pista que puja i la seguirem uns 700 metres. Caldrà estar atents per trobar, a l’esquerra, unes fites i un corriol que, en 400 metres, ens portarà fins a la riera de Sant Joan, que seguirem en paral·lel uns 150 metres fins a retrobar la pista que continua cap a la dreta. Nosaltres, però, pujarem per un corriol que, en 150 metres més, ens retorna a la pista.

Des d’aquest punt ja podem veure la plana (Pla de Sant Llogari) i, al fons, la casa abandonada però interessant de la Sala de Sant Llogari, amb l’ermita de Sant Llogari de Castellet.

Retorn. Baixarem per la pista i el corriol per on hem vingut fins arribar de nou a la riera de Sant Joan, que travessarem. Seguirem per una nova pista durant uns 250 metres fins arribar a uns cingles rocosos i un altre torrent. Continuarem per la pista que va al costat del torrent i, uns 300 metres més endavant, en una corba llarga que s’obre a l’esquerra, ja podrem veure les edificacions de Rubió, on arribarem al cap d’uns 400 metres.

Continuarem uns 200 metres fins a l’encreuament amb la pista per on havíem passat en direcció a Sant Llogari, i seguirem fins als cotxes.

En total haurem caminat poc més de 7 quilòmetres, la major part per pista planera (llevat d’un tram), per uns indrets riallers que, especialment a la primavera, són una gossada per la verdor, les rieres, els boscos, els prats, les cases i les vistes.

La foto de família, com sempre, és obre de l’Àngel. Podreu veure l’àlbum d’imatges de la sortida si cliqueu aquí mateix.

Sortida de febrer

Montesquiu. Gorg del Pla de l’Hort

Anirem fins Montesquiu. En arribar-hi, travessarem el riu Ter i pujarem fins el Castell de Montesquiu, on deixarem els vehicles.

Recorregut

Des de l’aparcament seguirem el camí que en descens condueix a “La Farga de Bebié GR – Els Bufadors”, fins que trobem una pista que discorre pel costat de via del tren. Des d’aquest punt pujarem per la pista de la dreta i seguirem cap a l’esquerra en direcció a La Farga de Bebié. Mig quilòmetre més endavant la pista fa un gir pronunciat cap a l’esquerra per anar seguint  els “Quintans de La Solana” i “L’esmolet”, per tornar a girar cap a la dreta fins a trobar una cruïlla on prendrem el camí que surt a l’esquerra fins que arribem a la Font de Planeses. La pista continua baixant, però nosaltres encara remuntarem un corriol que puja dret en direcció a l’ermita de sant Moi. Des d’aquí transitarem per damunt del Ter i gaudirem de bones vistes.

Per tornar fins al Castell de Montesquiu, farem servir el mateix corriol i pista que hem seguit per l’anada fins al trencall des del qual hem anat pujant i seguirem per la pista que surt a mà esquerra fins a arribar a la casa de La Solana (Centre Forestal), des d’on podem baixar a la Riera de La Solana i concretament al Gorg del Pla de l’Horta. Des d’aquest punt solament ens queda, pujar per una pista uns 300 metres i agafar un corriol que amb uns 450 metres ens porta al pla del Castell, per la banda del darrere. Passant per la Masoveria i la Cabana, podem accedir al Castell. Uns 100 metres més avall i passant pels jardins, accedirem al pàrquing i al cotxe.

Entre 6 i 7 quilòmetres d’excursió ben agradable, amb alçades de màxim 100 metres, amb els al·licients del Gorg, el Ter, La Font i el Castell, sense preocupacions (cal anar alerta en un tram del primer corriol de baixada i l’estat d’aigua del Gorg al final). Un bon lloc que es recorda amb alegria.

La foto de família, com sempre, obra de l’Àngel. Podeu veure la resta de fotos obtingudes durant la sortida clicant aquí mateix.

Sortida de gener

Els Prats del Rei i La Manresana

Anirem fins al municipi d’Els Prats de Rei per l’Eix Transversal. Sortirem per la sortida 103 (Pons, Tora, Igualada, Calaf). Quan arribem a la rotonda prendrem direcció cap a Calaf, Els Prats del Rei, Igualada. Continuarem per aquesta carretera fins a arribar a Els Prats del Rei i hi entrarem girant a esquerra (Consorci per la Promoció de l’Alta Anoia) i seguint pel Passeig de Josep-Maria Llobet. Seguirem fins a el senyal de pàrquing a l’aire lliure on deixarem els cotxes.  

Recorregut

Encetem la passejada amb un tomb històric i turístic pel poble (Mare de Déu del Portal, Plaça Major, Santa Maria, plaça de la Sardana, Sant Joan…) i sortirem del poble per la Font del Raval, per una pista que transcorre distant però paral·lela a la carretera BV-1031- Igualada.

