-
Divendres 1de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Un dipòsit a BCN custodiarà l’allau de marihuana confiscada” (El Periódico)
“La nova selectivitat s’ajorna per la interinitat del Govern central” (La Vanguardia)
“El Govern veu ‘legítim’ el pla d’Urkullu però no el comparteix” (El País)
“Preus que mai baixen” (El Punt Avui)
“L’Euríbor baixa per primer cop en vint mesos” (Ara)
A Feijóo, aquest mes de setembre se li farà molt, molt llarg. D’una banda, perquè no està aconseguint –i bé que ho sabia– els suports que li manquen per ser investit president del Govern espanyol en les sessions del 26 i 27 de setembre. De l’altra, perquè la ínclita presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ahir, en un acte que havia de ser de suport incondicional a Feijóo, li va ensenyar la poteta advertint-lo d’allò que mai hauria de fer i tractant-lo, a més i subtilment, d’inexpert. Veurem!
-
Dissabte 2 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“El TAD impedeix al Govern suspendre Rubiales” (El Periódico)
“El PP dona entrada a Vox al govern de Múrcia per evitar eleccions” (La Vanguardia)
“El PP cedeix a Múrcia i pacte l’entrada de Vox al Govern” (El País)
“L’habitatge crema” (El Punt Avui)
“El TAD no permet al govern espanyol suspendre Rubiales” (Ara)
“Autèntics artistes” (Diari de Sabadell)
Encara que el pregó d’inici de festa es pronunciés anit a la plaça de Sant Roc i que durant tota la tarda es respiressin als carrers i places de la ciutat aires de festa, en la pràctica és des d’avui i fins dilluns vinent quan, de ple, Sabadell viu amb intensitat la seva Festa Major. Miro el dens programa d’actes culturals, folklòrics, recreatius, populars, esportius… programats i m’adono que la majoria han estat organitzats per una munió d’entitats i institucions sabadellenques –115 en total– que, per suma, ofereixen a la ciutadania possibilitats de gaudir de la festa de tota mena i per a tots els gustos i públics. I això és necessàriament bo per aquests dies de festa gran, de retrobada després de les vacances. Com també és bo descobrir que la majoria d’actuacions musicals programades són protagonitzades per cantants, grups i conjunts sabadellencs. Una mostra més que la ciutat continua generant talent també, que no pas exclusivament, en el vast camp de la música. I tot quan ens trobem a les portes del que serà l’any en el qual Sabadell ostentarà la capitalitat cultural de Catalunya. Fa anys, la Festa Major de Sabadell se celebrava a partir del primer d’agost, coincidint amb la festivitat del patró de la ciutat, que és Sant Fèlix, i amb el final de les vacances col·lectives d’aquell Sabadell-fàbrica que durant deu dies hauria pogut col·locar perfectament i virtualment a l’entrada de la ciutat el cartell de “tancat per vacances”. El ceramista, escriptor i lliurepensador sabadellenc Marià Burguès i Serra (1851-1932) escrivia en la seva obra Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local (1929) que a finals del segle XIX i inicis del XX, la Festa Major de Sabadell “servia per marxar de la ciutat; a prendre banys; a veure parents de lluny, o simplement per ser fora. Hi havia moltes societats i molta afició al ball, però aquells dies no es feien sessions de ball, ni de tarda ni de nit. La gent es mudava, tan sols perquè era festiu.” I així va continuar essent en la pràctica fins que a principis dels anys setantes, coincidint amb la crisi del tèxtil, i a mesura que el mes d’agost s’anava convertint en el mes preferit per les vacances, es va prendre la decisió de traslladar la festa al primer cap de setmana de setembre. Això no obstant, la Festa Major no perdria el to d’oficialitat ni recuperaria el seu ple sentit popular i participatiu fins el 1980, quan des de l’ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979, se li va donar un nou aire i sentit.
-
Diumenge 3 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Les cinc carpetes pendents de la tornada al col·le” (El Periódico)
“L’amnistia no és el punt final, cal plantejar l’autodeterminació” (Oriol Junqueras) (La Vanguardia)
“El Govern adverteix al TAD del dany al prestigi d’Espanya” (El País)
“El català no combrega” (El Punt Avui)
“Directors ofegats per la burocràcia” (Ara)
Demà passat comença un nou curs escolar. I a Catalunya ho farem amb el repte de combatre els pèssims resultats que els nostres estudiants de quart de primària varen obtenir en les proves de l’estudi PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study), que és el baròmetre internacional pel qual s’avaluen els nivells de comprensió lectora i que es varen donar a conèixer el mes de maig passat; baròmetre que col·locava Catalunya a la cua d’Espanya en comprensió lectora (amb 507 punts), només per sobre de Ceuta i Melilla, mentre que la mitjana global de l’Estat assolia els 522 punts, 10 per sota, això no obstant, de la mitjana dels països de l’OCDE. La consellera Anna Simó (que estrena curs després de la destitució abans de vacances de l’anterior conseller d’Educació Josep González-Cambray) té davant seu la difícil papereta de com actuar per revertir aquests galdosos resultats que ens diuen que el 30% dels estudiants de quart de primària disposen d’un nivell baix o molt baix en matèria de comprensió lectora. No cal dir que aquesta mancança no solament dificulta l’accés de l’alumne als coneixements escolars que li han de permetre completar la seva formació inicial, sinó que també posa bastons a les rodes a una trajectòria personal, social i professional satisfactòria. Entendre el que llegim és fonamental per gaudir d’un text literari com també ho és a l’hora de moure’s amb solvència per la vida de cada dia.
