Avui hem estat avis per primera vegada. L’Adrià, fill de la nostra filla Laura i del Xavi, ha arribat feliçment aquesta matinada a aquest nostre món tan revoltat. En aquests moments d’emocions intenses, d’il·lusions infinites i d’esperances inesgotables, només tinc paraules de felicitació per als seus pares, i per a desitjar a l’Adrià una llarga i fructífera trajectòria vital. Nosaltres l’ajudarem a què això sigui possible!
De moment sigues molt benvingut!
Com més gran em faig i més coneixements acumulo, més m’adono de la meva profunda ignorància. No he aconseguit, malgrat haver dedicat gran part de la vida a la reflexió intel•lectual, respondre, ni de lluny, a cap dels interrogants fonamentals que als humans ens preocupen. Però em queda l’esperança de que l’existència tingui algun sentit, quan constato que la força de reproducció de la vida és tan gran que fins hi tot a la nostra espècie, ben conscient de la presència del sofriment i de la mort, els nous nats són acollits amb alegria, malgrat que amb prudent preocupació. Algun sentit deu tenir tot plegat. Sinó és que som imbècils del tot o –com deia la meva mare- que la vida és una estafa. No crec ni una cosa ni l’altra. Conservo el meu optimisme radical, no sé si antropològic o estúpid (o potser els dos adjectius signifiquen el mateix?).
Només l’humor ens pot alleujar.
Moltes felicitats!!!