• Dijous 1 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo promet un ‘canvi tranquil’” (El Periódico)
“Feijóo admet errors amb Catalunya i la situa com a prioritat” (La Vanguardia)
“Espanya equipara la dreta espanyola amb el trumpisme” (El País)
“Lluny del front comú” (El Punt Avui)
“Nadia Calviño i Natàlia Mas reivindiquen al Cercle el bon rumb econòmic” (Ara)
“Patrimoni fet miques” (Diari de Sabadell)

Primer va ser Aznar, després Rajoy, més tard Casado, que en les seves respectives intervencions en ocasió de les tradicionals Jornades del Cercle d’Economia no es varen estar de lloar l’esperit emprenedor dels catalans així com la seva capacitat de treball. Ara ho ha tornat a fer Núñez Feijóo, conscient del repte que té davant i dels vots catalans que li calen per assolir-lo. Així és que ell també optà per presentar-se davant l’empresariat català com un home tranquil, amb voluntat de diàleg i entesa. Uns eixos que va sintetitzar en quatre ítems: Espanya no és només el què passa a Madrid; si Catalunya no va bé Espanya tampoc; gallec i català són dues llengües espanyoles; els catalans són els que paguen més impostos de tot l’Estat. Primer Aznar, després Rajoy i més tard Casado, s’oblidaren del contingut dels seus discursos tan bon punt retornaren a Madrid. Així s’escriu la història recent de la relació entre el PP i Catalunya. Que ningú no es deixi entabanar ara, menys encara, quan en el rerefons ressona el clam del darrer eslògan electoral del PP d’“España o Sanchismo” que com aquell altra utilitzat per l’Ayuso de “libertad o comunismo” ens recorda massa a Trump.

  • Divendres 2 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Parlament retira l’escó a Borràs i obre la pugna pel seu relleu” (El Periódico)
“Foment calcula un dèficit en infraestructures de 40.000 milions a Catalunya” (La Vanguardia)
“PP i Vox lliuren el seu primer pols pels pactes territorials” (El País)
“Sense escó” (El Punt Avui)
“El Parlament retira l’escó a Laura” (Ara)

Sense que serveixi de precedent, avui he de fer meva la reflexió de l’Albert Saez a El Periódico on assegura que el costum de rendir comptes no és habitual a les nostres latituds ja que “els llatins som poc donats a l’autocrítica” i “tothom intenta aguantar com pot” fins que es veu obligat a dimitir que –segons Sáez– és tot el contrari a redir comptes. Com a exemple cita a “Inés Arrimadas que se’n va de la política sense una coma d’autocrítica, encara que el gest l’honori.” A Pedro Sánchez que ha evitat “l’autocrítica amb una convocatòria electoral davant la qual, amb més o menys entusiasme, els seus coreligionaris fan pinya per salvar els mobles.” A Mariano Rajoy que “encara no ha rendit comptes del que va fer a Catalunya. (…) Com tampoc ho ha fet el seu antagonista del moment, Artur Mas, que va marxar a petició de la CUP” o Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que “no s’han assegut mai davant la ciutadania per dir-los que els van faltar al respecte amb el 6 i 7 de setembre, ni davant els independentistes per explicar-los que van portar el conflicte polític a l’esfera judicial sabent que perdrien. Dimitir o convocar eleccions no és rendir comptes. Manca autocrítica.” I afegeix que aquesta reflexió no seria completa sinó fes referència “als mitjans de comunicació que massa sovint queden atrapats pel tacticisme polític que els ennuvola la vista amb el soroll de les declaracions, sense que gairebé mai s’arribi al fons dels assumptes.” Sáez conclou la seva reflexió afirmant que “que per això la política és tan feble. I el periodisme també.” Cal afegir res més?

  • Dissabte 3 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya c4rea el doble de llocs de treball que Madrid” (El Periódico)
“Sánchez renuncia al seu discurs a l’Eurocambra per l’avançament electoral” (La Vanguardia)
“L’ocupació creix amb força el maig fins els 20,8 milions” (El País)
“Avís fallit a Súria” (El Punt Avui)
“Rècord d’ocupació” (Ara)
“Demanen millores als polígons industrials al futur Govern” (Diari de Sabadell)

Al PP li funcionen, de moment, els eslògans grandiloqüents i buits de contingut. Recordem aquell “váyase señor González” al que va seguir el “España va bien”. Ambdós utilitzats fins a l’extrem per Aznar. Més recentment, arran les eleccions autonòmiques avançades de fa dos anys, l’Ayuso va popularitzar aquell altra de “libertad o comunismo”. I com que el clam li va funcionar, ara, quan ens trobem en plena precampanya, Núñez Feijóo, acaba de fer-se seu el d’“España o sanchismo” que com en el cas del de l’Ayuso barreja volgudament “churras con merinas” en una línia discursiva que ha aprés molt del trumpisme que mentre enarbora els ànims dels seus, evita haver d’explicar quin és el seu projecte de país…

  • Diumenge 4 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Reconquista èpica” (El Periódico)
“Les eleccions del 23-J definiran els equilibris europeus” (La Vanguardia)
“Contrarellotge que definiran el model de país” (El País)
“Europa als seus peus” (El Punt Avui)
“Campiones” (Ara)

