Faltaven pocs mesos per a les que havien de ser les primeres eleccions municipals de la democràcia després del franquisme quan grups d’ecologistes endegaren una campanya per tractar d’evitar que prosperés un dels projectes d’urbanització que es volien portar a terme en un dels paratges més bells de la Costa Brava: el racó d’Aigua Xellida. D’aquell moviment i dels seus objectius me’n vaig fer ressò el 5 de setembre de 1978 en un reportatge publicat a les pàgines del diari ‘Avui’. Assenyalava que es tractava d’un projecte d’urbanització que des de feia set anys es passejava de despatx en despatx a la cerca d’una aprovació que no acabava d’arribar. En això pensava quan fa uns dies tenia notícia de la constitució de la plataforma SOS Costa Brava amb el propòsit de “lluitar contra 21 procediments urbanístics del litoral gironí”.

Per curiositat vaig fer una ullada als procediments urbanístics als quals la plataforma es referia i vaig trobar-ne un que proposava “la construcció de 33 cases de luxe de dues plantes en una finca de 3,14 hectàrees (31.400 metres quadrats) que actualment és terreny forestal cobert de pins i alzina, un dels darrers pulmons verds de la zona” al que l’ajuntament de Palafrugell havia atorgat la seva aprovació inicial el passat 10 de juliol. No havia de trigar a comprovar que es tractava del mateix projecte (degudament posat al dia) contra el que feia més de 40 anys es lluitava amb la campanya ‘Salvem Aigua Xellida’.

He de confessar que des que vaig escriure a l’’Avui’ l’any 1978 a l’entorn dels desastres ecològics que llavors s’estaven operant a tocar de la Cala d’Aigua Xellida, mai més no m’havia preocupat de saber si la campanya ‘Salvem Aigua Xellida’ havia assolit l’objectiu que perseguia. I quan per un atzar em venia a la memòria aquella causa, tendia a pensar que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics el 1979, el projecte segur que hauria passat a millor vida i que a despit dels danys irreversibles ja ocasionats, el procés destructiu al que estava sotmès la zona de la Cala d’Aigua Xellida, s’hauria aturat. Tanmateix és evident que anava ben errat en aquesta meva percepció quan més d’una vintena d’entitats vinculades amb la Costa Brava, s’acabaven de constituir en plataforma per impulsar una campanya de denúncia que adreçaven a “la societat catalana, als ajuntaments del litoral gironí i al Govern de la Generalitat de Catalunya” arran “l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava”.

Projectes ‘adormits’

El cas és que en el decurs dels darrers mesos han ‘despertat’ diversos projectes que –com en el cas del d’Aigua Xellida–, la plataforma SOS Costa Brava considera cal aturar al  tractar-se d’autèntiques “aberracions urbanístiques” susceptibles d’ocasionar “greus impactes acumulatius, tan ambientals com paisatgístics, sobre el conjunt del litoral gironí, amb importants efectes negatius sobre la mobilitat, els recursos hídrics i els aqüífers sobreexplotats, el paisatge i la sostenibilitat del territori” segons s’explica en el manifest que la plataforma ha elaborat, al que es pot accedir a través de l’adreça www.soscostabrava.org. Manifest que d’entre d’altres qüestions, demana es “reconegui que a la Costa Brava s’han traspassat tots els límits de capacitat de càrrega” i en conseqüència que les Administracions Públiques competents en matèria d’Urbanisme sobre aquell territori “aprovin i dotin un règim efectiu de protecció de les zones forestals i dels espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí” i que revisin els planejaments urbanístics i expedients de modificació puntual per procedir a la “desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats” i “desclassificar sòls urbans no consolidats i no executats que es trobin en terrenys amb massa forestal, amb forta pendent o amb impacte visual i paisatgístic”.

Una vegada més es demostra que el temps passa rabent… i que no sempre ho fa a fi de bé.