-
Dilluns 4 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Sánchez espera el fiasco de Feijóo per accelerar el pacte amb Junts ” (El Periódico)
“El temporal talla línies fèrries al sud de Madrid i a l’arc mediterrani” (La Vanguardia)
“Els pactes de Sánchez tenen més suports que la gran coalició” (El País)
“Un ull pendent de Madrid” (El Punt Avui)
“El rècord turístic a Barcelona no arriba a la costa” (Ara)
Confesso que em fa mandra, molta mandra tornar a la rutina diària. Els sabadellencs, de fet, hi tornarem demà, però ho farem a velocitat moderada ja que fins després de l’11 de setembre –a Barcelona fins la Diada de la Mercè, el 24– no es considera que les vacances i l’estiu s0hagi acabat del tot. No obstant això, aquest serà un mes de setembre que se’ns farà llarg políticament a tots. A uns més que no pas altres. Paciència, però, que tot arriba. De moment em quedo amb l’entrevista que El País ha fet al president estat de la Generalitat de Catalunya José Montilla, de lectura recomanable. Montilla ens té acostumats darrerament a intervencions i declaracions plenes de sensatesa que, com a mínim, obliguen a fer-nos pensar una mica. És el cas de l’afirmació que ell fa a l’entrevista, i crec que amb raó i en plena coherència, que qui “parla d’amnistia, hauria de dir que no ho tornarà a fer”. Ningú pot donar res a canvi de res. I menys en política.
-
Dimarts 5 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Díaz es reuneix amb Puigdemont i dona un tomb a la negociació” (El Periódico)
“Díaz i Puigdemont exhibeixen sintonia de cara a negociar la investidura” (La Vanguardia)
“Díaz i Puigdemont dialoguen per la investidura de Sánchez” (El País)
“Curs nou, vell conflicte” (El Punt Avui)
“Puigdemont i Díaz obren la via de la negociació” (Ara)
“La festa de tot Sabadell” (Diari de Sabadell)
Carles Puigdemont ocupa avui una centralitat política que mai hauria imaginat en totes les portades dels diaris i obertures d’informatius. No endebades, des dels resultats assolits per Junts en les darreres eleccions del 28J, el personatge ha quedat situat en una primeríssima línia quant a les negociacions conduents a facilitar la investidura de Pedro Sánchez una vegada, com tot sembla apuntar, fracassi la investidura d’Alberto Núñez Feijóo. D’aquí que serà fonamental veure i escoltar què diu Puigdemont (les condicions) i sobretot com ho diu (el to i els matisos) aquest migdia en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació a Brussel·les. I més important encara serà analitzar en tot detall les reaccions que la seva intervenció generarà a banda i banda de l’espectre polític, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Agafem-nos fort que venen moltes corbes en les que més d’un i més de dos s’hauran d’empassar alguns gripaus.
-
Dimecres 6 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Puigdemont exigeix una amnistia per negociar la legislatura” (El Periódico)
“Puigdemont ensenya les cartes i l’Executiu veu més a prop l’acord” (La Vanguardia)
“Puigdemont exigeix la llei d’amnistia abans de la investidura” (El País)
“Un nou full de ruta” (El Punt Avui)
“Amnistia i mediació” (Ara)
Vaig escoltar amb atenció les paraules del president estat Carles Puigdemont pronunciades ahir des de Brussel·les en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació. Res de nou que no sabéssim. Això no obstant, heus aquí algunes reflexions, com sempre personals i intransferibles, que tenen a veure tant amb la forma com amb el fons de la seva intervenció. Quant a la forma, constato la mateixa altivesa de sempre en el discurs i en l’actitud d’una persona, com ell, acostumada a fer i a desfer a conveniència (PdCat, Junts, Consell per la República, Assemblea d’electes del Consell de la República…). Quant al fons, sense renunciar a res com era d’esperar, però dibuixant unes prioritats i tempus diferents als que fins ara havia sostingut. Primer, va dir, abans d’entrar en la negociació de la investidura de Sánchez, calia aprovar la llei d’amnistia; una llei en la qual està treballant el Govern d’Espanya des de fa unes setmanes al ser una condició que s’esperava, pendent només dels tempus necessaris per implementar-la. Després, vindria el torn de tractar d’altres qüestions, tals com el reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme, l’abandonament de la via judicial contra la causa independentista, els greuges i les reivindicacions fiscals i transferències, per, finalment, parlar d’un referèndum “acordat amb l’estat espanyol”. Assenyalat això, en l’espera de les reaccions que des de La Moncloa i Ferraz puguin produir-se, una constatació no gens menys important, encara que fos formulada com aquell qui diu, de passada: “Cap d’aquestes condicions prèvies [a la negociació] no és contrària a la constitució ni per descomptat a cap tractat europeu. Ni tan sols requereixen cap llarg procés legislatiu. Són condicions prèvies que s’han de poder complir abans no s’esgoti el termini legal per evitar noves eleccions, i que si es donen, ens comprometen i ens obliguen a treballar per un compromís històric que resolgui el conflicte [entre Catalunya i Espanya] en la propera legislatura.”
Deixeu-me, però, que a tot plegat afegeixi algunes acotacions. La primera, negociar no és sinònim d’imposar per cap de les parts, entenent que la negociació és el pas intermedi entre el reconeixement de l’altre, el diàleg i el pacte. La segona, si fixem la mirada en els darrers resultats electorals a les eleccions generals del 28J o, si es vol en consultes anteriors, observarem que Puigdemont –ni ningú– pot parlar en nom del “poble català” divers per naturalesa. Només, en tot cas, de la part de ciutadania que va votar a Junts o, per extensió, a partits independentistes. La tercera, avui i demà es compleixen sis anys d’uns plens al Parlament de Catalunya de record infaust, durant els quals es vulneraren principis democràtics sagrats quan es per la via ràpida de la lectura única es varen aprovar les dues lleis anomenades de desconnexió d’Espanya, les quals, per a la seva aprovació requerien disposar com a mínim del suport de la majoria qualificada dels dos terços de la Cambra, tal com és exigible en qualsevol democràcia quan es tracta de tramitar i aprovar –com era en aquest cas– lleis fonamentals. Una vulneració a partir de la qual es convocà el referèndum de l’1 d’octubre i es va proclamar la independència l’octubre de 2017 que, al seu torn, desencadenà l’aplicació de l’article 155 de la constitució. Però tant li fa. El president estat continua parlant de la legitimitat que li ve conferida pel referèndum de l’1-O que ningú, fora dels seus, va avalar. Des de llavors han passat sis anys que ens han deixat conseqüències de les quals serà difícil, no pas impossible, rescabalar-nos.