Des del camí/pista, a dreta, podrem veure la part alta de la torre de La Manresana i ens trobarem amb indicadors que ens informen que estem caminant per la “Ruta de la batalla dels Prats de Rei”. Ho farem durant 1,8 qms. Girarem ara uns 90º a dreta i seguirem uns 900 metres, fins a trobar i travessar la carretera BV-1031.

Seguirem per l’altra banda cap a “La Manresana” per una àmplia i ben asfaltada pista. En uns 600 metres ens situarem davant les restes de l’antic castell amb l’espectacular Torre de La Manresana a la qual es pot pujar per unes escales i d’aquesta manera, des de dalt, albirar un amplíssim paisatge.

Continuem per la pista, ara ja no asfaltada i visitarem l’ermita de Sant Andreu. Passarem per davant de Can Sala i continuarem durant 1 quilòmetre, fins a trobar un trencall. Aquí deixarem la pista i girarem a dreta per endinsar-nos en un corriol en direcció al poble. Per l’ampli corriol, un 1,5 qms més endavant, a l’altura de la Pallisa del Marcó), girarem, a esquerra per arribar, en uns 100 metres a la carretera C-1412a. Des d’aquest punt ens veurem obligats a seguir pel costat de la carretera uns 600 metres. Passarem per una rotonda i, travessant a l’altra banda, entrarem a Els Prats del Rei.

En total, haurem passejat tranquil·lament uns 7 quilòmetres per una zona curiosa, històrica i amb desnivell mínim.

La fotografia de família és, com sempre, de l’Àngel i si voleu veure l’àlbum que recull es imatges de la sortida aportades pels caminaires, només cal que cliqueu aquí mateix.

 

 

Sortida de desembre

Sant Pau de la Guàrdia. Castellferran

Anirem fins a l’A-2 per la B-40 i en cotxe, passant per la C-58, llavors per la B-40 fins a la sortida 570- Montserrat/Manresa a partir de la qual entrarem en l’antiga N-II. Girarem a esquerra per anar en direcció al coll del Bruc. Prop de la urbanització “Montserrat Parc”, a dreta hi ha un cartell que diu “Montserrat Parc – Zona B – St. Pau de la Guàrdia” per on girarem i seguirem pel carrer de Martorell per a on continuarem pujant i en petits revolts. Quan hem pujat, a la dreta arribarem al carrer Verge de Montserrat i seguirem fins a una cruïlla a on, un cartell que indica “Masia-Hotel Rural – Restaurant “El Celler”. Al cap d’uns 300 metres veurem, a la dreta,  la “P” d’aparcament. Deixarem el cotxe.

Recorregut

A peu, seguirem per passar davant de l’Hotel Rural i l’església. En el primer encreuament, agafarem la pista que surt cap a l’esquerra, el Camí de Sant Pau de la Guàrdia i anirem fent un lleu descens amb bones vistes sobre Sant Pau de la Guàrdia, les hípiques i els prats. Passats els Camps del Jep, el camí comença a pujar i al cap d’uns 200 metres arribarem a un trencall amb una roca pintada de vermell. Continuarem cap a l’esquerra uns 800 metres fins a arribar a un camp que ha fet desaparèixer el camí, però que si no està llaurat, està ben marcat i que travessa el camp (50 metres). A l’altra banda del camp, continua el camí que ara puja revoltant, durant uns 250 metres, fins a desembocar en una pista que ens portarà al trencall (que ens portarà fins a les restes de l’antic Castellferran, del qual només queda una paret del que va ser una torre. La vista des de la Torre és magnífica, amb la barrera de les Agulles, des de la Foradada fins a les Portelles i més enllà. També podem veure, sota nostre i a l’altra banda de la Carretera, Can Massana.

El que seria normal és que, en baixar del corriol de la Torre, seguíssim per la pista per la qual hem vingut i, després d’uns 450 metres ens trobarem davant les runes del Castell de la Guàrdia, des del qual es disposa d’una vista que val molt la pena. En aquesta nostra caminada de Nadal, no tenim prou temps per fer la volta completa. D’aquí que retornarem per la pista per la qual hem pujat i que ens portarà fins al trencall que ens ha portat fins al camí del camp i seguirem la pista àmplia que sense problemes ens retornarà a Sant Pau de la Guàrdia, passant prèviament pel costat del Cementiri.

Una passejada curta, no més de 5,5 quilòmetres que ens agradarà força per la seva escassa dificultat, pel paisatge i per les vistes sobre Montserrat i les Agulles. Tant de bo trobeu temps per un dia continuar-la i pujar al turó del castell de Santa Pau! La vista des d’allí dalt encara és millor.El Mapa de la sortida, amb el track marcat, correspont a la ruta de si es fa complerta (Torre Alta + Castell de Sant Pau de la Guardia).

