El Xima (Josep Ramon Giménez) i jo vàrem tenir la sort de poder tractar a Forges (Antonio Fraguas de Pablo, 1942-2018). Va ser en ocasió d’un treball de facultat sobre l’enyorat setmanari ‘Hermano Lobo’. La seva col·laboració i els seus precisos punts de vista, juntament amb els de Perich (Jaume Perich Escala, 1941-1995), foren determinants perquè el treball resultant fos qualificat amb matrícula d’honor. Eren altres temps i la nostra relació amb Forges fou fonamentalment telefònica i postal i, això no obstant, sempre àgil i afectuosa amb resposta immediata a les preguntes i als dubtes que li traslladàvem. Com en el cas de Perich, una part important de la història recent d’aquest país (el d’aquí i el d’allà) ha quedat perfectament reflectida i narrada a través dels seus respectius, intel·ligents i oportuns dibuixos. Que descansi en pau!