“Tirez le rideau, la farce est jouée” (abaixeu el teló, la farsa ha acabat) va escriure François Rabelais (1440-2553). L’hora de la política sembla que finalment ha arribat i no estem en condicions de desaprofitar l’oportunitat que ens brinda d’acarar la resolució d’un conflicte que a cap de les parts beneficia. Res no serà fàcil. Però certament, avui ho és una mica més que no pas abans d’ahir era.
-
Dijous 7 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Feijóo obre la porta a pactar ‘l’encaix territorial’ de Catalunya” (El Periódico)
“El PSOE s’afanya a contenir crítiques internes a la negociació amb Junts” (La Vanguardia)
“La reforma exprés de les llengües cooficials aplana la negociació” (El País)
“Control al ‘tecnopoli’” (El Punt Avui)
“El català s’estrenarà al Congrés en la investidura de Feijóo ” (Ara)
“El patrimoni a descobrir al Parc Catalunya” (Diari de Sabadell)
El soroll que està generant el procés conduent a l’establiment de possibles pactes de cara a la investidura del que ha de ser el futur president del Govern d’Espanya és notable com era d’esperar i es posa de manifest, d’una banda, amb un PP no sap on donar-les, la qual cosa obliga sovint a rectificacions quant a les propostes que Feijóo fa en un intent desesperat d’atreure i aconseguir els vots que li manquen de cara a una hipotètica investidura. De l’altra, al PSOE, li creixen els nans a cada pas que fa Sánchez; nans en forma de ‘velles glòries’ que més valdria estiguessin ben calladetes per no fer descarrilar l’oportunitat de continuar tenint un govern progressista. Ho deia la meva àvia: “amb les coses de menjar no es pot jugar” i jo hi afegeixo que amb les de la política en moments com aquests tampoc.
-
Divendres 8 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“La justícia invalida el projecte estrella de l’urbanisme de Colau” (El Periódico)
“El Suprem exigeix la renovació judicial i insinua el seu recel a una amnistia” (La Vanguardia)
“La Fiscalia apunta a la cúpula de l’Església per encobrir abusos” (El País)
“La fiscalia obcecada” (El Punt Avui)
“El Tribunal Suprem decidirà dijous que ve si revoca els indults” (Ara)
Barcelona Oberta, l’agrupació turísticocomercial que va portar davant la justícia la conversió de Consell de Cent en un eix verd en el context del projecte de superilles que promou l’Ajuntament de Barcelona, a la vista de la sentència dictada per la titular del jutjat contenciós administratiu número 5 de la capital catalana que els donava la raó quant a l’obligació de desmantellar la transformació urbanística per retornar el carrer del Consell de Cent al seu estat anterior amb calçades i voreres, diuen ara que la sentència els ha sorprès per la seva severitat i que no seria convenient aplicar-la amb la seva literalitat. La situació em recorda que quan es va començar a parlar de les illes de vianants a les ciutats, no van ser poques les veus que s’hi varen mostrar en contra amb l’argument que allò seria la mort –sobretor comercial– de les zones afectades. El temps acabà per demostrar l’encert i oportunitat de la mesura. En el cas de la superilla barcelonina, la jutgessa, en la seva sentència, entén que “la nova concepció que es pretén amb les reformes realitzades és que el vial passi a ser una via cívica, deixant de ser una xarxa de via local, i aquest canvi no es pot materialitzar en un projecte d’obres ordinari”. Oblida, la jutgessa, que les ciutats són per a les persones i no pas pels cotxes i que pacificar places i carrers és una urgència ineludible tant per la salut de les persones com per a contribuir a fer front al canvi climàtic. Clar, també, que a l’hora d’avançar en aquest procés de pacificació, seria bo que s’estudiessin altres formes o figures possibles amb la finalitat de no beneficiar a uns i castigar a altres…
-
Dissabte 9 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“La superilla de Consell de Cent serà indultada” (El Periódico)
“Reprimenda de l’ONU per la inacció pel canvi climàtic” (La Vanguardia)
“Díaz veu raons ‘estratègiques’ per bloquejar l’entrada de la STC a Telefónica” (El País)
“Una vegada investeixes, perds tot el poder” (Dolors Feliu) (El Punt Avui)
“Els impulsors del recurs contra la superilla no volen que es desmunti” (Ara)
“L’Ajuntament proposa el seu traçat per a la ronda” (Diari de Sabadell)
Em desperto amb l’ànim de sortir a caminar com cada dia. Ben aviat noto, però, que per un problema d’ordre menor, és aconsellable que em quedi a casa. Així ho faig i sintonitzo la ràdio mentre poso en marxa l’ordinador. Una notícia em sacseja. El terratrèmol que s’ha produït al Marroc amb epicentre en un punt entre les ciutats de Marràqueix i d’Agadir, que a hores d’ara ha fet més de 600 morts. El terratrèmol i la zona em retornen al 29 de febrer de 1960 quan un terratrèmol de magnitud moderada però d’intensitat màxima prop la ciutat d’Agadir a la costa mediterrània va fer entre 12.000 i 15.000 víctimes (més o menys un terç de la població de la ciutat en aquell moment) i unes altres 12.000 resultaren ferides. Això, a banda que van ser 35.000 persones les que es quedaren sense casa. En aquells moments, pel caràcter i efectes del terratrèmol, va ser considerat el més destructiu i mortífer de la història del Marroc. El terratrèmol d’aquesta nit podria superar aquell caràcter. Si amb Agadir hi va haver un gran corrent d’ajut i de solidaritat, cal esperar que en aquest cas també passi el mateix.
