Sabíem que el referèndum de diumenge passat no serviria per posar punt i final a les  trifulgues polítiques que han acompanyat la tramitació de l’Estatut, del nostre Estatut. Fins i tot sabíem que el PP no deixaria passar passada –fos quin fos el resultat– per mantenir el seu rebuig obert a l’Estatut i que presentarà recurs d’anticonstitucionalitat davant el Tribunal corresponent. No calculàvem, però, que hi hauria qui apostaria per desencadenar una campanya de deslegitimació dels resultats basant-se en la baixa participació de votants en la consulta de diumenge passat. Ningú no ha de negar que la participació a l’entorn del 50% del cens en qualsevol consulta és un percentatge molt baix. És cosa sabuda que la democràcia es fonamenta en part en la participació de la ciutadania  a través del vot. Si una part de la ciutadania decideix no exercir el seu dret i deure a l’hora de comparèixer davant les urnes, aquesta no pot mai una raó a partir de la qual qüestionar uns resultats obtinguts mitjançant els vots lliurament emesos. En tot cas, la baixa participació ha d’entendre’s com la confirmació d’una tendència preocupant cap el distanciament entre política i ciutadania que ens hauria de fer pensar a tots. Sigui com sigui, no és democràtic capgirar els resultats del referèndum sancionador de l’Estatut –que, recordem-ho, havia cobert ja tots els tràmits legals necessaris– sota l’argument de la baixa participació. Si acceptéssim aquest argument defensat pels líders del PP, pels mateixos setze sous hauríem de deslegitimitzar els resultats del referèndum de la Constitució Europea d’ara fa un any (que va comptar amb una participació del 40% dels electors) o, fa més temps, de l’Estatut de Galícia (que va comptar només amb una participació d’un 28% del cens). A més, l’argument que defensen els que volen deslegitimar els resultats del referèndum de l’Estatut de Catalunya, ha de ser interpretat com una ofensa i una manca de respecte democràtic envers les persones que vàrem complir amb el nostre deure cívic i ens vàrem apropar a les urnes per mostrar, majoritàriament, el nostre suport al nou text d’Estatut.

Seria més edificant per tots analitzar i treure conclusions entorn les causes que van influir en la baixa participació ciutadana en la consulta de diumenge passat. Segurament observaríem que quelcom hi deu tenir a veure les sorprenents decisions de la Junta Electoral contràries a què des del govern de Catalunya es fes una crida a la participació. Algú ens haurà d’explicar el perquè d’aquesta decisió, des del meu punt de vista gens ajustada a dret ja que entra en una clara contradicció en el principi de la participació en el qual la democràcia es fonamenta. Observaríem també, que quelcom deu tenir a veure amb l’escassa participació els disbarats que entorn l’Estatut s’han dit i escrit enmig del  desconcert de no pocs ciutadans i ciutadanes. Finalment, quelcom deu tenir a veure amb la baixa participació, el distanciament que s’està evidenciant entre els interessos més directes de la ciutadania i la política així com el soroll político-mediàtic que hem de patir un dia sí, i un altre també. Talment sembla que algú està interessat en aconseguir que la ciutadania “passi” cada dia més de la política i, d’aquesta manera, propiciar que al final apareguin salvadors de la pàtria (alguns dels quals comencen a treure el nas darrera la porta) per imposar-nos doctrina i pensament únic.

Hora és que diguem prou! Hora és que desemmascarem als que valent-se de la democràcia volen imposar-nos les regles de joc que a ells els interessen. Hora és que qui disposi d’una majoria parlamentària no vegi disminuïda a cada moment la seva responsabilitat de governar. Tot plegat, perquè seran els electors els que davant les urnes avaluaran la feina feta per atorgar la seva representació i la seva confiança a aquells que se’n hagin fet mereixedors: als governants si ho han fet bé, als que es troben a l’oposició si consideren que són ells els que millor defensaran els interessos generals. Capgirar aquestes normes elementals és, ara sí, deslegitimar els que han de ser els valors democràtics més preuats. I aquest és un joc altament perillós.

Publicat a Diari de Sabadell, el 22 de juny de 2006