Potser a causa del vent voraginós d’aquests darrers dies que ens ha deixat un escenari polític –aquí i allà– que res no té a veure amb el que hi havia només fa una setmana, no ens hem adonat –o no ens volem adonar–  del paper que mitjans de comunicació, tertulians i opinadors han jugat i estan jugant sempre i en tot moment en un intent –a voltes desesperat–  de portar l’aigua al seu molí. I és que fa una setmana (i avui ningú no se’n recorda), pràcticament tothom donava per fet que Sánchez no se’n sortiria de la moció de censura que havia presentat contra Rajoy. Tertulians, opinadors i editorialistes dedicaven columnes i minuts de ràdio i televisió a, d’una banda, fer càbales de quin seria el futur de Pedro Sánchez després que es consumés el seu fracàs en forma de pèrdua de la moció de confiança que havia presentat i que els ‘seus’ aprofitessin l’avinentesa per defenestrar-lo definitivament. De l’altra, com la moció de censura que –segons apuntaven editorialistes, opinadors i tertulians–  guanyaria Rajoy, enfortiria encara més al llavors president del govern espanyol que altra volta se n’hauria sortit de la situació crítica en la que es trobava després de saber-se les sentències de la primera part del cas Gürtel.

Clar que les coses són com són i no pas com alguns voldrien que fossin. Hora deu ser de començar a diferenciar entre opinió publicada i el què cadascú pensa… o hauria de pensar! Més quan la ‘guerra’ per guanyar l’anomenada opinió pública continua oberta a la cerca de la propera peça que cal caçar…