L’Arsenal, el Paris Saint-Germain, el Bayern de Munic i l’Atlètic de Madrid llueixen a la seva roba d’entrenament, i en alguns casos també a les equipacions oficials, el lema turístic Visit Rwanda. No deixa de ser paradoxal que alguns dels clubs més prestigiosos d’Europa acceptin el patrocini d’un país que, malgrat celebrar eleccions i mantenir les formes institucionals d’una democràcia, és qualificat per nombrosos observadors internacionals com un règim autoritari o una democràcia severament limitada, amb restriccions a l’oposició política, la llibertat de premsa i els drets civils. Però si ja resulta xocant aquesta operació de blanqueig a través del futbol d’elit, encara ho és més que diversos estats de la Unió Europea hagin decidit convertir aquest mateix país en destí de persones migrants en centres de deportació construïts a l’efecte. Com si Rwanda pogués ser venut simultàniament com una destinació turística exòtica per als europeus i com un discret magatzem de persones indesitjades per als governs europeus. El mateix lema que convida els turistes a visitar el país podria acabar convertint-se en l’epitafi moral d’una determinada manera d’entendre les polítiques migratòries europees. Visit Rwanda.
L’altra cara del “Visit Rwanda”
Molt bé, Joan. Jo ja pensava fa temps d’escriure sobre el contrast dels patrocinis als equips de futbol de l’Atlético de Madrid amb el Visit Rwanda i el Barça amb la RD del Congo, dos països enfrontats, RDC defentsant-se i Ruanda donant suport al grup armat ruandès,M23, que ha ocupat un bon territori de Kivu Nord i Kivu Sud. A més, Ruanda comprant de contraband els “minerals de sang” dels armats i venent-los a China i SE asiàtic per fabricar els aparells d’alta tecnologia.
I la UE no només es tapa els ulls, sinó que aprova enviar migranya a Ruanda com si fos exportació de bestiar.