Antoni Coret és el segon per la dreta de la fila superior

Potser perquè va ser l’esport que vaig practicar en la meva infantesa, certament sense massa possibilitats de prosperar-hi; potser perquè, al costat de casa, a la mítica i desapareguda pista creualtenca del Cervantes, hi jugava el Centre d’Esports Sabadell dels millors temps; potser perquè un dels meus nets avui el practica amb il·lusió i talent… El cert és que mai no he deixat d’interessar-me pel handbol. De fet, és com un fil conductor que m’ha acompanyat tota la vida, discret però persistent.

Potser per tot això, quan m’arriba la notícia de la desaparició física d’algun d’aquells jugadors mítics que tant vaig admirar —homes que, per a mi, representaven la força, la disciplina i l’orgull d’un esport que Sabadell va viure amb intensitat—, se’m fa inevitablement un nus a la gola. No és només la pèrdua d’un esportista —que també—, sinó la sensació que s’esborra un tros de la meva pròpia memòria.

Abans-d’ahir ens deixava Antoni Coret Ferrer. El recordo com un jugador que imposava respecte i com una persona propera. Per als qui vam créixer veient-lo jugar, el seu nom és una referència esportiva i una peça cabdal del nostre paisatge emocional.

La seva mort m’ha fet reviure moltes imatges i moltes sentors: les matinals de diumenge al Cervantes, l’olor de greix, de cera i de resina enganxosa; els crits d’ànim; la sensació que aquell equip de handbol representava el millor de nosaltres. I també m’ha fet pensar en el pas del temps, en com els nets reprenen, de vegades sense saber-ho, els fils que nosaltres vam deixar anar. Potser això és el que més m’emociona: veure com el handbol continua viu a Sabadell i a la Creu Alta, com passa d’una generació a l’altra, com manté viva una manera d’entendre l’esport feta de compromís, esforç i orgull. I entendre que figures com la d’Antoni Coret no desapareixen del tot: romanen en la memòria de la ciutat i en els gestos dels qui avui tornen a fer botar una pilota amb la mateixa il·lusió amb què nosaltres ho vàrem fer. Al cap i a la fi, aquest és el cicle de la vida.