Unes declaracions de Marta Ferrusola, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, fetes a Girona, en relació als “problemes” que ens venen a sobre per causa de les persones immigrades i l’aparició d’un llibre del qual n’és autor l’expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera, han causat un ampli debat i rebombori entorn els immigrants i la situació que pateixen. No pas –que també–, pel contingut d’allò que una i altre diuen i escriuen, sinó, més aviat, per la incidència i les conseqüències que els missatges de Ferrusola i de Barrera han causat en la societat catalana, així com pel rerefons que s’ha evidenciat que nia en el comportament d’alguns sectors de la ciutadania.
De fet, les reaccions dels que diuen entendre i que, fins i tot justifiquen, el què Ferrusola i Barrera (amb discursos diferents, però amb un fons de pensament semblant) han dit, són exponent de les contradiccions en les quals cau una societat que, com la catalana, es pretén oberta a despit que, amb els seus comportaments, es mostra sovint hermètica, tancada i amb un elevat índex d’insolidaritat.
Fins ara, s’han fet discursos ampulosos sobre els drets que assisteixen a les persones. Tot plegat perquè els discursos són fàcils de fer mentre “el problema” no ens afecta. I contra allò que hauria estat millor, ni des dels polítics i dels partits polítics, ni des la societat civil, s’ha estat capaç de promoure polítiques actives que facilitessin l’acolliment i la integració de les persones que es veuen obligades a venir des de més enllà de les nostres fronteres, des de països de misèria. I ara que “el problema” s’ha desencadenat, solament se’ns acut defensar-nos de no-sé-massa-què. ¿Ens hem preguntat mai que faríem nosaltres si ens trobéssim en la tessitura dels immigrants, d’haver d’emigrar cap una societat desconeguda i diferent a la nostra? ¿Ens hem preguntat mai com voldríem ser rebuts una vegada arribéssim al nostre particular nord ric i poderós?
La integració dels immigrants en una societat d’acolliment depèn de molts factors. En qualsevol cas, però, el menyspreu, l’oblit i les actituds xenofòbiques –formals o soterrades– no ajuden, precisament, a què els immigrants vulguin integrar-se ràpidament. I, Catalunya disposa d’una llarga experiència en matèria d’integració com a conseqüència dels moviments migratoris que al llarg de la seva història s’han produït i que han fet que Catalunya sigui el què avui és.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 5 de març de 1001
Comentaris recents