Les enquestes demoscòpies abunden i abundaran fins que no arribi el 23 de juliol en què seran les urnes les encarregades de posar les coses al seu lloc. Així que bo ha de ser, que abans de deixar-se portar pel què diuen les enquestes, parem atenció a qui les fa i qui les encarrega. D’aquesta manera podrem establir-ne el grau de fiabilitat, sense oblidar mai que les enquestes solament indiquen tendències, mai, però, com hem pogut comprovar mantes vegades, resultats finals en els que hi intervenen tantes i tantes variables. Una d’elles, l’índex de participació. Heus aquí un exemple. El dissabte 6 de maig, el Diari de Sabadell publicava una enquesta basada en 600 trucades telefòniques, elaborada pel barceloní Institut Opinòmetre i encarregada per ERC, que situava a socialistes i republicans al capdavant de la cursa electoral del 28-M. Fins aquí tot correcte: la tendència apuntada per l’enquesta era, en efecte, aquesta. També pràcticament l’endevinava pel què fa als escons que PSC i ERC en conjunt obtindrien en el plenari que situava en 18 i que finalment han estat 17 (14 pel PSC i 3 per ERC quan en l’anterior mandat havien estat 10 pel PSC i 7 per ERC). On l’enquesta l’errava del tot, era quant a com es repartirien aquests 18 escons en el nou consistori. L’enquesta, que també l’endevinava al vaticinar el retorn del PP al consistori amb 2 escons (finalment solament en tindrà 1), no detectava l’entrada de Vox que hi serà present amb 2 escons. La causa de l’entrada del PP i de Vox en el consistori, l’alta abstenció que dit sigui de passada és, a hores d’ara, un dels grans problemes que pateix la democràcia. Una abstenció que tindrà un pes important en el resultat final de les eleccions legislatives del 23-J.

  • Dilluns 5 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PP guanyaria amb claredat el 23J i vorejaria la majoria absoluta amb Vox” (El Periódico)
“Els preus del gas, la llum i la gasolina tornen al nivell anterior a la guerra” (La Vanguardia)
“Una llista de Sumar amb Podemos allunyaria del Govern a PP i Vox” (El País)
“Botigues amb història” (El Punt Avui)
“Experts i usuaris reclamen el retorn dels trens nocturns” (Ara)

Feia referència ahir a les enquestes i apuntava que aquestes indiquen la tendència del vot i que és en aquest sentit cal prendre-les. Una tendència en la que els poders fàctics que, alhora, dominen les estructures mediàtiques i jurídiques de l’Estat hi tenen força a veure. També les xarxes socials que amplifiquen el discurs de la dreta. Si no és així, em costa entendre el comportament de l’electorat que les enquestes indiquen, després de quatre anys de Govern de l’Estat, força complicats per la pandèmia que va obligar primer a prendre mesures sanitàries excepcionals i, després a aplicar-ne d’altres, per tal de minimitzar-ne les conseqüències econòmiques i laborals que de la frenada sobtada de l’economia se’n derivaren (ERTE, ajuts de l’ICO i Fons Europeus…). No obstant aquesta situació excepcional viscuda, el Govern, durant el seu mandat, haurà aprovat l’augment del salari mínim, la implantació l’ingrés mínim vital, la revigorització de les pensions, haurà portat a terme una reforma laboral, haurà aprovat lleis com la de la mort digna o la del ‘sí és sí’, o la de l’Habitatge que limita la pujada indiscriminada del preu dels lloguers, o la d’Educació que bat rècords de concessió de beques als qui més les necessiten, o la de Protecció de la Infància… I tot amb els contres i mal presagis d’una dreta indòmita que ha vist com es creava nova ocupació fins a unes xifres mai no vistes. Clar que, en ‘argot’ dels populars, aquestes són lleis del ‘sanchisme’ que ‘tan de mal han fet’ i que per això –segons la dreta i la dreta ultramuntana– caldrà revertir pel bé d’Espanya si un Feijóo que, per cert, ha tingut de suspendre els seus cursos d’aprenentatge accelerat d’anglès, arriba a la presidència del govern…

  • Dimarts 6 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Cada espanyol ‘deu’ 1.220 € a l’any per la crisi climàtica” (El Periódico)
“Rússia dona per iniciada la gran ofensiva ucraïnesa i Kíiv guarda silenci ” (La Vanguardia)
“Sánchez repta a Feijóo a sis debats cara a cara i el PP els rebutja” (El País)
“Calor, plaga i gasos” (El Punt Avui)
“Sánchez desafia Feijóo a fer sis cara a cara ” (Ara)
“Barri a barri: els reptes de la ciutat per al nou mandat” (Diari de Sabadell)

Llegir diaris i escoltar i veure els noticiaris de ràdio i de televisió resulta ser un exercici escassament aconsellable si es vol mantenir en bon estat la salut mental, la personal i la col·lectiva. Pitjor, però, deixar-se portar per les xarxes socials on les notícies falses abunden… Davant aquest panorama, entendreu que sovint em senti temptat a prendre’m unes vacances en l’elaboració d’aquest meu diari…

  • Dimecres 7 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Felip VI va demanar al seu pare que evités venir a Espanya en campanya” (El Periódico)
“Feijóo promet derogar la llei trans i la de la Memòria històrica i recuperar la sedició ” (La Vanguardia)
“Kíiv acusa a Rússia de destruir una presa per frenar el seu avenç” (El País)
“Erra, recanvi de Borràs” (El Punt Avui)
“El front sud de la guerra d’Ucraïna queda inundat” (Ara)

Feijóo començà, ahir, a destapar el tarro de les essències populars que vol aplicar quan arribi –cas que ho faci- a La Moncloa. Essències que a hores d’ara es poden resumir, d’una banda, en la derogació de lleis del sanchisme (Llei trans, Llei de la Memòria històrica, recuperació del delicte de sedició…) i, de l’altra, en la reducció del nombre de ministeris i la baixada d’impostos. A l’escola vaig aprendre que dos i dos fan sempre quatre i que per això mateix no es pot fer el mateix ingressant menys diners.

