L’ADENC ha presentat la seva proposta de mesures urgents per tal de millorar la xarxa de comunicacions viàries del Vallès Occidental. Les actuacions que proposen són pertinents, necessàries i urgents si no es vol col·lapsar la vida econòmica de l’àrea més industrial de tot l’Estat. Però, no per això són suficients. L’A-7 o la B-30 serveix perquè els conductors puguin fer, amb una certa comoditat, la circumval·lació a la conurbació barcelonina, tal com reconeixen els membres d’ADENC. Però ni la gratuïtat de la via, ni la seva hipotètica ampliació, resolen el dèficit que en matèria de comunicacions interiors pateixen els dos Vallès. Tampoc els enllaços viaris entre les poblacions d’ambdues comarques i amb les de les de les comarques veïnes. I no es tracta pas de fer ara un joc de paraules. Més aviat es tracta de posar negre sobre blanc la urgència de posar al dia les infrastructures viàries comarcals pensant no només amb els grans nuclis de Sabadell i Terrassa si no també amb la resta de poblacions del Vallès Occidental.

El Quart Cinturó, ens agradi més o menys, tard o d’hora arribarà si no es vol deixar fora del mapa a un reguitzell de poblacions i d’habitants que també tenen dret a unes comunicacions viàries més àgils. La qüestió és assegurar que les coses es facin bé. Perquè  darrera el Quart Cinturó hi ha una reivindicació que, sorprenentment, és la gran oblidada: La d’una xarxa de transport públic que doni oportunitat de desplaçar-se d’una banda a l’altra de la comarca, sense estar sotmès a complicacions i a incomoditats com passa ara.

Publicat a El 9 Nou, el 4 de febrer de 1999