El Paco Galmés és la persona que apareix en segon terme, a l’esquerra d’aquesta fotografia que correspon a la inauguració del ‘Barcelona Press Service’ el 6 de juliol de 1992, en la que també hi apareixen, a més de jo mateix, Pasqual Maragall i Carles Sentís i en tercer terme Pere Duran (director de Turisme de Barcelona) i a la dreta Adolf Cabruja (director de Fira de Barcelona) 

 

Aquest maleït virus del Covid-19 ens està deixant orfes de molts referents. Avui ha mort en Francesc Galmés i Díaz-Plaja. Professionalment va ser cap de Protocol de la Diputació de Barcelona en els mandats dels presidents Francesc Martí-Jusmet i Antoni Dalmau. Després ho va ser dels alcaldes Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu a l’Ajuntament de Barcelona. Personalment una persona excel·lent i un millor amic disposat sempre a donar un cop de mà allà on calgués per tal que tot anés bé, i a compartir coneixements i experiències. Vaig tenir la sort de treballar al seu costat durant la meva etapa de responsable del Servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona (1983-1987). Des de llavors no vàrem deixar mai d’aprofitar qualsevol ocasió que se’ns presentés per aprofundir la nostra relació i amistat i, sobretot, per aprofitar el temps amb una conversa distesa i amable. Possiblement, un dels millors instants que vàrem viure plegats (que no pas l’únic), fos el matí del 17 d’octubre de 1986 al Palau de Beaulieu de Lausana, quan Joan-Antoni Samaranch pronuncià aquelles màgiques paraules de “à la ville,,, de Barselona“. Ell, al meu costat, m’abraçà i amb llàgrimes als ulls em digué: “Joan, ho hem aconseguit!”. La darrera vegada que ens vàrem veure va ser a mitjans de gener en què compartirem taula amb dos bons amics més. Part del seu mestratge (que és molt!) ha quedat recollit en la publicació El poder de les formes de la que n’és autor Esteve Rimbau. A reveure Paco i gràcies per tot el què ens has donat i ensenyat.