-
Diumenge 10 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Qui negocia en nom de Catalunya és la Generalitat” (Pere Aragonès) (El Periódico)
“Un fort terratrèmol al Marroc deixa mort i destrucció” (La Vanguardia)
“Devastació al sud del Marroc” (El País)
“Una amnistia no és la pipa de la pau” (Xavier Antich) (El Punt Avui)
“Catalunya, debilitats i fortaleses” (Ara)
Demà, Diada Nacional de Catalunya. Una Diada que es presenta com totes diferent a les precedents, condicionada en aquest cas pels discursos d’ERC i Junts que lluiten per fer-se amb el relat i lideratge d’un independentisme immers en les intenses negociacions amb el PSOE de cara a fer-se valer a l’hora de facilitar la investidura de Sánchez una vegada fracassi la de Feijóo. “Qui negocia en nom de Catalunya el seu estatus polític és la Generalitat” li ha recordat Aragonès a Puigdemont que, dimarts passat, es va erigir des de Brussel·les en “representant” del “poble català”. Veurem demà, en la manifestació, quin és l’estat de la qüestió amb coincidències i dissidències entre els uns i els altres. Una dada d’avui a tenir molt en compte: Aragonès, en una entrevista concedida a El Periódico a l’anunciar que donarà a conèixer la seva proposta d’”acord de claredat” en el qual estan treballant diverses personalitats acadèmiques “amb trajectòria i solidesa que disposen de punts de vista a favor i en contra de la independència” afegeix que, a hores d’ara, exclou la via unilateral vom a camí per assolir la independència.
-
Dilluns 11de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Què ha de defensar avui el catalanisme?” (El Periódico)
“El Marroc busca contra rellotge els supervivents del devastador terratrèmol ” (La Vanguardia)
“Llogarets del sud del Marroc segueixen esperant ajuda” (El País)
“Diada de raons” (El Punt Avui)
“Catalunya, moment clau” (Ara)
Un dels problemes que al davant té l’independentisme a més de la seva no unitat, és la seva tendència innata a parlar en nom de tots els catalans i d’aquesta manera convertir els seus postulats i exigències en l’opinió i en les reivindicacions de tota la ciutadania, pensi igual que aquells que legítimament defensen la independència com dels que hi són contraris. No es pot descartar que tard o d’hora Catalunya disposarà de l’oportunitat de pronunciar-se sobre el seu futur com a país. Però mentre això no arribi, l´única referència fefaent d’allò que els electors catalans pensen quant al seu futur, rau en el suport que atorguen als partits i formacions polítiques que se sotmeten amb els seus programes i propostes respectives, a l’aval de la ciutadania en les diferents conteses electorals. I, de moment, dels resultats d’aquestes conteses no es desprèn que l’opció de la independència sigui l’opció defensada com a molt estirar, per la meitat de la població.
Que José Luis Rubiales hagi trigat tant a dimitir per l’afer del petó no consentit a Jennifer Hermoso té un vessant positiu que no és altra que haver donat temps de posar sobre la taula al llarg d’aquests dies les martingales i connivències no exemptes d’interessos espuris que s’amaguen darrere el món federatiu en particular i del futbol en general. Martingales i connivències que intuíem de les quals ara en tenim proves més que fefaents. Hora deu ser de fer net! Ho sabrem fer?
-
Dimarts 12 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Diada de tràmit” (El Periódico)
“L’independentisme pressiona al carrer davant el diàleg amb el PSOE” (La Vanguardia)
“La Diada perd pistonada en plena negociació de la investidura” (El País)
“Aquí seguim” (El Punt Avui)
“Missatge als partits” (Ara)
“Diada molt solemne” (Diari de Sabadell)
“Para matar al hombre de la paz
para golpear su frente limpia de pesadillas
tuvieron que convertirse en pesadilla
para vencer al hombre de la paz
tuvieron que congregar todos los odios
y además los aviones y los tanques
para batir al hombre de la paz
tuvieron que bombardearlo hacerlo llama
porque el hombre de la paz era una Fortaleza.”
Així resen els primers versos del poema que Mario Benedetti (1920-2009) va dedicar a Salvador Allende al qual vàrem retre homenatge i memòria emocionada ahir en ocasió del 50è aniversari de la seva mort voluntària ocorreguda quan els colpistes, liderats pel general Augusto Pinochet, assaltaren el Palau presidencial de La Moneda per posar punt-i-final tràgic al projecte d’instaurar el socialisme a Xile per la via democràtica. Allende va prendre la decisió de morir en un acte de defensa de la llibertat i de la democràcia en el lloc en el qual els xilens l’havien col·locat arran les eleccions presidencials del 3 de novembre de 1970. Xile i Pinochet sempre en el record.
-
Dimecres 13 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Un de cada quatre joves no acaba l’ESO” (El Periódico)
“Espanya lidera la UE en abandonament escolar, tot i que té més hores lectives” (La Vanguardia)
“Feijóo admet que va tenir contactes discrets amb Junts” (El País)
“La DUI no serveix sense reconeixement” (Pere Aragonès) (El Punt Avui)
“Aznar atia el carrer contra l’amnistia” (Ara)
Els fenòmens atmosfèrics extrems que darrerament es desencadenen arreu del món –el darrer fa només un parell de dies a Líbia i que ha provocat milers de morts i danys materials de molt difícil recuperació– són indissociables al canvi climàtic. Si, tot i això, davant la magnitud de les tragèdies no som capaços de posar fil a l’agulla per actuar immediatament en una aposta per les energies renovables tot suspenent sense condicions el consum de combustibles fòssils, en ben poc temps haurem de fer front a canvis que potser ara ens són insospitats i dels que en sobresurt un nou tipus de migració planetària: la dels refugiats climàtics. És a dir, d’aquelles persones que es veuran obligades a deixar els seus llocs d’origen pel fet que els llocs on habiten seran engolits a causa de l’augment del nivell del mar. La situació és ja dramàtica i no admet matisos. Ho ratificava aquest matí una jove geòloga investigadora que treballa per la NASA, Marina Fernández, en una entrevista a Ser Catalunya quan assegurava que és molt major el risc d’extinció de la raça humana per mor del canvi climàtic que no pas pel xoc d’un asteroide com el que va ser el causant de la desaparició dels dinosaures i d’altres espècies animals. No es pot ser més clar!