  • Dijous 8 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez protegeix els seus a les llistes del 23J” (El Periódico)
“Pressió territorial de Podem a la direcció per integrar-se a Sumar” (La Vanguardia)
“Sumar ultima l’acord amb Más Madrid i Compromís” (El País)
“Pugna per la Cambra” (El Punt Avui)
“El Suprem avala la rebaixa de penes pel ‘només sí és sí’” (Ara)
“Aquesta serà l’última ‘sele’?” (Diari de Sabadell)

Feia dies que no ho feia. Feia dies que havia decidit deixar d’escoltar les tertúlies radiofòniques matineres. Avui, però, no me n’he pogut estar i m’he mantingut a l’escolta  d’una d’elles. No havien passat ni deu minuts quan he decidit que si més no per qüestió d’higiene mental, no em convenia seguir escoltant-la. Crec que hora és de començar a prescindir d’aquesta mena de debats radiofònics en els que comentaristes i pretesos experts de ‘tota la vida’ ben poc aporten.

  • Divendres 9 juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“La UE dinamita la restricció de les VTC a Barcelona” (El Periódico)
“L’amenaça de restriccions d’aigua s’allunya de l’àrea de Barcelona” (La Vanguardia)
“Podemos porta al límit la negociació amb Sumar” (El País)
“Europa marca el taxi” (El Punt Avui)
“La justícia europea tomba la limitació de les llicències VTC” (Ara)

Darreres hores abans de saber-se si finalment l’esquerra de l’esquerra del PSOE concorrerà unida en les eleccions del 23J. Els protagonismes estan a l’ordre del dia i només aquests poden acabar per dilapidar que Sumar tiri endavant amb força i que amb ella i el PSOE pugui fer-se front a la dreta i a la dreta extrema que de moment disposen de més trumfos per mor de la desaparició de Ciutadans. Cas que no hi hagi acord, Podemos tindrà la responsabilitat davant la història d’haver fet fracassar la continuïtat d’un Govern progressista a l’Estat i, el què és el pitjor, de retruc afavorir els interessos de la dreta.

  • Dissabte 10 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Barcelona podria no complir els requisits per limitar els lloguers” (El Periódico)
“Podemos s’integra in extremis a Sumar malgrat el veto a Montero” (La Vanguardia)
“Sumar segella la coalició amb Podemos sense Irene Montero” (El País)
“Defensaré la Cambra de qualsevol ingerència” (Anna Erra) (El Punt Avui)
“Anna Erra, presidenta” (Ara)
“Viatge en el temps” (Diari de Sabadell)

Assolit l’acord in extremis dels de Podemos a partir del qual els morats s’integren a la plataforma Sumar, tinc la sensació que la resistència numantina dels morats no ha fet més que transmetre la imatge d’una formació que camina fatalment cap el degollador i no pas que avança cap a una confluència il·lusionant de l’esquerra del PSOE decidida a ser clau davant l’embat de la dreta. Baso aquesta meva sensació a com s’ha desenvolupat tot el procés, del qual en pot ser una bona prova Ione Belarra que ahir, poques hores abans d’assolir l’acord, no es va estar d’acusar a Yolanda Díaz de ser l’autora intel·lectual de la proscripció de l’actual vicepresidenta del Govern Irene Montero de les llistes. Una Irene Montero que després de tot l’afer amb la llei del ‘només sí és sí’ és evident que resta més que no pas suma.

  • Diumenge 11 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“¿Què passa amb els menors a Badalona?” (El Periódico)
“El comitè federal del PSOE aprova les llistes entre protestes” (La Vanguardia)
“Hores de vertigen forjaren la nova esquerra post-15M” (El País)
“Cues a l’autoescola” (El Punt Avui)
“Crisi d’habitatge: Viure dins el cotxe” (Ara)

Amb preocupació constato que els mitjans de comunicació són utilitzats, cada vegada més, pels polítics i ens de la dreta, de l’extrema dreta i els populismes en benefici propi. La conseqüència acaba essent la conformació d’un entorn polític dominat per postveritats que pel seu clar esbiaixament constitueixen una amenaça per la democràcia. D’aquesta tendència malèvola no se n’escapa el nostre país (el d’aquí i el d’allà) on els mitjans de comunicació privats estan cada vegada més en mans d’oligarquies a les que ben poc els interessa el què pensa la majoria. Al seu torn, els mitjans de comunicació públic es mostren incapaços de contrarestar aquesta inclinació perversa, sobretot pel seu sotmetiment als governs de torn.

Quan encara no he acabat de pair la mort divendres passat del sociòleg francès Alain Touraine –referent indiscutible quant a l’evolució de les ciències socials i del pensament occidental des de mitjans del segle XX fins a començaments del XXI–, m’arriba la noticia del traspàs, ahir, de Nuccio Ordine, un enamorat dels clàssics, un apassionat del magisteri i un defensor de les humanitats en sentit més ampli del concepte. Amb la desaparició de Touraine i Ordine, el món és avui un lloc més inhòspit i gris.

  • Dilluns 12 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Més de 2,7 milions d’hipoteques tindran alces de tres punts” (El Periódico)
“La jubilació dels ‘boomers’ reduirà el PIB durant dues dècades” (La Vanguardia)
“El Marroc obstaculitza l’obertura de les duanes de Ceuta i Melilla” (El País)
“Google amaga el català” (El Punt Avui)
“El Parlament i les sindicatures han vetat investigacions d’antifrau” (Ara)

Escric aquest meu comentari quan encara no m’he refet de la sensació nefasta que m’ha produït la lectura de l’article publicat avui a El País, que porta la signatura de Juan-Luis Cebrián, titulat “Cumplir la penitencia” que podeu llegir a https://elpais.com/opinion/2023-06-12/cumplir-la-penitencia.html. Recordo, tal com crec que ja ho he fet en alguna altra ocasió, que Pedro Sánchez no és un sant de la meva devoció. De fet, mai ho ha estat i dubto que mai ho arribi a ser. Però que això sigui així no treu que li reconegui la capacitat que té per sortir-se’n de totes, la qual cosa posa de relleu  que, com a mínim, és un bon estratega. Sigui com sigui, just és reconèixer que en el decurs dels anys que porta al capdavant del Govern, són innegables els avenços socials assolits, de la mateixa manera que són de traca i mocador les errades comeses. Escrit tot això, l’acritud que destil·la l’article de Cebrián no té parangó, si no és des del ressentiment que ell sent i practica envers Pedro Sánchez similar, per cert, al que va practicar José-Luis Rodríguez Zapatero. Ressentiment i amargor que alhora aprofita per a reivindicar-se en un acte sublim de narcisisme, del mateix narcisisme del qual acusa a Sánchez. Si el ressentiment és sempre un mal conseller, ho és més encara en el cas d’un periodista que treu profit de la seva posició per impartir justícia. Òbviament la seva justícia…

