Pedro Sánchez anunciava ahir la convocatòria d’eleccions generals. Des del mateix instant en què ho va fer, es van multiplicar les anàlisis, les interpretacions i les especulacions sobre els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió ara i no més endavant. És el que acostuma a passar en un país com el nostre, on opinadors i tertulians teixeixen relats, projecten estratègies i proven d’endevinar les intencions ocultes dels protagonistes de la política. No voldria ser menys. Per això deixo aquí escrita en el meu dietari la meva pròpia lectura dels fets.

És indubtable que Sánchez va aprofitar la derrota parlamentària de divendres com a argument immediat per prémer el botó electoral. Tanmateix, disposava d’altres alternatives. Hauria pogut presentar els pressupostos i, un cop rebutjats, convocar igualment les eleccions, mantenint així el compromís de portar la legislatura fins al 2027. Però la política consisteix també en identificar oportunitats i aprofitar-les abans no s’esvaeixin.

És així que després d’un cap de setmana de reflexió, tinc la impressió que el president va optar per avançar la convocatòria per dues raons principals. La primera, intentar convertir una situació adversa en una oportunitat electoral. Davant unes expectatives demoscòpiques poc favorables, el factor sorpresa podia servir-li per esmorteir la tendència negativa o, en el millor dels casos, alterar-la. La segona, probablement més rellevant, és de caràcter estratègic.

Si, com molts pronostiquen, les eleccions han de donar pas a un govern escorat cap a la dreta i la ultradreta, una convocatòria immediata permetria disposar d’un període suficient perquè els primers gestos, decisions i prioritats del nou executiu quedessin exposats davant l’opinió pública. I això podria influir en el comportament electoral en les eleccions municipals de maig en què moltes candidatures progressistes podrien presentar-se com a contrapès d’aquelles polítiques. Naturalment, tot això no deixa de ser una conjectura. Una peça més en el gran trencaclosques de les interpretacions que la política suscita.

Però la política no consisteix només a gestionar les circumstàncies, sinó també a saber reconèixer les finestres d’oportunitat que, de tant en tant, s’obren fugisserament davant dels actors polítics.

Ho deixo escrit avui. Ja veurem si els esdeveniments acaben desmentint-me o donant-me part de la raó. Al capdavall, el temps és l’únic analista que mai no s’equivoca.