Si ens atenem a la bona evolució dels indicadors econòmics que es van coneixent darrerament, els Pirineus estan d’enhorabona. Segons es desprèn de les dades econòmiques donades a conèixer en relació al balanç de les darreres vacances nadalenques, els Pirineus varen captar una gran part del turisme que es genera aquesta època de l’any, per damunt d’altres destinacions. Fins i tot, els hotelers de les zones pririnenques no s’han estat de reconèixer que els dies que van de Nadal a Reis, foren dels mes productius dels darrers anys. I si els hotelers diuen que les coses no els han anat malament, ens trobem davant l’evidència que els guanys econòmics assolits han estat bons. Passa, amb el sector turístic i amb els hotelers, com amb el camp i amb els pagesos. Si pregunteu a un pagès com ha anat la collita de l’any, us mirarà amb recel i després de no pensar-s’ho massa us respondrà que enguany no massa bé. Que hi ha hagut anys en què la collita ha estat millor. Mai no reconeixerà el pagès, un any de bones collites sense més. Però, si arribat el cas, no pot amagar la bondat d’una temporada amb fruits abundosos, reconeixerà com a molt que les coses no han anat del tot malament, a despit que, immediatament, asseguri que haurien pogut anar més bé. I és que, això no és pas cap secret i passa en tots els ordres de la vida, les coses sempre poden anar millor. Com també pitjor.

Diverses són les circumstàncies que ajuden als èxits que l’activitat econòmica dels Pirineus va assolint. D’una banda les bones condicions generals de l’economia que ha superat un dels seus cíclics moments baixos i que ara viu hores i dies d’expansió. De l’altra, i no per això de menys importància, la millora que, de mica en mica es va produint en la xarxa de comunicacions d’accés a les àrees pirinenques. No és el mateix que la serralada es trobi a dues hores i escaig de les grans ciutats del nord i del sud de la serralada que, per tal d’arribar als centres comercials i d’oci pirinencs, calgui prendre molta paciència i més temps. L’evolució de l’economia té alts i baixos. Les comunicacions, una vegada construïdes consoliden les possibilitats de desenvolupament que els bons moments econòmics potencien.

El monocultiu de les contrades pirinenques de fa uns lustres –basat en l’agricultura i en la ramaderia– ha donat pas a una diversificació de l’economia pirinenca i, especialment, a la consolidació de l’oferta turística d’hivern, primer, i de tot l’any, després. Ara, però, només cal que ningú no s’adormi en els llorers efímers i caducs d’unes bones temporades. Perquè encara queda molt per a fer…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 21 de gener de 1988