Diu la dita que renovar-se o morir. Precisament això és el que ara li passa al mercat central de Sabadell que, com si seguís les lleis d’una hipotètica i generalitzada moda que s’estén entre els mercats municipals de Catalunya, ha entrat en el camí que l’ha de conduir a la modernitat. Tant interna com externa.  Tot en benefici, primer, dels propietaris de les parades que, segons que sembla i les xifres així confirmen, cada vegada són menys i precisen de nous estímuls. I segon, els que es veuran també afavorits per la millora, seran els ciutadans que, a més, disposaran d’un nou i ampli pàrquing que haurà de coadjuvar a solucionar el dèficit de places d’aparcament que presenta el centre de la ciutat.

Això no obstant, el procés d’obres de millora del mercat ha obligat al trasllat provisional de les seves instal·lacions. I, ironies del destí, encara que només sigui per uns mesos, el mercat de Sabadell tornarà als seus orígens i s’instal·larà molt a prop d’on abans que existís el mercadal s’ubicava: la desapareguda Plaça Major que, a l’inici de la dècada dels anys 50, va donar pas a l’actual Passeig de la Plaça Major. I és que ja se sap que “roda el món i torna al born”.

Ben mirat però, en un també hipotètic premi a la paciència, els comerciants del Passeig de la Plaça Major s’haurien d’emportar tots els guardons. Perquè no és fàcil aguantar, una darrera l’altra, les conseqüències de les successives millores a les quals s’està sotmetent el centre de Sabadell. Ells, més que no pas ningú més, es moren de ganes de veure acabat el seu personal calvari. Per si els serveix de consol, que no oblidin que no hi ha mal que cent anys duri…

Publicat a El 9 Nou, el 30 de juliol de 1998