  • Dimarts 13 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Aragonès relleva tres dels consellers amb més desgast” (El Periódico)
“Aragonès canvia tres consellers per intentar recuperar-se davant el 23-J” (La Vanguardia)
“PP i Vox preparen acords per governar 135 municipis” (El País)
“Salten tres consellers” (El Punt Avui)
“Aragonès remodela el Govern per esgotar la legislatura” (Ara)
“Cercavila bestial” (Diari de Sabadell)

Segona crisi de Govern. Ara amb el relleu de tres conselleries, una de les quals ostentava el sabadellenc Juli Fernández, que no va saber dimitir quan el seu partit va signar un acord amb el PSC per desencallar la qüestió de la Ronda Nord o Quart Cinturó al qual s’oposava. Sabem, però, que en política, si no dimiteixes et dimiteixen. I això és el què a Fernández li ha acabat passant. Clar que en el rerefons d’aquesta nova crisi de Govern, hi nia la inestabilitat de l’executiu per la seva manca efectiva de suports parlamentaris suficients que li permetin governar amb una certa tranquil·litat. D’aquí que justificar la renovació de conselleries amb l’excusa que es vol culminar la legislatura acaba essent una quimera. Les eleccions del 23-J dictaran sentència. La dictaran quant al Govern d’Espanya però també quant al Govern de Catalunya. Les eleccions anticipades, també a Catalunya, truquen a la porta. I si no, temps al temps.

En un altre ordre de coses, amb la desaparició del que sens dubte haurà estat el precursor del trumpisme, l’italià Mario Berlusconi, i tenint en compte l’herència marcadament populista (política, social i econòmica) que darrera seu deixa, ha quedat demostrat allò que aquí mateix escrivia jo fa uns dies quan feia referència a les amenaces que planen sobre la democràcia. Berlusconi, amb la seva opció de convertir la política en espectacle i disbauxa, no ha fet més que evidenciar que amb diners tot és possible. També canviar, reescriure o reinventar la realitat i la veritat per influir en el sentiment i la percepció de les persones. Només cal disposar dels diners necessaris per a fer-ho. Si avui visqués la meva sàvia àvia, amb la desaparició de Berlusconi, segur que hauria optat per l’expressió de “que Déu l’hagi perdonat!” i no pas per la de que “Déu el tingui en la glòria”. Dues maneres diferents que utilitzava per a dictar sentència quant al comportament en vida de la persona finada…

  • Dimecres 14 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo evita pactar amb Vox a Cantàbria, però no a València” (El Periódico)
“El PP tanca un pacte amb Vox que entrarà a la Generalitat Valenciana” (La Vanguardia)
“Feijóo tanca el seu primer gran pacte amb l’ultradreta ” (El País)
“Remuntada escènica” (El Punt Avui)
“PP i Vox pacten un govern de coalició al País Valencià” (Ara)

Acte entranyable el d’ahir en motiu del 120è aniversari de la fundació del C. E. Sabadell de futbol. Confesso que mai no he estat soci de l’entitat, a despit que, això sí, sempre l’he portat al cor, de la mateixa manera que m’he alegrat dels seus èxits i he lamentat els moments de dissort. Darrerament, però, arran un conveni de col·laboració que vàrem signar entre Êthos i el Centre d’Esports i de la meva participació en un projecte de memòria històrica del club, he tingut ocasió de conèixer una mica més les interioritats de l’entitat, la força i vitalitat que anima a la Junta –fins ara presidida per Esteve Calzada que  ha donat un nou aire al club, i a partir d’ara per Pau Morilla-Giner–, les seves ganes que l’activitat formativa i esportiva de l’entitat es projecti més enllà de l’estrictament competitiva amb la finalitat d’obrir encara més el club a la ciutat. El projecte C. E. Sabadell inclusiu n’és un excel·lent exemple d’aquest voluntat. Llarga vida amics…!

  • Dijous 15 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els EUA frenen l’escalada dels tipus d’interès” (El Periódico)
“Brussel·les commina Google a vendre part del seu negoci publicitari” (La Vanguardia)
“Abascal mostra a Múrcia qu cap suport al PP serà gratis” (El País)
“Barcelona es desfà del franquisme” (El Punt Avui)
“PP i Vox inicien a València l’ofensiva contra el català” (Ara)
“L’Estat vol firmar ja la ronda Nord i la Generalitat preferix esperar” (Diari de Sabadell)

De mica en mica es va aclarint el mapa d’aliances del PP obligat a pactar amb l’extrema dreta per poder governar en alguns ajuntaments i comunitats autònomes. De mica en mica, Vox imposa la seva raó de ser i obliga al PP a donar-li càrrecs si vol garantir el seu suport. Curiós que l’estratègia del PP sigui la d’acusar als socialistes de propiciar el pacte dels populars amb Vox pel fet de no voler-se abstenir. La memòria és sovint escassa i el PP no deu recordar les vegades en les quals ells s’han posat a la contra a l’hora de facilitar la investidura de membres del PSOE. Sense anar més lluny, el 2019, el PP no es va voler abstenir per tal que Sánchez fos proclamat president del Govern sense necessitat de tenir el suport de Podemos. Per contra, el PSOE, si que havia facilitat l’elecció de Rajoy el 2016, a l’abstenir-se en la votació que el va elevar a la presidència del Govern espanyol…

