Ermita preromànica de Sant Nicolau
La majoria de persones que conec, que treballen a Sabadell però que habiten en una altra ciutat, coincideixen en fer-me notar la vitalitat, varietat i riquesa cultural que com a col•lectivitat atresorem. Segons ells, aquesta vitalitat, varietat i riquesa cultural no és dóna en d’altres ciutats comparables amb la nostra. Aquestes mateixes persones destaquen a més, la nostra facilitat d’acolliment, la qual cosa fa que ningú no se senti estrany a casa nostra. Està clar que aquestes percepcions comunes recollides entre amics i coneguts no sabadellencs, tampoc no són el resultat fiable de cap treball o estudi acadèmic. Són, simplement, el resultat d’escoltar a persones que desenvolupen la seva activitat professional entre nosaltres, i que per això mateix, possiblement siguin les persones amb major criteri quan es tracta de “fer-nos” descobrir quins són els nostres punts forts; uns punts als que nosaltres no hi donem valor, potser perquè tampoc no disposem de la perspectiva suficient per a poder-ho fer. D’altra banda, hem de reconèixer que els sabadellencs i les sabadellenques, malgrat estimem molt la nostra ciutat, ens caracteritzem per tenir un baix nivell d’autoestima en quant al possible interès per les nostres coses per part de la gent que ens visita. Comptat i debatut, els sabadellencs i les sabadellenques considerem que la nostra és una ciutat amb un interès escàs. I això, segons els de fora, no és pas així.
Diuen els castellans que “obres són amores y no muy buenas razones”. Així que millor serà posar fil a l’agulla per “descobrir-nos” a nosaltres mateixos aspectes que sobresurten als ulls dels nostres estadants laborals. Comencem. Per exemple, sabíem que en el nostre terme municipal hi ha sis construccions que remunten els seus orígens al període preromànic i romànic? Davant aquesta afirmació noto perfectament la cara d’astorament dels meus lectors i lectores. Comprovem-ho. Fem un recorregut imaginari en ziga-zaga i de nord a sud de la ciutat i descobrirem aquestes construccions d’origen preromànic i /o romànic: l’ermita de Sant Vicenç de Verders (s. XI), l’església de Sant Vicenç de Jonqueres (s. XII-XVII), l’ermita de Togores i masia de Can Pagès Vell (s. XII), l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria (s. X-XIII), la capella de Sant Nicolau (s. X), i l’ermita de Sant Pau de Riu-sec (s. XI). Hi haurà qui s’afanyarà a fer-me notar que faig trampa a l’incloure l’ermita de Sant Vicenç de Verders en el llistat, atès que originàriament aquesta construcció s’aixecava on ara hi ha les aigües del pantà de Sau. És cert, però avui, l’ermita és plenament sabadellenca pel fet que s’aixeca enmig d’un paratge meravellós com ho és el bosc de Can Deu. I ja que parlem de paisatges, què n’hem de dir dels nostres rodals, amb el parc fluvial del Ripoll a l’est i el parc Agrari a l’oest, que ens proporcionen possibilitats immenses per a la descoberta de la natura i pera unes tranquil•les passejades. En aquesta relació gens exhaustiva de patrimoni físic, hi podríem afegir la trentena d’edificis d’origen modernista, o la xarxa de museus locals amb l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Museu del Gas al capdavant per ser unes instal•lacions úniques en tot l’Estat en les seves especialitats. I podríem continuar amb el patrimoni dels intangibles que conformen les nostres temporades estables de música clàssica (simfònica i de cambra), d’òpera, de teatre, de cinema, d’exposicions…
Imaginem per un moment què passaria si fóssim capaços, com ho saben fer molt bé els francesos, de promocionar-ho tot en el seu conjunt, proposant rutes, itineraris i activitats encaminades a facilitar la descoberta de la varietat patrimonial d’una ciutat que va ser bressol de la revolució industrial a Catalunya i Espanya. D’altres ciutats, amb molt menys, n’han tret major partit. Qüestió d’autoestima!
Publicat a Diari de Sabadell, el 28 de març de 2013
Bon dia Joan,
Acabo de llegir avui, (aquests dies fent de kanguro no tenim hores) el teu article al Diari sobre les ermites romàniques i pre-romàniques de Sabadell, que comentaves en la darrera sortida.
Molt ben trobat.
Bona Pasqua!
D’entrada, agrair-te el títol: en llegir-lo m’ha fet sortir de l’ensopiment mental provocat per la boirina ambiental que ens envolta. Sí senyor! ens cal més autoestima. Ni massa elevada ni deficient. La suficient i adient.
I pel que fa a l’article, coincideixo en que molts no som conscients de tot el que tenim i/o en podem gaudir. Començant per la diversitat de monuments, continuant amb l’àmpli vano d’àmbit cultural, folklòric i social, seguint amb els esports… i acabant amb un fantàstic entorn natural. I tot plegat ben amanit, amenitzat i vitalitzat amb una munió de persones interessants.
Bona Pasqua!
Quanta raó tens Joan, com a bona sabadellenca estimo la meva ciutat però es veritat que no sabem promocionar-la com cal, doncs som-hi, seguiré els teus consells!
Amic Joan, sembla que el dinamisme cultural de la nostre estimadíssima ciutat de Sabadell era més alt en el segle XI, que deu segles després, a principis del segle XXI. Permet-me la “botada”.
Hola, Joan,
Si els que són de fora i treballen aquí pensen així, imagina’t aquells que hem nascut a Barcelona i que ja fa 34 anys que vivim com a sabadellencs i ens sentim sabadellencs per que la ciutat ens va enamorar per la gent i per la tranquil·litat que no teniem a Barcelona i no parlem de l’ambient cultural que encara ens ha integrat més.
De tant en tant hem de mirar al nostre voltant i sentir-nos satisfets de nosaltres i dels nostres.
Una abraçada!
Malauradament som molts els que no agraïm el que tenim i el que ens envolta. No visc a Sabadell però em passa el mateix al meu poble. Sempre recordaré que abans de casar-me vaig anar a Londres a retrobar-me amb el meu futur marit. Em va portar a la torre de Londres, als museus i als indrets més apreciats. Un cop ens varem casar li vaig preguntar un dia: “Perquè no anem a la torre de Londres?” i em va contestar: “Per què? Si ara ja vius aquí!” Resta dir que anava a tots aquests llocs quan venien família i amics a visitar-me. Doncs això, pel fet de que visquem en els llocs sembla que hem de deixar de banda el que ens ofereix.
Tens molta raó Joan, Sabadell és una ciutat de la que tots els que hi vivim ens en podem sentir molt orgullosos.
T’enganyaria si hi afegís que em sento sabadellenca, el que em crida i m’atrau és l’Empordà, la meva terra és aquella, però això no treu que em senti molt integrada a Sabadell, no només per la quantitat d’anys que fa que hi vivim, sinó perquè l’ambient general que es respira a la ciutat en tots els aspectes, és el que m’hi fa sentir molt bé i no voldria viure en algun altra lloc que no fos aquí o a la meva terra empordanesa.
Totalment d’acord!
De fet, ja fa un cert temps que miro de fer alguna cosa en aquest sentit, cercant què en podem destacar de la nostra ciutat per als forasters que la visitin i per a nosaltres mateixos, que som els primers ignorants de tot el que hi ha d’apreciable al nostre entorn més immediat.
Està molt bé que els propis ‘saballuts’ comencem a creure’ns-ho i a dir-ho en veu alta. Enhorabona!