 

 

Sortida de novembre

Viladrau. Casa Sala

Sortim des de Sabadell per anar, per l’autovia de l’Ametlla i per la C-17 fins al Restaurant de les “4 Carreteres” i, des d’allí, prendrem direcció Seva per la BV-5303. Passarem Seva i seguirem per la mateixa carretera direcció Viladrau. A l’altura del qm 4,8 (poc abans d’arribar a una cruïlla i a Masvidal) veurem, a dreta, una àmplia pista amb un cartell groc que resa “Club de Polo”, que seguirem fins a arribar a una gran esplanada on deixarem els cotxes.

Recorregut

Després d’entretenir-nos observant l’evolució dels cavalls, continuarem a peu per la mateixa direcció per la qual hem vingut, per una pista que baixa i que transcorre paral·lela, primer a l’hipòdrom i més endavant a la Riera de sant Segimon, i que continuarem durant uns 2 qms. fins a arribar a la Font dels Pescadors. (Si ens hi fixem podrem veure, davant nostre i amunt l’ermita de Sant Segimon i el Matagalls). Des de la Font dels Pescadors prendrem el camí que surt a esquerra i passarem per damunt les restes de la caiguda Alzina de la Sala. Continuarem, pel corriol, que transcorre per un “camuflat” pontet. (Val la pena baixar cap al rierol per veure transcórrer l’aigua entre un batibull de roques i per sota el pontet). Tornem al corriol d’abans i pugem cap a la casa de La Sala (la del Serrallonga), edificació curiosa i ben situada en un pla/cruïlla de camins. És visitable si es concerta prèviament a Viladrau. Des d’aquí podem anar fins a la casa Nova de la Sala i buscar el Faig i la Font dels Avellaners. Tornarem enrere fins a La Sala per agafar ara el trencall cap a la dreta per seguir la pista, on diversos panells informatius ens parlen de les llegendes del bandoler. Continuarem baixant per l’àmplia pista i anirem seguint la suau i llarga baixada de poc més de 2 qms. que de nou passa pel costat de l’hipòdrom però ara per l’altra banda. Seguirem uns 150 metres més i ens trobarem amb la Riera Major i continuarem per la pista cap a l’esquerra per acabar de pujar fins on hem deixat els cotxes, després d’una caminadeta planera de poc més de 6 qms., per pistes àmplies, llevat del tram curt del corriol que porta a La Sala.

Foto de família que en aquesta ocasió ens ha fet un passa-volant. Si voleu veure l’àlbum de fotos bastit amb els imatges que de la sortida ens han fet arribar els caminaires, només cal que cliqueu aquí mateix.

Sortida d’octubre

Vilalleons. Santuari i Puig de l’Agulla

Anirem fins al petit poble de Vilalleons. Hi arribarem per la C-17 (autovia de l’Ametlla) i, després de Vic, per la C-25 (direcció Girona) que deixarem a la sortida 189 (Sant Julià de Vilatorta – Vilalleons. Continuarem per la carretera BV-5202 en direcció Vilalleons, fins al quilòmetre 3 i estarem molt atents a l’indicador de “Can Gili” que ens quedarà a la nostra esquerra en el sentit de la marxa. Deixarem els cotxes a l’entrada de la pista.

Recorregut

Iniciarem la passejada seguint la pista fins a Can Gili, una masia amb diverses edificacions, molt condicionada. Continuem, tot deixant la masia a la nostra dreta i seguirem fins on acaba la pista. Passarem ara pel davant de la “casa de les gallines” i anirem pujant: primer per sobre la gespa fins que entrarem en un ampli camí. Uns 300 metres més endavant, arribarem al Camí de la Carena. (Una mica abans d’entrar en el Camí de la Carena, un corriol a dreta ens permet anar fins a la Cova de Sant Miquel (uns 125 metres de llargada), amb una singular entrada. Una altra curiositat que podem observar prop del cartell indicatiu, s’hi aixeca el “Bolet”, una pedra plana, similar a les de Savassona).

Seguirem ara el Camí de la Carena (el GR-2 molt ben marcat) cap al Sud i a uns 500 metres trobarem un trencall, a esquerra, que ens portarà, si volem, a l’Alzina Gran que malgrat que és morta manté les seves espectaculars branques. (Aquesta extensió entre anar i tornar comporta recórrer uns 600 metres). Retornem al Camí de la Carena i uns 500 metres més enllà trobarem un nou panell informatiu en la cruïlla que ens ve de la dreta (de la casa de La Sala). Vilalleons ens queda ara a sota mateix i nosaltres seguirem recte seguint els senyals blanc-i-vermells del GR. Uns 500 metres després, el camí gira cap a dreta, per anar fins al Santuari de l’Agulla, però nosaltres, ara no hi anem, sinó que hem d’estar atents per seguir un camí, ben marcat, a esquerra que, al cap d’uns 400 metres ens portarà fins a dalt del Puig l’Agulla, que és coronat per una creu construida damunt una vella torre de comunicacions.