  • Divendres 16 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Trias ultima un pacte amb ERC i els Comunsneguen el vot a Collboni” (El Periódico)
“El PP valencià cedeix la vicepresidència a Vox, que tria a un torero” (La Vanguardia)
“El PP de Feijóo obre les portes a les polítiques de l’ultradreta” (El País)
“El Suprem, obstinat” (El Punt Avui)
“Un torero de Vox serà vicepresident del govern Valencià” (Ara)

En les polítiques de pactes i a la vista de com es van conformant majories per a governar els ajuntaments, una evidència sobradament sabuda: que cadascú va a la seva i que es dona prioritat als interessos grupals i/o personals més que no pas als objectius polítics a assolir. Caldrà esperar a demà per a poder comprovar el grau de disintonia que es dona entre partits que es proclamen independentistes i que per això mateix haurien d’estar més units que mai després dels resultats que aquests partits assoliren en les eleccions del 28-M.

  • Dissabte 17 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Trias i Maragall negocien contra rellotge el repartiment de carteres” (El Periódico)
“Espanya té 150.000 llocs de treball vacants, el triple de fa deu anys” (La Vanguardia)
“Vox tensiona el PP al negar que la violència masclista existeix” (El País)
“El front invisible” (El Punt Avui)
“El pacte contra l’extrema dreta en perill a Ripoll” (Ara)
“Farrés inicia el seu segon mandat amb feina a fer” (Diari de Sabadell)

Fa 44 anys, quan per primera vegada després del franquisme, es constituïren els ajuntaments democràtics sorgits de les urnes, les places consistorials es trobaven a vessar de gent que volia acompanyar i aclamar els edils que a partir de llavors ocuparien els escons dels plenaris municipals i gestionarien el dia a dia de les ciutats i poblacions. Aquell, va ser un jorn de celebració gran, de festa de la democràcia. Avui, es renovaran els consistoris d’acord amb els resultats assolits per cada partit i/o coalició el 28-M. La mobilització ciutadana serà escassa i només en aquells ajuntaments on els equilibris o les incerteses siguin més pronunciades, la celebració dels plens d’investidura transcorreran sense cap pena ni tampoc glòria. La desafecció de la ciutadania envers la política augmenta cada dia –cada elecció- que passa… I aquesta hauria de ser la primera i gran preocupació dels partits polítics. Avui, possiblement i llevat d’alguna excepció, sentirem belles paraules i més bones intencions; paraules i bones intencions que passats només uns dies s’incorporaran a les prestatgeries de la memòria col·lectiva, oblidades pràcticament per tothom.

  • Diumenge 18 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Alcalde Collboni” (El Periódico)
“El PP lliura l’alcaldia de Barcelona al PSC” (La Vanguardia)
“Molt més perillós que Vox és que el PP assumeixi les seves polítiques” (Pedro Sánchez) (El País)
“Ho tornem a fer” (El Punt Avui)
“Collboni alcalde amb els vots de Comuns i PP” (Ara)

L’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona ahir a la tarda va ser una sorpresa-jugada política que pocs esperaven es produís. Des de llavors, qui més qui menys ha fet les seves càbales a la cerca d’explicacions del perquè de la votació que finalment en va facilitar la seva investidura. El primer factor –i per a mi determinant- va ser que els Comuns anunciessin mitja hora abans que el seu grup votaria a favor de Collboni. Algú els devia donar l’ordre! Un factor necessari però no pas suficient per obtenir la majoria absoluta de suports a Collboni li calien si es volia evitar que Xavier Trias fos l’elegit. El segon factor, que els populars optessin –també algú els va donar l’ordre- a votar Collboni amb el pretext –això sí- d’evitar que un independentista ocupés l’alcaldia. Tot plegat pot semblar una mena de novel·la de suspens, com tantes d’altres es podrien escriure quant a estranyes aliances i cartes que no lliguen. De mostres en sobren. Però les normes que ara com ara regeixen quant a l’elecció d’alcaldes són les que són, i són aquestes les que propicien acords a voltes difícils –o impossible- d’entendre per part de la ciutadania. I és a partir d’aquesta legalitat que mai no s’hauria de parlar d’il·legitimitat. Els pactes, per estranys i contra natura que siguin, són benvinguts quan m’afavoreixen a mi, però absolutament reprovables quan em van a la contra… I mentre això passa, la borsa de desencantats creix lentament però inexorablement. I ho fa en benefici dels que saben com recollir fruits en mar de tempestats.

  • Dilluns 19 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“El suport del PP no té res a veure amb la política espanyola” (Jaume Collboni) (El Periódico)
“Feijóo justifica el vot del PP a Barcelona en el seu ‘sentit d’Estat’” (La Vanguardia)
“El bloc PP-Vox se situa al llindar de la majoria absoluta” (El País)
“L’unionisme se’n vanta” (El Punt Avui)
“Feijóo qualifica l’operació Collboni de ‘política d’estat’” (Ara)

La situació viscuda a l’Ajuntament de Barcelona arran l’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de la ciutat, s’ha desfermat una batalla dialèctica i mediàtica especulant sobre com es va arribar a la decisió dels Comuns de votar-lo que no té massa sentit. Això no obstant, les paraules que es van escoltar, tant al Saló de la reina Regent de l’Ajuntament com al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, ens haurien de moure a la reflexió. És evident que els nervis estan a flor de pell dels polítics que, no ho oblidem, són els primers que han alimentat la polarització de la ciutadania en la qual ara ens trobem. El camí fins el 23-J serà llarg, pedregós i costerut…