-
Dijous 14 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“L’ESO perdrà en 15 anys el 25% dels alumnes” (El Periódico)
“Brussel·les investigarà els ajuts de la Xina al cotxe elèctric” (La Vanguardia)
“Feijóo farà oposició des del carrer a dos dies de la seva investidura” (El País)
“Congrés en català” (El Punt Avui)
“Feijóo assumeix l’estratègia d’Aznar” (Ara)
“Tot a punt per l’espectacle” (Diari de Sabadell)
Ahir a la tarda, amb l’Aurora Massip, vàrem parlar una estona de l’Antoni Dalmau i Ribalta. Ho vàrem fer en el marc de la Setmana del Llibre en Català. L’excusa, la presentació de l’obra de la qual en sóc autor “Antoni Dalmau i Ribalta. Obra de Govern (1983-1987)” editada per la Diputació de Barcelona. Parlar de l’Antoni Dalmau i Ribalta és parlar del llegat d’una persona tenaç, honesta, afable, culte, sensible, apassionada a la qual la política no li va fer justícia a despit de la tasca ingent que durant quatre anys va desplegar al capdavant de la Diputació de Barcelona. Parlar de l’Antoni Dalmau i Ribalta és parlar d’una persona incansable, de mirada generosa i àmplia, compromesa socialment i políticament. Parlar de l’Antoni Dalmau i Ribalta és parlar també d’un bon escriptor i historiador, d’un igualadí de pedra picada, d’una millor persona… Tot un plaer haver pogut participar en aquest viatge de record i d’homenatge que per a mi ha significat l’elaboració del llibre i les presentacions que fins ara n’hem fet.
-
Divendres 15 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Espanya ha fet un ridícul mundial per no protegir la Jenni” (Amanda Gutiérrez) (El Periódico)
“La condemna a l’exconseller Buch afegeix traves a la negociació PSOE-Junts” (La Vanguardia)
“El PP rebaixa a míting el seu acte a Madrid per evitar a Vox” (El País)
“Venjança sense fre” (El Punt Avui)
“Quatre anys i mig de presó per a Buch per posar escorta a Puigdemont” (Ara)
A voltes la vida, la política i les circumstàncies que envolten a l’una i a l’altra propicien que fins i tot puguis arribar a estar d’acord amb algú que es troba situat a les teves antípodes personals i ideològiques. Escric això perquè he de confessar per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb José María Aznar quan clama al cel i crida que “ja n’hi ha prou!”. I és que en efecte, ja n’hi ha prou d’atiar la discòrdia, d’utilitzar a la lleugera i de manera esbiaixada paraules i conceptes tals com terrorisme, drets humans, llibertat, igualtat… per discernir qui són els bons i qui els dolents en la pel·lícula que ell i els seus s’han muntat. Ja n’hi ha prou, senyor Aznar, de menystenir a aquells que a més del castellà parlen altres idiomes plenament reconeguts en la Constitució que vostè assegura defensar i contra la qual va blasmar quan va ser sotmesa a l’aprovació de la ciutadania. Ja n’hi ha prou de cobrir les misèries pròpies amb banderes, himnes i eslògans excloents. Ja n’hi ha prou d’erigir-se en portaveu de la nació, del poble, de la gent o del que calgui, per construir-se talaies des de les quals anatematitzar als que no pensen com ell i com els seus voldrien que pensessin. Ja n’hi ha prou de denunciar el nacionalisme que nia en l’ull d’altres per no adonar-se del que ho fa en l’ull propi… Ja n’hi ha prou i aquí ho deixo!
-
Dissabte 16 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Espanya s’obre a pagar el cost del català a la UE per evitar vetos” (El Periódico)
“El govern espanyol s’ofereix a pagar el cost del català a la UE davant els recels” (La Vanguardia)
“Puigdemont i el PNB forgen un front comú per a la investidura” (El País)
“Busos complicats” (El Punt Avui)
“Cinc dies a la setmana amb incidències a Rodalies en els darrers dotze mesos” (Ara)
“Els primers horts urbans” (Diari de Sabadell)
L’actitud de les jugadores espanyoles de futbol campiones del món arran el cas Rubiales (petó no consentit a Jennifer Hermoso) i davant les inamovibles estructures de la Federació Espanyola de Futbol, és ferma. Exigeixen canvis radicals en l’organigrama i en el funcionament de l’ens, com a pas previ al seu retorn a la selecció, cas que fossin convocades. Si aquests canvis no es produeixen, les jugadores no pensen afluixar, a despit de conèixer les conseqüències que els podria comportar. Les actuals campiones del món de futbol femení tenen a favor la força i l’audiència que aquí i fora d’aquí els atorga el fet d’haver-se proclamat campiones del món, just ara fa un mes. Tant de bo que amb la seva actitud s’aconsegueixi allò que ningú fins ara havia aconseguit: fer neteja a fons en la Federació i d’aquesta manera acabar amb l’estructura de xarxa clientelar per la qual es regeix, en les que els barons territorials en són unes peces fonamentals.
