Un dels títols més venuts la Diada de Sant Jordi ha estat “L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra” del suec Jonas Jonasson. Un text rebutjat per les editorials sueques i que ha fet fortuna a partir del descobriment que en va fer l’agència catalana Pontas i Edicions la Campana. Una història, aquesta, metàfora dels dies pels quals transitem en què, d’una banda, moltes persones voldrien escapar-se per una finestra i fer-se fonedisses fins que arribessin temps millors; i de l’altra, perquè només si estem atents podrem treure profit de les oportunitats que se’ns presenten, com en el cas de Pontas amb el text de Jonasson al capitalitzar uns drets d’edició que abans ningú no volia.

I ja que escrivim sobre la Diada de Sant Jordi haurem de convenir que la festivitat d’enguany haurà estat un miratge enmig d’un desert del qual, quan en sortim, ho farem sota el pes de l’herència del retrocés social que ve imposant les mesures adoptades pels governs de Madrid i de la Plaça de Sant Jaume amb amenaces diverses i amb el pretext de l’exigència dels mercats i de la intransigència de la senyora Angela Merkel. La duresa –la contundència— de les retallades s’imposa per damunt del què hauria de ser un horitzó equilibrat entre austeritat i lluita contra el dèficit, i confiança i estímul per a la reactivació de l’activitat econòmica. O el què és el mateix: austeritat en la despesa, obtenció de recursos via imposició fiscal general justa i equitativa, i aposta pel creixement del teixit productiu amb la conseqüent valorització de l’alt coneixement del que disposem gràcies a la generació de ciutadans i de ciutadanes més ben formada que mai no hem tingut.

Sabem que la indústria és cabdal pel creixement i pel progrés. Sense projectes empresarials liderats per persones emprenedores, i sense empreses preparades per competir en un món global no es pot avançar. Conscients d’això, la Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell ha estat els darrers mesos treballant en l’anàlisi de la situació que patim i de les mesures que ens calen, malgrat no siguin suficients, per sortir de l’estat depressiu en què ens hem instal•lat, o ens han instal•lat. El resultat d’aquestes sessions de treball ha quedat reflectit en un seguit de propostes que els experts i protagonistes econòmics i socials han formulat i que han estat publicades en un document que, ja en el seu preàmbul, adverteix que per concretar-les cal “el concurs coordinat dels diferents agents [socials]”, i del “lideratge i voluntat de construir el futur” pel convenciment que només “treballant conjuntament i amb la mirada posada en l’horitzó les possibilitats són enormes i les potencialitats de les que disposem també”. Quanta raó en tan poques paraules! Perquè lideratge i voluntat de construir el futur són la clau de volta que ens cal per obrir la porta a la confiança en nosaltres mateixos, en les nostres possibilitats i sobretot en les persones. Però hem de reconèixer que a hores d’ara que són els valors vinculats al lideratge i a la voluntat de construir el futur els que trobem més a faltar en el conjunt de la societat massa fixada i obsessionada, políticament parlant, per resoldre les qüestions del curt termini sense adonar-se que allò que és bo per avui no ho és necessàriament per demà, i que l’estratègia a aplicar té a veure més amb les apostes pel mig i pel llarg termini, que no pas pel curt.

L’acte de presentació de les conclusions hauria estat una bona ocasió perquè el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, tenint a més en compte l’auditori que l’escoltava, hagués centrat la seva intervenció en transmetre confiança i capacitat de lideratge, més que no pas limitar-se a recordar-nos allò que sobradament sabem: que els temps són difícils, molt difícils… Llàstima!

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 d’abril de 2012