  • Dimarts 20 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’antiga ICV recupera pes en la nova etapa dels Comuns” (El Periódico)
“Els EUA i la Xina basteixen ponts per allunyar el fantasma de la guerra freda” (La Vanguardia)
“El PP s’enreda amb els pactes amb Vox després de l’impacte de València” (El País)
“Fàrmacs en crisi” (El Punt Avui)
“Trias obre un debat a Junts sobre si reeditar el pacte amb el PSC a la Diputació” (Ara)
“Comença el nou mandat” (Diari de Sabadell)

Necessàriament m’he de referir al sidral de declaracions i contradeclaracions, de coherències i d’incoherències que de la constitució dels ajuntaments diumenge passat es deriven i que es derivaran encara quan culminin els pactes que han d’establir-se per presidir per la governança de diputacions catalanes. Per cert, que aquestes són aquelles institucions que, ja l’any 1979, es deia havien de desaparèixer pel seu ‘tuf d’institucions franquistes’ i que avui encara són aquí, d’entre d’altres raons, per la incapacitat demostrada pel Parlament de Catalunya de debatre i aprovar de manera integral, l’ordenació territorial de Catalunya. És en aquest context, que el clam “que us bombin a tots” de Xavier Trias, pren una dimensió que supera en molt una simple rabieta del moment. L’expressió s’ha fet ja famosa i per alguns fins i tot comprensible. I és que –segons aquests al·leguen- el senyor Trias no es mereixia una jugada com aquesta ja que ell és un tot un senyor. Sí, de dretes, però no pas mala persona. De fet el “que us bombin” de Trias està en la mateixa línia d’aquella altra famosa expressió de Marta Ferrussola quan el tripartit de Pasqual Maragall va foragitar de la Generalitat la CiU de Jordi Pujol: “És com si ens haguessin entrat a casa” va dir. Recordava a Twitter el periodista i politòleg Bertran Cazorla que “entre molts dubtes i incògnites” la sessió d’investidura barcelonina deixava una certesa: Molts escarafalls quan algú diu putu viejo [en referència a l’entrevista de la poeta i actriu Juana Dolores a TV3 l’endemà de les eleccions municipals], que paradoxalment es contraposen quan “els señoritos perden un poder que creuen que els correspon per naturalesa”. En una longitud d’ona similar, Rafael Jorba a El Periódico, escriu avui que “tinc estima professional i respecte polític per Xavier Trias: va ser un pediatre hospitalari, un eficient gestor sanitari i un conseller faedor de consensos. Entenc que en calent es despatxés dissabte amb un “que us bombin a tots, però em costa entendre que ho repetís diumenge –per tres vegades– en el consell nacional de JxCat. Si un noi del Guinardó hagués actuat així, seria un xava, però quan fa un senyor de Barcelona, és una mostra d’elegància. Encara hi ha classes.” Cal afegir res més!

  • Dimecres 21 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya lidera de llarg el rànquing d’ocupacions” (El Periódico)
“Catalunya necessita 50.000 milions fins el 2040 en obres d’infraestructures” (La Vanguardia)
“El PP es planta a Extremadura davant Vox, després d’haver pactat a tot Espanya” (El País)
“50.900 milions pendents” (El Punt Avui)
“La Cambra avisa que el Corredor Mediterrani naixerà col·lapsat ” (Ara)

Qui sap si una de les lliçons que si-us-plau-perforça està aprenent aquests dies Alberto Núñez Feijóo, és que no tots els barons territorials dels partits –també del seu- estan tallats per un mateix patró a imatge i semblança seva. I és que la realitat dels partits no és única quant a pensament, simplement per la diversitat territorial –en aquest cas estatal– per la qual el centralisme madrileny sent sovint una certa aversió, ja que no la vol entendre o no n’és capaç. Recorden allò de l’Ayuso que “Madrid es una España dentro de España”? Doncs això! Ara Feijóo sembla que acaba de descobrir que l’alicantí Carlos Mazón no és un clon de l’extremenya María Guardiola, ni que aquesta ho és de l’andalús José Manuel Moreno Bonilla ni tampoc, aquest, de la mallorquina Margarita Prohens. I és que al PP li passa exactament el mateix que li passa al PSOE, on no són ni representen el mateix el castellà Emiliano García Page, l’aragonès Javier Lambán que el català Salvador Illa. Hora és que els partits s’adonin que són diversos com també ho són els territoris en els quals actuen. En aquest context no ha de resultar tan estrany que a Carlos Mazón li hagi faltat temps per pactar amb Vox i a qualsevol preu a la Comunitat Valenciana (ànsies de poder), mentre que Maria Guardiola s’ha plantat –almenys de moment– a Extremadura adduint qüestions de principis i d’ètica. I això, senyor Feijóo no ha fet més que començar… Deia la meva sàvia àvia que “qui amb mainada s’acotxa, culcagat es lleva.”

  • Dijous 22 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Un de cada tres municipis s’excedeix en la despesa d’aigua” (El Periódico)
“Espanya, lluny de l’objectiu en cotxes elèctrics i carregadors” (La Vanguardia)
“Feijóo vincula les coalicions amb Vox al seu percentatge de vots” (El País)
“Entro en un restaurant i la gent es posa a aplaudir” (Xavier Trias) (El Punt Avui)
“Un terç dels municipis gasten més aigua de la permesa per la sequera” (Ara)
“La intel·ligència articial també arriba al Parc Taulí” (Diari de Sabadell)              

Oi que sovint exclamem que ens convé un descans urgent perquè ens cal carregar les piles, ja que, contràriament, ens sembla impossible que puguem continuar amb el nostre ritme de vida, sovint una mica massa esbojarrat? Doncs bé, avui jo he anat a carregar les meves de piles… O, per ser més precís, he anat a canviar-les per unes de noves, atès que les que portava estaven pràcticament esgotades… I és que el meu marcapassos, sense piles tampoc funciona…! La vida, a despit de les males notícies de cada dia, segueix!