-
Diumenge 17de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“La tecnologia espera el talent femení” (El Periódico)
“L’amnistia només pot sortir d’un pacte sense unilateralitat” (Yolanda Díaz) (La Vanguardia)
“Feijóo en el seu laberint (El País)
“Adeu al gran mecenes català” (El Punt Avui)
“Europa: Què canviarà si el català és oficial” (Ara)
A mesura que els dies passen i que la investidura previsiblement fallida de Feijóo s’apropa, els decibels entorn de l’amnistia i de com aquesta haurà de ser augmenten. I és que aquest debat s’ha convertit en l’eix central i gairebé únic a l’hora de garantir la investidura de Pedro Sánchez amb el suport d’ERC i Junts. Diu la dita que si es posen tots els ous a la mateixa cistella, el risc que el cabàs es trenqui i amb ell els ous, és alt. D’aquí que davant l’estat de la qüestió i les declaracions d’ERC i de Junts, començo a pensar que arribarà un moment en el qual Sánchez emetrà el seu particular “ja n’hi ha prou!” i que en una finta d’aquelles a les quals ens té acostumats, canviarà de registre, explicarà a la ciutadania que ell ha fet tot el possible per arribar a un acord en aquesta qüestió, però que com que ERC i sobretot Junts no s’han mogut ni un mil·límetre d’allà on eren, ell no està disposat a donar ni un pas més per fer-lo possible. D’aquesta manera apareixerà davant la ciutadania com l’home obert, disposat a negociar, però també a mantenir sense fissures la unitat d’Espanya. Amb aquest bagatge i discurs, i amb el posicionament numantí del PP que no vol sentir a parlar de cap canvi amb l’argument que està en joc la unitat d’Espanya, unes noves eleccions quedaran fixades les quals podrien perfectament acabar per beneficiar a Sánchez a l’hora que ensorrarien a Feijóo que pateix fortes tensions internes que el desestabilitzen. I mentre, l’Ayuso espera el seu torn sense ser conscient que el seu missatge triomfa a Madrid, però que és altament rebutjat a la resta d’Espanya.
-
Dilluns 18 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Deu denúncies pel soroll de les escoles arriben als jutjats” (El Periódico)
“Catalunya, entre les quatre autonomies amb més pressió fiscal en successions” (La Vanguardia)
“La via unilateral de Junts tensa la fase clau de negociació amb el Gobierno” (El País)
“Dos models de Cambra” (El Punt Avui)
“Els embassaments a tocar de la situació crítica del 2008” (Ara)
Molt d’acord amb el contingut de la reflexió de Manuel Castells publicada dissabte a La Vanguardia, sota el títol ‘Una oportunitat històrica’ en la qual reclama i defensa avançar cap a una aliança entre les forces progressistes i nacionalistes amb l’objectiu d’aconseguir el que ell n’anomena un ‘canvi polític estructural’ a partir del qual fixar unes normes de convivència i de reconeixement mutu de les diverses realitats nacionals que es donen a Espanya. Un procés, que segons Castells podria començar ara amb una investidura de Pedro Sánchez que comprometés als que el votin, a emprendre plegats “una nova senda de respecte mutu per a conviure en pau”. Certament, una utopia, però, per si de cas, aquí queda escrit!
-
Dimarts 19 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“El dèficit fiscal català es dispara al 10% del PIB” (El Periódico)
“Una nit de Vanguardia” (La Vanguardia)
“El Congrés obra una nova era amb l’ús de les llengües cooficials” (El País)
“Dèficit històric” (El Punt Avui)
“Junts descarta renunciar a la unilateralitat a canvi de l’amnistia” (Ara)
“La indústria aguanta el pols” (Diari de Sabadell)
Acostumats com estem a viure tants dies històrics, correm el risc que el d’avui, que de veritat és un dia històric pel català, quedi engolit per la dinàmica política que tot ho contamina. A partir d’avui, al Congrés dels Diputats es podrà usar, a més del castellà, el català, el basc i el gallec. Cert és que costa entendre que hagi passat tant temps per fer realitat un fet com aquest. A això cal afegir que a Brussel·les, al Parlament Europeu, s’iniciarà el tràmit perquè el català pugui usar-se també a l’Eurocambra. En un altre ordre de coses sorprèn que un personatge tan d’ordre com Xavier Trias es despengés ahir, sense solta ni volta, amb l’afirmació que el PSOE es trobava al darrere el cop d’estat del 23-F. Tot un torpede en la línia de flotació de les negociacions conduents a una hipotètica investidura de Sánchez. Fa basarda pensar que, com deia la meva àvia, que és amb aquests bous que hem de llaurar…!
-
Dimecres 20 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“El Banc d’Espanya preveu menys creixement i més inflació” (El Periódico)
“El Congrés plurilingüe s’obre camí per àmplia majoria” (La Vanguardia)
“El PSOE aferma una majoria en el Congrés amb les llengües” (El País)
“En català, si els plau” (El Punt Avui)
“El català ja es parla al Congrés” (Ara)
Som deu milions les persones que vivim en territoris de parla catalana. Malauradament, però, no som deu milions les persones que parlem català amb normalitat. Les darreres dades fiables de les quals es disposa, ens diuen que les persones catalanoparlants –aquelles que usen el català habitualment- no superen, a Catalunya, el 30%. Un dels pros per revertir aquesta tendència passa pel fet que el català pugui ser utilitzat amb normalitat al Parlament de Catalunya i esperem que ben aviat també a l’Eurocambra. Un dels principals contres que el català presenta és l’ús partidista al qual s’ha sotmès la llengua els darrers anys. En aquest sentit, cal recordar que d’entre les funcions assignades a la Secretaria de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya és l’“analitzar, planificar, dirigir, coordinar i executar la política lingüística de la Generalitat de Catalunya” i elaborar propostes normatives i actuacions relacionades “amb el foment de la llengua catalana” i del seu ús “en tots els àmbits de la societat”. Ni més, ni tampoc menys.
-
Dijous 21de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“La Generalitat endurirà el pla contra la pol·lució” (El Periódico)
“Espanya aconsegueix excloure els peatges dels compromisos a mb la UE” (La Vanguardia)
“Espanya enterra el pla per a imposar peatges en les autovies” (El País)
“Nou tomb a la Cambra” (El Punt Avui)
“Sánchez obre la porta a l’amnistia” (Ara)
“Fins a 400 euros de multa per deixar l’excrement del gos” (Diari de Sabadell)
Em quedo avui amb les paraules pronunciades ahir davant els participants en la minicimera climàtica celebrada la seu de les Nacions Unides pel president de l’organització António Guterres, en ocasió de la presentació de l’Agenda de l’Acceleració, “La humanitat ha obert la porta de l’infern” va dir per emfatitzar els efectes que ja està tenint el canvi climàtic després d’haver passat l’estiu boreal més càlid mai registrat amb la successió d’incendis catastròfics a Amèrica del Nord i se potents tempestes sobretot a la Mediterrània.