Des del Puig l’Agulla baixarem per un corriol, el qual, al cap d’uns 200 metres ens portarà fins a una àmplia pista apta pel trànsit de vehicles. Seguirem en direcció a esquerra i amb una lleu pujadeta, fins que al cap d’uns 600 metres, envoltats per cirerers d’arboç, arribarem al Coll dels 3 Termes (Taradell, Vilanova de Sau i Sant Julia de Vilatorta). Des del Coll disposarem d’una espectacular vista sobre el massís del Montseny i les Guilleries.

Tornarem pel camí pista per la qual hem arribat al coll i, al cap d’uns 600 metres ens trobarem amb el camí per on hem baixat des del Puig l’Agulla. Seguirem uns 100 metres per la pista i, a dreta, trobarem un camí que, al cap d’unes 200 metres, ens portarà al Santuari de Puig l’Agulla. Ara hem d’agafar una drecera per baixar, que arrenca prop d’un gran plafó vermell. Anirem baixant durant uns 400 metres fins a arribar que arribarem a una pista que seguirem cap a l’esquerra i que, al cap d’uns 100 metres, en portarà a la carretera que va des del Santuari a Vilalleons en uns 600 metres.

Donem un tomb pel poble, l’església, l’ajuntament, plaça… i, per la carretera (la BV-5202) poc transitada, passarem pel costat del Cementiri i seguim fins al trencall de Cal Gili per arribar després on hem deixat els cotxes.

Un altre agradable passejada per la comarca d’Osona, per un tram no tan conegut, que amb un recorregut d’uns 8 quilòmetres ens permet veure un poblet, un mirador, un santuari, arbres, vistes, etc. sense haver de pujar gaire. Millor a la tardor per veure el canvi de color dels castanyers i l’explosió dels arbossos.

La foto de família és obra, com sempre, de l’Àngel.

Podeu veure l’àlbum de fotografies de la sortida clicant aquí mateix.

Sortida de setembre

Còlonies del Llobregat. Viladomiu Nou

Per l’autovia C-16 (direcció Berga) anirem fins a la 83 (Santa Maria de Merlès – Puig-reig Nord) que per la C-16z ens portarà fins a la colònia de Viladomiu Nou, NOU. En arribar-hi deixarem els vehicles disposats a iniciar la passejada.

Recorregut

Comencem el recorregut baixant cap al riu. Passarem per davant la Fàbrica Tèxtil Sauleda-Balvitex i seguirem fins a arribar a un pontet pel qual creuarem el Llobregat. A partir d’aquí no hi ha pèrdua possible, atès que el camí, flanquejat per la boscúria, voreja el Llobregat aigües amunt. Un quilòmetre més enllà del pontet, trobarem a esquerra un altre pont que ens portaria a Viladomiu Vell. Continuem pel camí que veníem i passat un quilòmetre i mig arribarem a un altre pont que, en aquest cas, ens portaria a Els Bassacs. Tot i això, val la pena continuar uns 150 metres més amunt per veure una font i, al costat del riu, un punt amb unes curioses roques erosionades per l’aigua del riu. Retornarem fins al pont dels Bassacs i que creuarem. Anirem ara cap a la Torre dels Bassacs que es troba en un estat de deixadesa lamentable. Pujarem fins a arribar a la carretera que va cap a Gironella, que travessarem a l’altura del cafè Balsach, just per on passava l’antic carrilet. Seguirem pel carrer Miquel Marti i Pol fins que arribarem al carrer de l’ermita de sant Marc. Sortirem ara del poble i per un pas elevat travessarem l’autovia de Berga, per arribar, a l’ermita de Sant Marc que mereix una visita per la tranquil·litat de l’indret, la bona vista i la curiositat de què part de l’abside es troba dins d’una roca.

Des d’aquest punt iniciarem el retorn que per no fer el mateix recorregut de l’anada, en arribar a la Casa Nova de Sant Marc, agafarem la pista que surt a dreta i anirem fins al Cafè, la Torre i el pont d’entrada a Els Bassacs, per arribar fins a Viladomiu Vell, des d’on dirigirem els nostres passos cap a Viladomiu Nou on podem visitar la interessant Torre de l’Amo on descobrirem com era la vida a la colònia i qui la governava…

Amb la visita clourem la passejada d’avui, d’uns 7 tranquils quilòmetres.

La foto de família la devem, en aquest cas, a la guia que ens va acompanyar i il·lustrar durant la visita de la Torre de l’Amo.

Si voleu gaudir amb el conjunt d’imatges obtingudes pels caminaires durant la sortida, cliqueu aquí mateix.