  • Divendres 23 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez i Feijóo se la juguen a Catalunya i Andalusia” (El Periódico)
“La Generalitat proposa limitar el lloguer de pisos en 140 municipis” (La Vanguardia)
“Malestar entre càrrecs del PP pel decontrol dels pactes amb Vox” (El País)
“Drets vulnerables” (El Punt Avui)
“El PSC desconfia de Junts i buscar una majoria alternativa a la Diputació” (Ara)

Ho acaba de dir Barack Obama i no li falta ni un bri de raó. Com podem explicar el món en el qual vivim quan mediàticament es dediquin més pàgines i hores a l’accident que han patit 5 poderosos segurs que tot ho tenien controlat, amb tots els mitjans tecnològics i tècnics al seu abast, que voluntàriament decidiren emprendre una aventura sense sentit, que no pas a un vaixell a la deriva que acaba fent 700 nàufrags com ‘a càstig’ per haver ‘comès la gosadia’ de destinar els pocs recursos dels quals disposaven a ‘l’aventura’ de llençar-se a la mar en unes condicions precàries i inhumanes, amb l’esperança vana d’assolir una vida digna impossible d’abastar en els seus països d’origen. Els uns, seran tractats pràcticament com a herois i passaran a la història amb tots els honors. Per contra, dels altres res no en sabrem. Ni d’ells, ni tampoc dels que han traficat amb ells i que per això sol mereixen la pitjor de les penes.

  • Dissabte 24 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“El 23J obre la porta a un nou bipartidisme” (El Periódico)
“Espanya va delegar el rescat de la pastera tot i que era una àrea competència seva” (La Vanguardia)
“Molts es lamentaran dels atacs a Pedro Sánchez” (José-Luis Rodríguez Zapatero) (El País)
“Prou barreres” (El Punt Avui)
“Nou màxim històric de lloguer a Barcelona: 1.087€ de mitjana” (Ara)
“Cinc anys a peu de carrer” (Diari de Sabadell)

Avui, mentre caminava i observava els carrers i places encara brutes, plenes de restes de petards, menjar i begudes de la revetlla, no m’he pogut estar de pensar -i qui sap si com a contrapunt- en aquells versos de la poetessa terrassenca Marta Pessarrodona que a “Nit trista de Sant Joan” resen així:

“No vam saltar ni l’última foguera.
Nit sense sorolls ni xiuxiueig de brases.
Nit de somnífer, letífera remor.

(¿Quant de temps ha calgut
per saber cobejar el corb
—aquest literari animalot
de color d’ala de mosca?)

Nit per no viure-la:
dolor adeu, adeu amor.
Ho havíem cremat ja tot.”

  • Diumenge 25 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Motí armat contra Putin” (El Periódico)
“La rebel·lió del grup Wagner, posa Putin contra les cordes” (La Vanguardia)
“La rebel·lió de Wagner exhibeix la debilitat de Putin” (El País)
“Rebel·lió contra Putin” (El Punt Avui)
“Rússia tremola” (Ara)

Rússia, després de més d’un any de guerra –“d’operació especial”— sobre Ucraïna, ha implosionat. Difícil és a hores d’ara establir les conseqüències que es derivaran de la revolta ara avortada que encapçalà l’empresari-guerrer, líder de Wagner, Yevgeny Prigojin. Revolta que no ha fet més que posar damunt la taula dues realitats que intuíem, però que no havien quedat suficientment demostrades: la fragilitat militar i institucional del règim de Putin i que Prijogin disposa encara d’una aura de prestigi entre els seus assalariats armats notable. Ho escrivia en començar, difícil és saber què pot passar després que Prigojin decidís aturar l’avenç dels seus que marxaven cap a Moscou i que ell s’autoexiliés a Bielorússia a canvi d’aconseguir l’amnistia pels seus soldats-guerrers participants en la revolta. Tot és molt confús i de ben segur que quelcom més s’amaga darrera l’acord assolit a través de la intervenció del president de Bielorrúsia Alexander Lukashenko. En qualsevol cas tot sembla apuntar que el desenllaç –la clau de volta– és a mans dels grups de poder locals i centrals russos –que són molts i poderosos-, dels caps militars i dels grans oligarques. Potser Putin recuperi el control de la situació. Però si això passa serà a precari.

  • Dilluns 26 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’antifeminisme cala entre els adolescents a les aules” (El Periódico)
“L’avortada rebel·lió de Wagner sumeix Rússia en la incertesa” (La Vanguardia)
“EUA creu que el motí de Wagner destapa les ‘esquerdes’ del Kremlin” (El País)
“Putin tocat” (El Punt Avui)
“El PP imposarà el 25% de castellà a les aules si guanya” (Ara)

El sud de la UE gira clarament cap a la dreta. Un mal precedent pel que pot passar aquí en les properes eleccions legislatives estatals. Primer va ser Itàlia, amb la victòria de l’ultra dretana Giorgia Meloni. Ahir va ser Grècia, on el dretà Kyriakos Mitsorakis va guanyar les eleccions. En un i altre país, durant la campanya, s’ha parlat ben poc de política i molt de sentiments i d’emocions. Més o menys el què està passant aquí on un pragmàtic Pedro Sánchez ha de competir amb un Alberto Núñez Feijóo que ho apel·la tot a l’emoció que es suporta en els pactes que el PSOE té amb partits independentistes i “terroristes”, per assolir un únic objectiu: derrotar el sanchismo. Ben poc o gens parla del què vol fer si arriba a La Moncloa més enllà de que derogarà las lleis sanchistas. I per estendre aquesta emoció compta amb el suport de la dreta mediàtica més recalcitrant. Davant això, Sánchez faria bé de deixar de referir-se contínuament a la dreta i a la dreta extrema per fer pedagogia, per parlar de política en un intent de mobilitzar els ciutadans que a hores d’ara es troben en les files de l’abstenció o, dit d’una altra manera, del tan-se-me’n-fotisme que tot ho envaeix…