-
Divendres 22 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Espanya intenta tancar un pacte migratori a Europa” (El Periódico)
“Sánchez avança amb el plurilingüisme en la formació d’una majoria” (La Vanguardia)
“El Gobierno preveu retirar a final d’any les rebaixes fiscals de l’energia” (El País)
“Tortures en revisió” (El Punt Avui)
“El PSOE es reforça i superaria al PP si hi hagués eleccions” (Ara)
El pas dels anys, juntament amb les ànsies d’un protagonisme desmesurat que no toca, acaba per fer estranys companys de viatge. Ho estem veient aquests dies en els quals dos personatges cabdals del socialisme espanyol generalment enfrontats com Felipe González i Alfonso Guerra, treuen pit per criticar obertament i durament Pedro Sánchez –que forçat per les circumstàncies està fent de la necessitat virtut–, decidit a acarar –per resoldre– el contenciós que l’Estat té amb Catalunya i fer-ho des de la política, no pas des de la justícia. Ho han fet aprofitant la presentació del llibre de memòries d’Alfonso Guerra “La rosa y las espinas”. Ho han fet, tanmateix, a les portes del debat d’investidura d’un Feijóo desesperat, a la cerca d’un tamayazo que li atorgui els quatre vots del Congrés que li fan falta per ser ungit president del govern espanyol. Ja ho diu la dita “no hi ha pitjor enemics que els companys de partit”.
-
Dissabte 23 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Albiol té marge legal per congelar la ZBE” (El Periódico)
“Estrasburg obre la porta a revisar les penes del procés ” (La Vanguardia)
“El PP estimula el transfuguisme en vigílies de la investidura” (El País)
“Justícia com cal” (El Punt Avui)
“Estrasburg estudiarà si l’Estat es va excedir en la condemna de l’1-O” (Ara)
“Set segles sota terra” (Diari de Sabadell)
Com a preludi de la tardor que avui comença, L’OSV ens va oferir anit un magnífic concert d’inici de temporada en el decurs del qual foren interpretades obres de Serguei Prokófiev (Simfonia núm. 1), Piotr Ilitx Txaikowski (Variacions sobre un tema rococó, op 33, amb la violoncel·lista Anastasia Kobekina de solista) i Ludwig van Beethoven (Simfonia núm. 7, en La major, op. 92). Tot un luxe poder comptar amb una temporada estable de música simfònica a Sabadell i amb una formació orquestral com la Simfònica del Vallès, ahir dirigida pel mestre Andrés Salado.
-
Diumenge 24 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“La fragmentació debilita les ‘telecos’ europees” (El Periódico)
“El transfuguisme plana sobre el debat d’investidura de Feijóo” (La Vanguardia)
“Europa s’esquerda en la seva resposta a la immigració” (El País)
“Per aprendre, Catalunya s’ha tingut d’equivocar” (Ester Capella) (El Punt Avui)
“El perímetre de l’AMNISTIA” (Ara)
Faria bé Feijóo en deixar-se de foteses i d’eslògans grandiloqüents i obligats, i aprofitar el temps que encara li queda fins a la seva compareixença dimarts davant el Congrés de Diputats, per explicar amb coherència quin és el seu projecte de país, sobretot pel que fa al que ell mateix va anomenar “encaix territorial” i que els seus li varen criticar. Entretant, la seva estrella d’home dialogant i de bon gestor, s’està apagant a marxes forçades abduïda per una altra estrella –de nom Ayuso— que no perd passada per segar-li ben arran la poca gespa que als peus encara li resta, alhora que amb la poteta li mostra el camí que va haver d’emprendre el seu predecessor, no fa pas massa mesos.
-
Dilluns 25de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Mercè d’alta volada” (El Periódico)
“El PP exhibeix força davant un Sánchez que veu més a prop la investidura” (La Vanguardia)
“Feijóo reivindica el seu lideratge abans de la investidura fallida” (El País)
“El primer balanç” (El Punt Avui)
“Sánchez dona per fet l’acord per la seva investidura” (Ara)
Després d’un diumenge en el qual Feijóo i Sánchez s’han contraprogramat amb sengles actes celebrats a Madrid i a Gavà, comença la setmana decisiva pel líder del PP que cada dia que passa es mostra més feble i mancat d’idees. Amb aquest bagatge haurà d’acarar a partir de demà la investidura que tothom, a hores d’ara, dona per fallida. Per contra, Sánchez està cada vegada més convençut que disposarà dels suports necessaris per continuar d’estadant a La Moncloa. Si això és així i ell torna a encapçalar el govern de l’Estat, serà un primer símptoma que Espanya és a punt d’entrar en una dimensió política, a partir de la qual ressituar les relacions centre-perifèria a la cerca d’un model territorial i competencial més adequat als moments actuals. Des d’aquest punt de vista, el federalisme s’està postulant com la solució possible.
-
Dimarts 26 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Feijóo es blinda en el PP a l’espera que Sánchez també fracassi” (El Periódico)
“Els governs europeus relaxen les exigències d’emissions als cotxes” (La Vanguardia)
“Feijóo es rodeja dels barons en una investidura inviable” (El País)
“Debats encadenats” (El Punt Avui)
“Feijóo es presenta a la investidura amb regust de derrota” (Ara)
“Preocupació a Can Llong per les places de batxillerat” (Diari de Sabadell)
A Madrid, inici de les sessions d’investidura de Feijóo. A Barcelona, debat de política general. Caldrà estar molt atents a les intervencions de Feijóo i Aragonès davant les seves respectives cambres legislatives, i sobretot als posicionaments i afinaments dels respectius grups parlamentaris. Que el què a partir d’avui passi a Madrid tindrà efectes sobre la política catalana és d’una evidència que no cal discutir. Especialment en l’hipotètic cas que una vegada fracassada la investidura de Feijóo, d’aquí a dos mesos tampoc Sánchez aconsegueixi ser investit i es tingui d’anar a unes noves eleccions generals de resultat ben incert. Però no ens precipitem, ni tampoc cridem el mal temps.
