Enèsim accident de tren, el d’ahir a l’estació de Montcada i Reixac, ocorregut a la xarxa de rodalies de Catalunya que gestiona Adif i que opera Renfe. Del xoc, per encalçament de dos trens, no se’n coneixen les causes precises. Però sí que sabem que en el rerefons d’aquest i dels altres accidents ocorreguts els darrers mesos a la xarxa de Rodalies, hi ha l’endèmica absència d’inversions que ara, a corre-cuita i almenys en part, es vol revertir. És així com els dèficits que Catalunya pateix quant a transport públic per ferrocarril continuen essent notables, per no dir alarmants. En aquest context i d’entre els molts perquès d’aquests dèficits, a més del principal que es deriva de la manca –també endèmica– d’un pla de mobilitat que planifiqui i coordini les accions a emprendre pensant en les necessitats de tot el territori, en sobresurten, d’una banda, l’haver prioritzat les inversions en matèria d’alta velocitat en detriment de la xarxa de Rodalies. De l’altra, la persistència d’una concepció i estructura centralitzada de la xarxa ferroviària que té Barcelona com a únic punt neuràlgic, la qual cosa impedeix el desenvolupament de comunicacions ferroviàries de caràcter transversal que no obliguin a  que per anar d’una comarca a l’altra de la conurbació barcelonina –-per exemple del Baix Llobregat al Maresme, o del Vallès a Occidental al Penedès— s’hagi de passar obligadament per Barcelona. Una concepció, aquesta de la centralitat, que cal aplicar també al tren d’alta velocitat. Algú va pensar en els estalvis de tota mena que s’haurien generat i la potenciació del territori que s’hauria generat cas que l’estació central de l’alta velocitat s’hagués bastit, per exemple, a Sant Cugat o a Cerdanyola, i que des d’aquesta estació s’hagués obert una línia de metro ràpid que connectés alta velocitat amb xarxa de metro de Barcelona i Rodalies a través d’un túnel per sota de Collcerola? Potser cal recordar altra volta allò que és obvi: si a Barcelona i municipis veïns hi viuen poc més de 3 milions de persones, a l’altra banda de Collcerola i només al Vallès Occidental n’hi vivim més de 750 mil.