  • Dimarts 27 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“La UE rearma Ucraïna davant la debilitat de Putin” (El Periódico)
“Putin insta Wagner a unir-se a l’exèrcit o exiliar-se a Bielorússia ” (La Vanguardia)
“Guardiola s’obre a Vox però no desbloqueja el Govern extremeny” (El País)
“Glòries sempre pendent” (El Punt Avui)
“Prigojin reapareix i rebaixa l’abast del desafiament a Putin ” (Ara)
“Molt seny, poca rauxa” (Diari de Sabadell)

Digui el què digui o on ho digui Feijóo que ahir a Barcelona es va comportar com “correspon” al fer un discurs falsament a favor de Catalunya, el cert és que l’aliança entre PP i Vox avança adequadament i es reforça cada dia que passa. D’aquesta manera ahir es donava el primer gran pas d’unitat d’acció entre ambdós partits al País Valencià amb l’elecció de Llanos Massó com a presidenta de les Corts Valencianes amb Llanos Massó en l’espera que el torero Vicente Barrera en sigui nomenat serà vicepresident del govern de la Generalitat Valenciana. Tots dos personatges presenten un perfil marcadament xenòfob, ultraconservador, i gens donat a la defensa de la cultura valenciana. Però no només això, la que fins ahir semblava ser una mena de nova Joana de Arco i líder del PP a Extremadura, María Guardiola, feia un pas enrere i admetia que calia parlar amb Vox per formar govern i així evitar la repetició d’eleccions, però sobretot “no posar bastons a les rodes en el camí de Feijóo cap a La Moncloa”.

  • Dimecres 28 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Si guanya Feijóo, Badalona tindrà molta influència en el proper Govern” (El Periódico)
“Feijóo avala a València el pacte amb Vox i rebutja ‘lliçons’” (La Vanguardia)
“Una ofensiva ultraconservadora apunta als LGTBI en el món” (El País)
“1.528 mestres més” (El Punt Avui)
“Els lloguers revisables a partir de dissabte es poden tornar a disparar” (Ara)

Les relacions PP-Vox avancen adequadament malgrat l’intent fracassat de Feijóo d’ajornar els pactes de govern fins passat el 23-J. Fins ara el PP anava creixent en les enquestes i des de fa uns dies s’observa un cert estancament en la tendència. No és estrany, en aquest context, que Feijóo i els seus recuperin l’antisanchismo com a gran argument de campanya. El clam d’España o Sanchismo que en ell mateix ja és una fal·làcia, torna a surar en el discurs dels populars. Es tracta, segons ells, de discernir entre l’Espanya del PP (l’autèntica per ells) i l’antiespanya que –també segons ells- encarnen socialistes, nacionalistes i “terroristes”. Res no diuen, perquè tampoc no poden, quant a les relacions que estan establint amb la dreta extrema que condicionen i condicionaran als populars, ni tampoc saben explicar, perquè no el tenen, el seu projecte per a l’Espanya que asseguren defensar. Enmig d’aquest sidral, a Catalunya creix la campanya a favor de l’abstenció, la qual cosa no deixa, d’una banda, de ser una bona notícia pels populars atès que a Catalunya obtenen sempre molts mals resultats i l’abstenció pot ajudar a millorar-los; de l’altra, cas que Feijóo guanyi les eleccions, pot acabar essent un factor determinant en l’intent de fer renéixer el processisme. Mai, però, les segones parts han estat bones.

  • Dijous 29 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“La burocràcia frena la inversió en renovables” (El Periódico)
“El PP balear cedeix a Vox en llengua i igualtat per governar en solitari” (La Vanguardia)
“Una ofensiva ultraconservadora apunta al LGTBI en el món” (El País)
“L’educació posa deures” (El Punt Avui)
“Vox dona al PP el Govern Balear a canvi de limitar el català” (Ara)
“Incertesa al comerç de tota la vida” (Diari de Sabadell)

Pedro Sánchez ha tornat a posar la directa tal com ho va fer quan va ser defenestrat per l’aparell del PSOE i començà a recórrer Espanya amb l’objectiu de recuperar el pes popular que els barons socialistes li negaven. Ara se’l veu, com llavors, amb ganes de guanyar les eleccions malgrat les dificultats a les quals ha de fer front, especialment les emocionals que compten amb el suport de les instàncies mediàtiques majoritàriament decantades a favor del PP. Alberto Núñez Feijóo s’ho mira amb una certa preocupació perquè sap que els aires encara li són favorables com també sap que el temps ja li va a tant favor com li anava. Caldrà estar atents, doncs, als resultats que el canvi d’estratègia que està aplicant Sánchez els darrers dies, posant en evidència les moltes contradiccions en les quals cau un Feijóo que dona tombs canviant d’opinió cada dia que passa.

  • Divendres 30 de juny de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els abonats del Barça es resisteixen a pujar a Montjuïc” (El Periódico)
“La policia pren França per una nova revolta als suburbis” (La Vanguardia)
“Feijóo beneeix la reforma laboral contra la qual el PP va votar” (El País)
“Ultimàtum a Simó” (El Punt Avui)
“Feijóo descarta derogar la reforma laboral que el PP va rebutjar” (Ara)

Escrivia ahir sobre els canvis d’opinió que Feijóo va deixant darrere seu. També ahir, sense anar més lluny, en teníem una bona prova quan el líder del PP, des de Brussel·les, afirmava sense pudor que la reforma laboral que havia aplicat el Govern espanyol era “substancialment correcta” i, d’aquí que no la derogaria. Un any abans, quan la llei va ser debatuda al Congrés, el PP s’hi oposa, titllant la reforma de nefasta pels problemes que comportaria. I això passava en el mateix dia en el qual Feijóo declinava a prendre part en el debat proposat per RTVE a 4. També ho escrivia ahir. A Feijóo el temps se li farà molt llarg.