-
Dimecres 27 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“L’al·legat de Feijóo contra l’amnistia es queda sense rèplica” (El Periódico)
“Sánchez descol·loca un Feijóo bolcat en el rebuig a l’amnistia” (La Vanguardia)
“Feijóo s’investeix com a cap de l’oposició i ataca l’amnistia” (El País)
“Més avenços” (El Punt Avui)
“Aragonès reclama fixar les condicions per al referèndum” (Ara)
Escolto amb deteniment el discurs de Feijóo davant el Congrés de Diputats. Una conclusió: el problema principal que ell i el seu partit tenen a hores d’ara té un nom: Vox. I mentre el PP continuï essent presoner dels vots d’aquesta formació, a Feijóo i als seus els li serà impossible negociar amb altres forces formacions polítiques, les quals, en altres condicions, podrien ser receptives a les propostes populars. Escolto amb deteniment el discurs d’Aragonès davant el Parlament de Catalunya. Una conclusió: la pugna pel lideratge de l’independentisme que mantenen Junts i ERC no beneficia gens ni mica el diàleg i les negociacions que, per separat, mantenen amb el PSOE i amb Sumar, les quals tenen l’amnistia com a condició necessària però no suficient a l’hora de garantir el suport dels independentistes a Sánchez una vegada fracassada la investidura de Feijóo.
-
Dijous 28 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Feijóo qualifica la seva derrota al Congrés de victòria política” (El Periódico)
“Feijóo s’aferma en el PP i consolida el seu paper de líder de l’oposició” (La Vanguardia)
“Feijóo xoca amb la majoria del Congrés: 176 sís, 178 nos” (El País)
“Feijóo, el no és no” (El Punt Avui)
“Feijóo fracassa” (Ara)
“Vuit anys i encara hi son” (Diari de Sabadell)
- Feijóo ha fet el cort fort davant l’adversitat, en un intent desesperat de mantenir-se al capdavant del PP després del fracàs anunciat de la seva investidura, davant la possibilitat creixent d’una repetició d’eleccions si l’estratègia de Sánchez per ser investit
- La incapacitat de l’independentisme a l’hora de pactar i presentar mocions d’una manera conjunta sobre l’amnistia i el dret a l’autodeterminació podria trencar-se demà al presentar de manera conjunta una moció que posi com a condició de donar suport a la investidura de Sánchez l’amnistia i el compromís de portar a terme un referèndum a Catalunya.
- Compte amb el gir de guió amb els quals ens podria sorprendre Sánchez si constata que les exigències d’ERC i Junts per donar-li suport no tenen, com tot sembla indicar, aturador. Un canvi de guió que ens portaria directament a unes noves eleccions legislatives estatals i molt probablement també a Catalunya arran la manca de suports parlamentaris suficients amb els quals es podria quedar el govern en minoria d’ERC.
-
Divendres 29 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“La llum i la gasolina disparen la inflació al 3,5%” (El Periódico)
“Junts i ERC condicionen investir Sánchez al fet que ‘treballi’ pel referèndum” (La Vanguardia)
“Els socialistes es planten davant ERC i Junts pel referèndum” (El País)
“De mínims” (El Punt Avui)
“ERC i Junts exigeixen a Sánchez que posi les bases per a un referèndum” (Ara)
Ho apuntava com a una possibilitat ahir i aquí mateix. L’independentisme salvarà avui un altre match ball en arribar a un acord per presentar conjuntament dues resolucions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de condicionar la investidura de Pedro Sánchez. Es tracta de dos textos que condicionen el suport a la investidura de Sánchez a l’assumpció del seu compromís “de treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum”. I això a banda d’exigir l’aprovació de la llei d’amnistia. A la proposta de resolució, que en la pràctica no té efectes jurídics, s’hi sumaran la CUP (referèndum) en una i els Comuns en una altra (amnistia). La repetició d’eleccions és avui més a prop que no pas mai… I mentrestant, els problemes als quals ha de fer front la ciutadania creixen dia rere dia. La política i el sentiment de la ciutadania continuen transitant per camins divergents que solament afavoreixen els interessos de la dreta extrema per allò que les coses, com més malament millor. No acabarà bé el mes de setembre. Tampoc quant a la política. Ho deia aquest matí Salvador Illa: “En aquests moment trobo a faltar ofici polític”. Jo, fa temps que el trobo a faltar.
-
Dissabte 30 de setembre de 2023
Els titulars de la jornada:
“Feijóo guanya crèdit en la derrota i deixa pas al torn de Sánchez” (El Periódico)
“Sánchez manté el rumb després de plantar-se sobre el referèndum” (La Vanguardia)
“Sánchez pren el relleu de Feijóo en plena tensió amb Junts i ERC” (El País)
“Pressió a la investidura” (El Punt Avui)
“El torn de Sánchez” (Ara)
“Sabadell, aixeca el teló” (Diari de Sabadell)“Per aquest camí no anirem enlloc”. Ho va dir ahir Salvador Illa. Aquesta és una sentència prou clarificadora de com estan les coses i de cap a on poden anar d’ara endavant, una vegada ha fracassat la investidura de Feijóo i Sánchez ha de començar a encaixar les peces d’un puzle molt complicat de quadrar, més després de la inoportuna quant al temps, resolució abonada per ERC i Junts al Parlament de Catalunya aixecant el llistó per donar suport a la investidura. La tensió de la corda té un límit i el cert és que a hores d’ara comença a esfilagarsar-se mentre Feijóo ja parla de “govern de la mentida” que en el cas que Sánchez sigui investit, sentirem a dir una i mil vegades per anomenar al Govern que surti; apel·latiu que substituirà el que els populars utilitzaven fins ara de “govern il·legítim”. La dreta té sempre molt mal perdre…
Comentaris recents